Un bloc sense pretensions on aniré posant una mica de tot. Com un reflex del que passa al món real on tampoc hi ha res que sigui monotemàtic sinó que més aviat estem envoltats d'una miscel·lània d'esdeveniments.
A més de carrers, places i altres escenaris a l'aire lliure, diferents teatres reusencs acullen també espectacles del Trapezi.
Aquesta nit de dijous al Teatre Fortuny s'hi representava l'espectacle Le Jardin, a càrrec d'Atelier Lefeuvre & André.
Didier André i Jean-Paul Lefeuvre representen el paper de dos homes que treballen en un jardí. Mentre un d'ells es mostra molt actiu, hiperactiu podríem dir, l'altre és el summum de la droperia i es deixa portar per l'hiperactiu. Si més no, al començament. A partir d'aquest fil podem anar veient tot un seguit de malabarismes als quals s'hi afegeixen expressions físiques, facials i corporals plenes de comicitat. Els estris i elements propis del jardí esdevenen instruments adients per dur a terme tota mena de malabars. Així veiem com els dos homes fan els seus exercicis amb un carretó, amb taronges, amb les barres que sostenen l'hibernacle, amb trossos de mànega, amb poms de flors, amb jardineres... Una combinació en la qual no falta tampoc la màgia. Es representen situacions quotidianes amb tocs còmics i moviments que en alguns moments ratllen l'absurd i ens recorden grans mestres d'aquest gènere, com ara Buster Keaton.
Tot plegat, 75 minuts que ens mantenen amb el somriure als llavis i ens fan escapar algunes riallades de tant en tant. Amb un final ben divertit també que no desvetllaré ja que, si no l'heu anat a veure aquest dijous, encara teniu una segona oportunitat de fer-ho. Le Jardin es tornarà a representar al Teatre Fortuny aquest divendres a partir de les 23.15 hores.
La senyora pluja va treure el nas en diverses ocasions al llarg de la tarda-vespre d'ahir dimecres i va fer que l'acte oficial (amb autoritats i tota la pesca) d'inauguració del Trapezi 2008 a Reus s'hagués de traslladar al saló de plens de l'ajuntament.
Per sort, a l'hora de fer l'espectacle inaugural a la plaça del Mercadal, la pluja va ser respectuosa i va permetre que el circ fés acte de presència a la plaça. La companyia francesa Tréteaux du Coeur Volant va oferir l'espectacle Cocons.
Una combinació de llum, so, color, teatre, circ i pirotècnia que va anar in crescendo fins arribar al final. Al llarg d'una hora els protagonistes de l'espectacle ofereixen una combinació de números de circ en la qual destaquen especialment els números de funambulisme. A més a més de circ afegeixen un toc teatral que, en algun moment, recorda una mica la manera de fer del grup teatral català Comediants.
Aquí teniu un video amb fragments d'aquest espectacle que vaig anar filmant fins que, cap allà la meitat de l'actuació, em vaig trobar que es va esgotar la bateria (quina manca de previsió... caldrà anar amb la bateria ben carregada els propers dies per poder filmar qualsevol espectacle circenc dels que ens trobarem pels carrers).
Després d'alguns actes previs una mica passats per aigua el cap de setmana passat, aquest dimecres s'inaugura oficialment a Reus la 12a edició de la Fira del Circ de Catalunya Trapezi. Des del 14 de maig i fins el 18 podreu trobar per carrers, places, teatres i altres espais lúdics, diversos espectacles circencs d'acord amb la programació que podeu veure i descarregar aquí.
Enguany hi ha una novetat ben divertida que fa referència a la mascota oficial de la Fira del Circ, l'Elefant del Trapezi. Aquesta mascota ha decidit entrar en el món de les noves tecnologies i ha obert un bloc a través del qual ens explica qui és ell i quina és la seva visió particular del Trapezi. No deixeu de visitar el bloc de l'Elefant del Trapezi.
Mentrestant podeu veure fragments d'algunes de les actuacions del Trapezi 2007 en aquesta llista de reproducció.
Adaptador: Joan Torres i els intèrprets són Pep Suasi i Pep Noguera
Pa amb oli pa amb oli, Sa sobrassada és el més gran del món, En mengen a Sa Pobla i també a S'Arracó,
Posa sobrassada en es pa moreno, i un parell d'olives dins un tassó.
En menja en Pep Noguera, En menja en Pep Suasi, En menja en Tomeu Penya I també la Balanguera
I sa sobrassada se menja així:
Un, amb pa moreno Dos, amb un llonguet Tres, amb ensaïmada Quatre, galleta Quely
Menja sobrassada, menja sobrassada La menja en Pep Suasi, la menja en Pep Noguera
Ajam, així, nyam, nyam, ah, nyam, ah, nyam, pa amb oli pa amb oli.
Passa'm un palillo que m'ha quedat dins un queixal
(c) Copyright by ARA DIU QUE TANT, S.L. / EDICIONES MUSICALES CLIPPER'S, S.L.
Potser la lletra en sí no us diu gran cosa, encara que té la seva gràcia. Ara escolteu-la amb música incorporada i ja em direu si no us sona de res... (quina troballa!)
I la cosa no s'acaba aquí: cementiris nuclears, repressions diverses, injustícies... Segur que no mancaran motius per sortir una vegada i una altra al carrer i protestar tan com calgui.
No fa gaire vaig rebre un d'aquests correus electrònics que rebem diàriament de manera massiva. En aquest cas el correu incloia unes imatges que, deien, corresponen a resolucions reals d'examens de matemàtiques fets per determinats alumnes.
Aquests són els presumptes examens reals amb les correccions o anotacions dels profes...
El cert és que, en la meva època d'estudiant, les matemàtiques no eren precisament un dels meus forts. Però mai se m'hauria acudit contestar de forma tan passota. En cas de no saber la resposta o bé deixava la pregunta en blanc o, si la contestava, procurava fer-ho amb una certa coherència encara que fós una resposta errònia.
Si la canalla d'ara pugen així potser arribarà un moment que no ens sortiran els números. Ara bé, el cert és que, encara que de matemàtiques no en tinguin ni idea, el que sí que tenen és molta imaginació.
Com que entre la família blocaire em consta que hi ha alguna representació del professorat potser ells o elles ens podran aclarir si realment es troben amb respostes d'aquest estil als examens.
Aquí teniu un RECULL FOTOGRÀFIC d'algunes de les actuacions a les quals vaig assistir.
I aquest altre és el RECULL VIDEOGRÀFIC en format llista de reproducció:
Hi ha un total de 18 videos que s'aniran reproduint un darrere de l'altre. Si només en voleu escollir uns de determinats del total que inclou la llista de reproducció cliqueu aquí i trieu.
Ahir dissabte el programa Cops i Flames de Punt 6 Ràdio es va emetre en directe des de la Fira de Música al Carrer. Al llarg de les dues hores de programa vam poder entrevistar Isabel Cabós, cap de producció de la Fira, i el director artístic Quique Bela. També van passar dos dels músics que havien d'actuar al llarg del vespre-nit de dissabte: Pep Gimeno 'Botifarra' i Cesk Freixas.
La Fira de Música al Carrer s'ha acabat. Durant tots aquests dies hem tingut música per triar i remenar. Ha estat, com sempre, una bona ocasió per escoltar en directe aquells gèneres o propostes musicals que ens són més afins i també per descobrir-ne d'altres. És bo que, en matèria musical, hi hagi una oferta ben variada per oferir al públic. A partir d'aquí, cadascú tindrà els criteris suficients per escollir allò que li vingui més de gust escoltar en cada moment.
I l'any que ve la Fira arribarà ja a la desena edició. Segur que els seus organitzadors, com han fet any rera any, esmerçaran tots els esforços per seguir sorprenent-nos de manera ben grata.
A partir de les 9 del vespre, a la plaça de les Voltes, Jaume Sisa pujava a l'escenari. El primer que vam poder comprovar és que Sisa continua tan galàctic com sempre. O potser més i tot. En aquesta ocasió ens va oferir un recorregut per les seves cançons més conegudes en una mena de redescobriment de sí mateix. Com si d'un contacontes galàctic es tractés, Sisa anava relatant entre cançó i cançó la història que donava peu a cada tema musical convertint així l'espectacle en tot un lligat a través del qual va anar redescobrint temes tan coneguts com 'El setè cel' o 'Qualsevol nit pot sortir el sol' entre altres. Temes en els quals afegia unes sonoritats i uns 'arranjaments' ben personals. Si no ho vau veure en directe ho podeu comprovar en aquest petit tastet de tres videos de l'actuació:
Acabada l'actuació de Jaume Sisa, el grup de percussió Timbalao va iniciar el seu espectacle itinerant des de la plaça de les Voltes recorrent en una cercavila diversos carrers del centre acompanyat d'una bona munió de públic.
D'aquesta manera vam arribar tots plegats a l'escenari que havia d'acollir l'actuació següent: el Parc de la Formiga. Temps de menjar un entrepà acompanyat d'una cerveseta i va començar l'actuació de Pepet i Marieta. Feia força temps que no veia els de l'Ebre en directe. L'any passat, en aquesta mateixa Fira, va actuar el Pepet en solitari a altes hores de la matinada i amb pluja. Enguany però, amb un grup de músics ben nombrós, el Pepet va anar desgranant els temes més coneguts dels seus dos discos 'Sempre hi ha un pedaç pa un descosit' i 'Xalera' i, a més a més, ens va oferir alguns dels temes que formen part del seu tercer disc. Un disc que ja està enregistrat i que, segons va dir el Pepet, sortirà d'aquí a un mes i es titularà 'La pelu'.
En definitiva, un bon començament de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. I aquesta nit més. Amb moltes més actuacions que ahir. Així que ja toca fer una mica de tria per decidir si anar cap a un escenari o cap a l'altre.
Bon pont als qui, com jo, el feu i paciència a la resta que el cap de setmana ja és aquí!
Que el dia 1 de maig és un dia festiu a molts indrets del món és una cosa que gairebé tothom sap. No és gens estrany que ens apressem cada any a veure quines possibilitats tenim de fer pont aprofitant aquest dia festiu per gaudir així d'uns quants dies de descans. I no és gens dolent això, ans al contrari. És bo que de tant en tant ens dediquem un temps a nosaltres mateixos, a descansar, a fer allò que ens vingui de gust, sense haver de pensar en horaris i obligacions.
Aquesta festivitat ha adquirit els darrers anys un caire més de festa en detriment d'una part de l'esperit reivindicatiu que la va originar. Per això és bo que no es perdi del tot el caire reivindicatiu ja que, tot i haver-se fet una part del camí al llarg de més d'un centenar d'anys, encara hi ha moltes coses per les quals cal seguir lluitant.
Els origens d'aquesta jornada reivindicativa els hem de situar en l'1 de maig de 1886 als Estats Units d'Amèrica del Nord. L'any anterior, 1885, es va fer una crida en les files del proletariat per dur a terme tot un seguit d'accions l'1 de maig de l'any següent.
La situació econòmica era força crítica i a això s'afegien jornades laborals d'entre 10 i 14 hores, amb treball infantil inclòs. Els immigrants no paraven d'arribar. L'empresariat aprofitava aquest fet per baixar els salaris, maximitzar els seus beneficis i acomiadar els obrers a la primera queixa. S'aprofitaven del fet que fora la fàbrica sempre hi havia un nombrós grup d'immigrants famolencs disposats a ocupar el lloc dels treballadors acomiadats sense protestar.
L'1 de maig de 1886 els treballadors de les ciutats industrialitzades d'Estats Units van iniciar una vaga general per demanar la jornada de 8 hores, seguint la convocatòria de la Federació Nord-americana del Treball. Van parar més de 5.000 fàbriques i 340.000 obrers van sortir al carrer.
A Xicago les condicions de treball eren especialment dures, amb jornades laborals de 12 a 18 hores. Com recollia la premsa anarquista i socialista de l'època: Els obrers mai veien els seus fills i dones a plena llum. Enfront d'aquesta situació va sorgir la reivindicació obrera de 8 hores de treball, 8 de repòs, 8 de recreació.
La vaga a Xicago, amb un moviment obrer especialment sensibilitzat i organitzat pels anarquistes i socialistes, va continuar en els dies següents. El 2 de Maig la policia dissolia violentament una concentració de 50.000 treballadors. El 3 els trets de la policia mataven 6 treballadors i en ferien diverses desenes. El 4, quan dissolien un míting al qual assistien 15.000 persones, una bomba va matar 7 policies. La repressió de la policia i els pistolers de la patronal es va cobrar la vida de 36 obrers a més de fer 115 ferits. Es va decretar l'estat de setge, es van detenir 300 obrers, entre ells els 8 dirigents anarquistes i socialistes que serien acusats, sense proves i amb un fals testimoni preparat per l'agència Pirketon, de l'assassinat dels policies.
Tots ells es van declarar innocents però van ser condemnats: 5 a la pena de mort i 3 a cadena perpètua. Un d'ells es va penjar a la seva cel·la.
Els Màrtirs de Xicago, nom amb que han passat a l'història del moviment obrer eren: Albert Parsons, George Engel, August Spies, Adolh Fischer i Louis Linng.
Anys més tard es reobrí el cas ja que es va conèixer la identitat de l'autor de l'atemptat. Es tractava d'un anarquista alemany, sense connexió amb els dirigents condemnats a mort. L'any 1893 després d'una llarga revisió del procés de Xicago, s'hi van descobrir greus irregularitats. Els que eren a la presó van ser alliberats i els quatre executats rehabilitats públicament.
En honor seu, en el congrés fundacional de la Segona Internacional de 1889, s'establí el dia 1 de maig com a dia mundial de la lluita obrera.
A qui se li acut transportar l'oli en dipòsits que prèviament havien contingut hidrocarburs i que sembla que no eren prou nets?
Entre partícules radioactives i olis en mal estat vés a saber què ens fotem al cos.
Jo acostumo a gastar només oli d'oliva però aquest també ha donat alguna que altra sorpresa de vegades.
Bé, aquí us deixo una imatge bucòlica d'un camp de gira-sols que, pobrets ells, no en tenen cap culpa de tot això i com a mínim donen un aire primaveral a aquest post.
I aquí tenim l'Orquestra Gira-sol que, malgrat tot, sempre pot animar la festa:
El 25 d'abril de 1707 les tropes catalanes eren derrotades per l'aliança franco-espanyola de Felip V. D'aquesta manera s'iniciava l'ocupació del territori català. La resistència fou ferotge, acarnissada. Els nostres avantpassats van defensar amb la pròpia vida la seva independència, la nostra llibertat. Però les forces eren desiguals. Set anys més tard queia Barcelona i finalment el 1715 ho feia Mallorca. La federació catalano-aragonesa, els Països Catalans, com a entitat nacional independent, passava a la història sota la repressió i el "derecho de conquista" dels espanyols. El Decret de Nova Planta n'estipularia els termes: persecució sense treva a la pròpia existència del fet català, un dels primers genocidis nacionals de la història moderna.
L'any passat s'acompliren 300 anys d'aquesta derrota. Enguany ja en són 301. I els Països Catalans segueixen ocupats pels successors d'aquell borbó.
Si voleu més informació sobre aquesta campanya aneu aquí.
Per saber més sobre la decisió unilateral presa per l'ajuntament reusenc podeu anar aquí.
I ara un comentari-reflexió per als nostres governants municipals (per si algun d'ells se li acut llegir coses d'aquestes, que mai se sap...)
La majoria d'aquestes entitats integrants del moviment associatiu de la ciutat són les que realment fan possible que es mantinguin vives les festes i tradicions reusenques i la majoria d'aquestes entitats, per no dir totes, ja hi eren molt abans que tots aquests senyors i senyores de l'ajuntament s'asseguessin a les seves poltrones amb l'única finalitat de fer i desfer com els rota i prescindint, si cal, d'allò que realment vol el poble que ha fet possible que siguin on son.
Reflexioneu-hi, senyors i senyores del consistori reusenc. I penseu que de la mateixa manera que avui sou on sou, demà podeu no ser-hi. En canvi les entitats i associacions que tan desmereixeu romandran al servei del poble i desvivint-se, com han fet fins ara, perquè tots ens puguem sentir ben orgullosos de la nostra ciutat (malgrat els qui la governen).
Us pregunteu el per què d'aquest títol? Doncs és ben senzill. Són els dos actes als quals he assistit aquest vespre de divendres. Comencem pel principi.
La diada de Sant Jordi d'enguany farà cinc anys que es va inaugurar la biblioteca central Xavier Amorós de Reus ubicada a l'edifici reformat del que fou l'antic escorxador municipal. Per això aquest divendres s'ha fet una festa consistent en una jornada de portes obertes i l'actuació de diferents elements festius de la ciutat.
Cap als volts de les 7 de la tarda els músics de l'Aula de Sons amenitzaven amb els seus instruments els diferents racons de la biblioteca. Avui aquest no era precisament un lloc on predominés el silenci. A més a més totes les dependències de la biblioteca eren plenes de gent encuriosida tombant amunt i avall. Entre aquesta munió de gent alguns intrèpids es dedicaven a les activitats de lectura més pròpies d'una biblioteca.
Amb tot això les forces infernals s'han apropat fins a les portes de la biblioteca i han iniciat el seu ritual de foc. No patiu! El foc no ha passat del carrer i els llibres segueixen intactes i al seu lloc, com ha de ser.
Després de l'actuació dels Diables de Reus, el Drac de Reus no ha volgut ser menys i també s'ha posat a treure foc pels queixals al davant de la biblioteca.
A l'interior de la biblioteca hi havia el Xiquet i la Xiqueta de Reus, en representació dels Nanos de Reus. També s'hi podia veure la Mulassa i, com a representants de tota la resta de Gegants de Reus, els Vitxets i els gegantons Fadrins. Tots ells ens han obsequiat amb els seus balls.
Aquí teniu uns quants vídeos amb un resum de totes les actuacions que acabo de comentar.
Diables
Drac
Gegants
Gegants
Mulassa
I després de sopar he anat fins al Bravium Teatre per veure l'actuació de Refugi. L'any passat ja van actuar al Suau però no hi vaig poder anar. Bé, ara no sabria dir si no vaig poder o simplement va ser pura ganduleria. La qüestió és que aquesta vegada no estava disposat a tornar-m'ho a perdre.
El concert estava inclòs dintre dels actes de la Setmana Solidària i els fons recaptats amb la venda d'entrades aniran destinats íntegrament a un projecte de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina en concertació amb el Palestinian Center for Human Rights de Gaza. El mateix passarà amb el que es recapti al Mercat solidari de demà dissabte.
Refugi és el nou projecte del Joan Reig (bateria d'Els Pets i de Mesclat). Una formació musical on el Joan, a la veu, acompanyat del Joan Pau Chaves al piano, l'Albert Vila al contrabaix i el Pep Solà a la bateria, ens ofereixen un recital de totes aquelles cançons catalanes dels anys 60 i 70 del segle passat interpretades per cantants de força renom, amb uns arranjaments ben particulars que ajuden a redescobrir cançons que molts dels presents al recital ja tenim gravades a la memòria. Hem pogut escoltar cançons de l'Ovidi Montllor, de Guillem d'Efak, de Pau Riba, de Jaume Sisa, de Maria del Mar Bonet, de Joan Manuel Serrat, de Lluís Llach o del Quico Pi de la Serra, entre altres. Així com també de grups com Al Tall, Coses o Els Tres Tambors. Al llarg de l'actuació, que el Joan anomena com a recital-conferència, va desgranant allò que s'amaga darrera de cada cançó o de la persona que la canta originalment. No han mancat tampoc un parell de temes propis del Joan Reig: Cançoneta prescindible, inclosa en el segon disc de Mesclat, titulat Manilla, i S'ha acabat, un tema que interpreta amb Els Pets i amb el qual ha donat per finalitzada l'actuació després dels bisos. Això sí, a ritme de rumba i amb uns arranjaments musicals ben diferents al que ens tenen acostumats els de Constantí.
Ja ho veieu. Ha estat un vespre-nit ben aprofitat.
Us deixo un video de l'actuació de Refugi l'any passat al Suau enregistrat per Stockdeso TV.
Em dic Jordi i, com haureu pogut deduir pel títol del bloc, sóc de Reus i hi visc.
I, a què em dedico? Doncs em guanyo les garrofes fent de graduat social, però també faig de locutor de ràdio no remunerat a l'emissora reusenca Punt 6 Ràdio i més concretament en el programa
Cops i Flames que s'emet cada dissabte a la tarda a l'emissora esmentada.
També m'interessa molt tot el que fa referència a la comunicació en general i procuro estar al corrent de tot allò que passa al meu entorn i a la meva ciutat, culturalment i socialment parlant. I no només al meu entorn més immediat sinó al món en què ens ha tocat viure.
