EL BLOC D'UN DE REUS
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Un any més, coincidint amb la data del 13 de febrer, se celebra el Dia Mundial de la Ràdio. Cada any s'escull un tema al voltant del qual gira aquesta celebració. Enguany, en la que és ja cinquena edició d'aquesta jornada, es vol incidir en la ràdio com a mitjà de salvament en catàstrofes i emergències.
A la pàgina oficial de l'esdeveniment es proposen continguts i històries sobre la ràdio en temps de desastre, àudios d'accés lliure i molts altres recursos per a tothom que hi estigui interessat, ja siguin oients o mitjans de comunicació. Des de la mateixa pàgina es pot seguir durant tot el dia el programa especial que s'ha preparat a l'entorn de la temàtica escollida per a aquesta edició.
Si voleu també podeu rellegir els apunts que he anat escrivint en aquest bloc en les edicions anteriors del Dia Mundial de la Ràdio, els anys 2012, 2013, 2014 i 2015.
Enguany el Dia Mundial de la Ràdio es dedica a la gent jove, als quals se'ls vol inculcar la importància d'aquest mitjà i la necessitat que la joventut hi participi com a oïdors i com a difusors dels continguts.
Irina Bokova, directora general de la Unesco, ha manifestat que cal augmentar la inclusió social de les generacions de menys de 30 anys, que suposa més de la meitat de la població mundial. També ha dit que els joves no estan prou representats als mitjans de comunicació, una exclusió que és també un reflex de la seva exclusió social, econòmica o democràtica.
El 13 de juny del 2009 es va presentar la colla de Trabucaires de Reus - Ball de Pere Joan Barceló. Aquest 2014 celebrem el 5è aniversari amb una Trobada de Trabucaires.
El 13 de febrer se celebra a tot el món el Día Mundial de la Ràdio. El mes de novembre de l'any 2011 la 36a Conferència General de la UNESCO va escollir el dia 13 de febrer com a Dia Mundial de la Ràdio. La primera celebració d'aquesta data fou el 13 de febrer del 2012.
Els objectius d'aquesta celebració són millorar la cooperació internacional entre els organismes de radiodifusió i esperonar les principals xarxes i ràdios comunitàries per tal que promoguin l'accés a la informació, a la llibertat d'expressió i a la igualtat de gènere a través de les ones.
L'evolució de la ràdio en l'era digital fa que aquest segueixi essent el mitjà amb més audiència en tot el món. Enguany s'ha volgut incidir en la promoció de la igualtat de gènere i l'emancipació de les dones. Per aconseguir-ho es farà incidència en diversos punts:
-Conscienciar els propietaris de les emissores de ràdio, els executius, els periodistes i els governs per tal que desenvolupin polítiques i estratègies en matèria de gènere per a la ràdio.
-Eliminar els estereotips i promoure la representació multidimensional a la ràdio.
-Desenvolupar les habilitats necessàries per a la producció de ràdio per a joves, amb atenció especial a les dones joves com a productores, conductores i reporteres.
-Promoure la seguretat de les dones periodistes de ràdio.
El mes de novembre de l'any 2011 la 36a Conferència General de la UNESCO va escollir el dia 13 de febrer com a Dia Mundial de la Ràdio. És per aquest motiu que el 13 de febrer de l'any 2012 esdevingué el 1r Dia Mundial de la Ràdio.
Amb aquesta jornada es vol augmentar la consciència sobre la importància de la ràdio i al mateix temps facilitar l'accés a la informació a través d'aquest mitjà així com millorar l'establiment de xarxes d'emissores radiofòniques.
Avui, doncs, aquest esdeveniment arriba a la segona edició i manté el seu esperit per tal que la ràdio, com a mitjà de comunicació, serveixi també per millorar la cooperació internacional entre els diferents organismes de radiodifusió i afavoreixi l'accés a la informació i a la llibertat d'expressió a través de les ones.
Per a més informació sobre aquesta celebració podeu clicar en aquest enllaç i anar al lloc web creat específicament per a l'ocasió.
El proper 25 de setembre farà 30 anys del naixement
d'una emissora de ràdio a la ciutat de Reus. En els seus inicis es deia
Ràdio Músic Club i actualment se la coneix com a Punt 6 Ràdio.
El 25 de setembre de 1982 apareixia en el panorama radiofònic reusenc aquesta emissora amb una filosofia del que aleshores s'anomenava com a ràdio lliure o comunitària i que amb el temps ha anat derivant cap a una nova definició que podríem anomenar com a ràdio local i de proximitat sense perdre, això sí, el seu caràcter d'emissora independent.
Una part de l'equip de Ràdio Músic Club l'any 1987
Una independència, amb els seus avantatges i els seus desavantatges, que ha aconseguit arribar a aquesta fita dels 30 anys d'existència de l'emissora a través d'un camí que mai no ha estat fàcil, menys encara en els temps actuals, però que sempre ha estat ple d'il·lusió, professionalitat i ganes de tirar endavant per part d'aquelles persones que n'han format i en formen part.
A títol personal, he de dir que he format part de la història d'aquests 30 anys de Punt 6 Ràdio durant els darrers 20 anys. I confio que en siguin força més. L'agost de 1992 se'm va oferir entrar a formar part de l'equip de gent
que fem possible que les emissions de Punt 6 Ràdio surtin a l'aire. En concret estic integrat en l'equip de producció i locució del programa degà de la música en
català Cops i Flames, que s'emet els dissabtes de 4 a 6 de la tarda, un programa que el mes de gener passat celebrava 23 anys d'emissió ininterrompuda.
Al llarg d'aquestes dècades hem viscut una gran quantitat de canvis tecnològics. Ens trobem immersos en un període de canvis constants i molt continuats i és per això que cal no perdre el fil i seguir endavant conservant, això sí, aquella filosofia que va moure, ara fa 30 anys, un grup de joves a tirar endavant el que aleshores només era un projecte o una il·lusió i que, a dia d'avui, és un mitjà de comunicació en tota regla.
Avui dissabte, 22 de setembre, Punt 6 Ràdio comença a celebrar la trentena. I ho fem amb un concert-vermut popular, a la Palma de Reus, que s'inclou en el marc d'una jornada solidària destinada a recaptar fons per a projectes impulsats per la Federació d'Associacions de Veïns de Reus (FAVR). Podeu consultar tot el contingut d'actes de la jornada clicant aquí.
És el primer d'un seguit d'actes de celebració que s'aniran succeint al llarg dels propers mesos dels quals anirem informant en el seu moment. Perquè 30 anys, i més encara tractant-se d'un mitjà de comunicació local i independent, no se celebren cada dia!
'Catalunya vol viure en llibertat' va ser el lema del concert que es va organitzar el 29 de juliol del 1992 al Parc de la Devesa de Girona per donar suport als detinguts de l'operació Garzón.
Vint anys després, el mateix dia i amb el mateix lema, un total de 35 artistes i grups van oferir la seva música en un macroconcert que començava a les vuit del vespre i s'allargava fins passades les dues de la matinada. Inicialment s'havia anunciat la presència de 34 cantants i grups, però no es descartava alguna sorpresa. La sorpresa que va arrodonir la xifra de participants fins els 35 va ser l'actuació de la Companyia Elèctrica Dharma que va retornar per un dia a l'escenari per participar en aquesta festa.
Hores abans del concert ja es podia veure pels carrers de Girona força gent 'preparada' per a l'ocasió. Desfilades de senyeres, estelades o samarretes amb símbols catalans diferenciaven força bé les persones que es trobaven allí per assistir al concert de les altres persones que, simplement feien turisme o desenvolupaven les seves activitats quotidianes.
Situant-nos ja al Camp de Mart del Parc de la Devesa, indret escollit per a la celebració del concert, després d'una prèvia que va comptar amb les sardanes de La Principal de la Bisbal, Aires de Girona i la Lira Vendrellenca i les percussions de Bloc Quilombo, el macroconcert es va estructurar en tres blocs. El primer bloc va començar amb l'espectacle d'animació a càrrec d'Àngel Daban & Jordi Tonietti per donar pas als grups Marge d'Error, Amelie, Macedònia (que estrenaven noves components), Els Cremats, Electrotoylets, Gospelians i Els Catarres. El presentador d'aquest primer bloc va ser Santi Arisa acompanyat del grup de percussió Xirois que, entre grup i grup, anaven oferint versions força particulars de cançons com Els Segadors o L'Estaca.
Des d'un principi es va anar aplegant públic de totes les edats. Era fàcil veure pares acompanyant els seus fills, però també podríem parlar de la presència d'avis acompanyant els seus néts. Una munió de generacions aplegades al voltant de l'escenari, a estones, o passejant en altres moments per les diferents parades de l'anomenada Fira de la Llibertat instal·lada ben aprop. Fins i tot es va habilitar un espai d'inflables i atraccions diverses per als més petits. En el tema de l'avituallament hi va haver alguns moments que es van formar cues importants, per allò que passa que primer cal anar a buscar els tickets i després passar per la barra del bar. De tota manera aquests moments de més aglomeració eren força ben resolts per part dels voluntaris i voluntàries i en cap cas l'espera anava més enllà dels 10 o 15 minuts.
El segon bloc es va iniciar cap a quarts de deu del vespre i el protagonitzava bàsicament la cançó d'autor. L'entranyable i a la vegada punyent Pere Tàpias, amb el seu estil particular, es va encarregar d'obrir aquest bloc. Núria Feliu en aquesta ocasió no va cantar sinó que va recitar Josep Miquel Servià i Joan Sales. Poble que Canta, formació integrada per diverses corals d'arreu de Catalunya van interpretar un emotiu 'Cant de la Senyera' a més dels 'Segadors'. Tot seguit sortien a l'escenari Jaume Arnella amb Carles Belda. Les empordaneses De Calaix van fer diverses referències als incendis de feia una setmana a més de cantar a aquesta terra. Josep Tero, que venia de cantar amb força èxit a Grècia, va oferir dos dels seus temes més reivindicatius. El mallorquí Biel Majoral i el valencià Miquel Gil van prosseguir en la mateixa línia amb temes al voltant de la reivindicació de les llibertats i de la llengua. Tot seguit es va donar pas a qui s'autodefineix com un obrer de la música, Quico Pi de la Serra. S'havien anunciat diverses sorpreses i una d'elles va ser la presència a l'escenari de tots els músics participants acompanyant a l'uníson el Quico quan va interpretar la coneguda cançó 'Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol'.
Una altra de les sorpreses de la nit, la gran sorpresa podríem dir, va ser quan es va anunciar que sortiria un grup que ens volia oferir una salutació musical dharmàtica. L'eufòria del públic es va desfermar amb l'aparició de la Companyia Elèctrica Dharma que va oferir una combinació dels temes 'La Muixeranga d'Algemesí', 'La presó del rei de França' i 'No volem ser'.
El segon bloc el van completar les actuacions de Refugi, amb Joan Reig, Canimas, Alfons Encinas i Terratombats.
Passada la mitjanit s'iniciava el tercer bloc d'actuacions, amb propostes de pop, rock i ska. Un bloc que iniciava Joan Dausà i Els Tipus d'Interès per continuar amb Pulpo Pop, Miquel Abras, Brams, Deskarats, Dekrèpits i The Gruixuts abans d'arribar al grup que havia de tancar la nit.
En aquests vídeos podeu veure alguns moments del macroconcert.
Tal com va passar en el concert de fa 20 anys, la darrera actuació va anar a càrrec del grup Kitsch de Banyoles, interpretant el tema 'Independència' que es pot trobar en el seu disc Kitsch 5, enregistrat l'any 1996. Aquest video recull aquesta actuació.
Després de 6 hores intenses de música i festa, els Kitsch van posar el punt final amb el seu so contundent i mostrant molta força a dalt de l'escenari, tota aquella força que han sabut transmetre al llarg de la seva carrera musical. Tot i que, com la resta de participants, només van interpretar dos temes va quedar ben patent que segueixen essent els Kitsch de sempre.
Passava ben bé un quart d'hora del punt horari de les dues de la matinada i el públic va començar a prendre el camí de tornada cap a les seves destinacions, uns més aprop i d'altres més lluny, però de ben segur que totes les persones presents ens vam quedar amb el bon regust d'haver viscut una gran festa musical i també reivindicativa.
El concert va aplegar més de 15.000 persones, segons fonts del diari El Punt Avui organitzador de l'acte.
Va
ser una bona ocasió per veure una part de la música que es fa a la
nostra terra i en la nostra llengua. Evidentment no hi éren tots però sí
una bona representació. A més a més, alguns dels participants repetien
actuació en relació al concert de l'any 1992. En concret, Santi Arisa,
Josep Tero, Joan Reig (en aquella ocasió amb Els Pets), Kitsch i la
Companyia Elèctrica Dharma.
Abans del concert, l'Auditori de Girona es va omplir de públic per acollir la presentació del documental 'Operació Garzón, 20 anys després' del qual parlava en aquest mateix bloc fa uns dies.
A més de la projecció del documental, en el transcurs de l'acte es van
fer diversos parlaments per part dels organitzadors i d'alguns dels
encausats fa 20 anys, com ara Carles Bonaventura i Pep Musté, entre altres. També hi hagueren actuacions musicals a càrrec
del grup de percussió Bloc Quilombo i de Titot i David Rosell,
components de Brams, que van interpretar la cançó 'Sempre més'.
Si voleu veure un recull fotogràfic d'aquests actes cliqueu aquí.
La revetlla de Sant Joan també es coneix com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes. Es celebra arreu dels Països Catalans i també en altres indrets durant la nit del 23 al 24 de juny. Una nit que també s'anomena com la més curta de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.
És una nit molt relacionada amb les tradicions ambientades a l'entorn del foc ja que és creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers fantàstics i imaginaris que només campen durant aquesta nit.
Sigui com sigui, el més important és que aquesta nit gaudim del foc i de la festa. Bona revetlla a tothom!
El programa Cops i Flames, el degà de la música en català, que s'emet a l'emissora Punt 6 Ràdio, fa 22 anys aquest 2011. I com no podia ser de cap altra manera ho celebra amb un concert. Serà aquest proper divendres 11 de març al Bravium Teatre de Reus.
Els protagonistes d'aquest concert seran els grups Sergi Tost & els estómacs d'Alf i Poker's. El preu de l'entrada és de 3 euros i es podrà adquirir a la guixeta del Bravium Teatre el dijous 10 de març i el mateix divendres 11.
L'equip del programa Cops i Flames de Punt 6 Ràdio (99.8 FM - www.punt6radio.cat), que s'emet tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda, està format actualment (per ordre d'antiguitat) per Josep Cartanyà, Jordi Pinyol, David Fernàndez, Marta Trill i Manel Gausachs, que exerceix de corresponsal a Barcelona. L'històric espai radiofònic va ser fundat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes el 14 de gener del 1989 a Punt 6 Ràdio (aleshores Ràdio Músic Club) i, des dels seus inicis, hi han participat diversos membres com Montse Mallafrè, Laura Poblet i Iolanda Pàmies, a més dels actuals ja citats.
El programa degà de la música en català 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio commemora aquest 14 de gener el seu 21è aniversari en antena (1989-2010).Per celebrar-ho, l'històric espai radiofònic ha posat en marxa un projecte que es basa en l'elaboració de sessions de música en català de tot tipus d'estils que es programaran tots els dijous, a partir de les 11 de la nit, al bar musical 'La Lira', situat a la plaça de les Peixateries Velles de Reus. Les sessions setmanals de dues hores donaran el seu tret de sortida el proper dijous 4 de febrer.
Tant els representants del programa com els propietaris del pub irlandès han coincidit en destacar que 'si bé s'ha produït darrerament un augment de l'oferta d'oci nocturn a la ciutat, aquesta contrasta amb la poca presència de cançons dels nostres grups o artistes als locals del Camp de Tarragona'. Aquesta selecció també vol trencar una llança a favor de la varietat d'artistes i d'estils que es poden punxar en qualsevol local nocturn. Per això, el programa radiofònic ha fet una crida als pubs musicals que hi estiguin interessats a col·laborar 'programant les nostres sessions quan ho creguin oportú'.
L'equip del programa 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio (99.8 FM - www.punt6radio.cat ), que s'emet tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda, està format actualment (per ordre d'antiguitat) per Josep Cartanyà, Jordi Pinyol, David Fernàndez, Marta Trill i Manel Gausachs, que exerceix de corresponsal a Barcelona. El programa va ser fundat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes el 14 de gener del 1989 a Punt 6 Ràdio (aleshores Ràdio Músic Club) i, des d'aleshores, hi han participat diversos membres com Montse Mallafrè, Laura Poblet i Iolanda Pàmies, a més dels actuals ja citats.
El programa també és conegut per ser impulsor del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música' i per les seves maratons musicals, la darrera de 100 hores de música en català el 2009, que han servit per celebrar l'aniversari en diverses ocasions.
El 4 de desembre passat va fer 40 anys de la primera projecció al cineclub del Centre de Lectura. Un grup de pioners del cinema i d'altres inquietuds socials d'uns moments foscos de les darreries del franquisme van fer possible que l'antic Teatre Bartrina del Centre de Lectura acollís la projecció de 'Los olvidados' de Luis Buñuel, presentada per l'inoblidable savi i combatent del cinema Miquel Porter-Moix. Enric Roig, Pere Prats (creador del logo del cineclub), Patrici Ricart i Josep Borrell foren aquests pioners.
Per celebrar aquest 40è aniversari s'ha organitzat un cicle que permetrà tornar a visionar les 15 pel·lícules amb més èxit projectades al cineclub durant aquestes quatre dècades.
Les projeccions es podran veure en periodicitat quinzenal els dimecres de gener a maig i d'octubre a desembre a la sala d'actes del Centre de Lectura de Reus, a partir de dos quarts de 8 del vespre. L'entrada és gratuïta.
Si voleu conèixer la programació completa d'aquest cicle especial cliqueu aquí.
Evidentment també podeu assistir a les projeccions de la programació habitual del cineclub els divendres a les 10 de la nit al Teatre Bartrina.
Tal dia com avui, el 23 de novembre de 1909, naixia a Reus una nova entitat esportiva amb el nom de Club Deportiu que agrupava antics membres del Reus Futbol Club. Més endavant foren incorporades al Club Deportiu les entitats esportives locals Club Velocipedista i Sport Club Reus. Arran d'aquesta fusió s'adoptà el nom definitiu de Reus Deportiu.
Per saber més sobre la història del club centenari cliqueu aquí.
També podeu llegir la notícia que publica avui el diari Reus Digital en motiu d'aquesta efemèride.
Per a una ciutat com Reus tenir un club centenari, a més a més d'altres coses, és molt important.
El blog Tens un racó dalt del món, de l'escriptor Jesús Tibau, arriba avui al 100è joc literari. Per a celebrar-ho em plau col·laborar amb el següent text:
Quan era un home jove i fort, n'Arnau s'imaginava la vida com una euga salvatge. Una euga recorrent desbocada els sementers, amb la pell quasi daurada, meitat del sol, meitat de la suor que li regalimava pel coll, que li recorria l'esquena ampla, que queia, gotellines diminutes, pel nas de l'animal fins al terra. O com una fruita vermella i polposa, una magrana oberta dins la boca. Tota la barba roja, i les mans roges també de suc de magrana. Sempre deia que havia de treure-li tot el profit, a la vida, que no podia deturar-se ni un instant, perquè hi havia massa camins per recórrer, massa coses a fer.
Es tracta del fragment inicial d'un llibre en concret que heu d'endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:
El llibre, guanyador del premi Carlemany, és d'una escriptora nascuda a Ses Illes Balears que també ha fet de presentadora de programes de televisió.
Més fàcil ja no us ho puc posar. Potser he donat massa pistes i tot, però al cap i a la fi es tracta d'una celebració i com més gent participi i encerti millor. No us sembla?
Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions. Qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.
Siusplau, no poseu la resposta en els comentaris d'aquest post. Si la sabeu li heu de comunicar directament al Jesús seguint les instruccions esmentades.
Acabada la Marató radiofònica de 100 hores que l'equip del Cops i Flames i molta gent més vam fer per celebrar el 20è aniversari del programa i mentre anem baixant a poc a poc del núvol d'alegria i emocions al qual vam pujar la mitjanit de diumenge, us poso els enllaços de videos d'algunes de les actuacions de grups o cantants als estudis de Punt 6 Ràdio.
Després d'acomiadar-nos de l'audiència i recuperar-nos una mica de les emocions dels darrers minuts de la Marató, vam brindar i ens vam fer la foto de rigor. Com podeu veure tots vam quedar molt guapos.
Actuació d'Albert Jordà (dimecres 14 de gener)
Manel Gausachs, corresponsal del programa a Barcelona, parla sobre la relació entre la música catalana i Argentina (dimecres 14 de gener)
Fa menys de dues hores que hem acabat la Marató de 100 hores del programa Cops i Flames. En arribar la mitjanit d'aquest diumenge 18 de gener hem assolit una fita que en cap moment havíem posat en dubte que aconseguiríem.
Han estat uns dies de treballar molt i dormir poc, de viure experiències molt enriquidores, d'alegria, d'il·lusió. També hi ha hagut moments de cansament, d'intranquil·litat i de nerviosisme provocat pel desig que tot sortís tal com havíem previst, o sigui el millor possible.
Aquesta tarda-nit de diumenge les emocions han estat ben latents. Hem recordat els correus electrònics que hem anat rebent al llarg de tots aquests dies, els missatges al Facebook, els posts que ens han dedicat uns quants blocaires, les trucades per telèfon, les persones que ens han visitat per donar-nos ànims i també per portar menjar i begudes... I, naturalment, tots els grups, artistes i col·laboradors que s'han afegit a aquesta fita i l'han feta possible.
Gairebé una hora abans d'acabar hem rebut, entre altres, dos missatges de dues persones que van formar part de l'equip del Cops i Flames durant força anys (una quarta part d'aquests vint anys que celebrem enguany), la Montse Mallafrè i la Laura Poblet. Han estat uns missatges encoratjadors i, a la vegada, molt emotius. He de confessar que jo personalment no m'he atrevit a llegir-los per antena perquè sabia que les emocions aflorarien en qualsevol moment durant la lectura. És per això que he preferit que els llegís algú altre de l'equip.
Unes emocions que ja no hem pogut ni volgut contenir en el moment en què donàvem per acabada la Marató, per haver arribat a l'hora 100, i ens acomiadàvem de tota l'audiència. Com no podía ser de cap altra manera a tots i a totes els presents ens han saltat les llàgrimes dels ulls en un sentiment d'alegria i de felicitat per haver assolit l'objectiu. Ha estat intens i immens!
Avui s'ha demostrat un cop més que l'equip del Cops i Flames i totes i cadascuna de les persones que han col·laborat en aquesta meravellosa 'bogeria' som capaços d'aconseguir qualsevol cosa que ens proposem.
Els propers dies ja us faré una crònica més objectiva del desenvolupament de la Marató. Avui tocava fer la crònica de les emocions.
És per això que el Josep Cartanyà, el David Fernàndez, la Marta Trill i jo mateix, el Jordi Pinyol us donem les gràcies a tots i a totes per haver-ho fet possible.
Per veure l'àlbum de fotos de la Marató cliqueu aquí. (encara no hi són totes però ja les anirem penjant...)
