EL BLOC D'UN DE REUS
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Des de fa tres anys diverses entitats de Reus organitzen el que es coneix com el Cantaval, un acte inclós dintre de la programació de Carnaval de la ciutat que té la voluntat de reforçar el caràcter popular, desenfadat i català del Carnaval de Reus.
L'esperit dels organitzadors del Cantaval és recuperar
la tradició de cantar, i en català, per Carnaval. Cada any s'edita un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes adaptades a la realitat local. Unes lletres crítiques i iròniques que es canten en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d’una
banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, i la batucada Tocatrons del Ball de Diables de Reus.
Els actes del Cantaval comencen amb una sessió musical 'Carnaval català' al pub la Lira coordinada pel programa Cops i Flames dePunt 6Ràdio.
Tot seguit començala cercavila del Cantaval i es tanca amb un sopar i ball de gralles i una sessió Dj carnavalesca.
El Cantaval és obert i tothom que tingui ganes de passar-ho bé cantant iballant està convidat a posar-se una disfressa i gaudir-ne. Aquest és el cançoner previst per a enguany:
Tal com ja es va fer l'any passat, en motiu de les festes de Carnaval a Reus un total de 10 entitats de la ciutat organitzen el Cantaval.
Les entitats que participen en l'organització d'aquesta segona edició del Cantaval són AMCA, Aula de Sons, Ball de Diables de Reus, Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Ganxets grallers del Baix Camp, Òmnium Cultural Baix Camp i Punt 6 Ràdio.
Un seguit d'actes destinats a viure el carnaval d'una altra manera i que començaran aquest divendres a les 5 de la tarda amb la sessió musical 'Carnaval català' al pub la Lira. Tot seguit, des de les Peixateries Velles començarà la cercavila del Cantaval que arribarà fins al Racó de la Palma on hi haurà un sopar popular amenitzat amb un ball de gralles a càrrec dels Ganxets Grallers del Baix Camp. L'Esbart Reus Dansa s'encarregarà de la part coreogràfica animant els participants al Cantaval a ballar jotes, una dansa que també havia estat tradicional a Reus i que encara es balla en pobles del Baix Camp, les Terres de l'Ebre i el País Valencià.
Vuit entitats de la ciutat de Reus (AMCA, Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Òmnium Cultural Baix Camp, Orquestra Allioli i Punt 6 Ràdio) conformen la Comissió del Cantaval de Reus, un programa d'activitats a l'entorn de la música en català pensat per engrescar tant persones individuals com colles d'amics. Amb això es busca la participació espontània sense necessitat de pertànyer a cap colla. Ideal tant per a qui busqui passar la festa de Carnestoltes d'una manera diferent com per a qui vulgui gaudir d'un nou acte complementari als altres que configuren el programa general d'aquest període carnavalesc. Tot plegat de cara a reforçar el caràcter popular i català del Carnaval de Reus.
En moments d'alegria col·lectiva, com la celebració d'un èxit esportiu o una nit de festa, cantem. Però, a diferència d'altres indrets com Andalusia, el País Basc, Irlanda... on el costum de cantar pels bars i els carrers està generalitzada, aquí sembla que ens faci una injustificada vergonya, i si algú s'atreveix a fer-ho en un bar, possiblement sigui convidat a marxar, encara que les veus siguin inferiors als decibels de la música enllaunada que soni.
Actualment la música de Carnaval es relaciona amb els èxits del moment, de qualitat qüestionable, tota de fora del nostre país, escoltada a milers de vats i de manera repetitiva. Però actualment ni cantem gaire, ni cantem en català. El Cantaval proposa, per contra, recuperar la tradició de cantar, i en català, per Carnaval.
El tret de sortida del Cantaval de Reus tindrà lloc el divendres de Carnaval, un dia relativament buit al calendari carnavalesc reusenc. Els actes del Cantaval començaran amb una sessió musical 'Carnaval català' al pub la Lira coordinat per Punt 6 Ràdio. La festa continuarà amb la cercavila del Cantaval.
S'ha editat un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes que seran cantades en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d'una banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, que ha preparat les versions de les cançons. També participarà durant el recorregut la banda del Canó de Reus i les seves canonades. A tota festa a més de cantar, també es dança, i per això, seguint els passos de l'Esbart Reus Dansa, les persones assistents a la cercavila podran aprendre com es balla la jota, recuperant una antiga tradició reusenca que encara es manté a algun poble del Baix Camp, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià.
El Cantaval acabarà a la Palma amb un concert de l'Orquestra Allioli, una banda molt festiva que encaixa perfectament amb l'esperit d'aquest esdeveniment.
Temes d'actualitat com l'aeroport de Reus, el cementiri nuclear, la mort del cantant Michael Jackson, la pel·lícula Avatar o la nina Barbie han servit d'inspiració a algunes de les colles del carnaval reusenc a l'hora de triar la disfressa.
A les 6 de la tarda d'aquest dissabte 13 de febrer la Gran Rua de Lluïment del Carnaval de Reus començava el seu recorregut pel tram comprès entre la plaça del Nen de les Oques i el passeig de Misericòrdia.
El públic, com cada any, es va repartir per tot el trajecte, tot i que en quantitat inferior a edicions anteriors. Una davallada d'assistència motivada probablement per les baixes temperatures que rondaven els 3 o 4 graus.
Pel que fa a les disfresses escollides per les diferents colles es podia veure una mica de tot. Pallassos, personatges de còmic, elements de fantasia, pintors, àngels i dimonis convivint en plena harmonia... A aquestes temàtiques més generals s'hi van afegir les disfresses que feien referència a temes més locals, com ara els aparcaments de pagament o l'aeroport. Una referència, la de l'aeroport, utilitzada per dues de les colles participants. Una d'elles repartint avionets de paper i l'altra aportant tota una colla de pilots d'alts vols que deixaven ben clar que volaven a l'aeroport de Reus, i punt! Tampoc van mancar disfresses referides a la crisi i al cementiri nuclear. Una de les carrosses mostrava una solfa que combinava euros amb notes musicals i on podíem veure una partitura amb les notes Do, Re, Mi i Llet. També hem pogut veure caracteritzacions dels curiosos personatges de la pel·lícula Avatar i un Michael Jackson ben acompanyat de tots els zombies que el perseguien en aquell videoclip que tothom ha vist centenars de vegades. Destacar també la presència d'una colla de nines Barbie que semblava que competissin per veure quina d'elles feia el posat més sexy. Una altra de les colles ens presentava una invasió de Belens Estebans disposades a qualsevol cosa per sortir en un programa televisiu.
Els recursos musicals, com cada any, estaven centrats en les melodies més habituals com ara la música més discotequera dels anys 80 o els ritmes que en alguna ocasió van esdevenir 'cançó de l'estiu'. Música sense massa complicacions destinada a fer moure l'esquelet dels participants i, en menor mesura, del públic que es vulgui afegir a la festa. Això sí, sembla que les colles es van posar d'acord enguany en que ja no calia recórrer a aquella cançoneta tan repetitiva que parlava d'un tractor groc i que tants anys hem estat escoltant rua darrere rua. De la cançó que sembla que encara no es pot prescindir és d'aquella que parla d'un negre que no pot dormir.
Un altre fet característic d'algunes de les colles és l'avituallament. Carrosses ben equipades amb pernils, cervesa i altres elements que serveixen de reconstituent per tal que no defalleixin les forces. Encara que això del pernil també va de baixa, ja són ben poques les carrosses que exhibeixen tan suculenta menja mentre algú de la colla mostra les seves habilitats tallant una llesca de pernil darrere l'altra.
Recull fotogràfic de les colles participants a la Rua de Lluïment
I canviant de tema però sense deixar la vessant carnavalesca us transcric una notícia de les que podem llegir en una de les moltes publicacions satíriques que editen les colles aquests dies. En concret es tracta d'una notícia apareguda al Punt Diari de Carnaval de Reus, que edita la colla Corre-cuita. La notícia diu així:
L'SGAE, la tronada i els gegants. L'IMAC tem que per a la propera festa major hi pugui haver problemes amb l'ESGAEH!! Els tècnics de l'IMAC han estat estudiant el cas i no creuen que amb el so de la tronada hi pugui haver problemes, però sí amb la música que acompanya els gegants i també la dels nanos; per sortir del pas estan mirant de fer que cada gegant i cada nano toqui la seva pròpia música.
Així que ja ho sabeu, músics acompanyants de gegants, nanos i altres elements festius, aneu amb molt de compte perquè els veritables bandolers del segle XXI són ells, l'ESGAEH!!!
Per cert que si voleu llegir tota la premsa especial que es publica per Carnaval i no l'heu pogut aconseguir directament de mans dels seus repartidors només cal que passeu pel quiosc, el quiosc del Carnestoltes naturalment!
Cada any, durant la cerimònia de crema del rei Carnestoltes, el Ball de Diables de Reus segresta el braç incorrupte de Sa Majestat per tal de fer-lo petar i cremar-lo l'endemà, dimecres de cendra. D'aquesta manera també s'aconsegueix allargar un dia més la festa.
Enguany la crisi i altres efectes colaterals (llegiu els versots que hi ha per aquí al costat) s'han fet notar també en aquest acte. Un sol diable ha hagut d'encarregar-se de sortir de la plaça de Catalunya, arrossegant el braç incorrupte del Carnestoltes, tirant carretilles i tocant el timbal. El diable solitari ha fet el recorregut pel carrer de les Galanes fins arribar a la plaça del Mercadal. Allí ha començat a donar tombs per la plaça i quan ja semblava que també li tocaria cremar i fer petar el braç, els quatre cantons del Mercadal han començat a espurnejar de valent. Tota la colla de diables ha fet cap finalment a la plaça per mostrar els poders del foc de festa. El braç ha petat, s'ha encès i ha desaparegut entre les flames.
Com sempre, la gent del Ball de Diables de Reus sap posar el to més satíric i divertit al Carnaval en aquest darrer acte. Un acte que acaba essent una veritable festa de foc. Perquè si algú hi entèn força en això del foc de festa són ells, els Diables.
Si voleu veure l'àlbum de fotos del Carnaval de Reus 2009 cliqueu aquí.
El Rei Carnestoltes, conegut també com el rei dels poca-soltes, ha fet el seu pregó aquest vespre de dijous a la plaça del Mercadal de Reus. D'aquesta manera comencen els dies en què les activitats carnavalesques veuen el seu punt més àlgid.
El Carnaval ja va arribant a Reus (i a tot arreu...)
Si cliqueu aquí us podreu descarregar el programa oficial.
Però segur que, si busqueu bé, trobareu altres actes carnavalescos ben divertits sense necessitat de recórrer a les activitats carnavalesques més institucionalitzades.
Al cap i a la fi el millor Carnaval ens el podem fabricar nosaltres mateixos. Tal com diu la cançó... LA VIDA ÉS UN CARNAVAL !!
Tal com anunciava el programa oficial aquest dimecres era el dia de l'espectacular carretillada, versots, crema i pet del braç incorrupte del Rei Carnestoltes a la plaça del Mercadal de Reus.
De tot això cada any se n'encarrega molt encertadament el Ball de Diables de Reus. Però enguany, a més a més, entre mig de tot això s'havia de reunir la Comissió de Putucul per decidir el futur de l'Escamarlà de Reus. Aquell element festiu que amb molt de rebombori i espectació es va presentar el dia 26 del mes passat.
Després de les carretillades dels diables la Comissió de Putucul s'ha reunit a la mateixa plaça per dirimir l'entrada de l'Escamarlà de Reus al Seguici festiu de la festa major.
L'Escamarlà ha estat cridat a plaça per tal d'interpretar el seu ball solemne davant la Comissió. Després d'una primera interpretació, la Comissió n'ha exigit una segona per acabar d'observar uns detalls (deien). Un cop feta la interpretació, els tres membres de la Comissió de Putucul, al més pur estil de programa cutre de televisió d'aquells que decideixen qui val i qui no val, ha votat: el primer membre un 0, el segon membre un altre 0 i el tercer un 0,2. Hi ha hagut crits de disconformitat, de 'tongo, tongo', de 'fora, fora' i fins i tot en algun moment s'ha especulat amb la possibilitat que els membres de la Comissió de Putucul fossin de Tarragona.
Davant d'aquest resultat els pares de la criatura han decidit que l'Escamarlà havia de desaparèixer mitjançant l'element que tan bé coneixen i dominen els diables: el foc.
Escamarlà i braç incorrupte del Carnestoltes han cremat i petat conjuntament entre l'estupor de la concurrència que no es podia acabar de creure que per Sant Pere no veurem desfilar l'Escamarlà junt amb la resta de bèsties del seguici.
Així és com l'Escamarlà de Reus ha acabat la seva curta existència, com l'acaben la majoria dels seus congèneres: fet a la brasa!
Aquests són els videos de l'esdeveniment:
El carnaval oficial s'ha acabat. Però no patiu. Que sigui carnaval cada dia de l'any només depèn de nosaltres mateixos. És qüestió de farcir les nostres vides amb bones dosis d'ironia, sàtira i bon humor i passar-ho tan bé com puguem, digui el que digui el calendari.
Enguany hi ha hagut una bona coordinació entre tots els elements que intervenen en la crema del Carnestoltes reusenc i l'acte s'ha desenvolupat amb agilitat i el to humorístic que el caracteritza.
La comitiva fúnebre-mortuòria, encapçalada pel taüt del difunt, ha fet entrada a la plaça entre plors i planys ben diversos. Moments abans que el taüt fós disposat per tal de ser consumit per les flames ha fet entrada a la plaça una comitiva de Diables. Tot seguit ha fet aparició un tren HABE, model PUTI CLUB, procedent de Misericòrdia. Era la manera que tenien previst enguany els Diables segrestar el braç incorrupte de Sa Majestat Carnestoltes XLVIII per tal d'allargar la festa durant el dia de demà i tots els dies que calgui. Ajudats per uns personatges il·lustres que han baixat de l'HABE, un tal Santamaria, una tal Empar i un tal Lluismi, a més a més de dos mossos d'esquadra que acompanyaven un tal Ernest, el braç ha anat a parar a mans dels Diables, cosa que han celebrat amb una carretillada mentre el taüt amb el cadàver del Carnestoltes anava cremant al mig de la plaça.
Ha cremat ràpid i bé enguany, devia ser de bona fusta. Desconec la causa de la defunció. Pot haver estat un enuegament, com ha succeït altres anys, o potser una mala caiguda, o un encostipat mal curat, o un ensurt... Vés a saber, potser s'ha mort de fàstic!
Quan les flames havien consumit la totalitat del taüt ha arribat el torn de la intervenció dels membres de la Germandat dels Set Pecats Capitals. Ells, amb la solemnitat que els caracteritza i que requereix un acte com aquest, han procedit a recollir les cendres de sa majestat i les han dipositades en una urna per tal de preservar-les de la millor manera fins l'any que ve.
Però això encara no s'ha acabat !! Demà dimecres feu cap a la plaça del Mercadal a 2/4 de 9 del vespre. Els Diables ens oferiran una bona festa de foc, llum i versots d'aquells que deixen ben retratat tothom que s'ho mereix. I, naturalment, caldrà procedir a l'enterrament del braç. Segur que ens tindran preparada alguna sorpresa ben espectacular. Ah.. I també repartiran moscatell i galetes per a tothom.
No hi falteu!
En aquest video podeu veure un resum del que us acabo d'explicar:
Sovint es dóna o es vol donar la imatge que el carnaval té un estil determinat o predeterminat i que sobre aquest model han de girar totes les celebracions carnavalesques.
Però no és així. Arreu del món hi ha carnavals ben peculiars. Com el cas de l'anomenat Carnaval del Diablo que té lloc a la població colombiana de Riosucio.
El carnaval de Riosucio té com a símbol principal la figura del diable. Però és un diable completament diferent a la vessant religiosa d'aquest ésser que ens han inculcat. És un diable conciliador que es vincula a la festa popular des dels seus orígens.
El carnaval del diable sorgeix como un alicient d'unió i a poc a poc la imatge del diable s'instal·la en la festivitat com una icona de desinhibició. S'afegeixen altres ingredients registrats en la literatura carnavalesca rica en picardia i sàtira.
El diable es crema en un ritual d'esperança i de fe en la vida. En això trobaríem una certa similitud amb el que li passa al Carnestoltes.
A Riosucio consideren que tenen un diable mestís, no religiós, tot i que tampoc es tracta d'una festa anticristiana.
Aquest diable és com un estat anímic heretat de la tradició cultural aborígen, de la barreja de les cultures i de les races que van viure a la part occidental del que avui es coneix com a Caldas.
És un esperit inspirador de moltes coses, com ara la preparació de l'oïda per a la música o la preparació del cos per a la dansa. També és font d'inspiració per als versos i cançons dels escriptors i poetes.
En els moments d'abandó acompanya els homes per lluitar contra les injustícies i la soletat.
Com a símbol és el reflex fidel de la mascarada de la vida.
La figura del diable va canviant al llarg del temps però mai esdevé un ídol. Ell és al cor amable de cada habitant de Riosucio per fer possible el Carnaval.
Tots aquests ingredients fan que el Carnaval de Riosucio sigui una gran cerimònia, plena de màgia, conjurs i jerarquies.
Si voleu saber més coses sobre aquest carnaval tan peculiar podeu anar aquí.
I en aquests videos podeu veure el bé que s'ho passen per allà.
El dissabte de carnaval a Reus es caracteritza per dos actes: la guerra de tomaques i l'anomenada Rua de lluïment.
De fet els primers anys la guerra de tomaques tenia lloc un altre dia. Ha estat més recentment que s'ha afegit als actes de dissabte. Aquells primers anys (finals dels 70 i principis dels 80) tot era més espontani i menys institucionalitzat. Recordo que plegava puntual de treballar, a les 2 del migdia, i depressa depressa encara tenia temps de veure, i segons com rebre, les darreres tomacades. Però sobre la guerra de tomaques més val que no en parli més i que aneu directament a llegir el post que publica avui el mussol de carnaval (alter ego carnavalesc del Salvador Palomar) en la seva Teiera.
Només afegiré, sobre l'any aquell de la prohibició, que l'alcalde en qüestió era un tal Martí a qui recentment se li va fer un homenatge. No dic que l'homenatge no fós merescut, pel que fa a la persona, però aquella prohibició va ser una bona patinada segons el meu parer i el de molta altra gent que ho vam viure. Recordo que les ires es van girar contra l'edifici de l'ajuntament sobre el qual van caure les tomaques fins que el desplegament (excessiu i desproporcionat com passa sempre) dels policies antiavalots va dispersar tota la gent que s'havia concentrat a la plaça. Feia molta impressió veure'ls amb els seus cascos, escuts protectors i fusells dels quals es va escapar més d'una pilota de goma. Molt ben armats, sens dubte, per tal de poder lluitar contra aquelles armes tan perilloses de color vermell i molt sucoses anomenades tomaques.
Però, sigui com sigui, això ja és història. Tornem a l'actualitat i a la segona part, o tema, d'aquest post: la Rua de lluïment.
Si mirem el programa del carnaval reusenc veurem que la Rua del dissabte s'anuncia com a GRAN RUA DE LLUÏMENT DEL CARNAVAL DE REUS. Així, amb lletres majúscules a més a més.
I clar, llegit així sembla que hagi de ser una rua d'allò més espectacular, de les que et deixen bocabadat. Doncs no! Ho heu d'interpretar en aquell altre sentit que es dona al verb lluïr quan alguna cosa es fa de qualsevol manera i es diu allò de... t'has ben lluït!
La música, tret d'excepcions comptades, la mateixa de sempre. En molts casos la música d'una carrossa trepitja la del davant o la del darrera. Com deia, hi havia casos que es podien salvar musicalment parlant, com ara la colla que comptava amb la participació musical del DJ Francesc Torres. O bé una altra de les colles, els que anaven de pops, en la qual hi havia el regidor Ariel Santamaria, que comptava amb un repertori més local. En aquesta carrossa sonaven temes com 'Reus' dels Whisky'ns o 'Tots som de Reus' que darrerament canta el propi regidor Ariel. Pel que fa a les disfresses també molt suades i originals: indis, bestioles de tota classe, jipiorros amb carrosses decorades amb quatre herbes i porros gegants. Aixó que deia... disfresses originals i mai vistes al carnaval de Reus. Ah, sí.. calla.. alguna novetat sí que hi era: les jardineres o torretes del Mercadal i una paròdia de la Capsa Gaudí, rebatejada com a Caque Gaudí. Molt previsible també.
Si l'any passat, a mitja rua, es va incendiar una de les carrosses, enguany n'hi ha hagut una altra que s'ha espatllat just uns metres més enllà d'on feien el tomb, al passeig Misericòrdia, per fer la ruta circular establerta. Total que algunes carrosses s'han quedat atrapades força estona sense poder-se moure, mentre que altres han improvisat un tomb per la plaça de la Pastoreta per fugir del colapse. Al cap d'una bona estona, quan ja gairebé s'acabava la cosa, s'ha incorporat la carrossa averiada i les que li anaven al darrera. Un altre lluïment!
I anem acabant comentant la foto que poso per aquí a dalt. A la foto podem veure el cos de... ¿ball? que acompanya la carrossa de l'Ajuntament del Carnaval. Una carrossa que va a la Rua des de fa 30 anys, des del moment de la recuperació del carnaval reusenc. Els primers anys només hi anaven els membres del consistori carnavalesc. Més recentment han afegit un grup de tres brasileres i un brasiler que generalment es movien la mar de bé al llarg de tota la rua i, com a mínim, animaven una mica la cosa. Però enguany també s'han ben lluït. Les brasileres amb prou feines remenaven una mica el cul de tant en tant, alguna fins i tot feia cara de fàstic i avorriment mentre restava impassible agafada a la barra. Al final del recorregut quan la cosa ja s'anava acabant el 'cos de ball' ha desaparegut misteriosament i a la carrossa només hi anava tota aquella colla de gent vestida de negre que caracteritza l'Ajuntament del Carnaval que, tot sigui dit, també ha perdut bastant en relació als primers anys.
Qui llegeixi el meu comentari sobre l'arribada del Carnestoltes, dijous passat, i aquest d'avui de la rua potser li semblarà que no faig res més que criticar. Però... què voleu que faci xiquets i xiquetes... és el que hi ha!
Així són les coses i així us les he explicat !!
Si no mireu aquest video amb el resum de la rua i decidiu si tinc o no tinc raó...
El Carnaval de Reus ha perdut més que la roba de color, o encara diria més, ha perdut més que l’Empar a les eleccions. Per això l’arcalde de Reus, jo, li surt dels collons canviar el Carnaval pels Sanfermines i així tindrem més turisme i els borroquilles del Despertaferro estaran distrets, que ara estaven molt nerviosos amb això del tiro al peu del jipi. Però no tothom és com el jipi del peu, ni com l’Ariel. Estic molt content d’algun jovent de la ciutat perquè em prenen com a model: jo destrosso el passeig de la Boca de la Mina i les Barraques de Festa Major i ells destrossen el parc d’skateboard. De fet ja s’han fet de les joventuts socialistes i ja els hem donat una feineta en un centre cívic. I és que tothom em dóna problemes: a Reus ens han robat 53.000 litres de vi de missa, m’han filtrat que ha estat el Mallol, que el PP els necessita per a la campanya electoral per a emborratxar tots els assistents de les manifestacions per la família tradicional, perquè a coses d’aquestes només hi pots anar amb un bon pet i més sabent que hi corre sueltu el Bisbe de Tenerife disposat a tocar el cul de qualsevol. M ‘havia comprat una excavadora per a fotre a terra el Pallol i el barri del Carme i estava molt content fotent cases a terra, però un dia que anava torrat també vaig fotre l’escala de l’Imac a terra. Tothom s’emprenya, el pitjor és el nen París que es fa el xulo amb els cotxes de la brossa, però el dia que se m’inflin els ous l’enviaré a netejar tota la merda que deixa el Ral•li de Catalunya. Uns cremen fotos del rei, els altres senyeres. Tant me fot, mentre no em cremin les magnòlies de la plaça Mercadal jo no faré res de res. Qui res no fa mai s’equivoca. Després de l’Escamarlà de Reus hi haurà noves bèsties al Seguici Festiu: el camell del Barri Gaudí, la rata de biblioteca del Centre de Lectura, el castor de les Duesaigües, la cacatua del Pilar, el doberman de la Urbana, el toixó de la Cori, Quico el Camaleó de Reus, el Colom d’Albarca, el Lloro del boig del lloro que ara ja no porta lloro, el liró clapador dels veïns de Mas Iglésies, i per acabar de tocar-me els ous també faran el mixet murri de Reus. Que vigilin amb les bales perdudes... Passeu-ho bé i sigueu conscients que si feu soroll de nit la Urbana us estomacarà.
“Reusencs, reusenques, Visca San Fermín! Gora San Fermín!”
L’arcalde de Reus.
Aquí podeu veure el Tripartit en ple de l'Ajuntament de Reus (arcalde, nen París i Empar) fent la lectura del pregó del Sant Fermí reusenc.
Després del Txupinazo el Bou de Reus ha començat a perseguir tothom que se li posava pel davant.
Amb tanta corredissa el Bou ha fet set. Com que està molt avessat a anar de bar en bar i se'ls coneix tots, no ha dubtat ni un moment a l'hora d'entrar a fer una copa. Ha quedat ben clar que se sabia molt bé el camí...
Abans d'acabar la festa encara ha fet una paradeta en un altre dels bars de moda reusencs.
Aquest és el video-resum de la festa:
Trobareu la resta de fotos de l'acte en aquest àlbum.
Definitivament cada any que passa estic més convençut que algun esperit maligne (potser el propi esperit del carnaval) té un clar interès per aconseguir que el cartell del Carnaval de Reus i l'acte d'arribada i presentació del Carnestoltes a la plaça del Mercadal siguin cada vegada més patètics.
Perquè si no és així no s'entèn. Acabo d'arribar fa una estona de veure-ho. En fi.. intentaré resumir. Surt un individu que s'autoanomenava l'esperit del carnaval i comença a fer i a dir gracietes. Ell es devia pensar que feia gràcia i tot, però la gràcia la tenia al cul. I per la quantitat d'aplaudiments (més aviat escasa) del públic assistent diria que no era jo sol qui no li veia la gràcia.
Apareixen un parell de cavalls muntats per presumptes urbanus i darrera un carruatge en el qual anuncien que va el Carnestoltes de 1978. Es que enguany 'celebrem' 30 anys de la recuperació del carnaval de Reus i es veu que fent força referència a això deuen considerar que ja n'hi ha prou. El del carruatge ha acabat fent de veu del 'veritable' Carnestoltes del 78: una escombra de cap per avall clavada a una torreta i una americana pel damunt (molt original, sens dubte...)
Després que el del 78 digués quatre parides ha tornat a parlar l'esperit del carnaval fent una disertació sobre altres llocs on hi ha carnaval al món. A saber: Brasil, Venècia, Senegal i Uruguai.
Toma yaaaa!!! Si vull estar al corrent del carnaval d'aquests llocs ja hi aniré a viure'l in situ, collons! Perquè no parlem d'altres carnavals que ens són més propers? Perquè no fer referències a Vilanova, Sitges, Tona... o tantes altres poblacions catalanes amb carnavals ben interessants, per exemple?
En fi... després ha sortit un paio mig fet pols que era el Carnestoltes d'enguany. Li han injectat una ampolla de JB directament a la vena i el tio ha reviscolat i ha fet el 'pregó'. Això encara ho ha salvat una mica. Però poquet. Ha fotut canya a polítics i bisbes. Massa light segons el meu parer. A aquest personal se'ls ha de fotre molta més canya i sense cap mena de mirament.
Total la 'cerimònia' ha acabat amb ballades al so de ritmes d'aquells que ara s'anomenen multiculturals. I amb tot això he decidit que, per avui ja en tenia prou i cap a casa a postejar!
El Carnaval de Reus demana una revolució a crits. I em consta que hi ha molta gent de les colles que l'integren que estan d'acord en la necessitat de fer aquesta revolució. Des d'aquí us animo a iniciar la revolta des de dins, a l'estil d'un cavall de Troia. En aquestes, com en totes les coses, només cal que algú faci els primers passos. A partir d'aquí segur que seríem molta més gent els qui ens afegiríem a la revolució.
Sort en tenim encara d'elements com el Bou de Reus que en prepara una de bona per demà, un acte fora de la programació oficial carnavalesca: uns sanfermins a Reus.
Tal com s'havia previst aquest dissabte a la tarda ha tingut lloc a la plaça del Mercadal de Reus la presentació d'un nou element festiu.
L'acte de presentació ha anat a càrrec del periodista Enric Tricaz que, a dalt de l'escenari junt amb els portadors de la bèstia, mantenia el misteri que ha envoltat aquest nou element fins al darrer moment. Mentrestant, el públic restava a l'espectativa.
Finalment hem pogut descobrir tots plegats que la nova bèstia reusenca és... UN ESCAMARLÀ !!!
Els seus creadors ens havien anunciat que havia de ser un element d'aigua. I aquest ho és. Viu tranquil·lament al mar, nedant amunt i avall. Si més no fins que algú decideix pescar-lo per cruspir-se'l en una paella o en una mariscada (pobra bèstia!).
L'Escamarlà de Reus s'ha dirigit ràpidament cap al centre de la plaça per fer el seu primer ball. Ha ballat al ritme de l'Himne de Riego. En aquest video en podeu veure la presentació i aquest primer ball.
I en aquest altre video podeu veure l'Escamarlà ballant conjuntament amb els seus padrins, el Drac i la Víbria.
L'Escamarlà és un element d'aigua i per tant, de moment, no escup foc. Però els seus padrins, el Drac i la Víbria de Reus, sí que saben què és treure foc pels queixals. I ho han demostrat amb aquesta encesa.
Tot seguit l'Escamarlà i els seus padrins han iniciat una cercavila pels carrers de la ciutat.
L'Escamarlà de Reus ha aixecat una gran espectació entre el públic que omplia els carrers al llarg de tota la cercavila.
Finalment tant els elements festius com tota la gent que els ha acompanyat al llarg de la cercavila han retornat a la plaça del Mercadal per fer els darrers balls d'aquesta presentació.
Si voleu veure la resta de fotos de l'acte podeu mirar aquest àlbum.
I si, a hores d'ara, algú encara no se n'ha adonat recordeu que... A REUS JA ÉS CARNAVAL !!
