dilluns, 19 de gener de 2009

La crònica de les emocions




Fa menys de dues hores que hem acabat la Marató de 100 hores del programa Cops i Flames. En arribar la mitjanit d'aquest diumenge 18 de gener hem assolit una fita que en cap moment havíem posat en dubte que aconseguiríem.

Han estat uns dies de treballar molt i dormir poc, de viure experiències molt enriquidores, d'alegria, d'il·lusió. També hi ha hagut moments de cansament, d'intranquil·litat i de nerviosisme provocat pel desig que tot sortís tal com havíem previst, o sigui el millor possible.

Aquesta tarda-nit de diumenge les emocions han estat ben latents. Hem recordat els correus electrònics que hem anat rebent al llarg de tots aquests dies, els missatges al Facebook, els posts que ens han dedicat uns quants blocaires, les trucades per telèfon, les persones que ens han visitat per donar-nos ànims i també per portar menjar i begudes... I, naturalment, tots els grups, artistes i col·laboradors que s'han afegit a aquesta fita i l'han feta possible.

Gairebé una hora abans d'acabar hem rebut, entre altres, dos missatges de dues persones que van formar part de l'equip del Cops i Flames durant força anys (una quarta part d'aquests vint anys que celebrem enguany), la Montse Mallafrè i la Laura Poblet. Han estat uns missatges encoratjadors i, a la vegada, molt emotius. He de confessar que jo personalment no m'he atrevit a llegir-los per antena perquè sabia que les emocions aflorarien en qualsevol moment durant la lectura. És per això que he preferit que els llegís algú altre de l'equip.

Unes emocions que ja no hem pogut ni volgut contenir en el moment en què donàvem per acabada la Marató, per haver arribat a l'hora 100, i ens acomiadàvem de tota l'audiència. Com no podía ser de cap altra manera a tots i a totes els presents ens han saltat les llàgrimes dels ulls en un sentiment d'alegria i de felicitat per haver assolit l'objectiu. Ha estat intens i immens!

Avui s'ha demostrat un cop més que l'equip del Cops i Flames i totes i cadascuna de les persones que han col·laborat en aquesta meravellosa 'bogeria' som capaços d'aconseguir qualsevol cosa que ens proposem.

Els propers dies ja us faré una crònica més objectiva del desenvolupament de la Marató. Avui tocava fer la crònica de les emocions.

És per això que el Josep Cartanyà, el David Fernàndez, la Marta Trill i jo mateix, el Jordi Pinyol us donem les gràcies a tots i a totes per haver-ho fet possible.



Per veure l'àlbum de fotos de la Marató cliqueu aquí.
(encara no hi són totes però ja les anirem penjant...)