dijous, 31 de gener del 2008

Això no és Janeiro! ni Venècia... ni Senegal...

Definitivament cada any que passa estic més convençut que algun esperit maligne (potser el propi esperit del carnaval) té un clar interès per aconseguir que el cartell del Carnaval de Reus i l'acte d'arribada i presentació del Carnestoltes a la plaça del Mercadal siguin cada vegada més patètics.

Perquè si no és així no s'entèn. Acabo d'arribar fa una estona de veure-ho. En fi.. intentaré resumir. Surt un individu que s'autoanomenava l'esperit del carnaval i comença a fer i a dir gracietes. Ell es devia pensar que feia gràcia i tot, però la gràcia la tenia al cul. I per la quantitat d'aplaudiments (més aviat escasa) del públic assistent diria que no era jo sol qui no li veia la gràcia.



Apareixen un parell de cavalls muntats per presumptes urbanus i darrera un carruatge en el qual anuncien que va el Carnestoltes de 1978. Es que enguany 'celebrem' 30 anys de la recuperació del carnaval de Reus i es veu que fent força referència a això deuen considerar que ja n'hi ha prou. El del carruatge ha acabat fent de veu del 'veritable' Carnestoltes del 78: una escombra de cap per avall clavada a una torreta i una americana pel damunt (molt original, sens dubte...)



Després que el del 78 digués quatre parides ha tornat a parlar l'esperit del carnaval fent una disertació sobre altres llocs on hi ha carnaval al món. A saber: Brasil, Venècia, Senegal i Uruguai.

Toma yaaaa!!! Si vull estar al corrent del carnaval d'aquests llocs ja hi aniré a viure'l in situ, collons! Perquè no parlem d'altres carnavals que ens són més propers? Perquè no fer referències a Vilanova, Sitges, Tona... o tantes altres poblacions catalanes amb carnavals ben interessants, per exemple?

En fi... després ha sortit un paio mig fet pols que era el Carnestoltes d'enguany. Li han injectat una ampolla de JB directament a la vena i el tio ha reviscolat i ha fet el 'pregó'. Això encara ho ha salvat una mica. Però poquet. Ha fotut canya a polítics i bisbes. Massa light segons el meu parer. A aquest personal se'ls ha de fotre molta més canya i sense cap mena de mirament.



Total la 'cerimònia' ha acabat amb ballades al so de ritmes d'aquells que ara s'anomenen multiculturals. I amb tot això he decidit que, per avui ja en tenia prou i cap a casa a postejar!

El Carnaval de Reus demana una revolució a crits. I em consta que hi ha molta gent de les colles que l'integren que estan d'acord en la necessitat de fer aquesta revolució. Des d'aquí us animo a iniciar la revolta des de dins, a l'estil d'un cavall de Troia. En aquestes, com en totes les coses, només cal que algú faci els primers passos. A partir d'aquí segur que seríem molta més gent els qui ens afegiríem a la revolució.

Sort en tenim encara d'elements com el Bou de Reus que en prepara una de bona per demà, un acte fora de la programació oficial carnavalesca: uns sanfermins a Reus.

I mentrestant l'Escamarlà de Reus segueix aixecant espectació, tal com podíem llegir avui en una crònica del diari El Punt.


Malgrat tot, VISCA EL CARNAVAL !!

dimecres, 30 de gener del 2008

Educar per a la pau

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) és una iniciativa que va néixer l'any 1964 per a fomentar l'educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau. El seu impulsor va ser el poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal.

Cada 30 de gener, coincidint amb l'aniversari de l'assassinat de Gandhi per part d'un fanàtic integrista indi, el DENIP es posa en pràctica de diverses maneres, amb variats arguments, però amb un mateix objectiu, en escoles de tot el món.


Potser caldria fer extensives aquestes activitats no només a les escoles sinó a la gran quantitat d'individus que hi ha repartits pel món que sembla que no tenen gens clar quin és el significat de la paraula pau.

Els haurem de tornar a enviar a l'escola. Encara que hagin de repetir curs una vegada i una altra fins que n'aprenguin.

dimarts, 29 de gener del 2008

Jordi Bonet Forès (1961-2005): sempre et recordarem!

El Jordi va ser un activista cultural i social de primera línia per a la ciutat de Reus. Al 1982 fundà, amb altres companys, l'emissora reusenca Ràdio Músic Club que posteriorment seria l'actual Punt 6 Ràdio.

També va fer molt bona feina a l'Associació per a la Música Creativa i Actual
(AMCA).

El 29 de gener de 2005, avui fa exactament tres anys, va patir un accident practicant una altra de les seves aficions, l'escalada esportiva. I ens va deixar.

Des d'aquell moment, l'estudi principal de l'emissora Punt 6 Ràdio porta el nom d'Estudi Jordi Bonet Forès.





A més a més, el festival REUSBLUES, organitzat anualment per l'AMCA va esdevenir 'Memorial Jordi Bonet Forès' en record seu.



Som molts (tots els que el vam conèixer) els que, tres anys després, encara ens resistim a creure que ja no tornarem a veure el Jordi entrant, sortint o caminant per les dependències de l'emissora. O ballant alegrement fins a altes hores de la matinada en qualsevol dels concerts de La Palma.

Ens estimem més pensar que se'n va anar a fer unes vacances moooolt llargues.

dilluns, 28 de gener del 2008

El joc del mentider

Recordeu aquell joc de cartes dit el mentider? Segur que, poc o molt, tots hi hem jugat en alguna ocasió.

Es juga amb la baralla espanyola. Cal repartir les cartes a parts iguals entre tots els jugadors. Un jugador qualsevol comença i tira un nombre de cartes comprès entre 1 i 3 a la taula, de cap per avall perquè els altres no vegin quines cartes són. Llavors ha de dir, per exemple, dos tresos! Això pot ser veritat o mentida. El jugador que es troba a la dreta del que ha començat a jugar ha de decidir entre creure o no creure el que ha dit el jugador anterior. Si el creu ha de seguir tirant cartes al munt (del mateix número i coll que el seu company). Si no el creu ha de destapar les cartes. Si les cartes destapades eren dos tresos (el que havia dit el jugador anterior) o sigui, veritat, el jugador ha d'agafar tot el munt de cartes i li passa el torn. Si era mentida el que havia tirat el jugador anterior (havia dit dos tresos i en realitat eren dos asos, per exemple), el mentider ha de recollir tot el munt i segueix jugant el que ha destapat. El primer jugador que es queda sense cartes guanya.

Ara canviarem una mica la història. El joc es continua dient del mentider. Hi ha dos tipus de jugadors, el jugador-polític i el jugador-poble. La baralla continua essent espanyola però amb unes cartes una mica diferents. Són trossos de cartulina amb unes sigles seguides de molts noms. En lloc de tirar les cartes-paperetes a sobre de la taula es tiren a dintre d'una urna.

El joc sempre el comença un jugador-polític. Agafa una carta-papereta, li dona a un jugador-poble i li diu... si la tires a dintre de l'urna et donaré 400 euros! El jugador-poble s'ho creu o no s'ho creu. Si s'ho creu tira la carta-papereta a l'urna. Si no s'ho creu, un altre jugador-polític li dona la seva carta-papereta i li diu... si la tires a dintre de l'urna et donaré una vivenda digna! El jugador-poble torna a estar en el dilema de creure o no creure el que li diu el jugador-polític.

En aquesta versió del joc guanya el jugador-polític que aconsegueix convèncer més jugadors-poble que tirin la seva carta-papereta a l'urna. El jugador-poble, en canvi, sempre haurà d'esperar per saber si el que li oferien per tirar la carta-papereta a l'urna era veritat o mentida. Esperarà mesos i mesos sense saber si aconseguirà els 400 euros, o la vivenda digna, o una escola millor per als fills o... Generalment, en aquest joc, anirà passant el temps fins que, al cap de quatre anys, una altra colla de jugadors-polítics organitzaran un nou joc del mentider.

dissabte, 26 de gener del 2008

L'Escamarlà de Reus: nou element festiu

Tal com s'havia previst aquest dissabte a la tarda ha tingut lloc a la plaça del Mercadal de Reus la presentació d'un nou element festiu.

L'acte de presentació ha anat a càrrec del periodista Enric Tricaz que, a dalt de l'escenari junt amb els portadors de la bèstia, mantenia el misteri que ha envoltat aquest nou element fins al darrer moment. Mentrestant, el públic restava a l'espectativa.



Finalment hem pogut descobrir tots plegats que la nova bèstia reusenca és... UN ESCAMARLÀ !!!



Els seus creadors ens havien anunciat que havia de ser un element d'aigua. I aquest ho és. Viu tranquil·lament al mar, nedant amunt i avall. Si més no fins que algú decideix pescar-lo per cruspir-se'l en una paella o en una mariscada (pobra bèstia!).



L'Escamarlà de Reus s'ha dirigit ràpidament cap al centre de la plaça per fer el seu primer ball. Ha ballat al ritme de l'Himne de Riego. En aquest video en podeu veure la presentació i aquest primer ball.



I en aquest altre video podeu veure l'Escamarlà ballant conjuntament amb els seus padrins, el Drac i la Víbria.



L'Escamarlà és un element d'aigua i per tant, de moment, no escup foc. Però els seus padrins, el Drac i la Víbria de Reus, sí que saben què és treure foc pels queixals. I ho han demostrat amb aquesta encesa.



Tot seguit l'Escamarlà i els seus padrins han iniciat una cercavila pels carrers de la ciutat.







L'Escamarlà de Reus ha aixecat una gran espectació entre el públic que omplia els carrers al llarg de tota la cercavila.





Finalment tant els elements festius com tota la gent que els ha acompanyat al llarg de la cercavila han retornat a la plaça del Mercadal per fer els darrers balls d'aquesta presentació.




Si voleu veure la resta de fotos de l'acte podeu mirar aquest àlbum.

I si, a hores d'ara, algú encara no se n'ha adonat recordeu que... A REUS JA ÉS CARNAVAL !!

divendres, 25 de gener del 2008

Nova bèstia a Reus: demà es resoldrà el misteri!

Ja fa més d'un mes que s'anuncia però, al mateix temps, es manté el misteri.

El
Ball de Diables de Reus presentarà demà dissabte la primera bèstia aquàtica del seguici festiu de la ciutat. L'entitat ha volgut mantenir en secret els detalls d'aquesta nova figura fins que vegi la llum demà a dos quarts de set de la tarda.

El que sí que s'ha desvetllat és quina serà la indumentària dels portadors de la nova bèstia reusenca. Al Bloc
escull el seu nom fa dies que se'n va publicar una foto. La indumentària és la pròpia d'un Fadrí català i es composa de:
- Espardenyes de Pagès "Marineres"
- Pantaló negre
- Camisa blanca
- Armilla negra
- Faixa i Barretina morada



A través d'aquest mateix Bloc s'ha convocat un concurs per tal que tothom pugui suggerir un nom per a la bèstia. El bateig de demà servirà per descobrir també quin nom tindrà.

Ja ho sabeu. Demà dissabte, 26 de gener, tots a la plaça del Mercadal de Reus. A partir de les 6 de la tarda ja començaran a arribar els convidats. Ah! I els padrins d'honor seran la
Víbria i el Drac de Reus.

dijous, 24 de gener del 2008

Un nou comando Dixan?

Segur que molts recordareu aquella operació policial que es va batejar com a operació comando Dixan.

Aquests dies, a Barcelona, s'han produït uns fets que tenen una certa similitud amb aquells.

A
Vilaweb, un mitjà molt més fiable que segons quins altres, segons el meu parer, podem trobar informació detallada sobre les particularitats de les conclusions de l'Audiència espanyola en aquest afer.

Recordem també quin ha estat el material incautat als presumptes terroristes. Em sembla que la majoria de gent el tenim a casa aquest material. Fem un repàs...

-Material informàtic (jo també en tinc... sinó no estaria penjant aquest post)

-Cables elèctrics (en tinc, en tinc.. i segons com pengen per tot arreu, si més no en tindré mentre no s'inventin sistemes inalàmbrics com cal)

-Telèfons mòbils (uns quants, comptant els que ja no funcionen i que guardo com a record)

-Cinta aïllant (doncs també en dec tenir per un lloc o altre, sempre et pot convenir aïllar alguna cosa)

-Temporitzadors (si considerem temporitzadors els 3 o 4 despertadors que m'he de posar cada dia per aixecar-me del llit, també.. també en tinc d'això!)

-Substàncies químiques de composició desconeguda (avui dia ves a saber quines porqueries podem tenir sense saber-ho en segons quins productes...)

Quina por! A veure si perquè tinc aquestes coses tan normals i corrents qualsevol dia em diran que sóc un terrorista també.

De fet el jurista Sebastià Salellas afirma en
aquest article que aquestes proves no són suficients per demostrar la preparació de cap acte terrorista.


Si darrera de tot això realment hi ha una culpabilitat demostrable de manera fefaent que es prenguin les mesures que calgui. Però si no fós així, aquestes obsessions per veure terroristes per tot arreu ens poden portar a situacions perilloses, com ara crear un clima d'animadversió o fins i tot de violència contra persones que no tenen res a veure amb aquestes activitats.

O arribar a situacions rocambolesques i estrambòtiques com la que es descriu en aquesta notícia:



Això sí, els protagonistes d'aquesta notícia es nota que devíen ser una mica porquets. D'acord que tinguis necessitats imperioses i les hagis de resoldre ràpidament. Però, cony! tampoc costa tant deixar anar una mica d'aigua i deixar-ho tot net i polit, no?

:)

dimecres, 23 de gener del 2008

5.000 visites

Just dos mesos després d'haver escrit aquell post que deia que aquest bloc havia arribat a les 3.000 visites, ara ja puc dir que he arribat a les 5.000 visites.

Moltes gràcies a tothom per fer-ho possible!


Us deixo a ritme de Carnaval...

dilluns, 21 de gener del 2008

Palestina

No calen paraules. Les imatges ho diuen tot...





Mentrestant les notícies que ens arriben continuen essent ben esfereïdores.

diumenge, 20 de gener del 2008

L'assemblea dels torrats

Recordeu aquella cançó dels Kortatu que deia allò que s'havia reunit una assemblea de torrats per decidir el temps que a ells els rotava que faria?

La cançó es deia 'Don Vito y la revuelta en el frenopático' i deia allò de...

La asamblea de majaras
Se ha reunido.
La asamblea de majaras
ha decidido:
mañana sol
Y buen tiempo.

Doncs en aquest video podeu veure com segueix havent-hi torrats que es reuneixen dia sí dia també per decidir que, segons ells, continua fent sol i bon temps. Encara que després la trista i crua realitat sigui que bufen aires de tempesta.

dijous, 17 de gener del 2008

Llibertat d'informació i PP valencià, dos conceptes antagònics




La recepció de Tv3 ha estat prohibida al País Valencià!! Per la llibertat d’expressió, NO al tancament!
Finalment, el Govern valencià ha iniciat el precintament dels repetidors de TV3 al País Valencià, començant pel de la Carrasqueta a Alacant. En un gest sense precedents a l'Europa democràtica contemporània, els ciutadans veiem vulnerats els nostres drets democràtics d'accés a la informació i a la cultura, a la llibertat d'expressió i a la pluralitat informativa, així com els nostres drets lingüístics més bàsics. En una mesura pròpia d'un règim dictatorial, s'ha comés (amb nocturnitat) un dels atacs més greus contra la llengua i la cultura catalanes de la història contemporània recent. És per tot això que cal protestar enèrgicament i denunciar internacionalment aquesta situació. Fem conèixer al món aquesta injustícia, adrecem-nos amb aquesta carta a les institucions europees, en les persones de:
Viviane Reding, Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació
Ján Figel, Comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut
Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu
P. Nikiforos Diamandouros, defensor del poble europeu


Sra. Viviane Reding, Sr. Ján Figel, Sr. Hans-Gert Pöttering i Sr. P. Nikiforos Diamandouros, Ens dirigim a vostès per denunciar el greu atemptat contra la llibertat d'informació i contra la pluralitat cultural que s'està cometent al nostre país. La recepció de Televisió de Catalunya (TVC) ha estat prohibida pel govern regional a les comarques del País Valencià i els repetidors que han possibilitat la recepció d'aquesta televisió (l'única que emet íntegrament en la llengua pròpia dels valencians) estan sent clausurats. Aquesta mesura deixa sense televisió en llengua pròpia centenars de milers de ciutadans, en una iniciativa que ataca directament la llibertat d'expressió i vulnera el dret a la pluralitat informativa dels temps presents. Aquest atac contra la llengua i la cultura pròpies és un dels més greus que s'han produït a casa nostra en la història contemporània recent. Creiem que Europa no pot restar indiferent a aquest atemptat a la llibertat d'expressió i els demanem una actuació decidida en defensa d'uns drets civils que hem vist greument vulnerats. Molt atentament,




Aquest és el text d'una campanya endegada per reclamar la intervenció de les institucions europees en el tancament de TV3 al País Valencià. Podeu signar i adherir-vos a aquesta petició a través d'aquest enllaç.

La Generalitat Valenciana segueix endavant en el camí de
tancar tots els repetidors i aplicar sancions desorbitades.

Mentrestant el Govern de Catalunya s'ho mira amb molta passivitat. Si aquells que haurien de fer alguna cosa no poden o no volen fer-ho, a la gent del carrer que estem mínimament conscienciats d'aquest greu problema i de l'atemptat contra la llibertat d'expressió que això supusa en ple segle XXI, no ens toca altre remei que posar-hi un petit gra de sorra per mirar de solucionar-ho.


dimecres, 16 de gener del 2008

CatalàHeart: la pel·lícula

Tot per un tros de paper amb un dibuix



Al pas que anem cada dia ens donaran un motiu o altre que exigirà la mobilització.

Si encara no sabeu prou bé les raons d'aquesta concentració podeu visitar alguns blocs que ho expliquen la mar de bé. Com ara el bloc de
Prendre la paraula, el bloc de Puig d'en Cama o el bloc d'Així ho penso.

Al cap i a la fi només era un
tros de paper amb un dibuix.

dimarts, 15 de gener del 2008

1939-2008, 69 anys de lluita contra el franquisme i la monarquia



El 15 de gener de 1939 van entrar els "Nacionals" (nom que es donava aleshores a les tropes franquistes) a Reus finalitzant així la seva batalla antifeixista i passant a viure una llarga etapa dictatorial.

Els qui ja tenim una edat sabem perfectament que fins que es van canviar els noms franquistes dels carrers el carrer del Roser de Reus va ser la 'Avenida 15 de enero'.

A la mort del dictador feixista puja al poder una altra dictadura empresa pels Borbons que ja dura més de 300 anys.

És per això que avui dimarts a les 8 del vespre a l'anomenada antigament com a Plaça de la República (Plaça del Mercadal) de Reus, en motiu del 69è aniversari de l'ocupació de la ciutat per part de les tropes franquistes, els col·lectius de l'Esquerra Independentista de la capital del Baix Camp convoquen una concentració per tal de denunciar el continuïsme de la monarquia parlamentària actual vers el règim dictatorial de Franco en qüestions fonamentals com els drets humans i les nacions oprimides.

Guantànamo: diguem NO a les detencions il·legals

Amb l'excusa del que ells anomenen 'la guerra contra el terror', el govern nord-americà ha recorregut a pràctiques prohibides pel dret internacional, com la de traslladar en secret persones detingudes en el context d'aquesta "guerra" a llocs on han estat víctimes de tortura i altres maltractaments, desaparicions forçades i reclusió indefinida sense càrrecs.



El centre de detenció de Guantànamo és un símbol d'aquesta il·legalitat. Malgrat la condemna internacional i el desig expressat pel propi govern nord-americà de tancar aquest centre de detenció, sis anys després que comencessin les detencions a la base molts detinguts es consumeixen allí en condicions cruels, inhumanes i degradants.



Amnistia Internacional ha elaborat un document que conté una sèrie de mesures pràctiques i positives que les autoritats nord-americanes han d'adoptar per a posar fi a les detencions il·legals.



A més a més qualsevol persona arreu del món pot signar aquesta petició per tal de demanar el tancament de Guantànamo com a primer pas per a posar fi a les detencions ilegals practicades per part dels Estats Units d'Amèrica.

dissabte, 12 de gener del 2008

Cal adherir-se al manifest tan aviat com es faci públic

Segons informa l'Agència Catalana de Notícies, diverses entitats de Reus denuncien la falta d'espais i les traves existents a l'hora de programar activitats musicals a la ciutat. Això provoca que diversos col·lectius i associacions vagin a organitzar-les a altres poblacions. També demanen una política clara de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) de Reus en aquest sentit, i reclamen una entesa entre les regidories de Cultura i Via Pública.

Aquest posicionament de les entitats ve, en part, per la intenció de Via Pública d'enviar al polígon del Roquís, als afores de Reus, una bona part de l'activitat musical, com les
Barraques de Festa Major.

Les associacions redactaran un manifest conjunt per denunciar públicament aquesta situació. Aquestes entitats són
Perejil's Sounds, l'Associació Cultural Reggus, el Casal Despertaferro, Batabat Kultur, Produccions Demencials i la Coordinadora Reusenca Independent (CORI).


Ja ho sabeu! Reusencs, reusenques i gent que us estimeu la música i la festa en general... no dubteu a adherir-vos i fer ressó d'aquest manifest tan aviat com els seus impulsors el facin públic.

divendres, 11 de gener del 2008

Té la mà Maria, LA REVISTA

Tot i que pel que sembla els seus protagonistes de moment s'ho porten una mica callat, avui m'ha sorprès gratament llegir al diari de distribució gratuïta Més Reus la notícia següent (la transcric literalment):

La revista 'Té la mà Maria' sortirà a la llum aprofitant els actes de Carnaval

Amb el particular nom de Té la mà Maria, hereva, segons els seus editors, del blog -http://telamamaria.blogspot.com-, durant les festes de Carnaval sortirà una nova publicació. Segons els seus promotors, amb ella "ens volem sumar a la llarga tradició de les revistes carnavaleres que es fan a la ciutat de Reus".

Val a dir que tot i que la revista no ha sortit a la llum, via correu electrònic ens ha arribat una prova del número 1, amb la signatura -en pseudònim- de dos dels seus col·laboradors: El condó foradat i El fill de l'allera. Cal afegir que pel poc que hem llegit la cosa promet dins, és clar, de la tònica del Carnaval. Caldrà, però, esperar a la disbauxa reglada per opinar.

Fins aquí el contingut de la notícia que apareixia al diari esmentat. Com que els autors de la revista encara no ho han fet saber a l'univers blocaire, em prenc la llicència de donar la notícia. Estarem ben atents a l'aparició per gaudir d'aquesta revista que segur que ens delectarà amb bones dosis d'ironia i disbauxa carnavalesca.

dimecres, 9 de gener del 2008

1708-2008: 300 anys de la desfeta d’Alcoi



El matí del 9 de gener de 1708, mig any després de la desfeta d'Almansa, el romanent de la guarnició austriacista d’Alcoi va capitular davant les tropes borbòniques, que atacaven la vila per tercera vegada en pocs dies.

El desembre de 1707, força mesos després de la desfeta d'Almansa i de la crema de Xàtiva, Berwick va rebre l'ordre de Felip V de liquidar el front valencià, que sols resistia a Alacant, Dénia i Alcoi, i començà per aquesta darrera. El 6 de gener de 1708 va bombardejar la ciutat, fins que els 280 homes que defensaven Alcoi van haver de capitular.

En aplicació del Decret de Nova Planta, va ser derogat el sistema tradicional de govern del municipi, tant civil com judicial, i es va establir un nou ajuntament nomenat pel rei, constituït per vuit regidors. Totes les institucions forals de la ciutat foren suprimides i hom deixà d'escriure els documents oficials en valencià. El tradicional sistema d'elecció dels jurats fou extingit i el nomenament de regidors (vitalicis) es reservà al monarca ocupant. El sistema polític, administratiu, fiscal i judicial tradicional del regne valencià havia estat liquidat.



Avui, 300 anys després d'aquest fet, un descendent d'aquell borbó, borbó com ell, celebra una festeta d'aniversari. Ha convidat tots els seus amiguets, com es fa en qualsevol festa d'aniversari. Bé, amb uns quants convidats més del que acostuma a ser habitual. Diuen que en són 500. Però, en aquest cas, qui paga la festa?

FA 300 ANYS QUE ELS BORBONS ENS FAN PAGAR TOTES LES SEVES FESTES !!!

dimarts, 8 de gener del 2008

PUNT 6 RÀDIO JA TÉ BLOC: ANEU-HI A FER UN TOMB

En alguns indrets quan van a passejar per un lloc determinat diuen... anem a fer una volta!

A les comarques del Camp de Tarragona fem ús d'una altra expressió molt més nostrada. Naltros, quan sortim a passejar, diem que anem a fer un tomb.





A partir d'ara, a l'immens univers de la catosfera, teniu un altre indret on anar a fer un tomb de tant en tant, si us ve de gust.

Es tracta del
nou bloc de l'emissora Punt 6 Ràdio. Com podeu veure, al marge d'aquí al costat també teniu una drecera per si voleu anar-hi des d'aquest bloc.

Després d'haver fet
25 anys, aquest setembre passat, l'emissora us proposa noves fòrmules per redescobrir-la. Per a això només n'heu d'escoltar la programació.

Però, a més a més, el
bloc us mantindrà al dia de tota l'actualitat relacionada amb l'emissora i de les novetats de la programació.

Prediccions per al 2008: rebaixes i polítics

En aquesta època de l'any és ben habitual que apareguin mags, vidents, bruixes, bruixots i altres especimens per l'estil que ens fan tot de prediccions de què passarà els propers mesos.

El cert és que no cal recórrer als astres ni consultar cap bola màgica per saber de què es parlarà mediàticament durant els propers dos mesos: rebaixes i polítics. Està ben clar perquè són dos temes que ja s'intueixen des de dies enrera.

Un dels temes, les rebaixes, perquè a part d'afavorir que es mantingui el consumisme i les ganes de comprar quan ja semblava que tothom n'estava tip, també permet tenir distret el personal (pensen ells) a fi que no es percatin d'altres temes més compromesos.

Del tema dels polítics també serà inevitable sentir-ne a parlar cada vegada més davant de la imminent celebració d'eleccions el mes de març al país d'aquí al costat.

Mentrestant, el que ens preocuparà de debó a la gran majoria de la gent és que els rebuts que ens toca pagar cada mes s'han apujat molt i que els sous, en canvi, es mantenen intocables o, amb molta sort, s'incrementen de manera ínfima i gairebé imperceptible.

I els 'grans temes' de l'any es seguiran anunciant una vegada i una altra perquè ja ho deia aquella cançó de La Trinca...
que bonics són els anuncis que fan a televisió..
i afegia...
són tan monus els anuncis que tu sempre exclames
quina llàstima que els tallin per posar programes!



Les altres prediccions que es fan a començaments d'any no sé si són encertades però d'aquí a un parell de mesos feu una mica de memòria i ja em direu si anava errat o no amb les meves prediccions.

dilluns, 7 de gener del 2008

Avís a tota la població:

El simulacre de Pau i Amor arreu del món s'ha acabat.

Podeu guardar els llagostins, insultar amics, parents i coneguts i procedir a dissoldre-us.

Gràcies per la vostra participació i fins al proper simulacre!

diumenge, 6 de gener del 2008

Cicle de Nadal, festes paganes?

Qui més qui menys té ben clares quines són les connotacions religioses de les festes de l'anomenat cicle de Nadal. A partir d'aquí hi ha qui es decanta per la vessant més religiosa de la festa i d'altres que ens estimem més incidir en la vessant lúdico-festiva.

Però el cert és que aquestes festes, o una part d'elles, tenen un origen pagà.

De fet, si mirem el diccionari, el paganisme està definit com la religió dels pagans. I en el mateix sentit, es defineix com a pagà aquell que no pertany a cap de les tres religions monoteistes: cristianisme, judaisme i islam.

Amb caràcter general tenim que els antecedents de la celebració del Nadal es troben en les festes anomenades Saturnàlies, que es vivien a l'antiga Roma en honor del déu Saturn. Amb la progressiva implantació del cristianisme a Europa es va fer coincidir aquesta data amb el naixement de Jesucrist.

Cultures anteriors a la cristiana ja havien celebrat el solstici d'hivern, quan les nits s'escurcen i la llum del sol comença a guanyar terreny a la foscor. En el costumari popular nadalenc encara trobem manifestacions que fan palès l'antic origen solsticial de la festa com, per exemple, el costum de tenir un tió a la llar.

Pel que fa a la festa anomenada dels Sants Innocents, el 28 de desembre, segons diuen alguns experts, també és d'origen pagà. Sembla que ser que aquest dia començaven unes festes que duraven molts dies i acabaven amb el Carnestoltes. D'aquí vindria la dita 'De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes'. Com que en aquesta època la terra no era productiva, la gent s'havia d'entretenir amb facècies i bromes de tot tipus per passar l'estona.

I al tortell de Reis, el pastís característic que ens menjarem com cada any aquest 6 de gener, també se li dona un origen pagà ja que quan el romans celebraven l'any nou elaboraven uns tortells rodons fets amb figues, dàtils i mel que repartien entre plebeus i esclaus. Al seu interior posaven una fava seca i aquell que la trobava era anomenat rei de la festa.

Ja sabeu que ara qui troba la fava és a qui toca pagar el tortell i qui troba la figureta és nomenat rei d'aquesta festa discreta.

La tradició de menjar el tortell de Reis la podem trobar també en altres països d'Europa.

A França tenen la Galette des Rois, a Gran Bretanya el Three Kings'Cake i a Alemanya el Dreikönigskuchen.

En altres indrets tot i que no celebren el dia de Reis tal com el coneixem aquí sí que hi ha unes celebracions determinades coincidint amb aquesta data.

A Colòmbia, les figures del padrí i la padrina són molt importants. Per aquest motiu, el dia de Reis són els padrins els que lliuren els regals als seus fillols.

Pel que fa a Xile, tot i que el dia de Reis no se celebra, aquest dia l'anomenen Pascua de los Negros. D'aquesta manera s'honora el fet que un dels tres Reis Mags va venir d'Àfrica.

A Itàlia, sí que es reben regals el 6 de gener. Ara bé, no són els reis qui els porten sinó una bruixa anomenada Befana que diuen que vola a sobre d'una escombra per les teulades amb un sac ple de regals.

Tot sembla derivar de la tradició segons la qual la bruixa Befana fou invitada pels reis d'Orient, que van passar per casa seva camí de Betlem, a acompanyar-los. La dona va declinar la invitació i, penedida, surt cada any per aquestes dates a repartir regals per demostrar-ho.

dissabte, 5 de gener del 2008

Ja vénen... ja vénen!

CANÇONS PER A DONAR LA BENVINGUDA ALS REIS

Els Reis de l'Orient
porten coses, porten coses,
a la gent.
Els Reis de Sant Esteve
porten coses, porten coses,
al Tordera.
Els Reis de Sant Esteve
porten coses, porten coses,
a la llebre.
Els Reis de Palau
porten coses, porten coses,
al gripau.
Els Reis de Mataró
porten coses, porten coses,
al balcó.
Els Reis de Barcelona
porten coses, porten coses,
a la mona.
Els Reis de Montserrat
porten coses, porten coses,
al terrat.

Popular Catalana



Visca els tres Reis
de l'Orient;
que porten coses
a tota la gent:
Una botifarra
per a la meva mare,
un got de vi
pel meu padrí,
un tall de coca
per la meva boca,
un tros de pa
pel meu germà;
torrons
dels fins,
dels bons,
dels quatre cantons.

Popular a Girona



Els Reis d'Orient,
porten coses, porten coses,
Els Reis d'Orient
porten coses per la gent.
Als infants més bons minyons
porten dolços i joguines;
als infants més bons minyons,
per finestres i balcons.
A en Peret un carrilet,
una fireta a la Teta,
i al Joan un elefant,
i als que fan rebequeries, Sabeu què?
Un xim-xim, un te-te, una erre i una e: Res.

Popular a Sant Feliu Saserra



Els tres Reis,
que tots són vell;
duen barretina molla
amb cascavells.
Els tres Reis d' Orient
porten coses a tota la gent.

Popular Catalana



Els reis vénen,
vénen de la muntanya,
i porten joguines per la canalla.

Els reis vénen,
vénen de l'Orient,
i no porten res als nens dolents!


Popular Badalona

divendres, 4 de gener del 2008

Entrevista al caganer!

Fent una passejada pel youtube m'he trobat un document ben curiós enregistrat per si es tv, una cadena de televisió que emet únicament per Internet.

Es tracta d'una entrevista al caganer! Ni més ni menys. El nostrat personatge fa tot un seguit de declaracions d'allò més interessants. Entre altres coses ens diu que enguany s'ha cagat en la Magdalena Álvarez.


dijous, 3 de gener del 2008

2008: ponts i festes


Una de les primeres coses que fem molta gent, per no dir tothom, quan comença l'any és agafar el calendari i mirar com està la cosa dels dies festius i dels possibles ponts en funció de quin dia de la setmana cauen aquests festius. Enguany no està gens malament la cosa. Fem l'anàlisi del calendari...

Com a més immediat, tot i que no sigui oficialment festiu sinó que es fa coincidir en cap de setmana tenim que d'aquí a més o menys un mes ja serà carnaval. A preparar la disfressa! (qui vulgui és clar).

La penúltima setmana del mes següent (març) tenim els 4 dies de setmana santa que no ens els treu ningú. Alguns afortunats en tindran més de 4 i tot.

A l'abril no tenim cap festa entremig. Si més no cap d'oficial mentre no es decideixin a declarar com a festiu oficial la diada de Sant Jordi.

Passem doncs al maig on trobem la primera possibilitat de fer pont. L'1 de maig s'escau en dijous, per tant va perfecte per fer campana també el divendres.

Al juny tenim la diada de Sant Joan que enguany cau en dimarts. Perfecte! Podem fer pont dilluns, si volem i ens deixen naturalment. I en clau més localista, a Reus tenim que el dia de Sant Pere (29 de juny), festa major de la ciutat, cau en diumenge. Però per sort aquesta vegada l'ajuntament ha escollit com a alternativa declarar festiu l'endemà dia 30 amb la qual cosa allargarem una mica més la festa major que ja va bé.

Al juliol no hi ha cap festiu entre mig però és un mes que no es fa pesat de passar. Qui més qui menys ja es passa aquest mes pensant en les vacances. I alguns ja les fan.

A l'agost els qui tenim el bon costum de no escollir aquest mes per fer vacances ens trobarem amb que el dia 15 és divendres. Un altre cap de setmana llarg.

Arribem al setembre. L'11, Diada Nacional de Catalunya, cau en dijous. Una altra opció de pont. I parlant en clau local, reusenca per ser més exactes, tenim que el 25, festa major de Misericòrdia, també serà dijous. Dos ponts més cap al sac!

L'octubre res de res i el novembre aquells que no treballem el dissabte tampoc notarem res especial ja que el dia 1, festiu oficial, s'escau en dissabte.

Enguany el superpont de desembre s'escurça. El 6 és dissabte, el 7 diumenge i el 8 dilluns. Però bé, més val tres dies de festa que res. I arribem a Nadal novament. Nadal en dijous. Per tant 4 dies seguits de festa i afartamenta sense parar. El dia 1 de gener de 2009 també serà dijous i per tant hi haurà novament possibilitat de fer pont. Però això ja correspondrà a l'anàlisi de ponts que caldrà fer d'aquí a un any.

Ja ho sabeu. Aneu-ho planificant. Jo no els faré tots perquè aquestes coses s'han de repartir una mica però segur que algun en caurà de tant en tant.

dimarts, 1 de gener del 2008

Ninou


L’1 de gener, diada de Cap d’Any, és el primer dia de l’any segons el calendari Gregorià.


Generalment ens referim a aquest dia amb el terme Any Nou però hi ha una altra forma de referir-s'hi que s'utilitza força al nord i al centre de Catalunya. És el mot Ninou. Aquesta paraula no és res més que l'adaptació popular del terme llatí 'Annum Novum'.




En algunes poblacions s’organitzen celebracions festives per veure els raigs del primer sol de l'any. Aquesta diada comença amb els aplecs i les revetlles nocturnes i ve marcada pel desenvolupament de la nit anterior. Per a moltes persones és un dia de descans, mentre que per a d’altres és un moment d’especial introspecció, marcat per l’esperança, durant el qual es plantegen bons propòsits i desitjos, seguint allò d'any nou, vida nova.


Era costum, en un temps no gaire llunyà, que tal dia com avui es dugués a terme la tradició coneguda amb el nom de ninou o les ninoves. La quitxalla passava pels carrers de la vila fent una visita a les cases de parents i coneguts per tal de desitjar-los un bon any. Solien dur un cistell penjat del braç per posar-hi els obsequis que els donarien en aquestes cases que visitaven i que acostumaven a ser fruits autòctons de la terra.


També antigament s’oferien presents uns familiars als altres. Aquesta tradició es va fer extensa a tothom i sovint eren les classes més humils o pobres qui oferien a les classes més ben estants, però alhora també s’utilitzaven aquestes ofrenes amb més valor econòmic per a obtenir altres tipus de favors. Això va fer que les autoritats tant civils com religioses ho veiessin amb mals ulls i es van arribar a prohibir o limitar a certs articles.



Hi ha uns quants refranys que es refereixen al Ninou:


Ninou, ninou, la cua de bou

Per Ninou s'allarga el dia, però no el sou

Per Ninou, tracte nou i paga el sou

Per Ninou un pas de bou