Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de juny del 2016

Comunicat de l'ANC sobre el procés d'independència de Catalunya

Reprodueixo el comunicat que hem rebut aquest dimarts 7 de juny del 2016 tots els associats i totes les associades de l'Assemblea Nacional Catalana.

Convindria que tots els polítics que es fan dir independentistes i que per això els vam votar, anessin darrera les sigles que anessin, ho llegissin i comencessin a prendre consciència del que vol el Poble.

Remarco especialment la frase "Exigim responsabilitat, coratge i generositat als nostres diputats independentistes, en nom de tots els que hem dipositat la nostra confiança en ells, i que tinguin present l'acord de governabilitat que van contraure davant el País i els seus votants".

Aquest és el comunicat complet:

Benvolguts,

Arran dels importants esdeveniments que s'estan produint en la política institucional catalana i com a entitat compromesa amb el procés d'independència de Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana manifesta:

Estem segurs que els nostres representants sabran ser dignes de la confiança que el poble va dipositar en ells el 27S i en l'acord de governabilitat del mes de gener. Tal com sempre hem defensat, el procés d'independència només funcionarà a través de la unitat, i és precisament aquesta unitat la que reclamem a l'hora de garantir una tramitació parlamentària de pressupostos al Parlament. És l'única via per tal que quedi cobert el desenvolupament de totes les eines d'estat necessàries per dur endavant el procés, per alleugerir la greu situació de desigualtat social (amb 1,4 milions de persones al llindar de la pobresa) i per impulsar les lleis i les estructures necessàries per sortir de la situació colonial en què ens ha abocat el govern de l'Estat espanyol i el Tribunal Constitucional.

L'ANC és conscient de les dificultats per superar les diferències de model entre les diverses formacions polítiques a les quals pertanyen els diputats independentistes del Parlament de Catalunya. Veiem amb preocupació i som crítics amb l'estil desenvolupat en l'activitat parlamentària que està generant allunyament, desafecció i desconfiança entre partits i societat civil. Aquesta situació genera desconcert en una població que ha demostrat tenir un objectiu clar, la independència de Catalunya, i un compromís coherent davant de les urnes com es va mostrar el 9N de 2014 i el mateix 27s de 2015.

L'ANC defensa aquest objectiu i compromís i alhora promou un marc de col·laboració i entesa entre les formacions independentistes, en la mesura que forma part del nostre full de ruta i també perquè és essencial per crear les condicions per arribar a tenir un Estat propi i independent.

Exigim responsabilitat, coratge i generositat als nostres diputats independentistes, en nom de tots els que hem dipositat la nostra confiança en ells, i que tinguin present l'acord de governabilitat que van contraure davant el País i els seus votants.

El conjunt de l'ANC (les ATs, les ASs i les AEs juntament amb el Secretariat Nacional) treballem per la reactivació de la Taula de forces polítiques i socials com un marc per superar l'aïllament actual i facilitar la coordinació de l'acció conjunta de les forces polítiques i la societat civil per assolir la independència. Només així renovarem la confiança en la gestió política i cívica del procés per seguir construint la sobirania d'un poble que avança alçat cap a la seva emancipació nacional.

Secretariat Nacional

diumenge, 14 de febrer del 2016

En record de Muriel Casals: farem que el somni esdevingui realitat!









Escrit que Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ens ha fet arribar a tots els socis de l'entitat i que cal fer extensiu a totes aquelles persones que lluiten per assolir la independència de Catalunya.

Estimada Muriel,

"Estimem-nos", ens deia sempre la Muriel, "estimem-nos que això és tan bonic". I aquest ha sigut sempre un lema net de la nostra entitat durant aquests anys. Mai tan poques paraules han tingut tanta força.

Això és el que, en bona mesura, hem fet des d’Òmnium i, si m'ho permeteu, des d’amplis espais de l’independentisme i el conjunt del sobiranisme. Hi ha alguna cosa en nosaltres d’aquest entorn familiar, de gent que s’estima i que vol el millor per als altres, sense gaires més floritures.

És una família que està en pau amb ella mateixa. Hem après a conviure i a compartir tendresa i sensibilitat, en la gran diversitat. És així com ens respectem els uns als altres. Amb molts matisos, sí, amb tots els matisos per estimar-nos.

La Muriel ha estat sempre una dona forta, valenta, de pensament lliure, vehement fins i tot quan calia, una dona que ens ha ensenyat a fer servir les paraules per explicar-nos més bé. Aquesta dona ens ha ensenyat a ser tan suaus amb les paraules, a exposar amb tanta delicadesa les idees, que per tots nosaltres ha estat una veritable mestra.

No ha estat mai una dona de pensament únic. Crítica i ferma defensora de les seves posicions, no defugia mai la discussió i intentava sempre trobar el punt de trobada. De la Muriel hem après a esforçar-nos, perquè “res no ens serà regalat”. La seva exigència és encara avui un motor. Només amb aquesta empenta ens ho podem exigir tot; ho podem guanyar tot.

“Òmnium és màgic", li hem sentit dir tantes vegades. “La gent se’ns acosta i ens interpel·la, ens comparteix els seus neguits i els hem d’escoltar”. Era la seva obsessió: escoltar.

I per això mai tenia pressa. La recordem conversant tranquil·lament amb la gent de la casa: compartint impressions, informant-se sobre temes ben diversos, sempre disposada a aprendre. Una presidenta amb els seus rituals: una gran lectora de diaris; la vèiem sovint tornar cap al despatx amb tota la premsa del dia sota el braç. Una persona infatigable, capaç d’anar en un sol dia de les Terres de l’Ebre a l’Empordà per estar a prop de la gent d’Òmnium al territori. I quan ho feia, intentava dedicar-hi tant de temps com podia. Sopars i conversa distesa i, si calia, “colònies” fins l’endemà.

Intel·ligent, astuta, múrria i amb molt sentit de l’humor. Combinava un cos fràgil amb una fortalesa d’esperit enorme. Penso en alguns dels seus discursos més importants: el 10J, els 50 anys d’Òmnium, la Declaració de Santa Coloma o el Concert per la Llibertat. I tot el que vindria després amb les campanyes que hem fet els últims anys. Per ella sovint era un “petit calvari” sortir a escena, però sempre se sabia sobreposar; sabia que parlava en nom de la gran família d’Òmnium, que ens tenia sempre al darrera i notava el nostre escalf. La seva serenitat en molts moments complicats ha estat una referència per a tots.

Per això hem volgut seguir el seu exemple. Per això hem après a persistir. A trobar la síntesi dels missatges, a vèncer la por amb l'esperança, a no confondre mai la sinceritat amb la imposició de les nostres idees. I hem après també a estimar una mica més la cultura i a cuidar els mots i a ser lliures i a voler per a tothom la mateixa llibertat, “a ser cada dia una mica millors”.

Anem a per totes Muriel, ho saps, però també saps que et trobarem molt a faltar.

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural


14 de febrer de 2016






dissabte, 13 de febrer del 2016

Dia Mundial de la Ràdio 2016


Un any més, coincidint amb la data del 13 de febrer, se celebra el Dia Mundial de la Ràdio. Cada any s'escull un tema al voltant del qual gira aquesta celebració. Enguany, en la que és ja cinquena edició d'aquesta jornada, es vol incidir en la ràdio com a mitjà de salvament en catàstrofes i emergències.


A la pàgina oficial de l'esdeveniment es proposen continguts i històries sobre la ràdio en temps de desastre, àudios d'accés lliure i molts altres recursos per a tothom que hi estigui interessat, ja siguin oients o mitjans de comunicació. Des de la mateixa pàgina es pot seguir durant tot el dia el programa especial que s'ha preparat a l'entorn de la temàtica escollida per a aquesta edició.






Si voleu també podeu rellegir els apunts que he anat escrivint en aquest bloc en les edicions anteriors del Dia Mundial de la Ràdio, els anys 2012, 2013, 2014 i 2015.

Que passeu un molt feliç Dia Mundial de la Ràdio!

dijous, 12 de novembre del 2015

Reflexionant en "veu alta"


Al llarg del temps, des que vaig poder començar a votar per tenir-ne 18 (això era el 1978) he votat en un ventall bastant ampli, dintre dels moviments polítics d'esquerra. Un ventall que aniria des de forces com el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) fins a Esquerra Republicana de Catalunya en algun cas. En tot aquest ventall de partits sempre hi ha hagut coses amb que he estat més d'acord que d'altres, és a dir, no és allò d'estar d'acord cegament amb tot però si que procuro sempre escollir aquella opció que m'inspira més afinitat en el conjunt del seu ideari. Darrerament la meva opció ha estat la CUP. Els vaig votar tant a les dues darreres convocatòries municipals com a les catalanes del 27S. Pel que fa a les municipals estic força satisfet del meu vot. La Candidatura d'Unitat Popular de Reus ha fet i està fent molt bona feina a nivell de ciutat, tot i les dificultats amb que es troben. Però del meu vot per la CUP el 27S ja no n'estic tan satisfet, veient com va la cosa. No ho afirmo amb rotunditat, però si anéssim enrere en el temps fins aquell 27S, sabent el que sabem a dia d'avui, no descarto que el meu vot fos per l'altra opció possible, Junts pel Sí. Però el que està fet, està fet!

Dit això, penso i vull creure que alguna cosa, que per ara se'ns escapa, hi ha prevista perquè tot vagi bé malgrat que el cerimonial s'allargui i ens posi dels nervis a tots plegats. I també penso que s'han d'establir prioritats i ara la prioritat és fer via, amb el Mas i amb qui faci falta. Després ja decidirem si el fotem fora i qui volem que ens governi en les primeres eleccions de la nova República Catalana. Així és com ho veig ara mateix.

Durant força anys vaig jugar a escacs. Ara fa temps que no hi jugo però recordo perfectament com funciona el joc. En el moment de començar la partida convé tenir totes les peces, ja que si comences amb una peça menys ja estàs en desavantatge davant el contrari. Totes les peces són importants, des dels peons fins al rei, entenent aquest mot en el sentit estricte de peça del joc, no busqueu segones lectures wink icon). Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.

Així doncs, la partida s'ha de jugar amb totes les peces al tauler. Després, en el transcurs de la partida ja anirem veient si les diferents estratègies per guanyar passen per la necessitat de sacrificar alguna peça, ja sigui un alfil, un cavall, una torre o fins i tot la dama, de cara a assolir el definitiu escac i mat que ens porti a la victòria final.


Segur que hi haurà qui discrepi i també hi haurà qui estigui d'acord. En qualsevol cas, és el que penso ara mateix i tinc tot el dret a posar-ho de manifest. 

Salut i independència!  GUANYAREM!



















dimecres, 14 d’octubre del 2015

75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys


La matinada del 15 d'octubre de 1940, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover va ser afusellat per les tropes franquistes al castell de Montjuïc de Barcelona. Amb motiu d'aquesta efemèride, Òmnium Cultural, amb el suport de la Comissió de la Dignitat, impulsa dues accions per recordar la figura de Companys i denunciar que l'estat espanyol no hagi demanat disculpes per aquest crim ni hagi volgut anul·lar el procés militar que el va fer possible:

1. Òmnium fa una crida a encendre una espelma i deixar-la als balcons o finestres de totes les llars de Catalunya la nit del 14 al 15 d'octubre a partir de les 22 h. Amb aquest gest es vol mantenir viu el record del president afusellat i, alhora, reclamar simbòlicament l'anul·lació de la seva sentència de mort. 


2. D'altra banda, Òmnium anima les escoles i instituts de Catalunya que el dijous 15 d’octubre recordin la figura del President Lluís Companys en horari lectiu i reflexionin amb els alumnes al voltant de les circumstàncies del seu afusellament per part del règim franquista. Per fer-ho, ofereix un recull de recursos pedagògics adequats a les diferents etapes escolars: pel·lícules, llibres, documentals, auques, còmics i telefilms, entre altres.

Aquestes accions s'emmarquen dins d’un conjunt d’actes que Òmnium i altres entitats programen sota el títol 'Justícia pels crims del franquisme'. Podeu consultar-los a: www.justiciafranquisme.cat


dimarts, 23 de desembre del 2014

#autoinculpacions9N


L'admissió a tràmit de la querella contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament fa que l'ANC posi en marxa una campanya per promoure l'autoinculpació massiva de la ciutadania en solidaritat amb les autoritats polítiques denunciades. 

Per tal que les autoinculpacions siguin massives s'ha organitzat una Jornada d'Autoinculpació que es farà de manera descentralitzada a tots els jutjats de guàrdia, i també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per participar-hi només caldrà complimentar el document d’autoinculpació i portar el DNI. Es faran convocatòries arreu del territori. 

Més informació a: http://autoinculpacions9n.assemblea.cat





Per seguir l'acte a través de les xarxes s'utilitzarà l'etiqueta #autoinculpacions9n.






dilluns, 10 de novembre del 2014

Reflexions post #9N2014

Quan pràcticament han passat 24 hores des de la finalització de la feina feta, com un dels més de 40.000 voluntaris, que vam formar part del dispositiu necessari per fer possible la jornada de participació del 9N, vull fer unes reflexions o pensaments en veu alta a títol estrictament personal.

La nit anterior al 9N, apart de ser una d'aquelles nits que et vas despertant de tant en tant, inquiet, vaig somiar unes imatges en les quals es veien urnes i mans que hi abocaven paperetes. Està clar que era una premonició del que seria el transcurs del dia. Hi va haver moments de nervis i neguit en iniciar la jornada, motivats per les ganes de fer-ho bé i que tots sortís perfecte, una mica aclaparats per allò d'haver de posar la maquinària en marxa. Molta il·lusió, moltes ganes i cap por.

A partir de les 9, quan es van obrir les portes perquè pogués entrar la gent, ja s'intuïa que seria tot un èxit. L'afluència de persones amb ganes de votar era fluïda i continuada. Amb normalitat absoluta, sovint amb un somriure als llavis, tothom s'anava atansant per dipositar el seu vot.

Va ser molt emotiu veure gent gran i gent molt gran, amb dificultats de mobilitat en molts casos, apropant-se a l'urna amb il·lusió. La mateixa il·lusió que es reflectia en els xiquets i xiquetes de 16 anys que votaven per primera vegada. I tantes altres anècdotes del dia plenes d'emotivitat. Persones que votaven acompanyades de nens i nenes de totes les edats i que deien "això ho fem per ells, però també per nosaltres". Gent que havia vingut expressament d'altres llocs, en alguns casos llunyans, com un votant que arribava a 1 minut de les 8 i que venia de Donostia. Tot plegat amb absoluta tranquil·litat i normalitat.

I fotos, moltes fotos. Gairebé tothom va voler conservar no només el record en el pensament sinó també el record gràfic d'aquest dia històric.



Va ser una jornada molt gran. Un cop més ho vam fer possible entre tots i totes.

La matinada del 10 de novembre els voluntaris i voluntàries hem rebut un missatge d'agraïment. 



Sempre fa goig, però penso que, en aquest cas, cal fer extensiu l'agraïment a totes i cadascuna de les persones que van votar i van decidir fer un pas més, molt important, en el camí cap a la llibertat. 

Més enllà de les emocions i vivències especials, el que vam fer ahir va ser una revolució. Una revolució pacífica, la revolució de les urnes. Una mostra de sobirania i, alhora, de rebel·lia contra les prohibicions. Ara cal seguir endavant. Això ja no té aturador. Ens hem demostrat la nostra força i hem de ser conscients que, junts, ho aconseguirem!

Perquè, tal com deia Vicent Andrés Estellés, "no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu".

Visca Catalunya lliure!

dimecres, 19 de març del 2014

L'actualitat catalana a les portades de la premsa espanyola (2011-2013)


El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha presentat i publicat un nou informe de Mèdia.cat titulat 'L'actualitat catalana a les portades de la premsa espanyola (2011-2013)'.

L'informe abraça els dos primers anys de legislatura del Partit Popular i analitza les portades d'El País, El Mundo, ABC i La Razón. S'hi fa atenció especial a l'evolució creixent del nombre de notícies dedicades al territori català, la presència i la visió que s'ha donat del procés sobiranista, la corrupció i la gestió de l'economia.





El 21% de les notícies de portada sobre Catalunya publicades des de novembre de 2011 per la premsa de Madrid han posat el focus sobre el procés sobiranista, i en un 69% dels casos n'han donat una visió negativa. Aquesta és la principal conclusió de l'informe. L'estudi ha anat a càrrec de les periodistes Maria Manyosa i Vera Giró. 

Del total de 2.912 portades analitzades, en un 60% hi han aparegut una o més informacions relacionades amb qualsevol temàtica d'actualitat dels Països Catalans, el que suposa un total de 2.484 articles. El Mundo ha estat, amb 955 peces, el mitjà que ha dedicat més número de notícies a portada a aquests territoris, el doble que La Razón. Del total de notícies publicades pels quatre mitjans analitzats, el 22% posaven el seu focus sobre la corrupció i el 21% s'ha centrat en el procés sobiranista. De totes elles, en un 30% d'ocasions, les notícies sobre el procés sobiranista han estat tema de portada, en un 23% s'ha publicat com a segona noticia, i en un 14% se n'ha parlat en format breu. Un 69% d'aquests articles de portada donen una visió negativa del procés, aïllant les versions positives en un ínfim 1%. El 30% restant de les notícies s'han categoritzat com a neutres. La Razón és el diari que més cobreix el procés (el 32% de les notícies que publica en portada sobre Catalunya en parlen) i també és el que ho fa des d'una òptica més negativa. Un 83% de les notícies d'aquest rotatiu destaquen punts negatius, seguit a poca distància per ABC (81%), El Mundo (60%) i El País (48%). El rotatiu del Grup PRISA és l'única capçalera editada a Madrid en què les informacions sobre el procés categoritzades com a neutres (49%) superen les negatives.

L'informe també analitza el tractament sobre corrupció que han donat els diferents mitjans analitzats. El Mundo és el diari que més ha tractat aquest aspecte, amb un total de 277 notícies a portada, tres cops més que l'ABC i La Razón. Això és conseqüència de la intensa cobertura realitzada pel rotatiu d'Unidad Editorial sobre el cas Nóos, investigat pel jutjat de Palma. El País ha parlat a portada de corrupció en 106 ocasions. Tot i que les Illes Balears lideren el rànquing a l'hora de parlar de corrupció, El Mundo, ABC i La Razón han donat més rellevància a les informacions sobre corrupció a Catalunya que a les del País Valencià. En total hi ha hagut 186 notícies en portada sobre corrupció al Principat, i tan sols 82 del País Valencià. En el cas de l'ABC, les notícies sobre corrupció al Principat (56) superen les del País Valencià (5) i les Illes Balears (36). El cas Noos, a les Illes Balears, ha estat notícia en més de 200 ocasions per El Mundo, mentre que la resta de diaris n'han parlat molt menys de la meitat. 

A més del procés sobiranista i la corrupció, l'informe també analitza el tractament que han fet els diaris de la gestió econòmica dels governs català, valencià i balear, que ha estat el focus del 13% de les notícies en portada dels diaris analitzats. El diari que ha parat més esment en aquest tipus de notícies ha estat El País (16% de les notícies), seguit d'ABC i La Razón a molt poca distància (15%). Els quatre diaris han centrat les noticies sobre gestió econòmica a les accions del govern de Catalunya que, en un 58% dels casos les presentaven de forma molt crítica (xifra que baixa fins al 43% en el cas del País Valencià). Del total de notícies a portada sobre aquesta matèria, un 82% fan referència a Catalunya i d'aquestes, un 15% relaciona gestió econòmica i procés sobiranista. La Razón, ha estat el mitjà que més ha relacionat els dos aspectes. De les 83 notícies sobre gestió econòmica que ha publicat, una tercera part (30 notícies) parlen alhora de gestió econòmica i procés sobiranista. Pel que fa al País Valencià, només El País dedica una important cobertura al rescat de la Generalitat. La gestió econòmica del govern balear passa gairebé desapercebuda i torna a ser El País qui més la tracta amb, però, només cinc articles. 

L'informe s'acompanya d'un espai on line on es presenten les portades que s'han considerant més significatives. L'estudi es pot descarregar sencer de la web de Mèdia.cat mitjançant el següent enllaç:




dijous, 13 de març del 2014

Manifest 'Compromís pels Països Catalans'


Dijous 13 de març l'Espai Vilaweb, a Barcelona, acull la presentació del manifest 'Compromís pels Països Catalans'.

Es tracta d'un manifest-crida al qual donen suport diverses entitats i associacions amb la finalitat de fomentar de manera ferma la unitat dels Països Catalans com a àmbit natural propi de la nació catalana.

El manifest busca el compromís del procés d'independència del Principat, que estem vivint, així com del futur Estat Català, per tal de no deixar de banda els vincles culturals, socials, geogràfics, històrics i econòmics entre els territoris i habitants que conformen els Països Catalans. Tot de cara a que, en un futur i d'una manera democràtica, aquests territoris puguin establir les relaciones que decideixin lliurement els seus ciutadans. 

Les adhesions al manifest són obertes tan a entitats com a particulars. Us hi podeu adherir aquí.

Per a més informació podeu visitar aquest lloc web: 

)

dimarts, 11 de març del 2014

16a edició del FEC Festival Europeu de Curtmetratges a Reus

Del 12 al 16 de març Reus acull la setzena edició del FEC Festival Europeu de Curtmetratges. Un festival de cinema dedicat a curtmetratges de ficció europeus, l'únic d'aquestes característiques a Catalunya.




El FEC va néixer l'any 1998 a la localitat de Cambrils com a mostra de curtmetratges estatals. L'any 2002 el certamen va créixer i es va convertir en festival europeu, compartint dues seus: Cambrils i Reus. Des de l'any 2013 el FEC s'ha desplaçat a la localitat de Reus on té lloc el certamen cada any, a mitjan de març. 

El festival va comptar amb la col·laboració del director de cinema Bigas Luna des de l'inici del certamen i fins a la seva mort el passat 2013. El llegat de Bigas Luna, però, continua viu al FEC a través del premi que porta el seu nom. 



El FEC té una secció competitiva, amb curtmetratges europeus contemporanis, i un seguit d'activitats paral·leles, com ara seminaris, exposicions, tallers o projeccions especials. Constitueix un espai on, a més de poder veure els millors curtmetratges europeus de cada any, esdevé lloc de trobada entre directors, públic i estudiants de cinema. La majoria de directors europeus acudeixen al FEC a presentar les produccions que tenen a concurs. És un dels festivals de referència en la selecció de candidats dels premis 'Goya' al millor curtmetratge.


Per a més informació podeu consultar aquest enllaç: www.fecfestival.com


dimecres, 22 de gener del 2014

Comença el BarnaSants 2014, XIX Festival de cançó d’autor

El festival es desenvoluparà del 23 de gener al 14 d’abril i comptarà amb més de 100 concerts, amb noms destacats del panorama català, així com també de l’estat espanyol i convidats internacionals.

El concert de Dani Flaco, amb les entrades exhaurides, donarà el tret de sortida al festival dijous 23 de gener a l’Auditori de Barcelona. S’ha previst un segon concert d’aquest cantautor per al divendres 24 de gener.

‘La pàtria és el poble’ és el lema del BarnaSants Festival de Cançó d’autor que enguany arriba a la 19a edició. S’ha volgut escollir un seguit d’intèrprets i grups que donin protagonisme a la paraula, al poble i als drets socials. El festival continua cridant a l’inconformisme a artistes i espectadors davant de l’actualitat política i social del nostre país. Una lluita i una reivindicació que són cada cop més necessaris.

Autors d’una generació actual que bull, com ara Cesk Freixas, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Els Catarres, Oliva Trencada, Andreu Rifé, Pepet i Marieta, Albert Palomar, la Iaia, Meritxell Gené, Bikimel, Mazoni, Blaumut, Pedro Guerra, entre molts d’altres, comparteixen cartell amb noms emblemàtics de la cançó del país, com ara Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Marina Rossell, Joan Isaac, Coses o Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en un festival que, un any més, obre les portes a l’escena internacional convidant diversos artistes de cultures germanes com la llatinoamericana i la italiana. 

En aquesta edició l’espai de l’Auditori de Barcelona pren una importància rellevant acollint força concerts.

El BarnaSants ha preparat una sèrie de concerts que seran únics i que han estat concebuts especialment per a l’ocasió. Tres d’ells posen el focus en la història del país. El primer es fa en el marc del Tricentenari. El 30 de gener una sèrie d’artistes es reuniran per homenatjar el General Moragues. Entre aquests artistes hi trobem Maria del Mar Bonet, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Miquel Gil o Rafael Subirachs, entre altres, amb Mesclat com a banda.

El 22 de març, un espectacle de cançons, poesia i testimonis directes i indirectes commemorarà la Guerra Civil amb les veus de Feliu Ventura, Bikimel, Enric Hernàez, Manel Joseph, Rusó Sala, Mike Wild, Dani Caracola i el grup Rosa Luxemburg.

En aquesta mateixa línia, Joan Isaac presentarà un concert especial en que BarnaSants li ha demanat que commemori el 40è aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich. L’espectacle, titulat ‘Cançons d’amor i d’anarquia’, comptarà amb la participació d’amics i convidats i serà enregistrat per a la col·lecció BarnaSants.

Amb el títol ‘Si els fills de puta volessin... el Quico es faria caçador’ Pi de la Serra serà homenatjat per una colla de cantautors joves que versionaran els seus clàssics i del qual en resultarà un disc de versions. Un Pi de la Serra que, al seu torn, anirà fins a Alcoi molt ben acompanyat per Amadeu Casas i Joan Pau Cumelles per oferir un concert on repassarà les seves cançons més emblemàtiques.

Els valencians Obrint Pas passen pel festival el dia 6 de març a l’Auditori de Barcelona, en la seva darrera aturada al Principat abans de posar punt i final a la seva trajectòria a València. I el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura torna als escenaris presentant el 4 d’abril el seu nou disc ‘Referents’, un disc de versions, homenatges i rareses que celebra els 20 anys del cantant a l’escenari. 

Un any més, alguns dels concerts del BarnaSants seran enregistrats per formar part de la col·lecció BarnaSants. És el cas de Verdcel, que gravarà disc nou en directe. També es presentaran els concerts gravats del 2013: el cubà Vicente Feliú, la mexicana Maria Inés Ochoa i Xavier Baró, que clourà el festival, retornen per presentar els seus concerts ja editats en format CD per a la col·lecció. 

El Festival ha convidat un any més artistes llatinoamericans. Actuaran l’uruguaià Edu ‘Pitufo’ Lombardo, la xilena Pascuala Ilabaca i Katia Cardenal, de Nicaragua. Aquest any, a més, el festival s’atura a Itàlia, amb el cicle Cosi di Amilcare, que oferirà els concerts de Sestomarelli, Bobo Rondelli, Juan Carlos Biondini, Massimo Priviero, Lu Colombo i Vittorio De Scalzi & Armando Corsi. 

Més enllà de Barcelona, el BarnaSants també ofereix concerts a altres poblacions dels Països Catalans, com Alcoi, Altafulla, Castelldefels, Gelida, Hostafrancs, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Sant Boi de Llobregat. En total, 22 sales acullen els artistes del festival, la meitat de les quals són noves: el Teatre Calderón d’Alcoi, el Centre Cultural Albareda de Barcelona, el Casinet d’Hostafrancs, Fizz Barcelona, el Centre Cultural de Gelida i l’Unió Casal Gelidenc, Pallissa Era del Senyor d’Altafulla, la Nova Jazz Cava i l’Auditori Municipal, tots dos de Terrassa, i l’Espai d’Art Tinta Roja.

Enguany el BarnaSants està dedicat a la memòria de Joana Raspall, Josep Fortuny, Constantino Romero, Stéphan Hessel, George Moustaki, Bigas Luna, José Luís Sanpedro, Nelson Mandela, Uri Caballero, Víctor Ammann i els miners de Súria.

Per a més informació i per consultar tota la programació podeu visitar el lloc web del festival:

dimarts, 14 de gener del 2014

Signa un vot per la independència




L'Assemblea Nacional Catalana ha posat en marxa la campanya 'Signa un vot per la independència' per tal d'incentivar la ciutadania a exercir el dret de petició.

Què és el dret de petició?
És un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (art. 29) i l’Estatut d’autonomia de Catalunya (art. 29.5è) i  és regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D’acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art.60)

Per a què serveix?
Permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pugui adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o siguin d’interès col·lectiu o general.
Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinació, que és un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d’acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (Arts. 1r i 55è) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Art. 1r), aprovats per l’Assemblea de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents a Espanya des de 1977.

Com s’exerceix?
El dret de petició s’exerceix mitjançant un escrit o qualsevol altre mitjà, fins i tot de caràcter electrònic, que permeti acreditar-ne l’autenticitat, on ha de constar la identitat del sol·licitant, la seva nacionalitat, si és estranger, allò que es demana, el destinatari de la petició i un lloc o mitjà per rebre les notificacions. La petició ha d’anar signada i els peticionaris poden exigir la confidencialitat de les seves dades. Poden signar-la els ciutadans majors de 16 anys i també els estrangers.

Em pot perjudicar?
L’exercici del dret de petició no pot derivar en cap perjudici per al peticionari ja que els mecanismes democràtics permeten que tot es pugui demanar, analitzar i debatre en llibertat.

Per què exerceixo el dret de petició?
Per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar, no més tard del 31 de maig de 2014, una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. En cas que això no sigui possible perquè l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestació lliure d’una voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional, com a molt tard l’11 de setembre de 2014.

No és il·legal la declaració d’independència?
A petició de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va concloure que una declaració unilateral d’independència no vulnera cap norma aplicable del dret internacional (Opinió consultiva de 26 de juliol de 2010).
Per tant, una de les possibilitats de l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles és mitjançant la declaració unilateral d’independència per part dels representants electes del poble que es vol autodeterminar.

Com es tramita el dret de petició?
Serà el Parlament de Catalunya mitjançant la Comissió de Peticions el que haurà de donar tràmit a les peticions que es presentin i de notificar la resposta en el termini de tres mesos des de la seva presentació.

Quin és el paper de l’ANC?
L’ANC es presenta com a dipositària de les butlletes que els ciutadans signin en exercici del seu dret de petició per tal de presentar-les conjuntament al Parlament de Catalunya i/o als organismes, institucions i/o tribunals internacionals, i/o als representants electes del poble de Catalunya.
La recollida es farà per tot Catalunya durant els propers mesos per tal d’aconseguir el major nombre possible de butlletes. Els responsables de l’ANC faran les comprovacions de les dades personals i s’encarregaran d’incorporar-les a un fitxer que restarà sota la protecció de la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, per tal de poder exercir, si fos el cas, els drets de rectificació o cancel·lació.
Una vegada signada la butlleta se’n lliurarà un comprovant i l’original es dipositarà en una urna a fi i efecte que quedi sotmesa a la privacitat esmentada.







dimarts, 31 de desembre del 2013

FELIÇ ANY NOU!


Que tinguem una bona sortida del 2013 i encara millor entrada al 2014.





Desinstal.lant Espanya 2013 
███████████████░ 99% 

Carregant Catalunya 2014 
█░░░░░░░░░░░░░░░ 1%

BON ANY 2014!
Ni un pas enrere.