dissabte, 30 de maig del 2009

2a edició de la Fira d'Entitats de Reus




Després que el mes d'octubre de l'any passat se'n fés la primera edició, enguany s'ha triat la data del 30 de maig per dur a terme la segona. Una bona ocasió per conèixer el teixit associatiu de la ciutat de Reus i per veure i viure algunes de les activitats que sorgeixen des de les diferents associacions i entitats.



Us podeu descarregar el programa
aquí.

dijous, 28 de maig del 2009

Maneres de fer de la SGAE





Recordeu la Llei Corcuera? Aquella que, deien, permetia que les forces de seguretat t'entressin a casa amb una patada a la porta i total impunitat..

Doncs sembla ser que els senyors de la SGAE utilitzen mètodes molt semblants.

Si més no és la conclusió que se'n pot treure d'aquest post publicat al blog del GrupoET amb el títol ¿Puede la SGAE entrar en mi casa?

Us el transcric tot seguit. Per llegir l'entrada original
cliqueu aquí.

Mi nombre es Juan José Coronel Carrasco, soy estudiante de Informática, tengo 26 años y actualmente resido en Bonares (Huelva) junto a mis padres y mi hermano. Soy el administrador de las webs elitemula y etmusica, páginas de enlaces a archivos que circulan en redes p2p. Como se sabe, ahora la SGAE las persigue por lo civil porque no es delito.

Por la presente quiero hacer públicos unos hechos que considero atentan contra los derechos humanos de intimidad, privacidad e inviolabilidad del domicilio. Contra todos sus responsables se está trabajando en la redacción de las acciones legales.

Ayer día 26 de Mayo de 2009, estando sólo en casa sobre las 12 y media de la mañana, llamaron a mi puerta cinco personas que dijeron venir “del Juzgado”. Aseguraron tener una orden para entrar en mi domicilio, revisar el contenido de los ordenadores que hubiera en la vivienda y requisar los discos duros de los mismos. No se identificaron más allá de que eran del Juzgado y no me enseñaron una orden de registro y entrada. Entraron en mi casa y me instaron a que les indicara dónde están los ordenadores de la casa. Les mostré mi portatil personal pero insistieron en verlos todos, incluido el de mi hermano. Entraron en todas las habitaciones e incluso abrieron algunas cajas de cartón de mi dormitorio, que no tenían ningún contenido especial más allá de enseres personales de algunos de los miembros de mi familia.

A resultas de las indicaciones que les di tras su solicitud, se localizó un portátil personal, mi ordenador de sobremesa y el de mi hermano. Un señor que se identificó como “perito informático” revisó el contenido de mis ordenadores personales. Luego intentó entrar al ordenador de mi hermano. Al estar éste protegido con contraseña, intentó saltársela. Como no tuvo éxito en su intento, me pidió la clave de acceso a lo que respondí que la desconocía. Llamé por teléfono a mi hermano que, pese a no comprender exactamente qué ocurría, me dio su contraseña personal al notar el estado de nervios, exaltación y miedo con el que se la estaba pidiendo. Finalmente el perito informático entró al ordenador de mi hermano y lo inspeccionó de forma especialmente exhaustiva.

Una vez inspeccionada la vivienda y revisado el contenido de todos los discos duros que encontraron en la misma, manifestaron que se los llevaban todos (el de mi ordenador de sobremesa, el de mi portátil, el del ordenador personal de mi hermano, un disco duro externo que tenía sobre una repisa y otro multimedia que tenía conectado a mi aparato de televisión). Se trataba en todos los casos de discos duros de uso doméstico sin más contenido que el habitual en cualquier ordenador de cualquier particular.

En ese momento, dos horas después de que hubieran entrado, telefoneo al abogado David Bravo que me pide que le lea el auto del juez que acuerda ese registro domiciliario y que, mientras tanto, exija a las personas “del Juzgado” que están en mi casa que dejen todo el material en la vivienda hasta que se aclaren las circunstancias del caso y se me informe debidamente. En ese instante pido la orden a los allí presentes y se la leo al abogado telefónicamente. El contenido de esa orden, de un Juzgado de lo Mercantil, literalmente es el siguiente:

“Igualmente se accede a la práctica de prueba anticipada requiriendo al demandado para que a presencia de la Comisión Judicial presente para su depósito temporal los discos duros de los ordenadores en los que se encuentran almacenados y desde los que se administran los sitios web elitemula y etmusica y en los que consten los datos sobre número de descargas de obras musicales efectuadas desde el mes de Septiembre de 2007 y desde el mes de Diciembre de 2007 respectivamente”.


David Bravo me explica telefónicamente que el auto que le he leído no autoriza ni la entrada, ni el registro domiciliario ni la revisión de los discos duros existentes en la vivienda. De hecho se trata de una medida de aseguramiento de prueba común a las demandas civiles contra páginas de elinks. Según me explica, el cumplimiento de este auto -dictado habitualmente por jueces arrastrados por la ignorancia tecnológica de los letrados de SGAE- se hace llevando los discos al Juzgado, como cuando piden documentación contable. Me cuenta que, de hecho, en los casos de agujero.com e indiceweb.com esa prueba, al reconocer su inutilidad los propios abogados de SGAE, se sustituyó por la descarga completa de la web a presencia del juez, de las partes y del secretario sin traslado de disco duro y, desde luego, sin entrada e inspección de domicilio de ninguna clase. Tras estas explicaciones previas de las que en ningún momento fui informado por los presentes pese a que la SGAE ya tenía conocimiento del modo de práctica de esta prueba así como de su inutilidad a efectos prácticos, me pide el abogado que exija su identificación a las cinco personas que ocupan mi domicilio. Estas personas me dicen ser: la procuradora de SGAE, el perito informático de SGAE, que fue, a la postre, el que estuvo mirando mis ordenadores y el que eligió cuáles debía llevarse, un juez de Moguer que venía por exhorto, la secretaria judicial y un quinto señor que no se identificó.

El letrado David Bravo, atendiendo al hecho de que no me han enseñado orden judicial alguna que autorice la entrada y registro en mi domicilio, me pide que eche a todos los presentes de mi vivienda exigiéndoles dejar mis pertenencias en la misma. En ese instante la procuradora de SGAE pide hablar con David Bravo, manifestándole ésta que pueden llevarse todos los discos duros e intentando convencerle en tal sentido asegurando que tiene “otros papeles” donde así se dice. Tras una larga discusión cuyo tono fue elevándose considerablemente, el letrado David Bravo instó a la procuradora de SGAE a que abandonara mi domicilio de forma inmediata.

El letrado me dio una serie de instrucciones y se ofreció a comparecer como testigo de estos hechos a cuantos tribunales le requirieran al efecto.

Finalmente, todos los presentes abandonaron la vivienda dejando los discos duros que portaban consigo a excepción del correspondiente a mi portátil personal que entregué voluntariamente al Juez para ahorrarme un paseo al Juzgado. Se levantó acta de lo sucedido, por lo que tengo prueba documental de que estas personas estuvieron en mi domicilio y de que revisaron mis ordenadores y el contenido de seis discos duros, incluidos aquellos que estaban compuestos, total o parcialmente, por información, documentos, fotografías y correos electrónicos de los miembros de mi familia.

El abajo firmante, entendiendo que se han vulnerado frontalmente sus más elementales derechos constitucionales, emprenderá cuantas acciones legales sean necesarias para el total esclarecimiento de los hechos aquí narrados en orden a la depuración de las responsabilidades que pudieran corresponder.

Aclaración: No les dejé entrar porque sí y ya está, ellos me enseñaron un “AUTO” en el que yo alcancé a leer “JUZGADO… tal y cual” no me paré a leerlo detenidamente simplemente porque no lo iba a entender, muchos tecnicismos. Yo como estaba recien levantado por haberme acostado muy tarde y apenas había dormido, en un principio les dije que se esperara que me tenía que cambiar y no me dijeron que tenían que pasar, yo simplemente dije… bueno si no me queda más remedio, acepté para que entraran al salón, mientras yo lo único que hacía era llamar una y otra vez a David, pero estaba ocupado y mientras tanto ellos me decían a lo que habían venido. Me “leyeron” el auto como que tenían que hacer un registro de mis discos. ¿Y yo que voy a hacer? pues no resistirme y esperar a poder contactar con David que me aclarase el tema que es lo que finalmente pude hacer. ¿Qué soy un pardillo? Pues, muy posiblemente, pero era la situación, ahora no haría lo mismo por supuesto. Se aprovecharon de mi desconocimiento del tema, es más, la secretaria al final dijo: “No te deberiamos haber dejado llamar al abogado” Sin comentarios.

Si més no, resulta intrigant !!!



dissabte, 23 de maig del 2009

Redescobrint Yann Tiersen



Confesso que en conec poca cosa de la música d'Yann Tiersen. La banda sonora de la pel·lícula Amelie (que gairebé tothom ha vist unes quantes vegades) i poca cosa més.

Ha estat arran de l'anunci del concert que farà a Reus el proper 1 de juliol que l'he començat a redescobrir. Un concert organitzat de manera conjunta pel diari
Reus Digital, l'emissora Punt 6 Ràdio i la sala Noovo de Reus que s'emmarca dintre dels actes de la festa major reusenca i serveix per celebrar el primer aniversari del diari Reus Digital.



Aquest dilluns 25 de maig es posen a la venda les entrades corresponents a aquesta actuació a Reus (única a Catalunya) del músic Yann Tiersen. Per saber a quins llocs podeu comprar les entrades llegiu aquí.

Així doncs mentre esperem que arribi el moment de veure'l en directe ens podem recrear mirant i escoltant aquest parell de vídeos.





dilluns, 18 de maig del 2009

RETALLS DEL TRAPEZI



Durant 5 dies Reus ha estat envaïda per la màgia del circ i tant la gent de la ciutat com tothom que ens ha visitat de fora hem pogut gaudir de l'espectacle.

Ahir diumenge al vespre, a la plaça del Mercadal, l'Elefant del Trapezi i els seus ensinistradors acomiadaven a ritme de la música dels Au près de ma blonde i de moltes rialles la 13a edició del festival de circ que, per uns dies, transforma la ciutat i l'omple de colors i ambients ben diferents del que podem veure la resta de l'any. Mentrestant, els artistes anaven carregant els estris als seus vehicles per tal de seguir escampant la màgia del circ per altres indrets. És aquell moment en que un sentiment de nostàlgia t'envaeix i penses... quina llàstima que ja s'hagi acabat! Ara, però, només cal esperar que arribi la primavera de l'any que ve perquè, amb ella, arribarà també el Trapezi.

Aquí teniu un breu resum del que han estat aquests dies de circ. Només són petits retalls dels nombrosos espectacles que hem pogut anar veient per carrers, places i altres racons emblemàtics de la ciutat.

Companyia Tumble Circus



Companyia Aticus



Companyia Lonely Circus



Sessions golfes de circ i cabaret a la Palma





Cloenda amb l'Elefant del Trapezi i els seus ensinistradors acompanyats dels Au près de ma blonde




Si voleu veure un recull de fotos del Trapezi 2009 cliqueu aquí.


dijous, 14 de maig del 2009

BENVINGUTS AL TRAPEZI !!



Aquestes paraules, pronunciades al final de l'espectacle 'Concert en clau de risc', donaven el tret de sortida del Festival o Fira del Circ de Catalunya Trapezi 2009, aquest dimecres a la plaça del Mercadal en la que és la 13a edició d'aquest esdeveniment ja habitual de la primavera reusenca.

Centenars de persones omplien a quarts de deu del vespre la plaça del Mercadal, tot i que algunes veus havien predit una possible baixada d'assistència a causa de la coincidència amb un esdeveniment de caire esportiu.

Enguany l'espectacle inaugural que hem pogut veure ha estat d'un format ben diferent dels d'anys anteriors. No s'han vist arriscats números amb trapezis o funambulisme però, tot i amb això, la primera producció de circ del Centre d'Arts Escèniques de Reus ens ha sorprès gratament.



La música en directe de Pascal Comelade i la Bel Canto Orquestra ha resultat ideal per a un espectacle d'aquestes característiques. Un espectacle que agafa un caire íntim i minimalista que fa que l'espectador el senti més proper.

Mitjançant una combinació de sons fets amb estris i instruments ben diversos, els artistes Sr. Stets (manipulació d'objectes), Le Botrio (llit elàstic), Hugo Noël (roda Cyr), Daromai (mà a mà) i Anicet Leone (màstil xinès) han anat desfilant per l'escenari de la plaça del Mercadal. De fet, Manel Trias, director escènic d'aquesta proposta, ja havia avançat que es tractava d'un concert en el transcurs del qual s'anirien succeint tot un seguit de números de circ. I així ha estat exactament.


Aquí teniu un parell de vídeos amb un resum d'aquest espectacle inaugural.







També podeu veure un recull de fotos del Trapezi si cliqueu aquí.

I a partir d'ara i fins diumenge que ve el que toca és seguir gaudint dels diferents espectacles del
Trapezi.


dimarts, 12 de maig del 2009

Ja arriba el Trapezi





La 13a edició del Festival de circ Trapezi ja és a punt de començar. Demà dimecres tindrà lloc la inauguració oficial i, a partir de demà i fins diumenge, podrem gaudir de diferents espectacles per carrers, places i teatres de Reus.

Per obtenir informació i descarregar-vos el programa podeu passar pel lloc web del
Trapezi.

També podeu fer un tomb pel bloc de
l'Elefant del Trapezi, on el propi elefantet us anirà explicant les seves vivències relacionades amb el festival.




dissabte, 9 de maig del 2009

NO TÉ PREU !!!




Tal com se sol dir, una imatge val per mil paraules...



Gaudiu del moment orgasmàtic del passadís mirant aquest vídeo. Va ser bestial, vam omplir mig Palau blaugrana de color roig i negre. Perquè, aquesta temporada, el color de moda és el roig i negre!





dijous, 7 de maig del 2009

Més sobre la Fira de música al carrer



Una altra de les propostes musicals gratament sorprenents de la Fira de música al carrer de Vila-seca, sense desmerèixer totes les altres, va ser descobrir l'Anna Roig i l'ombre de ton chien.

Una posada en escena d'aquelles que et fa quedar bocabadat esperant a veure què passarà, quina una en tindrà preparada l'Anna i els seus músics. En un ambient que recordava el vodevil i la chanson française, amb oportunes pinzellades d'espectacle de cabaret, l'Anna va anar oferint el seu repertori. Cançons que són pura poesia barrejada amb tocs d'humor i sensualitat. Una barreja d'aquelles que atrauen i captiven des d'un primer moment.


De fet, en l'entrevista que li vam fer instants abans de l'actuació a l'estudi improvisat al carrer Comte de Sicart des d'on vam fer el programa Cops i Flames, dedicat especialment a la Fira, l'Anna Roig ja ens ho va deixar entreveure. Ens va explicar una mica les seves inquietuds musicals, els seus origens i la seva manera d'interpretar la música. Però per copsar de debó l'essència de l'espectacle el millor que podeu fer és veure-la actuar en directe.

Aquí en teniu un parell d'exemples.






Al Cops i Flames també vam tenir ocasió d'entrevistar El Petit de Cal Eril que van arribar a Vila-seca des de Guissona per demostrar que a les Terres de Lleida també es poden trobar bones propostes musicals.




Si passeu pel bloc de Punt 6 Ràdio podreu veure un recull de fotos de tota la gent que va anar passant pel davant dels micròfons al llarg del programa.

També podeu veure més fotos de la 10a edició de la Fira de música al carrer de Vila-seca en aquest àlbum.

El saben aquell blues que diu...



Una de les moltes opcions musicals que vam poder trobar en la 10a edició de la Fira de música al carrer de Vila-seca, que tingué lloc el cap de setmana passat, va ser la del grup Elsa Benaquel i els Blues que diu.

Segur que recordareu el mític humorista Eugenio amb la seva caracterització inconfusible. Doncs imagineu un paio clavat a l'Eugeni, acompanyat de quatre músics, recitant acudits a ritme de blues i tindreu com a resultat
Elsa Benaquel i els Blues que diu. Provinents del Delta del Llobregat van arribar fins a Vila-seca per oferir-nos clàssics de l'humor com aquests que podeu veure i escoltar en aquests videos.





diumenge, 3 de maig del 2009

LA SETENA !!!



Després d'una apassionant final a 8 a la Lliga Europea d'hoquei patins el Reus Deportiu s'ha alçat amb el triomf davant el Club Patí Vic aquesta tarda i assoleix així la setena Copa d'Europa.

El camí fins a aquest triomf no ha estat fàcil per al Reus, però l'equip roig i negre ha lluitat en tots i cadascun dels partits com ho sap fer, com un gran campió. Dijous a la nit aconseguia eliminar el F.C. Barcelona en la tanda de penaltis. Ahir dissabte, al vespre, el Reus va apallissar literalment l'equip amfitrió d'aquesta final a vuit, el Bassano 54, per un contundent 1 a 7. I, finalment, aquesta tarda de diumenge ha estat una tarda de glòria per a tota l'afició reusenca. Després de remuntar un resultat desfavorable davant del Vic, el Reus s'ha situat en la tanda de penals i s'ha imposat a l'equip osonenc. D'aquesta manera el Reus ha pogut aixecar la que és setena Copa d'Europa de la història d'aquest club que justament enguany celebra el 100è aniversari. Una Copa que arriba després d'haver transcorregut 37 anys des de la consecució de la sisena per part d'un equip històric en el qual jugava el que actualment és el president del Reus, Joan Sabater.

Podeu llegir cròniques del partit de la final aquí i també aquí.



Quan passaven pocs minuts de les 7 de la tarda diversos centenars de seguidors i de seguidores roig i negres ens hem apropat fins a la plaça del Prim, lloc de celebracions per excel·lència. Allí, un cop més, la plaça s'ha tornat a tenyir dels colors de l'equip que ha portat novament el nom de Reus fins al cim de la història de l'hoquei sobre patins.

En aquest video podeu veure un resum d'aquestes celebracions.



I també podeu veure'n un recull de fotos.


Ara bé, no estaria de més que, a nivell institucional, i més concretament l'Alcalde i demés governants de la ciutat reflesionessin una mica sobre la necessitat de donar més suport a una afició que, des de sempre, s'ha mostrat incansable a l'hora de donar suport al seu equip. A les grades del pavelló de Bassano hi havia més presència de seguidors vigatans que reusencs. El secret, pel que sembla, és que l'Ajuntament de la capital osonenca, ha ofert ajuts econòmics per facilitar el desplaçament dels seguidors. Ja en podria prendre exemple també l'Alcalde de la nostra ciutat que, de ben segur, demà s'omplirà la boca de bones paraules i elogis en la celebració oficial del títol. De vegades no n'hi ha prou amb paraules. També calen fets.

FORÇA REUS I ENDAVANT !!


divendres, 1 de maig del 2009

Fira de música al carrer de Vila-seca





Des d'avui divendres 1 de maig i fins diumenge 3 arriba a la població de Vila-seca (Tarragonès) la 10a edició de la Fira de música al carrer.

Seran tres dies d'actuacions musicals i altres actes relacionats amb la promoció de la música repartits en diferents escenaris de la localitat. Si us voleu descarregar el programa de mà per seguir tots aquests actes
cliqueu aquí.


A més a més, el programa
Cops i Flames, el degà de la música en català, que s'emet cada dissabte de 4 a 6 de la tarda a l'emissora Punt 6 Ràdio, de Reus, es farà demà dissabte 2 de maig en directe des de Vila-seca, per tal de copsar tota l'actualitat que fa referència a la Fira de música al carrer. Ja ho sabeu, demà dissabte podeu venir a Vila-seca on, a més de veure bona música en directe, podreu veure també com es fa un programa de ràdio en directe. L'emissora Punt 6 Ràdio es pot escoltar pel 99.8 FM, des del Camp de Tarragona, o a través d'internet a: http://www.punt6radio.cat.

Ens veiem per Vila-seca!