Bloc personal del Jordi Pinyol, videofotocronista de tot el que es belluga per Reus...
I, si cal, del que es belluga per tot arreu!
També hi ha qui em titlla d'activista cultural. Potser no els manca raó.
Tal com ja es va fer l'any passat, en motiu de les festes de Carnaval a Reus un total de 10 entitats de la ciutat organitzen el Cantaval.
Les entitats que participen en l'organització d'aquesta segona edició del Cantaval són AMCA, Aula de Sons, Ball de Diables de Reus, Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Ganxets grallers del Baix Camp, Òmnium Cultural Baix Camp i Punt 6 Ràdio.
Un seguit d'actes destinats a viure el carnaval d'una altra manera i que començaran aquest divendres a les 5 de la tarda amb la sessió musical 'Carnaval català' al pub la Lira. Tot seguit, des de les Peixateries Velles començarà la cercavila del Cantaval que arribarà fins al Racó de la Palma on hi haurà un sopar popular amenitzat amb un ball de gralles a càrrec dels Ganxets Grallers del Baix Camp. L'Esbart Reus Dansa s'encarregarà de la part coreogràfica animant els participants al Cantaval a ballar jotes, una dansa que també havia estat tradicional a Reus i que encara es balla en pobles del Baix Camp, les Terres de l'Ebre i el País Valencià.
El mes de novembre passat, la 36a Conferència General de la UNESCO va aprovar la instauració del Dia Mundial de la Ràdio. El propòsit de celebrar aquesta jornada és augmentar la consciència sobre la importància de la ràdio, facilitar l'accés a la informació a través d'aquest mitjà i millorar l'establiment de xarxes d'emissores. La ràdio, com a mitjà de comunicació de baix cost, resulta molt apropiat a l'hora d'arribar a comunitats llunyanes i a col·lectius de persones vulnerables. A més, aquesta plataforma permet intervenir en el debat públic sigui quin sigui el nivell d'educació de l'audiència. La ràdio desenvolupa un rol important i específic en la comunicació en situacions d'emergència i en operacions d'auxili. Els serveis radiofònics estan experimentant canvis en el context actual de convergència dels mitjans de comunicació. S'adapten a noves formes tecnològiques, com la banda ampla o els dispositius mòbils. Amb tot, avui en dia, prop de mil milions de persones encara no tenen accés a la ràdio.
Després de plantejar diverses dates finalment es va acordar establir com a data per celebrar aquesta primera edició del Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer del 2012.
En l'àudio insertat tot seguit es pot escoltar un diàleg entre el periodista Joaquim Maria Puyal i l'exdirector de la UNESCO i president de la Fundació Cultura de Pau, Federico Mayor Zaragoza, sobre la importància de la ràdio i els valors que transmet.
A títol personal, des del mes d'agost de l'any 1992 tinc el gust de poder formar part del món de la ràdio com a un dels locutors que ens encarreguem de produir i emetre el programa degà de la música en català, Cops i Flames, a l'emissora local Punt 6 Ràdio de Reus.
Un món, el de la ràdio, que us ben asseguro que té una màgia i un poder d'atracció especial.
A partir del 2 de febrer i per setè any consecutiu podrem gaudir a Reus del festival de cançó d'autor, AUTÚRIA.
L'Autúria va néixer l'any 2006 amb la voluntat de mostrar que l'estat actual de la cançó d'autor va molt més enllà de la típica imatge estereotipada que tots tenim del cantautor de tota la vida, de cançó protesta, cadira i guitarreta. Amb aquest objectiu la programació del festival ofereix un ampli ventall estilístic que passa pel pop, el rock, o el folk.
Aquest és el cartell del festival.
Cliqueu aquí per accedir a tota la informació de l'Autúria.
Aquest bloc s'afegeix a aquest homenatge de record a J.V. Foix. Us poso tot seguit un vídeo en el qual Montserrat Auqué, del col·lectiu En Veu Alta recita dos poemes de Foix: 'Sol, i de dol' i 'Si pogués acordar raó i follia'.
I en el següent enllaç podeu accedir a un recull digital de poemes recitats pel mateix Foix:
Els mitjans de comunicació, en tant que integrants d'una estructura social objectiva, formen part del procés de socialització dels individus als quals dirigeixen el seu missatge. Serien un dels elements que intervenen en la socialització secundària, és a dir aquella que iniciem en la fase posterior a la socialització primària, que té lloc a la infantesa, i que es va fent present a través de diversos agents socials al llarg de la nostra existència.
En aquesta fase en que la persona adquireix les informacions necessàries per assolir els diversos rols individuals, els mitjans de comunicació juguen un paper força important. Amb tot, però, les informacions rebudes mantenen una realitat subjectiva i, en aquest sentit, cada persona haurà de ser capaç de triar o interpretar els ínputs rebuts de la manera més correcta. L'individu ha de saber trobar la manera d'objectivar les realitats subjectives que l'envolten. Els mitjans de comunicació presenten una realitat pretesament objectiva però que, al mateix temps, està marcada per la ideologia del propi mitjà i pels factors polítics que l'influeixen en una o altra mesura. Des del mitjà es preten influir en els individus receptors i marcar la manera de pensar i fins i tot d'actuar de les persones. És aquí on cadascun dels receptors del missatge ha de fer l'esforç d'objectivitzar allò que li arriba de manera subjectiva.
Així doncs, dintre del propi procés de socialització, els receptors de la informació han de prendre mesures de cara a evitar la seva manipulació ideològica. La pretesa neutralitat i pluralitat informativa dels grans mitjans sovint amaga situacions determinades o informacions transcendentals o bé les vesteixen de manera diferent en funció de la seva militància política.
Les reaccions del públic davant una informació determinada acostuma a ser diferent en funció del tipus de persona, de la localització geogràfica, del nivell cultural i d'altres factors determinants. Ho podem veure sovint en debats, fòrums o entrevistes al carrer. Davant d'una mateixa pregunta les opinions o reaccions de les diferents persones que opinen acostumen a ser força variades. Sempre hi haurà opinions coincidents, però també n'hi ha moltes altres de no coincidents i fins i tot crítiques amb la informació rebuda.
És important aprendre a analitzar les informacions rebudes i extreure les nostres pròpies conclusions, cosa que cada cop és més fàcil gràcies a la facilitat d'accedir a les diferents versions que ens poden oferir diversos mitjans de comunicació d'una mateixa notícia o informació. Aquest aprenentatge de saber convertir en objectiu allò que és subjectiu es produeix sobretot en la fase adulta de la persona ja que durant la infantesa encara no s'han adquirit els coneixements necessaris per fer aquest procés.
El 19 de desembre de 1961 el col·lectiu anomenat Els Setze Jutges va oferir el seu primer recital. Aquest dilluns 19 de desembre de 2011 s'acompleixen 50 anys d'aquella actuació. Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs van ser els fundadors d'aquest grup que fa agafar el nom de l'embarbussament 'setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat'.
L'objectiu d'aquest grup era impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar i defensar l'ús del català cantant cançons contemporànies en la nostra llengua. A banda dels tres fundadors esmentats, el cercle es va anar ampliant amb altres noms com ara Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Rafael Subirachs i Raimon.
Els Setze Jutges es van dissoldre coincidint amb els darrers anys de la dictadura franquista. L'any 2007 se'ls va concedir la Medalla d'honor del Parlament de Catalunya en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura. Un reconeixement que arribava quan dos dels setze integrants ja havien mort: Miquel Porter (2004) i Delfí Abella (2007).
Lamentablement a aquestes dues desaparicions s'ha d'afegir la d'Enric Barbat, el sisè jutge, que va morir el diumenge 11 de desembre passat.
Avui dilluns s'ha fet un acte a Barcelona en el mateix indret que va acollir aquell primer recital dels Setze Jutges fa 50 anys. A la seu de la Institució Cultural del CIC (abans conegut com a Centre d’Influència Catòlica Femenina - CICF) s'ha fet una taula rodona amb la presència de Josep Maria Espinàs, Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta i Lluís Serrahima. També s'ha inaugurat una exposició gràfica sobre els inicis i l'evolució dels Setze Jutges. El mestre Francesc Burrull s'ha encarregat d'interpretar peces d'aquest moviment musical. A l'acte també s'ha ofert un emotiu record pel recentment desaparegut Enric Barbat.
Des d'avui dia 10 i fins el proper dissabte 26, diversos locals de Reus acolliran els diferents concerts que s'inclouen en el cicle d'actuacions musicals El Ressupó.
Així doncs, per tal de participar en aquest homenatge us poso aquest fragment de l'obra 'Digues que m'estimes encara que sigui mentida' on, a tall de subtítol, l'autora afegia allò de 'Sobre el plaer solitari d'escriure i el vici compartit de llegir'.
El llimoner hi era i prou. Com tantes coses que veiem, davant de les quals passem de llarg sense adonar-nos que les retenim, sense pensar que les estem retenint per utilitzar-les després. El llimoner no va ser així. L’altre, el literari, havia esdevingut un símbol. Jo vivia tancada, com he dit, en un pati voltat de cases altes, enclaustrada sota una volta de cel blau o ennuvolat, sempre el mateix retall de cel, inamovible. Allò que desvetllava la meva imaginació era al carrer, perquè m’estava prohibit. Allí els nens eren lliures, vivien entre els gossos i els arbres, amb els genolls plens de crostes, jugaven a aventis, s’estossinaven i malparlaven. Quan vaig començar a anar sola per Barcelona, el meu carrer va deixar de ser misteriós. Aleshores el misteri era dins la ciutat, amb la seva grandesa, amb els seus barris on, qui sap, hi havia gent que vivia com li donava la gana. Les paraules dels adults em servien per a imaginar la prohibició. Alguna cosa de semblant passa amb l’amor i en l’amor hi ha molta literatura.
Aquest dijous 20 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre el periodista Vicent Partal, director del diari digital Vilaweb, ha ofert la xerrada ‘Els reptes de futur de la premsa en català’ a l'Antic Arxiu Municipal a la plaça del Castell de Reus . L’acte també incloia la presentació de +Vilaweb.
Partal ha començat la seva intervenció comentant que recordarà aquest dia perquè, a més a més de fer aquesta xerrada a Reus, ha hagut d’escriure 2 editorials per a la publicació Vilaweb: un sobre Gaddafi i l’altre sobre el cessament de l’activitat armada d’ETA, que ha escrit mentre es dirigia cap a Reus. Un editorial en el qual remarca que ETA forma part, tant per bé com per mal, dels darrers 50 anys d’història del País Basc.
Pel que fa al tema de la xerrada Vicent Partal ha comentat diversos aspectes de la premsa digital i més concretament de Vilaweb. També ha fet referència a la fi imminent dels mitjans tradicionals, atesa la seva obsolescència i la considerable despesa econòmica que representa el seu manteniment. En un dels moments de la seva intervenció ha dit que el lector cada cop és més actiu i participatiu i això juga a favor dels mitjans digitals. També ha afirmat que les xarxes socials són el periodisme dels temps actuals. El director de Vilaweb afirmava que ja s’han acabat els grans edificis i sales de redacció, que la tendència actual és més favorable al periodista individual. També es plantejava la possibilitat que arribi un moment que els mitjans no siguin necessaris pel fet que les persones obtinguin la informació i la transmetin d’una manera directa.
En un altre apartat de la xerrada Vicent Partal ha presentat el projecte +Vilaweb, destinat a afavorir la participació dels lectors que així ho desitgin mitjançant una aportació econòmica. Una participació que es concreta en una sèrie de noves eines que faciliten aquesta interactivitat per tal de contribuir a fer un diari millor. Un diari és una nació que parla amb sí mateixa. Aquesta és l’autèntica definició de diari, segons Partal.
Pel que fa al comunicat de l’organització armada, Partal ha comentat que els polítics espanyols no buscaven la pau sinó només poder anunciar una derrota. Ha afegit que el veritable artífex de la pau a Euskal Herria ha estat l'esquerra abertzale, gràcies a la feina que ha estat fent durant molts anys. Amb això, diu Partal, l'esquerra abertzale en sortirà reforçada i el resultat es pot veure en les eleccions basques que es faran d'aqui a dos anys ja que hi haurà un gran canvi. També ha apuntat la possibilitat que d'aqui a dos anys Arnaldo Otegi pugui estar al davant d'aquesta revifada de l'esquerra abertzale. El director de Vilaweb també ha comentat que segur que Espanya els ho seguirà posant difícil i que amb la dissolució d'ETA les quatre nacions europees que estan en procés de canvi (Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya) en sortiran beneficiades perquè ara Europa ens veurà, en conjunt, de manera diferent.
En relació als presos Vicent Partal ha fet una referència al cas dels presos de l'IRA a Irlanda dient que van estar uns anys empresonats. En la seva opinió, els presos d’ETA no sortiran de manera immediata sinó que primer hi haurà un acostament a presons més properes a Euskadi, després en deixaran sortir alguns i en un horitzó de temps d'uns 6 o 7 anys ja podrien ser tots al carrer.
El programa 'Cops i Flames', que s'emet els dissabtes de 4 a 6 de la tarda a l'emissora local Punt 6 Ràdio de Reus, inicia aquest dissabte 8 d'octubre l'emissió del cicle 'Debats musicals' on es tractaran diversos aspectes sobre la situació actual de la música en català. Es tracta d'una iniciativa promoguda conjuntament per la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus i Punt 6 Ràdio que compta amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.
Tots els debats s'emetran a les 5 de la tarda dins del programa degà de la música en català. El primer tema que es tractarà aquest dissabte serà 'Com afecten les retallades als programadors musicals?', que comptarà amb la presència de representants de l'Associació per a la Música Creativa i Actual (AMCA), Associació Tren-K, l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) i de la sala privada Lo Submarino de Rasquera.
La resta de temes que es tractaran durant el mes d'octubre seran : 'Hi ha un públic per a cada estil?', 'La música en català als mitjans' i 'La música catalana en els mercats exteriors'.
Aquest és, doncs, el resum de temes que es debatran:
Dissabte 8 d'octubre
Tema: COM AFECTEN LES RETALLADES ALS PROGRAMADORS MUSICALS?
Intervindran representants de l'Associació per a la Música Creativa i Actual (AMCA), Associació Tren-K, l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) i de la sala privada Lo Submarino de Rasquera.
Dissabte 15 d'octubre
Tema: HI HA UN PÚBLIC PER A CADA ESTIL?
Dissabte 22 d'octubre
Tema: LA MÚSICA EN CATALÀ ALS MITJANS.
Dissabte 29 d'octubre
Tema: LA MÚSICA CATALANA EN ELS MERCATS EXTERIORS
Per conèixer les darreres informacions sobre els participants en cadascun dels debats i altres notícies podeu fer un cop d'ull a l'esdeveniment que s'ha creat al Facebook del programa.
Aquest cicle de debats segueix en la línia del cicle que amb el nom de 'Parlem de...' es va dur a terme l'octubre del 2010. En aquella ocasió els temes tractats foren: 'Crisi? El músic sempre està en crisi...', 'La música popular: lletres i cançons que enganxen', 'Música en català a Internet: la fi d'una època i el principi d'una altra' i 'Els joves catalans escolten música en la seva llengua?'.
El programa 'Cops i Flames', degà de la música en català que el proper mes de gener complirà 23 anys ininterromputs en antena, es pot escoltar a través del 99.8 FM des del Camp de Tarragona o bé via Internet a http://www.punt6radio.cat/. A més a més en l'apartat de podcast del lloc web de l'emissora us podeu descarregar els programes per escoltar-los quan us vingui de gust.
Sempre ens han dit que amb el menjar no s'hi juga. Amb tot, però, es veu que hi ha gent que no en fa cas de l'advertiment i es posa a jugar amb les coses de menjar. Els resultats, com podem veure, són força sorprenents.
Entre mig de tanta crispació no va gens malament una mica de bon humor i un somriure.
La manca d'un Estat propi ha portat Catalunya a una existència precària. Ara, però, el TSJC proposa anar més enllà: la simple no-existència del català. La involució persistent i constant de Catalunya ha estat la voluntat històrica de l'estat espanyol, un país que modifica la constitució a partir de la voluntat d'uns pocs parlamentaris però no és capaç de plantejar-se fer-ho davant la demanda democràtica de mil·lions de persones. Un estat que fa passar pel davant la voluntat de tres famílies (sense ànims de minimitzar: realment tres) per davant de la voluntat de mil·lions de persones expressada democràticament.
Se'ns pixen a sobre i diuen que plou és el resum de la sentència mutilatòria del TSJC, que va fer-se pública el passat mes de desembre i que aquesta setmana ha passat a executar-se. La sentència del TSJC, que imposa la destrucció de tot el sistema d'immersió lingüística adoptat a Catalunya des de la democràcia i que perpetua la submissió de la llengua pròpia a favor de la llengua castellana a les aules, dóna ara dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui també llengua vehicular a les aules.
Aquesta sentència, que busca la supressió d'un sistema educatiu no només votat i adoptat de manera democràtica, sinó també elogiat diverses vegades a nivell internacional com un model idoni per a preservar la llengua pròpia i garantir la integració de les persones nouvingudes, és ja la gota que fa vessar el got. La definició incitada per Jordi Pujol, qualificant el moviment de l'alt tribunal de "casus belli", ha de ser la pauta d'acció d'entitats, ciutadans, polítics, institucions i societat civil. L'acceptació -i per tant la submissió- d'aquesta sentència només portarà Catalunya i la llengua catalana a un estat encara més dèbil, desprotegit i indefens que l'actual: un viatge fins a èpoques preconstitucionals que cal evitar.
De nou el sector es mobilitza en contra del TSJC i crida a la desobediència. La presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (FAPAC), Imma Fuyà, ha demanat al Govern que no faci "ni un pas enrere" en la defensa del català a l'escola i que tregui "les castanyes del foc". "Nosaltres no deixarem de treballar per preservar el model lingüístic de l'escola catalana", ha sentenciat. Sindicats i moviments de mestres de l'escola catalana han coincidit amb Fuyà i han defensat el model d'immersió lingüística en català.
L'Associació per a la Taxació de les Transaccions i per a l'Ajuda als Ciutadans (ATTAC) és un moviment internacional que promou el control democràtic dels mercats financers i de les institucions que gestionen aquests mercats.
Aquesta associació ha emès un comunicat per mitjà del qual denuncia les actuacions dels especuladors financers.
El contingut d'aquest comunicat és el següent:
Davant la pujada de la prima de risc espanyola i les actuacions del Banc Central Europeu les organitzacions signants
DENUNCIEM:
1. Que l'augment en la prima de risc que encareix el finançament del deute públic espanyol i d'altres països europeus és exclusivament el resultat d'operacions especulatives i que no respon a la situació objectiva de l'economia espanyola.
2. Que una gran part d'aquestes operacions especulatives es porten a terme amb diners prestats a un interès molt baix per part del Banc Central Europeu a la banca privada per tal que financïi les empreses i els consumidors. Tot això gràcies a la falta de control i de regulació dels mercats i amb el consentiment de les autoritats nacionals i europees.
3. Que aquestes operacions proporcionen una gran rendibilitat a aquests bancs i als fons que duen a terme les operacions però representen un cost molt elevat per a l'economia del país. Cost que recau sobre les classes treballadores i de manera molt particular sobre les dones, ja que la reducció de la despesa social i la pèrdua d'impuls de les polítiques d'igualtat les afecta de manera especial.
4. Que aquesta especulació de les financeres és la causant de la crisi i la que fa que, en lloc de poder-ne sortir, les economies europees es trobin cada vegada més aprop del desastre.
5. Que és un imperatiu ètic acabar amb aquestes operacions especulatives que destrossen riquesa i condemnen els pobles a patir danys innecessaris.
6. Que per acabar amb el problema del deute que originalment ha provocat la crisi generada per la banca internacional no n'hi ha prou amb que el Banc Central Europeu comprim deute de tant en tant, com fa actualment, sinó que cal prendre mesures més importants i imprescindibles com ara:
a) Establir taxes dissuassòries sobre aquestes transaccions financeres.
b) Auditar el deute dels diferents estats per tal de rebutjar el pagament de la que es consideri odiosa o il·legítima, reformar el mercat europeu de deute per evitar la presència d'especuladors i posar en marxa un mecanisme permanent de financiament dels estats en les mateixes condicions que es van finançar els bancs que van provocar la crisi.
c) I, si cal, imposar controls de capital per impedir que els especulatius posin en perill el projecte europeu, l'estabilitat econòmica i el benestar social.
Reclamem que es posin en marxa aquest tipus de mesures de manera immediata i cridem la ciutadania a manifestar-se en contra de la passivitat i de la complicitat dels governs davant els especuladors financers i a obrir un debat ciutadà, plural i democràtic sobre les noves mesures que ha d'adoptar Europa per alliberar-se de la tirania dels mercats i del terrorisme financer.
TAULES CIUTADANES DE CONVERGÈNCIA I ACCIÓ – ATTAC ESPANYA – FORUM FEMINISTA – CEPS – DRY
Si voleu llegir-ne el contingut original cliqueu aquí.
I si encara no ho veieu clar feu una ullada a aquests videos.
