El bloc d'un de Reus

Homenatge '25 anys sense Foix'

2012-01-29T13:17:00.000+01:00

Avui fa 25 anys de la mort del poeta català J.V. Foix i tal com va succeir el mes de novembre passat en motiu del vintè aniversari de la mort de Montserrat Roig la Xarxa s'ha organitzat per retre un homenatge al poeta.

Aquest bloc s'afegeix a aquest homenatge de record a J.V. Foix. Us poso tot seguit un vídeo en el qual Montserrat Auqué, del col·lectiu En Veu Alta recita dos poemes de Foix: 'Sol, i de dol' i 'Si pogués acordar raó i follia'.

I en el següent enllaç podeu accedir a un recull digital de poemes recitats pel mateix Foix:

http://www.fundaciojvfoix.org/multimedia/fonoteca/fonoteca/

A l'entorn dels mitjans de comunicació de masses

2012-01-27T20:33:00.000+01:00

Els mitjans de comunicació, en tant que integrants d'una estructura social objectiva, formen part del procés de socialització dels individus als quals dirigeixen el seu missatge. Serien un dels elements que intervenen en la socialització secundària, és a dir aquella que iniciem en la fase posterior a la socialització primària, que té lloc a la infantesa, i que es va fent present a través de diversos agents socials al llarg de la nostra existència.En aquesta fase en que la persona adquireix les informacions necessàries per assolir els diversos rols individuals, els mitjans de comunicació juguen un paper força important. Amb tot, però, les informacions rebudes mantenen una realitat subjectiva i, en aquest sentit, cada persona haurà de ser capaç de triar o interpretar els ínputs rebuts de la manera més correcta. L'individu ha de saber trobar la manera d'objectivar les realitats subjectives que l'envolten. Els mitjans de comunicació presenten una realitat pretesament objectiva però que, al mateix temps, està marcada per la ideologia del propi mitjà i pels factors polítics que l'influeixen en una o altra mesura. Des del mitjà es preten influir en els individus receptors i marcar la manera de pensar i fins i tot d'actuar de les persones. És aquí on cadascun dels receptors del missatge ha de fer l'esforç d'objectivitzar allò que li arriba de manera subjectiva.

Així doncs, dintre del propi procés de socialització, els receptors de la informació han de prendre mesures de cara a evitar la seva manipulació ideològica. La pretesa neutralitat i pluralitat informativa dels grans mitjans sovint amaga situacions determinades o informacions transcendentals o bé les vesteixen de manera diferent en funció de la seva militància política.Les reaccions del públic davant una informació determinada acostuma a ser diferent en funció del tipus de persona, de la localització geogràfica, del nivell cultural i d'altres factors determinants. Ho podem veure sovint en debats, fòrums o entrevistes al carrer. Davant d'una mateixa pregunta les opinions o reaccions de les diferents persones que opinen acostumen a ser força variades. Sempre hi haurà opinions coincidents, però també n'hi ha moltes altres de no coincidents i fins i tot crítiques amb la informació rebuda.És important aprendre a analitzar les informacions rebudes i extreure les nostres pròpies conclusions, cosa que cada cop és més fàcil gràcies a la facilitat d'accedir a les diferents versions que ens poden oferir diversos mitjans de comunicació d'una mateixa notícia o informació. Aquest aprenentatge de saber convertir en objectiu allò que és subjectiu es produeix sobretot en la fase adulta de la persona ja que durant la infantesa encara no s'han adquirit els coneixements necessaris per fer aquest procés.

Bones Festes!!

2011-12-24T00:14:00.001+01:00

gertrudis - el nadal més tropical

Els Setze Jutges fan 50 anys

2011-12-19T23:30:00.000+01:00

El 19 de desembre de 1961 el col·lectiu anomenat Els Setze Jutges va oferir el seu primer recital. Aquest dilluns 19 de desembre de 2011 s'acompleixen 50 anys d'aquella actuació. Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs van ser els fundadors d'aquest grup que fa agafar el nom de l'embarbussament 'setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat'.

L'objectiu d'aquest grup era impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar i defensar l'ús del català cantant cançons contemporànies en la nostra llengua. A banda dels tres fundadors esmentats, el cercle es va anar ampliant amb altres noms com ara Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Rafael Subirachs i Raimon.

Els Setze Jutges es van dissoldre coincidint amb els darrers anys de la dictadura franquista. L'any 2007 se'ls va concedir la Medalla d'honor del Parlament de Catalunya en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura. Un reconeixement que arribava quan dos dels setze integrants ja havien mort: Miquel Porter (2004) i Delfí Abella (2007).

Lamentablement a aquestes dues desaparicions s'ha d'afegir la d'Enric Barbat, el sisè jutge, que va morir el diumenge 11 de desembre passat.

Avui dilluns s'ha fet un acte a Barcelona en el mateix indret que va acollir aquell primer recital dels Setze Jutges fa 50 anys. A la seu de la Institució Cultural del CIC (abans conegut com a Centre d’Influència Catòlica Femenina - CICF) s'ha fet una taula rodona amb la presència de Josep Maria Espinàs, Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta i Lluís Serrahima. També s'ha inaugurat una exposició gràfica sobre els inicis i l'evolució dels Setze Jutges. El mestre Francesc Burrull s'ha encarregat d'interpretar peces d'aquest moviment musical. A l'acte també s'ha ofert un emotiu record pel recentment desaparegut Enric Barbat.

,

El Ressupó, petits concerts d'aprop a Reus

2011-11-10T19:31:00.001+01:00

Des d'avui dia 10 i fins el proper dissabte 26, diversos locals de Reus acolliran els diferents concerts que s'inclouen en el cicle d'actuacions musicals El Ressupó.

Podeu trobar tota la informació aquí: http://elressupo.blogspot.com/

20 anys sense Montserrat Roig

2011-11-10T00:01:00.018+01:00

Aquest 10 de novembre fa 20 anys que va morir Montserrat Roig. Des de la catosfera s'ha organitzat un homenatge conjunt.

Així doncs, per tal de participar en aquest homenatge us poso aquest fragment de l'obra 'Digues que m'estimes encara que sigui mentida' on, a tall de subtítol, l'autora afegia allò de 'Sobre el plaer solitari d'escriure i el vici compartit de llegir'.

El llimoner hi era i prou. Com tantes coses que veiem, davant de les quals passem de llarg sense adonar-nos que les retenim, sense pensar que les estem retenint per utilitzar-les després. El llimoner no va ser així. L’altre, el literari, havia esdevingut un símbol. Jo vivia tancada, com he dit, en un pati voltat de cases altes, enclaustrada sota una volta de cel blau o ennuvolat, sempre el mateix retall de cel, inamovible. Allò que desvetllava la meva imaginació era al carrer, perquè m’estava prohibit. Allí els nens eren lliures, vivien entre els gossos i els arbres, amb els genolls plens de crostes, jugaven a aventis, s’estossinaven i malparlaven. Quan vaig començar a anar sola per Barcelona, el meu carrer va deixar de ser misteriós. Aleshores el misteri era dins la ciutat, amb la seva grandesa, amb els seus barris on, qui sap, hi havia gent que vivia com li donava la gana. Les paraules dels adults em servien per a imaginar la prohibició. Alguna cosa de semblant passa amb l’amor i en l’amor hi ha molta literatura.

L'homenatge a les xarxes socials:

Twitter: hastag #20aniversariMRoig

Esdeveniment a Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=243740339018015

El programa 'Identitats', dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava l'escriptora Montserrat Roig el 9 d'abril del 1988.

Vicent Partal parla del futur de la premsa i de l'actualitat a Reus

2011-10-21T08:00:00.002+02:00

Aquest dijous 20 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre el periodista Vicent Partal, director del diari digital Vilaweb, ha ofert la xerrada ‘Els reptes de futur de la premsa en català’ a l'Antic Arxiu Municipal a la plaça del Castell de Reus . L’acte també incloia la presentació de +Vilaweb.

Partal ha començat la seva intervenció comentant que recordarà aquest dia perquè, a més a més de fer aquesta xerrada a Reus, ha hagut d’escriure 2 editorials per a la publicació Vilaweb: un sobre Gaddafi i l’altre sobre el cessament de l’activitat armada d’ETA, que ha escrit mentre es dirigia cap a Reus. Un editorial en el qual remarca que ETA forma part, tant per bé com per mal, dels darrers 50 anys d’història del País Basc.

Pel que fa al tema de la xerrada Vicent Partal ha comentat diversos aspectes de la premsa digital i més concretament de Vilaweb. També ha fet referència a la fi imminent dels mitjans tradicionals, atesa la seva obsolescència i la considerable despesa econòmica que representa el seu manteniment. En un dels moments de la seva intervenció ha dit que el lector cada cop és més actiu i participatiu i això juga a favor dels mitjans digitals. També ha afirmat que les xarxes socials són el periodisme dels temps actuals. El director de Vilaweb afirmava que ja s’han acabat els grans edificis i sales de redacció, que la tendència actual és més favorable al periodista individual. També es plantejava la possibilitat que arribi un moment que els mitjans no siguin necessaris pel fet que les persones obtinguin la informació i la transmetin d’una manera directa.

En un altre apartat de la xerrada Vicent Partal ha presentat el projecte +Vilaweb, destinat a afavorir la participació dels lectors que així ho desitgin mitjançant una aportació econòmica. Una participació que es concreta en una sèrie de noves eines que faciliten aquesta interactivitat per tal de contribuir a fer un diari millor. Un diari és una nació que parla amb sí mateixa. Aquesta és l’autèntica definició de diari, segons Partal.

Pel que fa al comunicat de l’organització armada, Partal ha comentat que els polítics espanyols no buscaven la pau sinó només poder anunciar una derrota. Ha afegit que el veritable artífex de la pau a Euskal Herria ha estat l'esquerra abertzale, gràcies a la feina que ha estat fent durant molts anys. Amb això, diu Partal, l'esquerra abertzale en sortirà reforçada i el resultat es pot veure en les eleccions basques que es faran d'aqui a dos anys ja que hi haurà un gran canvi. També ha apuntat la possibilitat que d'aqui a dos anys Arnaldo Otegi pugui estar al davant d'aquesta revifada de l'esquerra abertzale. El director de Vilaweb també ha comentat que segur que Espanya els ho seguirà posant difícil i que amb la dissolució d'ETA les quatre nacions europees que estan en procés de canvi (Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya) en sortiran beneficiades perquè ara Europa ens veurà, en conjunt, de manera diferent.

En relació als presos Vicent Partal ha fet una referència al cas dels presos de l'IRA a Irlanda dient que van estar uns anys empresonats. En la seva opinió, els presos d’ETA no sortiran de manera immediata sinó que primer hi haurà un acostament a presons més properes a Euskadi, després en deixaran sortir alguns i en un horitzó de temps d'uns 6 o 7 anys ja podrien ser tots al carrer.

El 'Cops i Flames' debatrà aquest mes l'estat de salut de la música en català

2011-10-08T10:59:00.002+02:00

El programa 'Cops i Flames', que s'emet els dissabtes de 4 a 6 de la tarda a l'emissora local Punt 6 Ràdio de Reus, inicia aquest dissabte 8 d'octubre l'emissió del cicle 'Debats musicals' on es tractaran diversos aspectes sobre la situació actual de la música en català. Es tracta d'una iniciativa promoguda conjuntament per la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus i Punt 6 Ràdio que compta amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.

Tots els debats s'emetran a les 5 de la tarda dins del programa degà de la música en català. El primer tema que es tractarà aquest dissabte serà 'Com afecten les retallades als programadors musicals?', que comptarà amb la presència de representants de l'Associació per a la Música Creativa i Actual (AMCA), Associació Tren-K, l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) i de la sala privada Lo Submarino de Rasquera.

La resta de temes que es tractaran durant el mes d'octubre seran : 'Hi ha un públic per a cada estil?', 'La música en català als mitjans' i 'La música catalana en els mercats exteriors'.

Aquest és, doncs, el resum de temes que es debatran:

Dissabte 8 d'octubre

Tema: COM AFECTEN LES RETALLADES ALS PROGRAMADORS MUSICALS?

Intervindran representants de l'Associació per a la Música Creativa i Actual (AMCA), Associació Tren-K, l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) i de la sala privada Lo Submarino de Rasquera.

Dissabte 15 d'octubre

Tema: HI HA UN PÚBLIC PER A CADA ESTIL?

Dissabte 22 d'octubre

Tema: LA MÚSICA EN CATALÀ ALS MITJANS.

Dissabte 29 d'octubre

Tema: LA MÚSICA CATALANA EN ELS MERCATS EXTERIORS

Per conèixer les darreres informacions sobre els participants en cadascun dels debats i altres notícies podeu fer un cop d'ull a l'esdeveniment que s'ha creat al Facebook del programa.

Aquest cicle de debats segueix en la línia del cicle que amb el nom de 'Parlem de...' es va dur a terme l'octubre del 2010. En aquella ocasió els temes tractats foren: 'Crisi? El músic sempre està en crisi...', 'La música popular: lletres i cançons que enganxen', 'Música en català a Internet: la fi d'una època i el principi d'una altra' i 'Els joves catalans escolten música en la seva llengua?'.

El programa 'Cops i Flames', degà de la música en català que el proper mes de gener complirà 23 anys ininterromputs en antena, es pot escoltar a través del 99.8 FM des del Camp de Tarragona o bé via Internet a http://www.punt6radio.cat/. A més a més en l'apartat de podcast del lloc web de l'emissora us podeu descarregar els programes per escoltar-los quan us vingui de gust.

Jugant amb el menjar

2011-09-22T14:00:00.011+02:00

Sempre ens han dit que amb el menjar no s'hi juga. Amb tot, però, es veu que hi ha gent que no en fa cas de l'advertiment i es posa a jugar amb les coses de menjar. Els resultats, com podem veure, són força sorprenents.

Entre mig de tanta crispació no va gens malament una mica de bon humor i un somriure.

Se'ns pixen a sobre i diuen que plou

2011-09-03T12:44:00.000+02:00

La manca d'un Estat propi ha portat Catalunya a una existència precària. Ara, però, el TSJC proposa anar més enllà: la simple no-existència del català. La involució persistent i constant de Catalunya ha estat la voluntat històrica de l'estat espanyol, un país que modifica la constitució a partir de la voluntat d'uns pocs parlamentaris però no és capaç de plantejar-se fer-ho davant la demanda democràtica de mil·lions de persones. Un estat que fa passar pel davant la voluntat de tres famílies (sense ànims de minimitzar: realment tres) per davant de la voluntat de mil·lions de persones expressada democràticament.

Se'ns pixen a sobre i diuen que plou és el resum de la sentència mutilatòria del TSJC, que va fer-se pública el passat mes de desembre i que aquesta setmana ha passat a executar-se. La sentència del TSJC, que imposa la destrucció de tot el sistema d'immersió lingüística adoptat a Catalunya des de la democràcia i que perpetua la submissió de la llengua pròpia a favor de la llengua castellana a les aules, dóna ara dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui també llengua vehicular a les aules.

Aquesta sentència, que busca la supressió d'un sistema educatiu no només votat i adoptat de manera democràtica, sinó també elogiat diverses vegades a nivell internacional com un model idoni per a preservar la llengua pròpia i garantir la integració de les persones nouvingudes, és ja la gota que fa vessar el got. La definició incitada per Jordi Pujol, qualificant el moviment de l'alt tribunal de "casus belli", ha de ser la pauta d'acció d'entitats, ciutadans, polítics, institucions i societat civil. L'acceptació -i per tant la submissió- d'aquesta sentència només portarà Catalunya i la llengua catalana a un estat encara més dèbil, desprotegit i indefens que l'actual: un viatge fins a èpoques preconstitucionals que cal evitar.

De nou el sector es mobilitza en contra del TSJC i crida a la desobediència. La presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (FAPAC), Imma Fuyà, ha demanat al Govern que no faci "ni un pas enrere" en la defensa del català a l'escola i que tregui "les castanyes del foc". "Nosaltres no deixarem de treballar per preservar el model lingüístic de l'escola catalana", ha sentenciat. Sindicats i moviments de mestres de l'escola catalana han coincidit amb Fuyà i han defensat el model d'immersió lingüística en català.

Minuts musicals

2011-08-31T23:01:00.000+02:00

Els especuladors financers, els autèntics culpables

2011-08-10T00:22:00.004+02:00

L'Associació per a la Taxació de les Transaccions i per a l'Ajuda als Ciutadans (ATTAC) és un moviment internacional que promou el control democràtic dels mercats financers i de les institucions que gestionen aquests mercats.

Aquesta associació ha emès un comunicat per mitjà del qual denuncia les actuacions dels especuladors financers.

El contingut d'aquest comunicat és el següent:

Davant la pujada de la prima de risc espanyola i les actuacions del Banc Central Europeu les organitzacions signants

DENUNCIEM:

1. Que l'augment en la prima de risc que encareix el finançament del deute públic espanyol i d'altres països europeus és exclusivament el resultat d'operacions especulatives i que no respon a la situació objectiva de l'economia espanyola.

2. Que una gran part d'aquestes operacions especulatives es porten a terme amb diners prestats a un interès molt baix per part del Banc Central Europeu a la banca privada per tal que financïi les empreses i els consumidors. Tot això gràcies a la falta de control i de regulació dels mercats i amb el consentiment de les autoritats nacionals i europees.

3. Que aquestes operacions proporcionen una gran rendibilitat a aquests bancs i als fons que duen a terme les operacions però representen un cost molt elevat per a l'economia del país. Cost que recau sobre les classes treballadores i de manera molt particular sobre les dones, ja que la reducció de la despesa social i la pèrdua d'impuls de les polítiques d'igualtat les afecta de manera especial.

4. Que aquesta especulació de les financeres és la causant de la crisi i la que fa que, en lloc de poder-ne sortir, les economies europees es trobin cada vegada més aprop del desastre.

5. Que és un imperatiu ètic acabar amb aquestes operacions especulatives que destrossen riquesa i condemnen els pobles a patir danys innecessaris.

6. Que per acabar amb el problema del deute que originalment ha provocat la crisi generada per la banca internacional no n'hi ha prou amb que el Banc Central Europeu comprim deute de tant en tant, com fa actualment, sinó que cal prendre mesures més importants i imprescindibles com ara:

a) Establir taxes dissuassòries sobre aquestes transaccions financeres.

b) Auditar el deute dels diferents estats per tal de rebutjar el pagament de la que es consideri odiosa o il·legítima, reformar el mercat europeu de deute per evitar la presència d'especuladors i posar en marxa un mecanisme permanent de financiament dels estats en les mateixes condicions que es van finançar els bancs que van provocar la crisi.

c) I, si cal, imposar controls de capital per impedir que els especulatius posin en perill el projecte europeu, l'estabilitat econòmica i el benestar social.

Reclamem que es posin en marxa aquest tipus de mesures de manera immediata i cridem la ciutadania a manifestar-se en contra de la passivitat i de la complicitat dels governs davant els especuladors financers i a obrir un debat ciutadà, plural i democràtic sobre les noves mesures que ha d'adoptar Europa per alliberar-se de la tirania dels mercats i del terrorisme financer.

TAULES CIUTADANES DE CONVERGÈNCIA I ACCIÓ – ATTAC ESPANYA – FORUM FEMINISTA – CEPS – DRY

Si voleu llegir-ne el contingut original cliqueu aquí.

I si encara no ho veieu clar feu una ullada a aquests videos.

The Twinute Silence (solidaritat 2.0)

2011-07-29T14:30:00.001+02:00

Una setmana després del brutal atemptat d'Oslo i l'illa d'Utoya s'ha convocat un minut de silenci global i virtual per a aquest divendres a la tarda per tal de retre un homenatge a les víctimes.

Aquesta iniciativa es pot trobar a Twitter i també a Facebook.

Per participar en aquesta acció només cal restar un minut sense fer cap comentari a cap de les dues xarxes socials, a partir de l'hora prevista. Els organitzadors d'aquesta iniciativa també en demanen la difusió a través de les xarxes socials. S'han creat dos hashtags per fer-hi referència: #twinute i #twinutesilence.

Si voleu llegir tota la informació i veure el compte enrere del temps que falta per al minut de silenci virtual podeu anar al lloc web Twinute Silence

L'acció s'ha previst per a les 6 de la tarda, hora catalana.

Si necessiteu calcular l'horari en funció de l'indret on us trobeu podeu anar aquí.

Premis Blocs Catalunya 2011

2011-07-27T21:21:00.000+02:00

Tal com ja vaig fer l'any passat enguany també he inscrit aquest bloc entre els participants als Premis Blocs Catalunya que organitza STIC.CAT. Si us ve de gust votar per aquest bloc el trobareu a l'apartat 'miscel·lània/personals'. Gràcies per endavant!

Si bé en un principi el termini d'inscripció de blocs finalitzava el 30 de juny, l'organització ha ampliat aquest termini fins el 31 de juliol. Així doncs, si gestioneu un bloc i encara no l'heu inscrit teniu uns dies per fer-ho. Llegiu les condicions que cal acomplir per acollir-vos a aquest període prorrogat de participació.

Al voltant de 500 blocs han superat la verificació a la que han estat sotmesos per l'àrea tècnica de l'Associació STIC.CAT, responsable de l'organització dels IV Premis Blocs Catalunya. Com diuen les bases dels Premis els blocs presentats han d'estar escrits totalment o parcialment en català, i han de complir les característiques bàsiques que s'esperen d'un bloc: actualització regular, la possibilitat d'interactuació amb els lectors i l'adeqüació a la temàtica especificada en el moment de la inscripció.

Enguany l'organització ha incorporat la distinció entre bloc personal i bloc corporatiu. Aquestes dues distincions s'han dividit en 11 classificacions temàtiques.

En finalitzar el període de votacions el proper 10 de setembre, el jurat dels premis blocs resoldrà d'entre els finalistes, els guanyadors d'aquesta edició. El lliurament dels premis als guanyadors serà el proper 1 d'octubre a La Seu d'Urgell.

II Dia de la música en català a les xarxes socials

2011-07-20T00:01:00.018+02:00

Des de fa unes setmanes s'ha convocat a través del Facebook i altres xarxes socials el II Dia de la música en català. La iniciativa en concret diu el següent:

Demostrem la bona salut de la música en la nostra llengua. El dia 20 de juliol que cadascú pengi la cançó en català que més li agradi al seu mur! Quan pengeu la cançó podeu etiquetar l'esdeveniment (primer s'ha de posar @ i després començar a escriure el nom de l'esdeveniment i ja t'apareixerà, només l'hauràs de clicar).

Omplim el Facebook de música en català!

Demostrem que tenim "una llengua tan viva com les més vives que hi ha". Visca el català!

Us agrairíem molt que convidéssiu totes les vostres amistats! Gràcies!

També a TWITTER amb el hashtag #musicaencatalà

També a TUENTI: http://tinyurl.com/dmc2011

A hores d'ara ja són prop de 12.000 les persones que han confirmat l'assistència a aquest esdeveniment, és a dir que penjaran una cançó en català al seu mur.

Així doncs, a més a més de participar personalment en aquesta iniciativa per mitjà de Facebook i Twitter també en faig difusió aquí al bloc i aprofito, naturalment, per posar-hi una pinzellada musical.

21è Festival ReusBlues

2011-06-30T14:05:00.001+02:00

Un any més, i ja en són 21, just després de gaudir dels diversos actes de la Festa Major de Sant Pere, els reusencs, les reusenques i qualsevol altra persona que ens vulgui visitar tenim l'ocasió de gaudir dels bons ritmes de la música blues (i altres espècies picants) en el marc del Festival ReusBlues

Si voleu consultar tota la informació i el programa d'aquest festival que comença avui dia 30 de juny i es perllongarà fins el proper diumenge 3 de juliol cliqueu aquí.

LA FLAMA DEL CANIGÓ: MISSATGE DE SANT JOAN 2011, LA FESTA DELS PAÏSOS CATALANS

2011-06-23T14:00:00.001+02:00

FLAMA DEL CANIGÓ

MISSATGE DE SANT JOAN 2011

Estimats compatriotes,

Fa quaranta-cinc anys avui que us arriba fidelment, des de la Cataluya del Nord, una flama. Què significa rebre-la i transmetre-la?

És la flama de les tradicions antigues i cristianes de purificació per l'aigua i el foc, de compromís de vida nova amb la figura de sant Joan Baptista. La compartim amb molts europeus. És la flama que crema trastos vells, la que encén els Focs de Sant Joan.

Tanmateix per a nosaltres catalans il·lumina, a més a més, la nostra història mil·lenària.

Arrela al Canigó, bressol de la dinastia catalana i de la nació, de l'art romànic, i en clau política, gràcies a l'abat Oliba, d'un ideal de pau, base de l'assemblearisme. Catalunya s'hi configurà al segle X quan els comtes catalans descendents de Guifre el Pelós van esdevenir independents. Fa cent vint-i-cinc anys Jacint Verdaguer hi va escriure el famós poema Canigó dedicat a nosaltres del Nord, que incentivà arreu als nostres territoris l'amor a la pàtria.

Al segle XX la flama vinculada al passat esdevé aposta pel futur. Dos nord-catalans precursors, en Josep Deloncle i en Gilbert Grau en fan una eina de conscienciació nacional. Amb ella afirmem que no som ni francesos ni espanyols, som catalans.

Encesa per en Deloncle el 1964 al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els Angelets de la Terra, els patriotes que lluitaven contra l'annexió francesa, ha esdevingut la flama de la resistència catalana.

Portada a Coll d'Ares el 1966 per esborrar la frontera imposada pels Borbons Lluís XIV i el seu nét Felip V és des de llavors el símbol d'unió dels Països Catalans.

Gilbert Grau plasmà els reptes en el «Missatge» del 1985, escrigué : «Enguany cridem ben fort i ben alt que volem preservar les tradicions per a obtenir amb elles les nostres llibertats nacionals i fer de la Flama del Canigó l'abrandament inextingible de la fe en l'esdevenidor de la nostra nació, segura de la seva voluntat d'independència».

La Flama del Canigó té un significat irrenunciable: amb ella cremem la covardia, la passivitat, la resignació. Ens empeny a reivindicar l'estat català independent que ens pertoca: confederal, ric, acollidor i doncs integrador. És la flama d'una nació que ha decidit sortir de les tenebres i posar-se dempeus.

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca Catalunya!

Daniela Grau

Associació Flama dels Països Catalans

Consellera de Catalunya (Catalunya del Nord)

Manifest 18-J Reus

2011-06-17T15:30:00.000+02:00

Contra la crisi i les retallades, en defensa dels nostres drets

Des de l'Assemblea Popular de Reus sorgida de l'Acampada dels Indignats de la Plaça Mercadal, fem una crida a les persones, entitats, associacions i col·lectius a participar en aquesta mobilització contra les retallades.

Les agressions als drets de les persones continuen sense aturador. Des de fa 3 anys les polítiques que dicten la Unió Europea, sota el designi del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el Banc Europeu, són submisament aplicades pel govern de l’Estat espanyol i, a Catalunya, primer pel tripartit, i ara per CiU. La dreta embravida pretén retallar els drets en sanitat, en educació i en d’altres serveis públics, un avanç social que tants anys ens han costat aconseguir. Sense cap escrúpol ens volen robar els drets més elementals.

Mentre que amb diner públic s’han sanejat els comptes de les entitats financeres, que han sigut les causants de la descapitalització bancària (la mal anomenada crisi), s’han anat aplicant successivament mesures per abaratir l’acomiadament dels i les treballadores, per retallar les pensions, per augmentar fins els 67 anys el temps de treball, per la reducció general dels salaris, tot provocant que perdem poder adquisitiu i drets socials.

En canvi les rendes més altes s’han vist protegides amb polítiques fiscals que les afavoreixen, mentre que actualment les rendes del treball, és a dir, les de la majoria de la població són les que més aporten a les arques de l’Estat.

Alhora, els beneficis de les transnacionals i bancs augmenten. L’actual model d’introducció de les noves tecnologies i l’avarícia de la classe empresarial, amb la col·laboració de la majoria de partits polítics i les burocràcies sindicals, provoquen que a Catalunya l’atur quasi arriba a les 700.000 persones, sent les més perjudicades les dones i el jovent. Les hipoteques no es poden pagar i els desnonaments es multipliquen. La injustícia continua sent implacable amb els que han perdut la feina i el drama de la pèrdua d’ocupació i de l’habitatge propi cau sobre milers de ciutadans i ciutadanes.

Fem una crida a mobilitzar-se a totes les persones indignades amb la crisi i les seves conseqüències, indignades amb qui l'ha provocada, indignades amb la corrupció política i aquesta falsa democràcia que ens venen com el millor dels mons possibles, indignades amb el capitalisme i els seus gestors que només genera beneficis per a uns pocs i precarietat i misèria per a la majoria, indignades amb les multinacionals explotadores del planeta i de les persones, indignades amb la dretanització de la societat i l'increment del feixisme, indignades en definitiva amb un sistema social que genera, bàsicament, infelicitat i insatisfacció.

• Màxima prioritat a les persones.

• Defensem una sanitat, una educació i uns serveis socials públics, gratuïts i de qualitat.

• Inversió social com a motor econòmic i de treball.

• Per un desenvolupament sostenible.

• Pel dret efectiu i real a l'habitatge.

• Contra l'atur, la precarietat i les retallades.

• Prou de privilegis per a polítics, banquers i empresaris.

• Per una democràcia real, transparent i participativa ja!

Aquest dissabte 18 de juny a Reus hi ha organitzada una manifestació a les 19 h, que començarà a la cèntrica plaça de la Llibertat, cantonada amb Prat de la Riba, amb el lema 'Contra les retallades i la crisi, defensem els nostres drets!'.

Es tracta d'una mobilització en el marc de la convocatòria de jornada internacional de mobilitzacions del 19 de juny. Segons s'ha acordat, s'hi ha de participar com a persones, sense banderes ni sigles ni pancartes d'organitzacions, per tal que no sigui instrumentalitzada per ningú.

Aquest cap de setmana a Reus s'han programat diverses activitat lúdico-festives, com ara la Fira Reus Viu el Vi o el Mercat a l'antiga al Mercadal, entre altres. Sigui com sigui segur que hi ha temps per tot i podem assistir a aquests actes, si volem.

Però també és important que sortim al carrer i dediquem una estona a manifestar-nos i dir-los que JA N'HI HA PROU !!

Manifest #catalanrevolution

2011-06-01T20:00:00.001+02:00

QUÈ ÉS #CATALANREVOLUTION?

#catalanrevolution és una resposta social, econòmica, nacional, democràtica, pacífica, prenent els drets humans com a bandera, a problemes comuns que l’actual sistema polític no vol resoldre, i que per acció, aquiescència o omissió, està causant.

#catalanrevolution és un moviment on hi cap tothom, sense sigles de partits ni sindicats, sense pretensió d’apropiar-se’n. No ens sentim plenament representats per cap opció concreta, per tant fem debat polític des de baix sumant veus individuals.

#catalanrevolution lliga i uneix els moviments socials i nacionals de Catalunya. Perquè mai no serem un poble realment lliure si continuem sotmesos a les condicions socials, econòmiques i polítiques actuals, perquè l’expressió democràtica del poble sempre ha de ser respectada ja que la legitimitat està per sobre de la legalitat. El sistema polític actual retalla els nostres drets polítics de la mateixa manera que els socials.

#catalanrevolution treballa en la mateixa línia que els altres moviments reivindicatius sorgits de la manifestació del 15-M, tot creient que els problemes de les catalanes i els catalans necessiten una veu pròpia, una acció local amb repercussió global.

QUÈ DENUNCIA #CATALANREVOLUTION?

#catalanrevolution DENUNCIA el sistema polític actual, que per damunt de dretes o esquerres està sotmès a uns mercats i a un sistema financer que ningú no ha escollit, que imposen un sistema neoliberal on les persones som tractades com a simple mercaderia.

#catalanrevolution DENUNCIA la corrupció del sistema polític actual en tots els seus àmbits, que instigat per empresaris immorals i polítics sense ètica representa un enorme espoli de recursos per a la societat.

#catalanrevolution DENUNCIA les mancances democràtiques de l’esquema polític de la transició, on la separació de poders és una cortina de fum i tot queda sotmès a una partitocràcia bipartidista.

#catalanrevolution DENUNCIA les formacions polítiques que atien l’odi entre els pobles de Catalunya i d’Espanya. Entenem que la democràcia no ha de fer por a ningú i l’autodeterminació és un dret inalienable, d’aquesta manera una democràcia real l’acceptarà amb normalitat. El futur de Catalunya només ens pertany a les catalanes i els catalans.

#catalanrevolution DENUNCIA els monopolis encoberts dels serveis bàsics i les pràctiques empresarials que perjudiquen els ciutadans, amb l’aprovació directa o la ignorància activa dels poders públics.

#catalanrevolution DENUNCIA la impunitat dels responsables de les entitats financeres, que enlloc de passar comptes per una festa creditícia irresponsable, reben el suport moral i pressupostari dels governs. Cal investigar i processar els responsables de les entitats que han hagut de ser ajudades o rescatades.

#catalanrevolution DENUNCIA la manca d’un futur per als joves. Amb més d’un 40% d’atur juvenil, amb sobrada formació, amb la càrrega de missatges polítics contradictoris i contraproduents durant els últims vint anys, els i les joves de Catalunya viuen, vivim, un dels pitjors períodes de la seva vida amb la convicció que el futur només pot ser pitjor.

QUÈ ÉS IMPRESCINDIBLE PER A #CATALANREVOLUTION?

#catalanrevolution EXIGEIX l’aturada de les retallades pressupostàries als serveis públics, el poble de Catalunya mereix i exigeix que els recursos públics mantinguin un sistema sanitari i educatiu públics i de qualitat com a primera prioritat del país.

#catalanrevolution EXIGEIX la retirada immediata de la reforma laboral, la garantia de les pensions i un sistema de jubilació just.

#catalanrevolution EXIGEIX la reforma de la llei hipotecària per incorporar-hi la Dació en Pagament, tot evitant l’exclusió socioeconòmica de molts catalans, la irresponsabilitat bancària i la impunitat dels responsables financers.

#catalanrevolution EXIGEIX la sobirania fiscal de Catalunya, doncs entenem que la solidaritat ha de ser proporcional, equitativa i justa, i que la situació de dèficit fiscal és tan insostenible que ofega la capacitat de supervivència del nostre país. L’espoli fiscal de Catalunya és un cas únic a Europa.

#catalanrevolution EXIGEIX transparència als partits polítics, la publicació i limitació del patrimoni, l’expulsió d’imputats per corrupció o qualsevol delicte de les llistes electorals i dels càrrecs de lliure designació que ocupen a l’administració, la responsabilitat econòmica personal i familiar dels seus actes.

#catalanrevolution EXIGEIX el control independent i social de les accions polítiques respecte dels fons públics, el patrimoni de l’administració i l’acció urbanística. Exigim institucions eficaces contra el frau i la corrupció a l’administració.

#catalanrevolution EXIGEIX canvis a les lleis electorals que assegurin la pluralitat, la proporcionalitat, la igualtat i la representació unitària dels catalans i les catalanes. Això implica: la supressió de barreres percentuals, la proporcionalitat directa entre escons i població a les circumscripcions, la substitució de la Llei d’Hondt per una de més proporcional i la representació de Catalunya com circumscripció única en totes les eleccions d’institucions representatives superiors. Rebutgem la circumscripció única espanyola.

#catalanrevolution EXIGEIX el respecte escrupolós a les decisions democràtiques del poble de Catalunya. No pot tornar a passar que allò que el poble català ha votat en referèndum sigui estripat, insistim: la legitimitat democràtica està per sobre de la legalitat.

QUÈ PROPOSA A LA SOCIETAT #CATALANREVOLUTION?

#catalanrevolution PROPOSA que cadascú de nosaltres reflexioni sobre el manifest #NOELSVOTIS on es crida a un boicot electoral organitzat, cívic, conscient i intel·ligent. En definitiva: passar de la queixa a l’acció col·lectiva.

#catalanrevolution PROPOSA a la ciutadania una reflexió general i una presa de consciència. El debat en tots els nostres àmbits (amics, família, feina, institut, universitat, partit, sindicat, associació, penya, club, etc) ha de transcendir els tabús sobre els grans problemes de les persones, cal debatre’ls sense por.

#catalanrevolution PROPOSA la democratització de l’economia, amb la recuperació del significat del dret al treball i a l’habitatge, amb el suport prioritari a les cooperatives en tots els sectors productius, amb l’eliminació dels monopolis encoberts, amb la promoció de la sobirania agroalimentària, i amb la compensació aranzelària de les diferències laborals i mediambientals entre els diferents estats del món.

#catalanrevolution PROPOSA que els partits, i també els sindicats, entrin en un debat profund sobre la seva representativitat real, sobre la seva submissió al neoliberalisme, sobre el sistema econòmic, polític i social, sobre qui i com es controla el frau i la corrupció. En definitiva, sobre quin futur ens proposen, si és que de debò ens en proposen cap.

#catalanrevolution PROPOSA donar l’esquena a tots els actors i protagonistes de la situació que vivim, perquè en realitat no els preocupem en absolut. Tots junts hem de construir una alternativa capaç de deixar-los al marge, a curt, mig i llarg termini.

Font d'informació: http://catalanrevolution.wordpress.com/

10 Estratègies de Manipulació Mediàtica (Noam Chomsky)

2011-05-20T14:35:00.011+02:00

1 L'estratègia de la distracció. L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la Cibernètica. "Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals" (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les').

2 Crear problemes i després oferir solucions. Aquest mètode també és anomenat 'problema-reacció-solució'. Es crea un problema, una 'situació' prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3 L'estratègia de la gradualitat. Per fer que s'accepti una mesura inacceptable n'hi ha prou d’aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És així com les condicions socioeconòmiqes radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents. Tants canvis que haurien provocat una revolució si haguessin estat aplicats tots alhora.

4 L'estratègia de diferir. Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com 'dolorosa i necessària', obtenint l'acceptació pública per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que 'tot anirà millor demà' i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i a acceptar-ho amb resignació quan arribi el moment.

5 Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat. La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment dirigida als nens, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura o deficient mental. Com més s'intenta enganyar l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys d'edat" (extret de la publicació 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les').

6 Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi racional i en el sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments.

7 Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors" (extret de la publicació 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les').

8 Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure que el públic cregui que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte.

9 Reforçar la autoculpabilitat. Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l'individu es menysvalora i s'autoculpa, cosa que genera un estat depressiu essent un dels efectes la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10 Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent escletxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el 'sistema' ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

Avui comença el Trapezi

2011-05-12T09:41:00.000+02:00

I ja en són 15 les edicions del que es coneix com la Fira del Circ de Catalunya.

Enguany pot ser que us trobeu enmig del Trapezi un altre tipus de circ, un que no es repeteix cada any sinó cada quatre anys. No us confongueu doncs amb el circ electoral!

Aquesta nit, a 2/4 de 10, la plaça del Mercadal acollirà l'espectacle inaugural. Un espectacle que enguany es repetirà també divendres i dissabte a les 10 de la nit.

Des d'avui i fins diumenge al vespre només cal que feu un tomb pels carrers, places, teatres i altres llocs emblemàtics de la ciutat i segur que trobareu algun espectacle del vostre gust que us permetrà gaudir d'una estona d'entreteniment per desconnectar de les realitats del dia a dia.

Per consultar el programa i tota la informació d'aquesta 15ª edició del Trapezi cliqueu aquí.

Indigneu-vos!

2011-05-01T12:18:00.002+02:00

Stéphane Hessel, de 93 anys, membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, presoner a un camp de concentració, redactor de la Declaració Universal de Drets Humans i diplomàtic, ha fet públic un manifest cridant a la indignació i a abandonar la impotència amb la que contemplem com la dictadura dels 'mercats' està desmantellant l'estat del benestar.

Aquest és el contingut del manifest.

INDIGNEU-VOS

Stéphane Hessel

93 anys. És l'última etapa. El final no està lluny. Quina sort poder aprofitar-la per recordar el que ha servit de base al meu compromís polític: els anys de resistència i el programa elaborat fa 70 anys pel Consell Nacional de la Resistència. A Jean Moulin li devem, dins del marc d'aquest Consell, l'agrupament de tots els components de la França ocupada, els moviments, els partits, els sindicats, amb la finalitat de proclamar la seva adhesió a la França combativa i al seu únic cap reconegut: el general De Gaulle. Des de Londres, on em vaig reunir amb el general De Gaulle, al març de 1941, em va arribar la notícia que el Consell havia engegat un programa (adoptat el 15 de març de 1944) que proposava per la França alliberada un conjunt de principis i valors sobre els quals s'assentaria la democràcia moderna del nostre país.

Aquests principis i valors els necessitem avui més que mai. És la nostra obligació vetllar tots junts perquè la nostra societat segueixi sent una societat de la qual puguem sentir-nos orgullosos, i no aquesta societat d'indocumentats, d'expulsions, de sospites pel que fa a la immigració; no aquesta societat en la qual es posen en qüestió les pensions, els assoliments de la Seguretat Social; no aquesta societat on els mitjans de comunicació estan en mans dels poderosos. Totes aquestes són coses que hauríem evitat recolzar si haguéssim estat veritables hereus del Consell Nacional de la Resistència. A partir de 1945, després d'un drama atroç, les forces internes del Consell de la Resistència es lliuren a una ambiciosa resurrecció. Es crea la Seguretat Social com la Resistència desitjava, tal com el seu programa ho estipulava: “un pla complet de Seguretat social que aspiri a assegurar els mitjans de subsistència de tots els ciutadans quan aquests siguin incapaços de procurar-los-hi mitjançant el treball”; “una pensió que permeti als treballadors vells acabar dignament la seva vida”.

Les fonts d'energia, electricitat i gas, les mines de carbó i els bancs són nacionalitzats. El programa recomanava “que la nació recuperés els grans mitjans de producció, fruit del treball comú, les fonts d'energia, els jaciments, les companyies d'assegurances i els grans bancs”; “la instauració d'una veritable democràcia econòmica i social, que expulsi als grans feudalismes econòmics i financers de l'adreça de l'economia”. L'interès general ha de prevaler sobre l'interès particular, el just repartiment de la riquesa creada pel treball ha de prevaler sobre el poder dels diners. La Resistència proposa “una organització racional de l'economia que garanteixi la subordinació dels interessos particulars a l'interès general i que es desfaci de la dictadura professional instaurada segons el model dels Estats feixistes”, i el govern provisional de la República pren el relleu.

Una veritable democràcia necessita una premsa independent; la Resistència ho sap, ho exigeix, defensa “la llibertat de premsa, el seu honor i la seva independència de l'estat, dels poders dels diners i de les influències estrangeres”. Això és el que, des de 1944, encara indiquen les ordenances en relació a la premsa. Ara bé, això és el que està en perill avui dia.

La Resistència cridava a la “possibilitat efectiva per a tots els nens francesos de beneficiar-se de la millor instrucció possible”, sense discriminació; ara bé, les reformes proposades el 2008 van contra aquest projecte. Joves professors, als quals dono suport, han batallat fins a impedir l'aplicació d'aquestes reformes i han vist disminuïts els seus salaris a mode de penalització. S'han indignat, han “desobeït”, han considerat que aquestes reformes s'allunyaven de l'ideal de l'escola republicana, que estaven al servei de la societat dels diners i que no desenvolupaven suficientment l'esperit creatiu i crític. És la base de les conquestes socials de la Resistència la que avui es qüestiona.

El motiu de la resistència és la indignació

Es té la gosadia de dir-nos que l'Estat ja no pot assegurar els costos d'aquestes mesures socials. Però com poden faltar avui diners per mantenir i perllongar aquestes conquestes, quan la producció de la riquesa ha augmentat considerablement des de l'Alliberament, període en el qual Europa estava en la ruïna, si no és perquè el poder dels diners, combatut amb força per la Resistència, no ha estat mai tan gran, tan insolent i tan egoista amb els seus propis servidors, fins i tot en les més altes esferes de l'Estat. Els bancs, una vegada privatitzats, es preocupen molt pels seus dividends i pels alts salaris dels seus dirigents, no per l'interès general. La bretxa entre els més pobres i els més rics no ha estat mai tan gran, ni la recerca dels diners tan apassionada.

El motiu principal de la Resistència era la indignació. Nosaltres, veterans dels moviments de resistència i de les forces combatents de la França lliure, cridem a les joves generacions a viure i transmetre l'herència de la Resistència i dels seus ideals. Nosaltres els diem: preneu el relleu, indigneu-vos! Els responsables polítics, econòmics i intel·lectuals, i el conjunt de la societat no han de dimitir ni deixar-se impressionar per l'actual dictadura dels mercats financers que amenaça la pau i la democràcia.

Us desitjo a tots, a cadascun de vosaltres, que tingueu el vostre motiu d'indignació. És una cosa preciosa. Quan alguna cosa ens indigna, com a mi em va indignar el nazisme, ens tornem militants, forts i compromesos.

Tornem a trobar-nos amb aquest corrent de la història, i el gran corrent de la història ha de perseguir-lo cadascú. I aquest corrent ens condueix a més justícia i llibertat; però no a la llibertat incontrolada de la guineu al galliner. Aquests drets, recollits el 1948 en un programa de la Declaració universal, són universals. Si coneixeu a algú que no els gaudeix, compadiu-lo, ajudeu-lo a aconseguir-los.

Dues visions de la història

Quan intento comprendre què va ser el que va causar el feixisme, què va fer que fóssim absorbits per ell i per Vichy, em dic que els rics egoistes van tenir molta por de la revolució bolxevic i que es van deixar guiar per les seves pors. Però si, avui com llavors, una minoria activa s'aixequés, això seria suficient: tindríem el llevat que faria créixer la massa.

Per descomptat, l'experiència d'algú vell, com jo, nascut el 1917, és diferent de l'experiència dels joves d'avui. Sovint sol·licito als professors de col·legis l'oportunitat de dirigir-me als seus alumnes, i els dic: “vosaltres no teniu les mateixes raons evidents per comprometre-us. Per a nosaltres, resistir era no acceptar l'ocupació alemanya, la derrota. Era una cosa relativament simple; simple com el que va venir a continuació: la descolonització. Va seguir la guerra d'Algèria: era necessari que Algèria s'independitzés, era una cosa evident. Quant a Stalin, tots aplaudim la victòria de l'exèrcit roig contra els nazis, el 1943. Però quan ens assabentem de les grans purgues estalinistes de 1935, encara que era necessari estar al corrent del que feia el comunisme per contrarestar el capitalisme americà, la necessitat d'oposar-se a aquesta forma insuportable de totalitarisme es va imposar com una evidència. La meva llarga vida m'ha donat una sèrie de raons per indignar-me.

Aquestes raons són fruit menys d'una emoció que d'una voluntat de compromís. Quan estudiava a l'Escola Normal, Sartre, un condiscipul més gran que jo, em va influenciar profundament. La nàusea, El mur, però no L'ésser i el no-res, van ser molt importants en la formació del meu pensament. Sartre ens va ensenyar a dir-nos: “Sou responsables mentre que individus”. Era un missatge de llibertat. La responsabilitat de l'home que no pot confiar ni en un poder ni en un déu. Al contrari, és necessari comprometre's en nom de la pròpia responsabilitat com a persona humana. Quan vaig entrar a l'Escola Normal del carrer Ulm, a Paris, el 1939, vaig entrar com a fervent deixeble del filòsof Hegel, i vaig seguir el seminari de Maurice Merleau-Ponty. El seu ensenyament explorava l'experiència concreta, la del cos i les seves relacions amb els sentits, gran singular enfront de la pluralitat dels sentits. Però el meu optimisme natural, que vol que tot el que és desitjable sigui possible, m'encaminava més aviat a Hegel. El hegelianisme interpreta que la llarga història de la humanitat té un sentit: la llibertat de l'home que progressa pas a pas. La història està feta de xocs successius, és l'assumpció dels desafiaments. La història de les societats progressa, i al final, quan l'home ha aconseguit la seva completa llibertat, es té l'estat democràtic en la seva forma ideal.

Existeix, per descomptat, una altra concepció de la història. Els progressos aconseguits per la llibertat, la competició, la carrera per el “sempre més” poden ser viscuts com un huracà destructor. Així la concep un amic del meu pare, l'home que va compartir amb ell la tasca de traduir a l'alemany A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust. És el filòsof alemany Walter Benjamin. Ell havia trobat un missatge pessimista en un quadre del pintor suís Paul Klee, l'Angelus Novus, en el qual la figura d'un àngel obre els braços com per contenir i rebutjar una tempesta que Benjamin identifica amb el progrés. Per a Benjamin, que es va suïcidar al setembre de 1940 per fugir del nazisme, el sentit de la història és un camí irresistible de catàstrofe en catàstrofe.

La indiferència: la pitjor de les actituds

És veritat que les raons per indignar-se poden semblar avui menys clares o el món massa complex. Qui mana, qui decideix? No sempre és fàcil distingir entre tots els corrents que ens governen. Ja no hem de veure'ns-les amb una petita elit, de la qual en coneixem la manera d'actuar amb claredat. Aquest és un vast món de la interdependència del qual ens n'adonem clarament. Vivim amb una interconectivitat com mai ha existit. Però en aquest món hi ha coses insuportables. Per veure-les, fa falta observar amb atenció, buscar. Els dic als joves: busqueu una mica, trobareu. La pitjor de les actituds és la indiferència, el dir “jo no puc fer res, jo m'espavilo”. En comportar-vos així, perdeu un dels components essencials que fan a l'ésser humà. Un dels seus components indispensables: la capacitat d'indignar-se i el compromís que neix d'ella.

És possible identificar des d'ara dos grans desafiaments nous:

1. La gran diferència que existeix entre els molt pobres i els molt rics, la qual no deixa de créixer. Es tracta d'una innovació dels segles XX i XXI. Els molt pobres del món d'avui guanyen amb prou feines dos dòlars al dia. No es pot deixar que aquesta diferència es faci més profunda encara. La constatació d'aquest fet hauria de suscitar per si mateixa un compromís.

2. Els drets de l'home i l'estat del planeta. Després de l'Alliberament vaig tenir la sort de participar en la redacció de la Declaració universal dels drets de l'home adoptada per l'Organització de Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, al palau de Chaillot, a Paris. Com a cap de gabinet de Henri Laugier, secretari general adjunt de l'ONU i secretari de la Comissió dels Drets de l'home vaig participar, entre d'altres, en la redacció d'aquesta declaració. No puc oblidar el paper que va tenir en la seva elaboració René Cassin, comissari nacional de justícia i educació del govern de la França lliure, a Londres, el 1941, el qual va ser premi Nobel de la pau el 1968, ni el de Pierre Mendès France dins del Consell econòmic i social, al que enviàvem els textos que elaboràvem abans que fossin examinats per la Tercera Comissió de l'Assemblea General, encarregada dels aspectes socials, humanitaris i culturals. La Comissió comptava amb els 54 estats que eren membres, en aquell moment, de les Nacions Unides, i jo m'encarregava de la seva secretaria. A René Cassin devem el terme de drets “universals”, i no “internacionals” com proposaven els nostres amics anglosaxons. ja que en això està el que es juga en acabar la segona guerra mundial: l'emancipació de les amenaces que el totalitarisme va fer pesar sobre la humanitat. Per emancipar-se, és necessari aconseguir que els estats membres de l'ONU es comprometin a respectar aquests drets universals. És una manera de desmuntar l'argument de plena sobirania que un estat pot fer valer mentre comet crims contra la humanitat dins del seu territori. Aquest va ser el cas de Hitler, que es considerava amo i senyor a la seva terra i autoritzat a provocar un genocidi. Aquesta declaració universal deu molt a la revulsió universal contra el nazisme, el feixisme, el totalitarisme, i, també, a nosaltres, a l'esperit de la Resistència. Sentia que calia actuar ràpidament, no ser víctima de la hipocresia que hi havia en l'adhesió proclamada pels vencedors a aquests valors que no tots tenien la intenció de promoure netament, però que nosaltres intentàvem imposar-los (3).

No m'aguanto les ganes de citar l'article 15 de la Declaració Universal dels Drets de l'Home: “Tota persona té dret a una nacionalitat”; l'article 22: “Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social, i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, tenint en compte l'organització i els recursos de cada Estat, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals, indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat”. I si aquesta declaració té un abast declaratiu, i no jurídic, no per això ha exercit un paper menys important des de 1948; s'ha vist a pobles colonitzats acollir-se a ella en la seva lluita per la independència; ha inspirat als esperits en la seva lluita per la llibertat.

Constato amb alegria que al llarg de les últimes dècades s'han multiplicat les organitzacions no governamentals, els moviments socials com Attac, la Federació Internacional dels Drets de l'home, Amnistia Internacional..., que són actives i efectives. És evident que per ser eficaç actualment és necessari actuar conjuntament; aprofitar tots els mitjans moderns de comunicació.

Als joves, els dic: mireu al voltant vostre, trobareu temes que justifiquin la vostra indignació, el tracte que es dóna als immigrants, als indocumentats, als gitanos. Trobareu situacions concretes que us empenyeran a dur a terme una acció ciutadana d'importància. Busqueu i trobareu!

La meva indignació a propòsit de Palestina

Avui, la meva principal indignació concerneix a Palestina, la franja de Gaza i Cisjordània. Aquest conflicte és un motiu propi d'indignació. És necessari llegir l'informe Richard Goldstone, de setembre de 2009, sobre Gaza. En ell aquest jutge sud-africà, jueu, que es declara fins i tot sionista, acusa a l'exèrcit israelià d'haver comès “actes assimilables a crims de guerra i potser, en certes circumstàncies, a crims contra la humanitat” durant l'operació “Plom Fos” que va durar tres setmanes. Vaig tornar a Gaza el 2009, vaig poder entrar amb la meva dona gràcies als nostres passaports diplomàtics, per verificar amb els meus propis ulls el que l'informe explicava. Les persones que ens acompanyaven no van ser autoritzades a entrar a la franja de Gaza. Ni a Cisjordània. Visitem els camps de refugiats palestins creats el 1948 per l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a Orient Pròxim, UNRWA, on més de tres milions de palestins expulsats de les seves terres per Israel esperen una tornada cada vegada més problemàtica. Quant a Gaza, aquesta és una presó a cel obert per a un milió i mig de palestins. Una presó on s'organitzen per sobreviure. Més que les destruccions materials, com la de l'hospital de la Mitja Lluna Vermella per l'operació “Plom Fos”, és el comportament dels habitants de Gaza, el seu patriotisme, el seu amor pel mar i la platja, la seva constant preocupació pel benestar dels seus fills, nombrosos i riallers, cosa que omple la nostra memòria. Quedem impressionats per la seva enginyosa manera de fer cara a totes les penúries que els són imposades. Els hem vist fabricar maons, per falta de ciment, per reconstruir les milers de cases destruïdes pels tancs. Ens van confirmar que va haver-hi 1400 morts –dones, nens i vells inclosos en el camp palestí– al llarg d'aquesta operació “Plom Fos”, duta a terme per l'exèrcit israelià, contra només cinquanta ferits del costat d'Israel. Comparteixo les conclusions del jutge sud-africà. Que jueus puguin cometre crims de guerra és insuportable. Desgraciadament, la història ofereix pocs exemples de pobles que aprenen de la seva pròpia història.

Ho sé, Hamas, que havia guanyat les últimes eleccions legislatives, no va poder evitar que es disparessin coets sobre les ciutats israelianes en resposta a la situació d'aïllament i de bloqueig en la qual es troben els habitants de Gaza. Evidentment, penso que el terrorisme és inacceptable, però cal reconèixer que quan s'està ocupat amb mitjans militars infinitament superiors als nostres, la reacció popular no pot ser només no-violenta.

Li serveix d'alguna cosa a Hamas enviar coets sobre la ciutat de Sderot? La resposta és no. No serveix a la seva causa, però es pot explicar a causa de l'exasperació del poble de Gaza. En la noció d'exasperació, cal entendre la violència com una lamentable conclusió de situacions inacceptables per a aquells que les sofreixen. Es pot dir que el terrorisme és una espècie d'exasperació. I que aquesta exasperació és un terme negatiu. Un no s'ha d'exasperar, un ha d'esperar. L'exasperació és la negació de l'esperança. És comprensible, diria que fins a és natural; no obstant això, no és acceptable perquè no permet obtenir els resultats que pot eventualment produir l'esperança.

La no-violència, el camí que hem d'aprendre a seguir

Estic convençut que el futur pertany a la no-violència, a la conciliació de les diferents cultures. Per aquesta via, la humanitat haurà de franquejar la seva propera etapa. I aquí coincideixo amb Sartre: un no pot excusar als terroristes que llancen bombes, però pot comprendre'ls. Sartre va escriure el 1947: “Reconec que la violència sota qualsevol forma que es manifesti és un fracàs. Però és un fracàs inevitable perquè estem en un univers de violència. I si és veritat que el recurs a la violència fa que la violència corri el risc de perpetuar-se, també és veritat que és l'únic mitjà de fer-la cessar”. Al que jo afegiria que la no-violència és una manera més segura de fer-la cessar. No es pot recolzar als terroristes com Sartre ho va fer, en nom d'aquest principi, durant la guerra d'Algèria, o a propòsit de l'atemptat dels jocs de Munich, el 1972, comès contra atletes israelians. No és eficaç, i Sartre mateix acabarà per preguntar-se al final de la seva vida pel sentit del terrorisme i a dubtar de la seva raó de ser. Dir-se “la violència no és eficaç” és més important que saber si s'ha de condemnar o no a aquells que la utilitzen. El terrorisme no és eficaç. En la noció d'eficàcia, és necessària una esperança no-violenta. Si existeix una esperança violenta és la de la poesia de Guillaume Apollinaire: “Que l”esperance est violente”; no en política. Sartre, al març de 1980, tres setmanes abans de morir, declarava: “Cal intentar explicar per què el món d'avui, que és horrible, no és més que un moment en el llarg desenvolupament històric, que l'esperança ha estat sempre una de les forces dominants de les revolucions i de les insurreccions, i com encara sento l'esperança com la meva concepció del futur”.

Cal entendre que la violència gira l'esquena a l'esperança. Cal preferir l'esperança, l'esperança de la no-violència. És el camí que hem d'aprendre a seguir. Tant per part dels opressors com per part dels oprimits, cal arribar a una negociació per acabar amb l'opressió; això ens permetrà acabar amb la violència terrorista. És per això que no s'ha de permetre que s'acumuli molt odi.

El missatge d'algú com Mandela, com Martin Luther King, troba tota la seva pertinència en un món que ha sobrepassat la confrontació de les ideologies i el totalitarisme. És un missatge d'esperança en la capacitat que tenen les societats modernes per sobrepassar els conflictes per mitjà d'una comprensió mútua i d'una paciència vigilant. Per arribar a això, és necessari basar-se en els drets, la violació dels quals, sigui qui sigui l'autor, ha de provocar la nostra indignació. No hem de consentir la transgressió d'aquests drets.

Per una insurrecció pacífica

He constatat, i no sóc l'únic, la reacció del govern israelià davant el fet que cada divendres els ciutadans de Bil”id Van, sense llançar pedres, sense utilitzar la força, fins al mur contra el qual protesten. Les autoritats israelianes han qualificat aquesta marxa de “terrorisme no-violent”. No està malament... Cal ser israelià per qualificar de terrorista a la no-violència. Cal estar molest per l'eficàcia que té la no-violència per suscitar el suport, la comprensió i la sustentació de tots els adversaris de l'opressió.

El pensament productivista, sostingut per Occident, ha ficat al món en una crisi de la qual cal sortir trencant radicalment amb la fugida cap a endavant del “sempre més”, tant en el domini financer com en el domini de les ciències i de la tècnica. Ja és hora que la preocupació per l'ètica, la justícia i l'estabilitat duradora sigui el que prevalgui. Doncs ens amenacen els riscos més greus; riscos que poden posar fi a l'aventura humana sobre un planeta que pot tornar-se inhabitable.

Però és veritat que s'han fet importants progressos des de 1948: la descolonització, la fi de l'apartheid, la destrucció de l'imperi soviètic, la caiguda del Mur de Berlín. Per contra, els deu primers anys del segle XXI han suposat un període de reculada. Aquesta reculada, jo ho atribueixo, en part, a la presidència americana de George Bush, a l'11 de setembre i a les conseqüències desastroses que d'ell han tret els Estats Units, com la intervenció militar a l'Iraq. Hem tingut aquesta crisi econòmica, però tampoc hem començat una nova política de desenvolupament. La cimera de Copenhaguen contra l'escalfament climàtic no ha permès establir una veritable política per a la preservació del planeta. Estem en un llindar, entre els horrors de la primera dècada i les possibilitats de les dècades següents. Però cal esperar, sempre cal esperar. La dècada anterior, la dels anys 1990, va ser una font de grans progressos. Les Nacions Unides van convocar conferències com les de Rio sobre el medi ambient, el 1992; la de Pequín sobre les dones, el 1995; al setembre de 2000, a iniciativa del secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, els 191 països membres van adoptar la declaració sobre els “Vuit objectius del mil·lenni per al desenvolupament”, per la qual es comprometen a reduir a la meitat la pobresa al món d'aquí a 2015. El meu gran pesar, és que ni Obama ni la Unió Europea hagin manifestat encara el que hauria de ser la seva aportació per a una fase constructiva que es recolzi en els valors fonamentals.

Com acabar aquesta crida a indignar-se? Recordant que, en ocasió del seixantè aniversari del Programa del Consell nacional de la Resistència, vam dir, el 8 de març de 2004, nosaltres, els veterans dels moviments de Resistència i de les forces combatives de la França lliure (1940-1945), que, per descomptat, “el nazisme ha estat vençut gràcies al sacrifici dels nostres germans i germanes de la Resistència i de les Nacions Unides contra la barbàrie feixista. Però aquesta amenaça no ha desaparegut per complet, i la nostra còlera contra la injustícia roman intacta”.

No, aquesta amenaça no ha desaparegut per complet. Per això, fem sempre una crida a “una veritable insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que no proposen com a horitzó per a la nostra joventut més que el consumisme de masses, el menyspreu dels més febles i de la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició a ultrança de tots contra tots”.

Als homes i dones que faran el segle XXI, els diem amb la nostra afecció:

“CREAR ÉS RESISTIR, RESISTIR ÉS CREAR”.

Per aprofundir més en aquesta crida a la 'insurrecció pacífica' és molt recomanable la lectura del llibre 'Indigneu-vos' que podeu trobar en qualsevol llibreria al més que assequible preu de 5 euros.

Diada de Sant Jordi

2011-04-23T02:22:00.001+02:00

MOLT BONA DIADA A TOTHOM I FELICITATS ALS JORDIS I JORDINES !!

80 anys de la proclamació de la República Catalana

2011-04-14T08:30:00.002+02:00

Ara fa 80 anys Francesc Macià, president de Catalunya, proclamava la república catalana, des de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb aquestes paraules:

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President

FRANCESC MACIÀ

I com que una cosa no treu l'altra afegeixo també aquesta versió humorística de la proclamació feta pel programa Polònia de TV3.

Roger Waters a Barcelona. Un gran concert.

2011-04-02T13:54:00.000+02:00

Dimecres passat vaig tenir ocasió d'assistir al segon dels concerts que Roger Waters, cofundador del mític grup Pink Floyd, va fer al Palau Sant Jordi de Barcelona. El concert s'emmarcava en la gira The Wall Live que el portarà per diverses ciutats europees.

Un concert impressionant i espectacular, carregat d'efectes de so, llum i color. Complementat amb material pirotècnic i inflables. Un espectacle que gira al voltant d'un mur que es va construint totxana a totxana al llarg del concert (Another brick in the wall), i d'on surten tot un seguit d'emocions i de sensacions. Un mur ple de missatges que, al final de l'espectacle, cau posant el punt i final a tot el simbolisme que ha transmés al llarg del concert.

Podeu veure un recull fotogràfic d'aquest concert si cliqueu aquí.

En aquest video podeu veure diversos moments del concert que, com podeu apreciar va anar pujant d'intensitat en les seves diverses fases, tot i que l'espectacularitat i el bon fer dels músics van ser-hi presents des de la primera nota.

Podeu veure altres videos d'aquest espectacle en aquesta llista de reproducció.

Humor (o potser no...)

2011-03-29T01:24:00.000+02:00

Primavera

2011-03-20T23:56:00.001+01:00

Entre mig de tanta tensió mundial una mica de música primaveral...

Dia de la poesia catalana a Internet

2011-03-17T22:49:00.000+01:00

Arran d'una proposta sorgida de la revista Lletra que edita la UOC el dia d'avui s'ha determinat com el I Dia de la poesia catalana a Internet.

La idea és omplir la Xarxa de poesia feta en la nostra llengua, ja sigui mitjançant els blocs o les xarxes socials. Al Facebook s'ha creat un esdeveniment que ho anuncia i al Twitter s'utilitzen les etiquetes #jollegeixo i #piulempoesia per tal de fer ressó d'aquesta acció.

Podeu participar amb poesia pròpia o bé reproduint algun dels poemes que representin alguna cosa especial per a vosaltres.

Jo m'atreveixo aportant un parell de poemes (o alguna cosa similar) de producció pròpia que vaig escriure ja fa un cert temps.

CONTRASTS

Negre

Fosc

Nit

Solitud

Desídia

Incomprensió

Indiferència

Tristor

Impotència

Indecisió

Inutilitat

Il·lusió?!

Vàlua

Determini

Potestat

Alegria

Esperança

Comprensió

Ànim

Companyia

Dia

Clar

Blanc

CARRERS

Carrers

plens de gent

atapeïts

de cossos;

rius

de suors

i de flaires

diverses;

petits eixams

d'humans

neguitosos

amunt i avall

caminant

amb pressa.

Carrers...

Espanya i Catalunya

2011-03-15T14:10:00.001+01:00

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare de Déu'.

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans, són, només, uns 'poca-vergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples 'buenos días' i 'buenas noches' diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot, 'dar besos, abrazos, pena, paseos...' mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets 'fer petons, abraçades, pena, un tomb...'

Allà diuen '¡oiga!' quan aquí filem més prim amb un 'escolti!'

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'.

Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)...

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

Cops i Flames: 22 anys al costat de la música en català

2011-03-08T01:18:00.003+01:00

El programa Cops i Flames, el degà de la música en català, que s'emet a l'emissora Punt 6 Ràdio, fa 22 anys aquest 2011. I com no podia ser de cap altra manera ho celebra amb un concert. Serà aquest proper divendres 11 de març al Bravium Teatre de Reus.

Els protagonistes d'aquest concert seran els grups Sergi Tost & els estómacs d'Alf i Poker's. El preu de l'entrada és de 3 euros i es podrà adquirir a la guixeta del Bravium Teatre el dijous 10 de març i el mateix divendres 11.

L'equip del programa Cops i Flames de Punt 6 Ràdio (99.8 FM - www.punt6radio.cat), que s'emet tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda, està format actualment (per ordre d'antiguitat) per Josep Cartanyà, Jordi Pinyol, David Fernàndez, Marta Trill i Manel Gausachs, que exerceix de corresponsal a Barcelona. L'històric espai radiofònic va ser fundat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes el 14 de gener del 1989 a Punt 6 Ràdio (aleshores Ràdio Músic Club) i, des dels seus inicis, hi han participat diversos membres com Montse Mallafrè, Laura Poblet i Iolanda Pàmies, a més dels actuals ja citats.

Cantaval

2011-03-03T23:14:00.005+01:00

Vuit entitats de la ciutat de Reus (AMCA, Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Òmnium Cultural Baix Camp, Orquestra Allioli i Punt 6 Ràdio) conformen la Comissió del Cantaval de Reus, un programa d'activitats a l'entorn de la música en català pensat per engrescar tant persones individuals com colles d'amics. Amb això es busca la participació espontània sense necessitat de pertànyer a cap colla. Ideal tant per a qui busqui passar la festa de Carnestoltes d'una manera diferent com per a qui vulgui gaudir d'un nou acte complementari als altres que configuren el programa general d'aquest període carnavalesc. Tot plegat de cara a reforçar el caràcter popular i català del Carnaval de Reus.

En moments d'alegria col·lectiva, com la celebració d'un èxit esportiu o una nit de festa, cantem. Però, a diferència d'altres indrets com Andalusia, el País Basc, Irlanda... on el costum de cantar pels bars i els carrers està generalitzada, aquí sembla que ens faci una injustificada vergonya, i si algú s'atreveix a fer-ho en un bar, possiblement sigui convidat a marxar, encara que les veus siguin inferiors als decibels de la música enllaunada que soni.

Actualment la música de Carnaval es relaciona amb els èxits del moment, de qualitat qüestionable, tota de fora del nostre país, escoltada a milers de vats i de manera repetitiva. Però actualment ni cantem gaire, ni cantem en català. El Cantaval proposa, per contra, recuperar la tradició de cantar, i en català, per Carnaval.

El tret de sortida del Cantaval de Reus tindrà lloc el divendres de Carnaval, un dia relativament buit al calendari carnavalesc reusenc. Els actes del Cantaval començaran amb una sessió musical 'Carnaval català' al pub la Lira coordinat per Punt 6 Ràdio. La festa continuarà amb la cercavila del Cantaval.

S'ha editat un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes que seran cantades en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d'una banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, que ha preparat les versions de les cançons. També participarà durant el recorregut la banda del Canó de Reus i les seves canonades. A tota festa a més de cantar, també es dança, i per això, seguint els passos de l'Esbart Reus Dansa, les persones assistents a la cercavila podran aprendre com es balla la jota, recuperant una antiga tradició reusenca que encara es manté a algun poble del Baix Camp, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià.

El Cantaval acabarà a la Palma amb un concert de l'Orquestra Allioli, una banda molt festiva que encaixa perfectament amb l'esperit d'aquest esdeveniment.

Reflexions a l'entorn de la societat de la informació

2011-02-24T01:45:00.000+01:00

Les noves tecnologies són la clau del futur de la societat. Per això és necessari que tota la societat sense distinció en tingui un coneixement suficient. Però el que hauria de ser la situació ideal per al correcte desenvolupament de la societat de la informació es veu dificultada per factors diversos.

D'una banda ens trobem amb la fractura digital. Si bé els qui utilitzem de manera habitual les tecnologies de la informació i de la comunicació podem tenir la sensació que tothom és present a la Xarxa i d'una manera o altra fa ús d'aquestes tecnologies, el cert és que, de la mateixa manera que al món hi ha grans desigualtats en el terreny econòmic i social, aquestes desigualtats es tradueixen també en grans dificultats en l'accés a les noves tecnologies de la informació a escala mundial. Les grans desigualtats tecnològiques i econòmiques del món actual repercuteixen també en les dificultats d'aplicar la societat de la informació de manera global. Les desigualtats no es produeixen només en els equipaments i en les possibilitats d'accés a Internet. Aquestes desigualtats també es produeixen en els orígens de la informació, en la disponibilitat de continguts i en els llenguatges utilitzats a la Xarxa.

De fet, els majors percentatges d'utilització de la Xarxa es concreten en zones com ara els Estats Units d'Amèrica i Europa occidental, mentre que en zones com Àfrica o l'Orient Mitjài la població usuària es troba sota mínims. En qualsevol cas, a nivell mundial, el percentatge de persones connectades a Internet representa al voltant d'un 30%.

El potencial d'usuaris existent es troba en fase de creixement però a l'hora de fer ús de les tecnologies tant les empreses, com les entitats o els usuaris particulars tenen dificultats tant en l'ús com en la implantació. Per tant, la fractura digital no afectaria només a la població no escolaritzada o formada digitalment sinó també a les persones que gestionen dinàmiques educatives, alts càrrecs d'empreses o persones amb capacitat de decidir que no veuen o no volen veure la necessitat d'aquesta formació digital.

Tal com comenta el professor Martín Becerra, els factors que intervenen en la complexitat dels processos als quals dóna nom la societat de la informació són socials, econòmics, polítics, culturals i tecnològics. D'aquesta manera es produeixen impactes diferents en societats que són divergents.

Una altra de les principals dificultats del que es coneix com a societat de la informació i del coneixement la trobem en l'existència de canvis constants i permanents. Això origina la necessitat de fer noves anàlisis i aproximacions de les noves realitats que van sorgint arran d'aquests canvis. Aquesta situació canviant planteja també tot un seguit de reptes de cara a l'anàlisi que n'han de fer els estudis de la comunicació.

No obstant això, la desigualtat en l'accés als recursos no sempre es troba en els països menys desenvolupats. La globalització en que estem immersos pot fer que s'intensifiquin les dificultats en qualsevol país o zona del món a causa de l'aparició de noves pressions de caire multi direccional. Això pot provocar situacions de coordinació però també pot fer aparèixer noves formes d'aïllament ja sigui entre persones o entre nacions.

Aquest seguit de situacions o de circumstàncies van lligades perfectament amb les cinc contradiccions importants que apareixen en la societat de la informació: l'economia, la segmentació, la necessitat d'intermediaris, la traçabilitat i l'excés d'informació.

En conclusió, m'atreviria a afirmar que el futur de la societat de la informació passa necessàriament pel fet d'assolir la normalitat de les comunicacions digitals. És a dir, per arribar al punt que puguem conviure amb tota normalitat amb aquest fet considerant-lo un element més de la quotidianitat de les persones i de la seva manera de viure.

En el procés de millora i normalització de les tecnologies caldrà tenir en compte igualment que tot i que la base principal de la societat de la informació és Internet, també cal fer atenció a les tecnologies complementàries o inherents com ara la telefonia mòbil, la ràdio i la televisió digitals i altres serveis de demanda sobre IP.

Tots i totes som senyal

2011-02-19T12:29:00.000+01:00

Davant la gravíssima agressió a la llibertat d'expressió i a la cultura que suposa el tancament de TV3 al País Valencià, la societat reusenca vol manifestar el seu rebuig més enèrgic.

Per aquest motiu, i de forma urgent, Òmnium Cultural Baix Camp i el Casal Despertaferro animen totes les entitats i persones de Reus que se sumin a la convocatòria d'una concentració davant l'Ajuntament el proper dilluns 21 de febrer a les 8 del vespre, coincidint amb la manifestació que tindrà lloc a València.

TOTS I TOTES SOM SENYAL!

Fem córrer la veu!

Apunta't a través de l'esdeveniment creat a facebook.

Sense senyal

2011-02-18T09:38:00.000+01:00

http://www.vilaweb.cat/sense-senyal

El festival Autúria arriba a la sisena edició

2011-02-08T22:39:00.000+01:00

Des de fa sis anys, entre finals del mes de gener i principis del mes de febrer, el calendari musical reusenc té una cita: el festival de cançó d'autor, Autúria.

L'Autúria va néixer l'any 2006 amb la voluntat de mostrar que l'estat actual de la cançó d'autor va molt més enllà de la típica imatge estereotipada que tots tenim del cantautor de tota la vida, de cançó protesta, cadira i guitarreta.

L'ampli ventall estilístic existent mostra que la cançó d'autor va molt més enllà de tot això. Cantautors dins el terreny del pop, del rock, del folk, més excèntrics o més tradicionals, ens demostren que aquest terme no és un gènere musical com a tal, sinó que és un concepte tan ampli com possibilitats musicals hi hagin. L'Autúria vol ser una mostra precisament d'això.

El conegut i reconegut cantautor madrileny Javier Krahe serà l'encarregat d'encetar el festival aquest dimecres 9 de febrer al Teatre Bartrina. Sens dubte serà una bona ocasió perquè tots els qui vam començar a seguir Krahe els anys 80 poguem retrobar-nos amb el peculiar estil d'aquest cantautor. I també és una bona ocasió perquè els qui encara no el coneixen el puguin descobrir.

Cliqueu aquí per conèixer la resta de participants al festival i tota la informació de l'Autúria.

A més a més, com no podia ser de cap altra manera, l'AMCA, entitat organitzadora del festival, és present a partir d'enguany a les xarxes socials. Si voleu anar a la seva pàgina de facebook només heu de clicar aquí.

Salut i música! Ens veiem a l'Autúria.

Decennals de Valls: tota una festa

2011-01-30T12:41:00.001+01:00

Des del passat divendres 28 de gener i fins el proper diumenge 6 de febrer, la població de Valls, capital de la comarca de l'Alt Camp, esdevé tota una festa.

Cada deu anys la ciutat de Valls es prepara per acollir una de les festes amb més tradició i història de Catalunya: les Festes Decennals dedicades a la Mare de Déu de la Candela. Així, des de fa més de dos segles, tots els anys acabats en '1', Valls ha celebrat de manera ininterrompuda i de generació en generació les conegudes també com a 'Festes de la Llum'.

Per seguir tots els actes de les Festes Decennals de Valls cliqueu aquí.

També us podeu descarregar el programa en format pdf.

I aquí teniu el video promocional de les Decennals. Fet amb molt bon gust, per cert.

Barbaritats que cal denunciar i aturar

2011-01-27T22:57:00.003+01:00

Us transcric una part del contingut del comunicat emès per l'ONG Avaaz per mitjà del qual es fa una petició a nivell mundial per tal d'aturar el que es pot qualificar com de veritable barbàrie. Són les anomenades 'violacions correctives', una práctica brutal que té lloc a Sudàfrica i que consisteix en violar una dona lesbiana per 'guarir-la' de la seva homosexualitat.

El comunicat diu el següent.

Benvolguts amics i amigues:

Millicent Gaika fou lligada de mans, torturada i violada durant cinc hores per un home que presumia d'estar 'guarint-la' de la seva homosexualitat.

Va sobreviure de miracle, però no es tracta d'un cas aïllat. Aquest crim espantós constitueix una pràctica habitual a Sudàfrica, on les lesbianes viuen terroritzades davant els possibles atacs. Però ningú encara ha estat condemnat en cap cas de 'violació correctiva'.

Sorprenentment, un grup de valeroses activistes provinents d'una casa-refugi a Ciutat del Cap estan arriscant les seves vides per aconseguir que el cas Millicent serveixi per aconseguir canvis. La seva crida al ministre de Justícia ha derivat en una petició de més de 140.000 signatures, cosa que l'ha forçat a aparèixer a la televisió del país. Però el ministre encara no ha respost a les demandes d'acció.

Des de tots els racons del món, encenguem una llum sobre aquest horror. Si som suficients els que ens unim per a amplificar i intensificar aquesta campanya, podrem arribar fins al mateix President Zuma, responsable últim de la defensa dels drets constitucionals. Demanem a Zuma i al ministre de Justícia que condemnin públicament les 'violacions correctives', il·legalitzin aquests crims d'odi i garanteixin l'aplicació immediata del càstig corresponent, a més a més d'establir programes d'educació pública i de protecció per a les supervivents. Signa la petició ara i comparteix-la amb tots els teus coneguts. La hi lliurarem al Govern Sudafricà a Ciutat del Cap.

Dia rera dia ens assabentem de moltes injustícies que cal denunciar i aturar. Aquesta n'és una. Per signar la petició i posar el vostre gra de sorra de cara a evitar aquesta barbàrie només cal que aneu al següent enllaç i ompliu un senzill formulari amb les vostres dades.

http://www.avaaz.org/es/stop_corrective_rape/97.php?cl_tta_sign=98ab9a8dfdc022addd140db93f116b34

A data d'avui les peticions signades sobrepassen la xifra de 500.000. L'objectiu dels promotors de la campanya és arribar a 750.000 signatures.

Parlem català?

2011-01-21T12:20:00.000+01:00

Uns videos que convindria que miressin totes aquelles persones que sembla que encara no acaben d'entendre quin és el concepte de llengua pròpia.

Noves professions (en clau d'humor)

2011-01-10T01:21:00.000+01:00

Coordinador de Moviments d'Informació Interna

Porter

Especialista en Logística i Distribució de Documents

Missatger

Experta en Teràpia Visual i Distracció Ocupacional

Ballarina de streep-tease

Coordinador Adjunt d'Admissions i Sortides de Personal

Porter

Coordinador Oficial de Moviment Nocturn

Sereno

Distribuïdor Extern de Recursos Humans VIP

Taxista

Especialista en Logística d'Energía Combustible

Empleat de benzinera

Auxiliar de Serveis d'Enginyeria Civil

Paleta

Enllaç Extern Avançat en Logística de Documents

Missatger en moto

Tècnic de Mercadeig Dirigit

Repartidor de propaganda

Especialista en Logística de Begudes

Cambrer

Expert en Classificació i Emmagatzematge de Productes Peribles

Venedor de fruites i verdures

Terapista Emocional en Centre de 'Salut'

Cantiner

Distribuïdor Extern de Productes Importats de Alta Rotació

Venedor ambulant

Experta en Sexología i Teràpia Personal

Puta

Tècnic en Manteniment Sanitari de Camins Públics

Escombriaire

Expert en 'Freelance'

Treballo on sigui

Especialista en Remenar Terres i Plantes

Jardiner

Distribuïdor de Música i Cinematografía

Venedor de discs pirates

Director General Adjunt d'Assumptes sense Importància

Diputat

Conseqüències: Si un treballa amb la categoria cambrer cobrarà 800€ i amb contracte temporal. Si un treballa com a Especialista en Logística de Begudes, amb aquesta titolació tan llarga cobrarà uns 1.990€

Aquesta regla no es compleix en el cas del Director General Adjunt d'Assumptes sense Importància, altrament dit Diputat. Cobraran pel cap baix 4.999€

Primer post de l'any 2011: una mica de música

2011-01-02T23:37:00.000+01:00

Ja hem viscut els 2 primers dies d'aquest nou any 2011 i com que sembla ser que les perspectives no són excessivament encoratjadores pel que fa al tema de la crisi i tot el que l'envolta, val més que comencem amb una mica de música. Ja hi haurà temps per posar-nos seriosos i fer les reflexions que calguin al llarg de l'any d'acord amb els esdeveniments que es vagin succeint. De moment no cridem el mal temps i restem a veure-les venir.

FELIÇ ANY NOU !!

2010-12-31T08:52:00.000+01:00

Innocentades 2.0

2010-12-29T12:03:00.000+01:00

És ben cert que la premsa escrita i fins i tot la televisió o, en menor mesura, la ràdio ha perdut pistonada darrerament en allò de fer les típiques bromes o innocentades el 28 de desembre. Si més no, innocentades gracioses i ben elaborades d'aquelles que no t'adones que ho són fins a la segona o tercera reflexió, com a mínim.

En canvi, a la Xarxa, tot és ben diferent. Sembla que la premsa digital, els blocs i les xarxes socials han decidit agafar el relleu i fent gala d'aquella dita de 'la imaginació al poder' s'han posat les piles a l'hora d'elaborar notícies que, tot i ser un pèl estranyes, també resulten creïbles encara que només sigui per uns instants. Fins que mires el calendari i dius... Ep! Avui estem a 28 de desembre!!

També hi ha qui diu que tot plegat només són mentides que es diuen i que la cosa no està per a bromes. Però si no ens dediquem una estona, de tant en tant, a riure i distreure'ns em sembla que ho tenim mal amanit. D'acord que ens enganyen dia sí, dia també, que les coses podrien estar molt millor i que calen solucions però, al cap i a la fi, les veritables mentides es diuen la resta dels 364 dies de l'any. El 28 de desembre té la gràcia en el fet que les mentides són la mar de divertides, innocents i gens perverses.

Per posar un parell d'exemples del que us comentava sobre la capacitat imaginativa dels mitjans digitals us poso l'enllaç a un parell de 'notícies' aparegudes en dos mitjans d'aquestes comarques meridionals.

El diari Reus Digital ens comentava la possibilitat que la sèrie 'House' es podria enregistrar al nou Hospital de Sant Joan.

En l'àmbit del Camp de Tarragona, delcamp.cat ens explicava que les trifulques entre Reus i Tarragona per aconseguir que s'hi establís l'empresa Ikea havien motivat que aquesta empresa prengués la determinació d'instal·lar-se a Valls.

Per la seva banda, els serveis informatius de l'emissora Punt 6 Ràdio es feien ressó de la decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'adoptar el sistema de carrils bici reusencs en alguns carrers de la ciutat comtal.

Tot plegat, tal com us deia, és una manera més d'arrencar un somriure o una rialla, cosa que sempre va bé. El mateix somriure o la mateixa rialla que vam poder expressar els reusencs i reusenques que ens vam apropar ahir a la plaça del Mercadal per tal de presenciar l'enlairament de l'Speteck 2010.

Un any més la plaça del Mercadal de Reus va esdevenir base de llançament d'aquest coet anomenat Speteck. Des de fa 3 anys, el Ball de Diables de Reus, recupera en una versió actualitzada aquesta tradició del 28 de desembre que un grup de reusencs va iniciar els anys 50 del segle passat. Com sol passar habitualment el giny no va aconseguit arribar al seu objectiu que enguany era el satèl·lit Fobos, de Mart. Per culminar la missió es va intentar un pla B, però finalment tot va acabar entre flames.

Aquí en podeu veure un vídeo-resum.

També podeu veure més fotos de l'enlairament clicant aquí.

Bones Festes!

2010-12-24T14:00:00.000+01:00

Molt bones festes nadalenques a tothom!

No us oblideu de fer cagar el Tió!

I si cliqueu aquest enllaç veureu com us felicito a ritme de xarleston...

http://elfyourself.jibjab.com/view/1XyGq5Y60R9j3UTb

Concentració contra les sentències del TS a Reus: què coi volien els Mossos?

2010-12-23T20:51:00.006+01:00

Fa una estona que s'ha acabat la concentració contra les sentències del Tribunal Suprem espanyol a la plaça del Mercadal de Reus. Centenars de persones ens hem concentrat per tal de manifestar el nostre rebuig absolut a l'atac contra el model d'immersió lingüística aconseguit amb molt d'esforç. Al llarg de la concentració diversos representants del teixit social i associatiu de la ciutat han fet els seus parlaments. L'acte ha finalitzat amb el cant dels Segadors.

Podeu llegir-ne la crònica del Reus Digital aquí

Aquests dies a Reus hi ha un dispositiu especial de Mossos d'Esquadra que patrullen pels carrers amb la intenció, diuen, de garantir la seguretat als carrers durant les festes nadalenques. Doncs bé, per a sorpresa de tots, aquests Mossos avui han abandonat la vigilància dels carrers (per a la qual cosa se'ls paga amb diners de tota la ciutadania) i han fet cap a la Plaça del Mercadal amb la pretensió de demanar la identificació a les persones que han fet els parlaments durant la concentració.

Tota la gent que ens trobàvem a la plaça, en veure aquesta actitud més pròpia d'altres èpoques de trist record, ens hem sentit sorpresos i a la vegada indignats. Ara, encara se m'acut un altre qualificatiu per descriure-ho: patètic! Si aquesta, diuen, és la policia que ens ha de defensar més val que optem per l'autodefensa.

L'ESCOLA EN CATALÀ, ARA I SEMPRE!

2010-12-23T00:30:00.006+01:00

Any 1939: El dictador feixista Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se la més dura repressió de la història contra el català.

Any 2010: El 9 de juliol es fa pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu. En conseqüència a això el Tribunal Suprem espanyol dicta 3 sentències, el 22 de desembre, a través de les quals pretén obligar la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles.

Què volen aquesta gent? Retornar a la situació de fa 70 anys?

NO ELS HO PERMETREM !!!

El mateix 22 de desembre s'ha fet a Barcelona la primera concentració de protesta contra l'atac del Tribunal Suprem al català. Per aquest dijous 23 al vespre s'han convocat concentracions de protesta a diverses poblacions.

A Reus la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) convoca tota la ciutadania a denunciar novament la imposició dels tribunals espanyols i reivindicar la independència dels Països Catalans com l'única possibilitat per decidir lliurement el nostre futur, i la forma d'organitzar la nostra societat, incloent el nostre sistema educatiu. Per aquest motiu la CUP convoca una concentració davant de l'Ajuntament de Reus a les 7 del vespre.

El Lipdub per la independència s'apropa al milió de visites

2010-12-21T19:05:00.001+01:00

El 24 d'octubre passat es va enregistrar a Vic el Lipdub per la independència de Catalunya, el qual va assolir el rècord Guinness del món pel que fa a participació de públic en un lipdub.

Aquest video, allotjat a Youtube, compta ja amb prop de 950.000 visites. Ara, a través de les xarxes socials, s'ha proposat un nou repte: aconseguir que el video superi el milió de visites abans que s'acabi aquest any 2010. Entre tots i totes ho podem aconseguir, no us sembla?

Us deixo l'enllaç al video per tal que poseu, si voleu, el vostre granet de sorra per tal d'arribar a la xifra màgica del milió.

Wikileaks... el terrible?

2010-12-13T14:15:00.001+01:00

Si el que es vol fer, segons tota aquella gent que s'omple la boca amb aquest concepte, és fomentar la societat de la informació, és bo que es pugui tenir el màxim accés possible a tot el que passa al món, oi? I encara més de tot allò que couen els que s'entesten en moure i controlar els fils del món.

No només és bo que existeixi Wikileaks sinó que seria necessari que existissin moltes més fonts d'informació com aquesta.

Al cap i a la fi tenir informació i coneixement de les coses tampoc és tan terrible. Però, ja se sap, aquell d'allà a l'altre costat del toll (l'oncle Sam, diuen uns, el Gran Germà, segons altres) considera com a terrible tot allò que s'escapa del seu propi control. No crec que sigui del Wikileaks de qui ens haguem de protegir...

Sobre l'afecció i la desafecció política

2010-12-01T14:00:00.000+01:00

Ahir dimarts es van reprendre les VIII Jornades de Comunicació de Reus que organitza l'emissora Punt 6 Ràdio i de les quals parlava en un post anterior. El tema tractat en aquesta ocasió va ser el de la influència dels mitjans de comunicació en la desafecció política.

Des de fa uns dos anys estic cursant algunes assignatures de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a través del que s'anomena com a @ateneu universitari de la UOC, un sistema que ofereix la possibilitat de cursar assignatures de qualsevol dels àmbits d'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya. Per ser exactes, vaig fent una assignatura per semestre ja que m'ho plantejo com un complement o ampliació de coneixements i el temps lliure tampoc dóna per a més. Precisament aquest semestre estic cursant l'assignatura Teories de la Comunicació i una de les darreres PAC's (proves d'avaluació continuada) versava a l'entorn del tema de la desafecció política. Coincidint amb el tema dedicat a estudiar la perspectiva funcionalista de
les teories de la comunicació, la prova consistia a redactar un article d'opinió sobre les funcions i disfuncions de la propaganda política en època de campanya electoral.

Tot seguit us transcric quines van ser les meves conclusions sobre aquesta qüestió.

La propaganda política és un dels exemples més clars de l'intent d'influenciar les masses a través dels mitjans de comunicació per part de les diferents opcions polítiques. Un fet que es reflecteix no només durant els dies del que s'anomena campanya oficial sinó també en el que s'anomena precampanya, un període que cada cop té tendència a començar més aviat. Aquesta podria semblar una visió conductista però no ho és ja que aquests intents d'influenciar, o millor dit de convèncer el futur votant, no impliquen necessàriament una manipulació. Els individus receptors dels missatges segueixen essent lliures de triar l'opció que considerin més adient a l'hora d'emetre o no emetre el seu vot. En l'àmbit de les campanyes electorals és quan més es posa en pràctica la percepció selectiva per part dels destinataris dels missatges emesos pels polítics. En línies generals existeixen unes determinades predisposicions a l'hora d'interpretar el missatge per part dels individus, d'acord amb els valors adquirits prèviament. L'assistent a un míting d'una determinada formació política acostuma a ser un votant potencial d'aquesta formació, de manera que el mitjà que emet els diferents missatges dels candidats difícilment podrà fer canviar la manera de pensar de les persones.

Els mitjans, en època de campanya electoral, tenen la funció d'actuar com a instrument polític o al servei del polític. D'aquesta manera, una de les funcions dels mitjans en època electoral és la de crear i difondre la imatge dels diferents candidats. Una altra cosa és que aquesta funció s'acompleixi des d'una posició neutral o no. En aquest aspecte dependrà molt de la línia del mitjà en qüestió. Així, per exemple, en una campanya per a les eleccions catalanes, és força diferent el tractament d'una informació sobre la campanya si aquesta informació l'emet un mitjà de comunicació català o bé si l'emet un mitjà de comunicació estatal.

Hi ha també una funció de transmissió que es reflecteix principalment en els diferents resultats de les enquestes que es van donant al llarg de la campanya. De tota manera els resultats de les diferents enquestes convé agafar-los amb tota la prudència que representa el fet que provenen de diferents fonts i, per tant, no són fiables al cent per cent. Són només un element més que els votants podran tenir en compte a l'hora de valorar tota la informació rebuda.

Una altra d'aquestes funcions la podem trobar en els debats, en els quals participen si no tots sí una bona part dels candidats, cosa que permet als individus receptors dels missatges tenir més informació sense necessitat d'haver-la de seleccionar.

Actualment els mitjans de comunicació sorgits arran de l'aparició de les noves tecnologies afegeixen noves funcionalitats informatives i, a la vegada, permeten la interacció entre emissor i receptor. Així, les xarxes socials o bé els blocs permeten un contacte més directe dels candidats amb els possibles votants.

Pel que fa a les disfuncions, en el transcurs de la campanya electoral, i també de la precampanya, poden aparèixer elements afuncionals en base a determinades pràctiques socials que els votants han pogut veure que han adoptat determinades formacions polítiques durant mandats anteriors i que no s'adiuen amb allò que en un principi havien promès fer. D'aquesta manera els votants arriben a la conclusió, sovint encertada, que els polítics incompleixen sistemàticament les seves promeses electorals.

D'altra banda, la diferència de tractament entre les candidatures de nova aparició o menys votades i les candidatures amb representació en comicis anteriors creen una disfunció pel que fa a manca d'informació d'aquestes noves candidatures. Relacionat amb això mateix trobaríem una altra disfunció a l'hora d'haver d'acomplir els minutatges establerts en la imposició del que es coneix com a blocs electorals, que atorga més temps als partits amb més representació. Un fet sobre el qual molts mitjans han manifestat la seva disconformitat des de fa temps ja que no permet que el periodista pugui escollir lliurement què és important i què no ho és en una campanya electoral.

També es pot donar una disfunció narcotitzant en el sentit que les persones que reben els diferents missatges de la campanya electoral es poden arribar a cansar de sentir determinats arguments o, en molts casos, de no sentir cap altre argument que no sigui la desqualificació del contrari.

En base a tots aquests arguments i situacions, en última instància són les persones les que prenen la iniciativa de seleccionar i d'utilitzar els mitjans de comunicació per satisfer les seves necessitats, interessos o motivacions i escollir quina és la seva decisió a l'hora de votar.

Reflexions

2010-11-27T11:37:00.009+01:00

Apa doncs, ja ens hem lliurat de la precampanya i de la campanya. Ara només ens queda suportar la postcampanya, que s'allargarà durant els propers quatre anys. Calla! No és ben bé així, perquè ara tot just comença també una nova precampanya que donarà pas d'aquí a uns sis mesos a una nova campanya que culminarà amb les eleccions municipals.

Digueu-me ilús, si voleu, però vull pensar que la majoria de gent encara és capaç de reaccionar i decidir per sí mateixa davant determinades situacions. Ho podem veure sovint en debats, fòrums o entrevistes al carrer. Davant d'una mateixa pregunta les opinions o reaccions de les diferents persones que opinen acostumen a ser força variades. Sempre hi haurà opinions coincidents, però també n'hi ha moltes altres de no coincidents i fins i tot crítiques amb la informació rebuda.

És important aprendre a analitzar les informacions rebudes i extreure les nostres pròpies conclusions, cosa que cada cop és més fàcil gràcies a la facilitat d'accedir a les diferents versions que ens poden oferir diversos mitjans de comunicació d'una mateixa notícia o informació.

Un exemple clar d'aquesta capacitat de l'audiència o del receptor de la informació de destriar d'acord amb els seus propis criteris el veiem diàriament tant a nivell de televisió, com de ràdio i encara més en premsa digital, atesa la interactivitat i la immediatesa que permet aquest nou mitjà de comunicació. La participació activa de públic en programes de televisió de tipus divulgatiu permet comprovar que s'aporten punts de vista diferents. El mateix passa en la ràdio. I pel que fa a la premsa digital només cal fer un tomb per les diverses publicacions que permeten deixar comentaris a l'entorn de les diferents notícies per veure com els lectors mostren el seu acord o el seu desacord amb les informacions publicades. Una altra cosa més discutible seria si les opinions es fan amb bon criteri o no. Sovint algunes declaracions vehements que fan algunes persones ens ocasionen més sentiments de rebuig que no d'acceptació.

Transposant doncs aquesta capacitat de les persones a les urnes, seria bo que fessim un experiment amb aquells que han de decidir per nosaltres durant els propers quatre anys i vist el que han fet, o més ben dit, no han fet els que hi ha hagut fins ara, decidíssim fer un canvi total. Cap ni un dels que ja han tingut prou temps per intentar-ho i fer entrar tot de gent nova (allò que oficialment s'anomena 'forces no parlamentàries'). D'opcions n'hi ha per triar i remenar. Això seria un bon toc d'atenció o allò que també s'anomena vot de càstig. Però com que imaginar un canvi tan radical és força utòpic seré més realista i demanaré només que siguem capaços d'introduir entre els nostres governants sàvia nova.

Al cap i a la fi, els sondejos tampoc no ho acaben d'encertar del tot. Mireu, un exemple. A les passades eleccions municipals a Reus, cap sondeig pronosticava la presència de la CORI entre els representants municipals. En canvi, una part de reusencs i reusenques vam decidir que aquesta formació hi havia de ser, encara que només fós amb un regidor. Estaria bé doncs que, de la mateixa manera, una part del poble català decidís que vol tenir representació de formacions com la CORI, el Partit Pirata o d'altres per l'estil. Seria un bon toc d'atenció de cara a aquells polítics que s'autoanomen seriosos i que com més va més demostren que no en són de seriosos.

Sigui com sigui el que no podem permetre de cap de les maneres és que se'ns pixin a sobre!

VIII Jornades de Comunicació de Reus

2010-11-23T14:10:00.002+01:00

Del 24 de novembre al 3 de desembre tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus la vuitena edició de les Jornades de Comunicació que, amb caràcter biennal, organitza l'emissora local reusenca Punt 6 Ràdio.

Aquestes jornades, ja plenament consolidades quan s'acompleixen 16 anys des de la seva primera edició, s'han convertit en un punt de trobada entre professionals, estudiants, professors i ciutadans en general per debatre l'estat de salut dels mitjans de comunicació.

Enguany, les VIII Jornades de Comunicació de Reus volen tornar a posar el termòmetre per saber com es troba el sector, no només des del punt de vista dels canvis del món audiovisual sinó també de la qualitat o de les mancances dels continguts.

Aquest és el programa complet de les Jornades.

Si voleu més informació cliqueu aquí.

Ja ho sabeu si sou per Reus durant aquestes dates o us hi voleu apropar segur que en treureu força profit. El marc d'aquestes jornades i la solvència dels seus participants garanteixen que tot plegat esdevingui no només un espai de debat i de reflexió sinó també d'adquisició de nous coneixements en el món de la comunicació. Un món que, al cap i la fi, afecta tota la societat ja sigui de manera directa o bé indirecta.

I, molt important també, tot això ho tindreu de manera gratuïta. Val la pena treure-hi el cap!

Voleu pa amb oli?

2010-11-19T14:45:00.000+01:00

Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens en donen, si no ens en donen
no callarem...

Cançó popular catalana.

Doncs si voleu tastar els diferents tipus d'oli de la denominació d'orígen Siurana només cal que passeu per la plaça de la Llibertat de Reus avui divendres o demà dissabte i feu un recorregut pels estands dels participants.

La 14ª Fira de l'Oli de Siurana oferirà també, com cada any, l'esmorzar popular de dissabte al matí protagonitzat per l'oli nou i diversos productes dels establiments col·laboradors. Després d'esmorzar hi haurà una actuació d'havaneres del grup Balandra.

Nosaltres tots, castellers

2010-11-16T19:10:00.000+01:00

S'aixequen torres

en esborrats vestigis

de mortes danses.

Truquen a portes

d'oblit. Desempresonen

llum, ales, aire.

Nua bellesa,

nom sol enllà del nombre,

esclat de festa.

Volem la força

dins l'ordre perfectíssim

de la mesura.

En equilibri,

molt lentament ens alcen

castells de somnis.

Seny, no podríem

acollir-nos per sempre

al teu refugi?

Dreçats captaires,

sense plors ni temença

venim a prínceps.

Homes, la mida

del món, rompem silencis,

triomfs, abismes.

Agermanem-nos

sota l'esplendorosa

pau d'un llarg dia.

Per servir l'únic

senyor que tots triàvem:

el nostre poble.

Salvador Espriu (1913)

Els Castells han rebut la declaració de Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat avui dimarts 16 de novembre del 2010 per part de la UNESCO.

A més a més també ha rebut aquesta declaració el tradicional Cant de la Sibil·la de Mallorca.

Una altra de les declaracions ha anat a para al flamenc.

Torna el Memorimage a Reus

2010-11-10T12:51:00.004+01:00

Des d'avui dimecres 10 de novembre i fins el proper dissabte 13 Reus acull la cinquena edició del Memorimage, Festival Internacional de Pel·lícules amb imatges d'arxiu.

Si us voleu informar i conèixer la programació completa del festival cliqueu aquí.

Surten com bolets

2010-11-07T09:00:00.008+01:00

La tardor és temps de bolets i a l'entorn d'aquest fet té lloc una mena de cerimonial consistent a anar-los a buscar, ja sigui al bosc o a la botiga, i menjar-se'ls de diverses maneres.

Aquest ritual és habitual cada any. Només cal tenir un mínim de coneixements per saber quins són bons i de quins ens hem de desempallegar perquè són danyins i en alguns casos perillosos.

Però, de tant en tant (normalment en períodes de quatre anys) sorgeix un altre tipus de bolets. Uns bolets que s'autoanomenen polítics i que, a diferència dels primers, són ells que ens volen convèncer que els agafem tot assegurant-nos la més absoluta inoqüitat. A diferència dels bolets de bosc, els bolets polítics saben com canviar el seu aspecte i el seu discurs de manera que, si no estem ben atents a l'hora d'escollir, ens podem trobar que no hem triat el més apropiat. Aquesta estratègia fa que costi molt més saber de quins bolets polítics ens hem de desempallegar.

La tria del bolet que considerem apropiat té lloc al llarg d'un sol dia, determinat prèviament, mitjançant el dipòsit d'una papereta en una urna. Succeeix també que uns mesos abans del dia escollit per a la tria, els polítics surten com bolets i te'ls trobes per tot arreu. Uns volen venir a trucar la porta de casa teva per cantar les mil i una presumptes meravelles que han fet durant el seu mandat. D'altres et volen convèncer que els que manaven eren els dolents i ells són els bons, però no et diuen què faran per ser els bons. De sobte tots es volen fer amics nostres. Actualment això encara es fa més palés a través de les xarxes socials i de la xarxa d'Internet en general.

Qualsevol de les persones que utilitzem sovint les xarxes socials haurem observat que darrerament polítics de tota mena i condició mostren un interès inusual per aconseguir la nostra amistat a través d'aquestes xarxes. Això sí, de la mateixa manera que podem escollir quins bolets de bosc posem al cistell, també podem escollir si volem acceptar o no acceptar la petició d'amistat rebuda dia sí i dia també.

De vegades sembla que els agradi menystenir la nostra intel·igència, com si es pensessin que no tenim prou criteri per saber allò que ens convé i allò que no ens convé. Sovint es mereixerien que els posessim un cartell ben gran que digués:

NO MOLESTEU SIUSPLAU!

Tot plegat, només és qüestió de pensar i reflexionar una mica.

Vigileu però que no us agafin amb les calces baixades.

Perquè molt més important que saber a qui votar és saber a qui NO votar.

La guerra dels mons compleix 72 anys

2010-10-30T14:45:00.003+02:00

Ara fa 72 anys, el 30 d'octubre de 1938, Orson Welles, actor, guionista i director de cinema, a més de locutor de ràdio, va emetre un simulacre de noticiari, inspirat en la novel·la de ciència ficció The War of the Worlds escrita l'any 1898 per H.G. Wells. La novel·la descriu una invasió marciana de la Terra. En l'emissió radiofònica es va interrompre la programació habitual per a emetre la notícia que una nau marciana havia aterrat a Grovers Mill, Nova Jersey (Estats Units). L'emissió va ser suficientment realista, com per espantar molts oients i fer-los creure que realment estava succeint, tot i que es va dir des de bon principi que no era real i fins i tot entre actes s'emetia publicitat.

Si voleu escoltar la versió original d'aquesta dramatització radiofònica cliqueu aquí.

D'aleshores ençà s'han fet nombroses versions.

El mes de febrer de 1949 Radio Quito 'La Voz de la Capital', emissora d'ona mitjana i curta d'Equador, va emetre una adaptació criolla de 'La Guerra dels Mons' que malhauradament va tenir conseqüències força tràgiques per a l'emissora ja que aquesta emissió va originar una veritable agitació popular a Quito. Molts oients es van sentir enganyats i van desfogar les seves ires contra l'edifici que era seu de Ràdio Quito i el diari El Comercio. Van començar llançant pedres i maons fins que algú va tenir la mala idea de provocar un incendi a l'edifici que va acabar totalment calcinat.

El 30 d'octubre de l'any 2008 l'emissora Radio 3 de Ràdio Nacional d'Espanya celebrava el 70è aniversari de l'emissió radiofònica de 'La Guerra dels Móns' amb una emissió en espanyol. Cliqueu aquí sota si la voleu escoltar.

Una invasión marciana a través de la radio

El mateix any 2008 l'emissora local XEART de l'estat mexicà de Morelos va recrear una nova versió de la història de Wells en horari de màxima audiència dintre d'un noticiari matinal. Tot i haver advertit anticipadament que es faria aquesta dramatització, l'emissió també va generar una situació de pànic entre la població.

A través d'aquest enllaç podeu escoltar aquesta nova versió de l'emissora mexicana (tingueu paciència ja que abans de començar l'emissió pròpiament dita escoltareu una mica de música i una introducció inicial)

I ara, 72 anys després d'aquella primera emissió, tenim una nova oportunitat d'escoltar una versió d'aquesta història. Aquest 30 d'octubre de 2010, a la 1 de la matinada, hora UTC (és a dir, a les 3 hora d'aquí) en la freqüència d'ona curta de 9955 KHz PCJ Radio presentarà una emissió especial de 'War Of The Worlds'. L'emissora també sortejarà tres còpies d'aquest programa especial entre les persones que escriguin un correu electrònic a: pcjmedia @rroba gmail.com.

Això sí, per escoltar aquesta emissió especial necessitareu un receptor de ràdio d'ona curta i una mica de sort en la propagació. Si no acabeu de saber de què va això de l'ona curta podeu trobar força informació al lloc web de l'Associació de Ràdioescoltes de Barcelona, a la qual pertanyo des de fa més de 18 anys.

Tot plegat és LA MÀGIA DE LA RÀDIO !!!

Noves tècniques de venda

2010-10-24T23:53:00.011+02:00

La coneguda botiga El Barato del carrer Major de Reus ha afegit una nova oferta per als seus clients. Fent gala d'un dels seus lemes que diu 'una botiga que té de tot', ha posat a la venda persones aturades.

Tot i que en un principi pot semblar una idea agosarada, els responsables de la botiga i d'aquesta nova campanya comercial afirmaven que no es tracta d'una venda entesa de manera literal sinó que és una manera de facilitar que una part de les persones que han tingut la desgràcia de quedar-se a l'atur puguin trobar feina. Així, els aturats mostraven les seves habilitats a l'aparador de la botiga per tal d'aconseguir cridar l'atenció de tota la gent que pogués estar interessada en els seu serveis.

Si heu llegit fins aquí i encara no ho heu enganxat us recordo que durant aquests dies s'ha celebrat a Reus el Festival internacional de moviment i teatre gestual COS.

Així doncs, conyes a banda, les imatges i escenes que us comento més amunt que, efectivament, es van desenvolupar durant el matí i la tarda d'ahir dissabte a la botiga El Barato corresponien a Bunny me!, de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, un dels espectacles que s'han pogut veure aquest dies en el marc del festival. Abans d'arribar a Reus aquest espectacle ha passat per llocs com Edimburg, Figueres, Rússia, Bèlgica, Torrelavega o Tàrrega. Es tracta d'una comèdia fresca que passa a l'aparador d'una botiga real i que ens presenta dos aturats que decideixen posar-se a la venda com a mascotes i fan tots els possibles per ser comprats pels vianants mostrant allò que són capaços de fer.

Aquí teniu un vídeo que recull una petita part dels 120 minuts que va durar l'actuació a l'aparador d'El Barato.

Un altre dels espectacles que vaig veure ahir dissabte va ser el que portava per nom No matarás, de la companyia catalana Criatures. Teatre de carrer que barreja la figura del joglar i l'acció teatral més visual i física.

En aquest vídeo podeu veure un resum de l'espectacle.

Participant al joc literari 177 del Jesús Tibau

2010-10-22T00:38:00.005+02:00

De tant en tant participo en els diversos jocs literaris que proposa l'escriptor ebrenc Jesús Maria Tibau des del seu bloc Tens un racó dalt del món.

El 177è joc literari és dels de tipus creatiu i consisteix en escriure un text d'entre 100 i 200 paraules inspirat en la foto d'aquí al costat. Aquest cop, però, hi ha afegit un repte: en el text no podem utilitzar la lletra e. Un repte que ens obliga a posar a treballar de valent la neurona. Encara més si tenim en compte que els de Reus tenim una certa tendència a convertir moltes as en es. A Reus no diem 'papa' o 'mama' sinó que ho pronunciem 'pape' o 'mame'...

;)

Bé, la qüestió és que me n'he sortit prou bé. Aquest és el resultat.

Va arribar just quan la riuada afluixava. Un bon aiguat havia provocat un gran daltabaix a la vila. La cadira flotant al riu proclamava com havia anat la cosa. I no flotava sola la cadira. No! Tota una colla d'amics inanimats acompanyava la cadira. Tubs, plàstics, una bossa, una altra bossa... L'individu va mirar al voltant i aviat s'adonà d'una curiositat. Riu avall s'anava ampliant la colla d'amics. Quan va girar cua camí amunt disposat a visitar la vila, un murmur s'anà apropant al caminant. Tota la població saludava amb la mà convidant-lo a gaudir d'un bon àpat. Calia agrair-ho. Malgrat tot, l'aigua no havia provocat cap altra barrabassada. Calia continuar avançant oblidant la por. Al cap i a la fi hauria pogut anar molt pitjor.

El festival COS arriba a la 13a edició

2010-10-17T11:25:00.004+02:00

Aquest dimecres passat, 14 d'octubre, va començar a Reus el festival COS que enguany arriba a la tretzena edició. El que fins ara era el Festival de Mim i Teatre Gestual es transforma en Festival de Moviment i Teatre Gestual ja que a partir d'aquesta edició s'uneixen el Festival COS i el Més Dansa, dos festivals que en anteriors edicions s'havien desenvolupat de manera independent. D'aquesta manera se sumen els dies i els espectacles d'ambdos festivals.

Per estar al dia de totes les activitats del festival COS, que s'allargarà fins el proper diumenge 24 d'octubre, podeu visitar el lloc web a http://www.cosreus.org.

Lluís Companys i Jover, president de Catalunya assassinat fa 70 anys per l'exèrcit espanyol

2010-10-15T11:17:00.003+02:00

Lluís Companys i Jover va néixer al Tarròs el 21 de juny de 1882 i va morir a Barcelona el 15 d'octubre de 1940. Avui fa 70 anys.

Polític i advocat catalanista i independentista. Va ser president del Parlament de Catalunya (1932-33), ministre de Marina en el govern de la República (2n. semestre de 1933) i va ser el 123è president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940). El final de la guerra civil i la derrota de la República va suposar-li haver de marxar cap a l'exili. L'agost de 1940 la Gestapo alemanya va capturar-lo i entregar-lo a les autoritats feixistes espanyoles que van sotmetre el president Companys a un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia legal condemnant-lo a mort, fet que va produir-se poques hores després del consell de guerra, el matí del 15 d'octubre de 1940. Un escamot de l'exèrcit espanyol franquista va afusellar el president Companys en el Castell de Montjuïc. És l'únic cas a Europa que un Estat assassina un president democràtic. Setanta anys després l'Estat espanyol continua negant-se a anular aquell consell de guerra infame.

En aquest vídeo, titulat 'PER CATALUNYA VIDA I MORT DE LLUÍS COMPANYS', dividit en tres parts, podem veure un bon reportatge de com va anar la història.

PRIMERA PART:

SEGONA PART:

TERCERA PART:

Ja tornem a tenir la 'Fira de Mostres' aquí

2010-10-09T11:00:00.006+02:00

Aquest cap de setmana comença a Reus una nova edició del que es coneix com a Expro/Reus, la Fira Catalana del Consumidor.

Enguany l'Expro/Reus arriba al 40è aniversari ja que, tot i que aquesta Fira data de l'any 1942, no ha estat fins a la darrera època que ha esdevingut amb caràcter anual. Però els que ja tenim una edat continuem tenint tendència a anomenar-la com la 'Fira de Mostres'. Així és com es coneixia abans que es decidís adoptar el nom d'Expro/Reus. En aquesta edició destaca, a més a més dels diversos estands que si fa no fa cada any són els mateixos, el que s'anomena 'El túnel del temps' que ens permetrà fer un recorregut visual i virtual per la història de la Fira.

Així que ja ho sabeu, des d'avui dia 9 d'octubre i fins el proper diumenge 17 podeu anar a fer un tomb per la Fira. O fer un 'tumet', com diem a Reus.

Ave Maria Puríssima (en clau d'humor...)

2010-10-06T14:15:00.000+02:00

Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.

Damunt dels Camacho i Montilla
hi ha en Rajoy i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyen ben ansiosos,
ens espremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.

L'any 2010 en fa més de trenta
que esperem tornar a ser grans.

Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!
Estalviant-nos la impaciència i
de viure sense INDEPENDÈNCIA!

AQUESTA ORACIÓ HA DE FER 7 VOLTES AL MÓN. FES-NE 7 CÒPIES I ENVIA-LES PER CORREU CONVENCIONAL O ELECTRÒNIC ABANS DE 7 DIES.
NO ENVIÏS DINERS. JA N'ENVIES PROU A MADRID AMB L'IRPF, L'IVA, L'IBI, L'IMPOST DE SOCIETATS I ELS IMPOSTOS ESPECIALS.
PENSA UN DESIG I, SI NO FAS EL PRÉSSEC, LA MARE DE DÉU DE L'EMPENTA TE'L CONCEDIRÀ UN DIA O ALTRE.

EXEMPLES DE DESITJOS PER ALS DESORIENTATS:
UN AEROPORT COM DÉU MANA;
AUTOVIES/AUTOPISTES FINANÇADES PEL MATEIX ESTAT QUE FINANCEM NOSALTRES;
SELECCIONS NACIONALS CATALANES;
TGV CONNECTAT AMB EUROPA;
EL RETORN DELS DOCUMENTS ROBATS A CATALUNYA I ARA EMMAGATZEMATS A SALAMANCA;
EL RECONEIXEMENT DEL NOSTRE DRET A L'AUTODETERMINACIÓ;
UN ESTATUT SENSE RETALLAR;
UN CLAU INTERESSANT ( i per què no?), ETC., ETC.

* XAVIER BLANCAFORT, VETERINARI, NO VA FER CAS DE LA CADENA, I SE LI VA APARÈIXER L'AZNAR CANTANT EL 'CARA AL SOL'.
* PERE VILLANUEVA, AGENT D'ASSEGURANCES, VA TRENCAR LA CADENA, I VA HAVER DE VEURE LA SÈRIE COMPLETA DE 'CINE DE BARRIO' AMB LA CARMEN SEVILLA AL COSTAT.
* NEUS PONS, ACTRIU, HO VA DEIXAR A MITGES, I SE LI VA TRAVESSAR UNA ESCUDELLA DUBTOSA. PENEDIDA, VA COMPLETAR LA CADENA I DE SEGUIDA VA TROBAR UN MARIT EX-CONSELLER D'OBRES PÚBLIQUES.
* ELOI AMETLLA, ECONOMISTA, VA LLENÇAR L'E-MAIL A LA PAPERERA. DES DE LLAVORS, CADA NIT SOMIA QUE L'ACEBES ÉS NOMENAT PRESIDENT DE LA GENERALITAT, I QUE EL GASPART CONTINUA SENT PRESIDENT DEL BARÇA. ESTÀ DESESPERAT!!

'Parlem de...' - Cicle de debats a l'entorn de la música en català

2010-10-01T14:35:00.007+02:00

El Centre de Lectura de Reus i l'emissora Punt 6 Ràdio presenten un nou espai radiofònic dedicat a la música en català.

'Parlem de...' s'emetrà per la cadena local de ràdio dins el programa 'Cops i Flames' els dissabtes 2, 9, 16 i 23 d'octubre de 5 a 6 de la tarda.

Els temes que es debatran són:

2 d'octubre: Crisi? El músic de sempre està en crisi...

9 d'octubre: La música popular: lletres i cançons que enganxen

16 d'octubre: Música en català a Internet: la fi d'una època i el principi d'una altra

23 d'octubre: Els joves catalans escolten música en la seva llengua?

De cara al primer debat del dissabte 2 d'octubre està prevista la participació de Jesús Rovira, integrant del grup Lax'n'Busto, i dels cantants reusencs Sergi Tost i Fito Luri.

Els participants en la resta de debats s'aniran confirmant a mida que s'apropin les dates corresponents cosa que s'informarà convenientment a través de l'esdeveniment que s'ha creat a facebook.

El programa 'Cops i Flames' s'emet en directe tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda. Els diumenges es torna a emetre en reposició a la mateixa hora. Es pot escoltar a través del 99.8 FM des del Camp de Tarragona o bé via Internet a http://www.punt6radio.cat/. A més a més en l'apartat de podcast del lloc web de l'emissora us podeu descarregar els programes per escoltar-los quan us vingui de gust.

Deslletament

2010-09-23T19:30:00.000+02:00

Segons l'Enciclopèdia s'entén com a deslletament el final del període d'alletament natural. Afegeix que varia segons les espècies. En les explotacions ramaderes de tipus intensiu hom separa les cries de les mares de forma gradual, tot just quan poden suportar o assimilar aliments altres que la llet. Així augmenta el nombre de cries, ja que les femelles estan més sovint en zel. Per a enllaçar amb el període d'alimentació normal d'animal adult hom empra llet artificial o pinso d'alta digestibilitat barrejat amb llet deshidratada, règim alimentari que és completat amb l'addició d'aminoàcids essencials, vitamines, antibiòtics, sulfamides, etc. En les explotacions tradicionals les cries són separades de les mares quan ja no tenen llet.

Podríem fer un símil en el món polític i dir que el deslletament coincideix amb la fi del període de mandat. Aquell moment en que el personatge polític deixa la 'mamella' figurativament parlant, és a dir, el càrrec d'alcalde/alcaldessa, president/presidenta, regidor/regidora, conseller/consellera, diputat/diputada, etc.

Sovint el procés de deslletament en el terreny de la política costa més de dur a terme ja que el beneficiari de l'alletament s'aferra més a la 'mamella' (seient consistorial, escó, despatx...) i es resisteix a cedir el lloc que ha estat ocupant durant anys.

A Reus ja s'està començant a gestar la convocatòria d'eleccions municipals. I, com en tota gestació humana, el part tindrà lloc d'aquí a nou mesos, el mes de maig de l'any que ve, data en què els reusencs i les reusenques serem convocats novament a les urnes per tal de dir qui volem que mogui els fils de la ciutat.

Com no podia ser d'altra manera, ja s'ha començat a destapar la caixa dels trons que mostra la resistència al deslletament de la classe política. En podeu veure una mostra llegint aquí i també aquí.

I avui mateix, tal com podeu llegir aquí, l'alcalde reusenc s'ha mostrat també reticent a deixar el seu seient a les properes eleccions. És clar, després de 12 anys potser el que li passa és que el seient consistorial ja és gairebé com una perllongació del propi cos.

En fi, caldrà estar ben atents els propers mesos perquè, tal com us deia, la caixa dels trons tot just s'acaba de destapar. Veurem com peta la cosa!

Canto a la libertad (José Antonio Labordeta)

2010-09-21T19:11:00.005+02:00

Escolteu aquest Himne a la Llibertat creat per José Antonio Labordeta.

Tu Vuo' Fa' L'Americano

2010-09-17T10:00:00.002+02:00

Els darrers mesos s'ha posat de moda la versió discotequera d'una cançó que popularment s'anomena Papa Americano i que sona dia sí dia també per ràdios, canals de televisió i arreu de les cases.

Sona així...

El tema original es deia Tu Vuo' Fa' L'Americano i l'interpretava els anys 50 i 60 del segle passat el cantant Renato Carosone.

Carosone cantava en napolità (napulitano), una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes. Tot i que sovint es parla del napolità com un dialecte, la major part dels lingüistes el considera una llengua de per si. Es parla a Campània i més en concret a la ciutat de Nàpols i el seu immediat radi d'influència.

En el següent vídeo podem escoltar la cançó en la seva versió original.

Kaidara, educació per a una ciutadania global

2010-09-13T23:46:00.004+02:00

Ara fa quatre anys des de l'àrea d'educació Intermón Oxfam es va impulsar la creació del lloc web Kaidara, un recull de recursos i d'experiències que permeten incorporar l'educació per a una ciutadania global a l'aula. El lloc web està dirigit a professionals de tots els nivells educatius i també al públic en general.

El lloc recull tots els materials educatius elaborats per Intermón Oxfam: propostes didàctiques per treballar a l'aula temes com la pobresa, els drets humans, la democràcia, la cultura de la pau o la diversitat cultural, des d'una visió crítica i transformadora. A més a més, la web està pensada per poder ser utilitzada a l'estil d'una wiki i per això es va alimentant amb les experiències que pengen els membres de la xarxa de professors, amb el convenciment que es pot aprendre tant de la pròpia pràctica com de la dels altres.

Els recursos estan classificats per temàtica, tipologia i franja d'edat a la qual van dirigits (de 3 a 16 anys). Es poden descarregar lliurement i sense necessitat de registrar-se en el lloc web. La majoria de materials estan disponibles en català, castellà, eusquera i gallec.

Cliqueu per accedir a Kaidara

11 de setembre: segueu arran!

2010-09-11T00:01:00.001+02:00

Un tastet de l'Acústica de Figueres

2010-09-07T00:01:00.019+02:00

Quan vaig planejar, amb força antelació, una escapada de vacances per l'Alt Empordà desconeixia que una part dels dies d'aquesta escapada coincidirien amb el Festival Acústica de Figueres.

L'Acústica és un dels festivals de referència el mes de setembre. Els altres dos són el Mercat de Música Viva de Vic i l'Altaveu de Sant Boi de Llobregat. A Vic i a Sant Boi hi he anat en algunes ocasions. En canvi, a l'Acústica encara no havia tingut ocasió d'anar-hi. Per això, tenia clar que havia d'anar a Figueres a fer un tastet d'Acústica.

Així ho vaig fer dissabte 4 i també diumenge 5 de setembre, els dos darrers dies del festival.

Dissabte al vespre vaig anar a Figueres i després de fer un tomb pels diversos escenaris repartits pel centre de la ciutat vaig fer cap a la plaça de l'Església, on s'estava desenvolupant l'espectacle poèticomusical 'Terra i Cultura'.

Meritxell Gené, Ivette Nadal i Joanjo Bosk intervenen en aquest espectacle coproduït amb el Mercat de Música Viva de Vic i el grup Enderrock.

Un espectacle que, tal com es va anunciar durant l'actuació, es podrà tornar a veure en l'edició d'enguany del Mercat de Música Viva de Vic.

En aquest vídeo en podeu veure una mostra.

Acabada l'actuació vaig anar fins a la plaça de Josep Pla on actuava Sanjosex. Un concert molt vibrant i amb molta força que va fer les delícies del públic que omplia la plaça.

Aquí en teniu també una mostra.

Al voltant de les 11 de la nit Els Amics de les Arts omplien de gom a gom la plaça de l'Ajuntament. Es feia força difícil moure's pel recinte, així que vaig optar per fer algunes fotos des de molt lluny i veure l'actuació una bona estona.

Un bon pastís musical el de l'Acústica. I. com en tot pastís, no hi podia mancar la cirereta. D'això se'n va encarregar la Companyia Elèctrica Dharma el diumenge 5 de setembre. Pels volts de les 8 del vespre vaig fer cap als Jardins del Consell Comarcal que ja estaven força plens de públic.

Moments abans de l'inici de l'actuació una veu en off va donar les xifres de participació de públic durant els cinc dies de festival: 38.000 persones, 3.000 més que l'edició de l'any passat.

Quan va començar el concert encara era de dia. A poc a poc els jardins del Consell Comarcal de l'Alt Empordà van esdevenir un indret màgic de llum, colors i música amb els sons més festius de la Dharma en format acústic mentre el dia es transformava en nit. Un dels moments més emotius va ser quan van fer referència a l'Esteve Fortuny dient que a les actuacions sempre és amb ells. "El portem posat" deia el Josep Fortuny.

Sovint els Dharma han comentat que fan dos tipus de concerts: concerts per botar (aquells on el públic pot descarregar tota l'adrenalina ballant i botant com endimoniats o embogits per la música) i concerts per escoltar (d'un caire més tranquil). Recordo que ara fa uns anys, en una entrevista que els vam fer pel programa 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio el Josep Fortuny feia aquesta reflexió.

Acústica Dharma va ser un d'aquests concerts per escoltar, tot i que cap al final del concert va quedar força clar que públic i músics també teníem ganes de botar o, si més no, picar molt de mans i corejar els temes de sempre, com ara allò de... 'inana, inene, inana ieeee.. inana, inene, inana heheeeee'

En definitiva, van deixar clar que sigui en el format que sigui encara els queda molta força.

Mitologia catalana: les dones d'aigua

2010-08-31T22:23:00.008+02:00

En el començament del món no tot eren monstres i gegants, ni combats sobrenaturals entre la Llum i les Tenebres, entre los forces divines del Bé i del Mal. La mare Terra va emergir sobirana de les aigües i el Firmament la va cobrir. El Sol naixia cada matí a trenc d'alba i la Lluna, ara creixent ara minvant, resplendia a les nits i argentava les aigües del mar i dels estanys.

Les dones d'aigua, aloges o gojes, encantades, païtides o nimfes de llacs són éssers de la mitologia catalana, éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça: els estanys, els torrents i salts d'aigua, les fonts boscanes, els gorgs i les deus, les grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis. Prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres daurades, tons d'aram, o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, destrenades, que els cascadegen fins als peus. Hi ha qui assegura d'haver-ne vist d'alades, com papallones o espiadimonis. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos o amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són joves i no hi ha temps ni tara que les faci envellir; tanmateix són mortals, bé que arriben a viure més enllà de mil anys.

Les aigües són font i origen de tota cosa creada. De bon començament que s'hi mouen les goges, unes divinitats subtils, uns esperits lleugers que s'hi banyen i s'hi enfonsen i hi bleixen i s'hi escolen. Són genis que afavoreixen els naixements i la fertilitat, que donen vida i regeneren constantment la creació.

La relació d'aquestes deïtats aquoses amb els humans sol ser favorable, però sempre torbadora: vetllen pels infants des que acaben de néixer, els eduquen i ensenyen a tenir voluntat d'heroi; però, de vegades els roben, se'ls enduen, per ensinistrar-los millor a sa manera. Tenen poders per guarir malalties, però també per ofegar i per fer perdre. Atrauen irresistiblement per amor, sedueixen fins als límits de la follia, fins a l'oblit de la seva pròpia personalitat, de la fidelitat i del compliment dels seus propis deures. S'explica casos, en què han arribat a viure durant anys amb un marit que sabia, o no, que era una dona d'aigua, fent-se passar durant tot el temps com una dona normal i corrent, amb la condició de no fer, una cosa que li senyala de tabú. Si algun dia, l'home, es desfà del tracte, o l'incompleix per descuit, adéu-siau, s'ha dit, que l'Aloja desapareixerà, i no la tornarà a veure mai en la seva vida.

Les dones d'aigua no només són presents a Catalunya. A Occitània hi ha les daunas d'ayga, a l'Alvèrnia les danne d'aigüe, a l'Aragó les moras, a Astúries les xanes, a Euskadi les lamiak i a Cantàbria les anjanas o mozas de agua.

Informació extreta del llibre Mitologia catalana de l'editorial Barcanova i de la Wikipèdia

Una exposició diferent

2010-08-24T21:36:00.007+02:00

Segur que si heu anat de vacances o teniu intenció d'anar-hi, en la vostra agenda d'actes no mancarà la visita a algun museu o exposició.

Normalment els museus i les exposicions solen ser bastant previsibles, però sempre ens podem trobar alguna sorpresa.

És el cas de la curiosa exposició que es pot veure aquests mesos al Vitra Design Museum de la localitat alemanya de Weil am Rhein. Una institució cultural fundada l'any 1989, reconeguda a nivell mundial, que es dedica a la investigació i a la popularització del disseny i de l'arquitectura.

És una fundació independent, patrocinada per l'empresa Vitra, que acull nombroses exposicions. A més a més també organitza tallers i edita publicacions sobre disseny i arquitectura.

La curiosa exposició que us comento té com a protagonistes els objectes més quotidians amb els quals convivim en la vida diària. Bombetes, pinces d'estendre, paper higiènic, tiretes, gomes elàstiques, llapis o fins i tot condons són només alguns dels objectes que es poden observar en aquesta exposició. A més a més de poder conèixer el seu origen i algunes anècdotes.

El títol d'aquesta exposició és Hidden Heroes: The Genius of Everyday Things.

I no patiu si ara mateix no us ve de gust agafar les maletes i anar fins a Alemanya. L'exposició també es pot visitar per Internet. Podeu escollir entre l'idioma alemany i l'anglès i després de superar els primers clics ja veureu com és ben fàcil moure's virtualment per l'exposició i anar descobrint la història de tots aquells objectes que sovint estem tan acostumats a veure i utilitzar que no ens aturem a pensar què faríem sense ells.

Cliqueu aquí per entrar a l'exposició i deixeu-vos emportar per la curiositat.

Humor gràfic

2010-08-19T22:58:00.007+02:00

perquè deixar anar un somriure de tant en tant no fa cap mal...

La meva llengua

2010-08-14T13:56:00.003+02:00

No em preguntis per què, però l'estimo
de cor la meva llengua;

no ho preguntis en va, sols puc respondre't:
“L'estimo perquè sí, perquè és la meva”.

L'estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d'una non-non la més hermosa
bressa amorosament ma son primera.

L'estimo de tot cor, per catalana,
l'estimo perquè en ella
la rondalla primera em contà l'àvia
un capvespre d'estiu mentre el sol queia.

L'estimo de tot cor, perquè en descloure's
l'exquisida ponzella
de mos vint anys, aquell sublim “t'estimo”
va dictar-me l'amor en eixa llengua.

L'estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m'empenyen.

L'estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l'aire
sos grans secrets en català em revelen.

L'estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L'estimo perquè sí, perquè és la meva.

Apel·les Mestres

What is Catalonia?

2010-08-09T22:47:00.001+02:00

Qui encara no ho acabi de tenir clar que es miri aquest video...

De Mr Marshall a Mrs Obama

2010-08-03T22:53:00.005+02:00

Segle XX - Anys 50

Si no sabeu de què va la història cliqueu aquí.

Segle XXI - Any 10

Si tampoc sabeu de què va aquesta altra història cliqueu aquí.

Sembla que algunes coses no han canviat gaire per allà al país veí. Oi?

La mamella catalana, un exemple de generositat

2010-07-30T00:03:00.004+02:00

De mamelles n'hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, toves, flàccides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n'hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s'hi han estat alletant, que l'han espremuda per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana, la dida d'Espanya, que ha alletat milions d'espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s'hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment la teta catalana s'ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d'aliment d'aquells que durant tant de temps l'han maltractada, l'han insultada i l'han vexada.

Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l'esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s'hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això, la teta catalana s'ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.

No hauria d'haver passat mai

2010-07-27T08:10:00.000+02:00

A les víctimes de la tragèdia de l'edició d'enguany de la Love Parade els serveix de ben poc que els fets siguin considerats com un accident o com un homicidi per negligència.

El cert és que coses com aquesta no haurien d'haver passat mai. No hi ha res en absolut que justifiqui la pèrdua de vides humanes, ja sigui un festival de música, un esdeveniment esportiu, un accident, una guerra o qualsevol altra de les situacions que, al llarg de la història de la humanitat, han ocasionat desgràcies d'aquesta mena.

El que està clar és que les persones que van perdre la vida aquest cap de setmana passat mentre tan sols pretenien passar una estona d'esbarjo i diversió encara tenien moltes coses a fer.

Tantes coses a fer
Els Pets

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar.

Torna la Fira de Sant Jaume a Reus

2010-07-23T21:47:00.005+02:00

Després de la 666a edició, que tingué lloc l'any passat, arribem ja a l'edició número 667 de la Fira de Sant Jaume.

L'espai conegut com el Parc de la Festa acull per tercer any consecutiu la fira. Dintre dels diversos actes de la Fira de Sant Jaume es consolida la Fira del Cavall, que arriba a la quinzena edició. L'espectacle eqüestre estrella d'enguany el protagonitzarà la companyia de Vincent Liberator amb l'estrena del nou espectacle 'Libertade'. Aquesta companyia ja va participar l'any 2008 amb un altre espectacle.

No faltarà tampoc la ja tradicional Cursa de portadors de sacs d'avellanes.

La novetat d'enguany és la celebració de la primera edició de la cursa nocturna de Sant Jaume que organitza el CN Reus Ploms.

Per a saber-ne més cliqueu aquí i també aquí.

Humor d'estiu

2010-07-19T22:58:00.008+02:00

Fa uns mesos, al damunt de les bústies de la comunitat de veïns d'un edifici qualsevol de Reus vaig veure un sobre amb una anotació que em va cridar força l'atenció. No me'n vaig poder estar d'agafar el mòbil i fer-ne una foto.

Es veu que la carta anava dirigida a un veí que ja no residia allí (a la imatge he amagat una part de les dades personals per respectar-ne la privacitat). I també es veu que un d'aquests veïns que hi ha a la majoria de comunitats que estan pendents de tot el que passa va decidir escriure una nota al sobre i deixar-la perquè (se suposa) la trobés l'endemà el repartidor del correu.

La imatge es pot llegir prou bé però, per si de cas no ho veieu clar, us transcric literalment el contingut de l'anotació/advertència que va fer el veí espavilat. Diu així:

'Por Favol Fijesen, en las direciones de la calla Y usino ballan de nueebo Alcolegio'

Vull pensar que la persona en qüestió ho va escriure amb tota la bona intenció per evitar pèrdues per part del servei de repartiment i perquè el possible interessat pogués rebre la carta correctament. Però això d'anar de nou al col·legi potser també s'ho hauria d'aplicar a ell mateix. Qui sap! Potser li faran un 2 x 1 i s'hi podrà apuntar ell i el repartidor alhora.

La cançó de l'estiu

2010-07-16T01:20:00.003+02:00

Si haguessim d'escollir la cançó d'aquest estiu als Països Catalans no hi ha dubte que seria aquesta. Senzilla, amb una tonada enganxosa, però amb un missatge clar i català!