dilluns, 31 d’agost del 2009

Les meves vacances



Mentre hi ha qui avui acaba les vacances, jo estic a 4 dies comptats de començar a fer-les. Seran un parell de setmanetes que enguany destinaré a fer país (Països Catalans, per ser més exactes).

La primera 'etapa' consistirà en passar uns dies a Platja d'Aro. Fa uns quants mesos que passejant pel Booking vaig trobar una oferta d'un estudi força bé de preu i vaig fer la reserva. Des de la meva 'base' al Baix Empordà tinc previst descobrir o redescobrir alguns indrets d'aquest comarca i fer també alguna incursió cap a l'Alt Empordà. No faltarà tampoc un recorregut per l'anomenat Triangle Dalinià i una visita a Girona. Fa molts anys que no visito les comarques gironines i potser ja torna a ser hora de, tal com deia, redescobrir alguns llocs on ja he estat i també descobrir llocs on no he estat mai. La nostra terra catalana ja ho té això... sempre hi ha coses per veure!

Després de tornar cap a casa i passar-hi la Diada, tocarà iniciar la segona 'etapa' d'aquestes vacances. En aquest cas el destí és Palma de Mallorca. És el que tenen les promocions que fa molt sovint aquella companyia de vols barats amb base a Reus i també a Girona. Per 5 eurets d'anada i 5 eurets de tornada em plantaré uns dies a Palma i aprofitaré que per aquelles dates ja haurà quedat lliure de borbons i altres especimens per l'estil per fer-hi un tomb. Ja vaig estar a l'illa de Mallorca fa uns quants anys, però en aquella ocasió vaig llogar un cotxe i em vaig dedicar a donar tot el tomb a l'illa. A Palma pràcticament només hi vaig estar un matí. Per això ara vull aprofitar per aprofundir més en aquesta ciutat que té moltes coses per veure. I tampoc faltarà una excursioneta per la Serra de Tramuntana amb el famós tren de Sóller.

I de tornada de Ses Illes, un dia de descans i arrodoniré les vacances amb una escapada de cap de setmana en motiu de la sortida anual de l'ADXB. No sabeu de què va això? Doncs llegiu aquest post de fa un parell d'anys que us ho aclarirà una mica.

Amb això hauran passat ja les dues setmanes que tinc de vacances però la resta de mes es preveu força intens. Festa Major, en la qual tornarem a treure els trabucs pels carrers de Reus, concerts, concurs musical, actuacions i actes diversos faran que fins a final de mes la cosa estigui ben moguda.

I les escapades encara no s'hauran acabat ja que una altra de les promocions de la companyia de vols barats que comentava em portarà fins a l'Alguer per només 1 euro per trajecte. Però això serà el mes d'octubre... Ja en tornaré a parlar.


dissabte, 29 d’agost del 2009

Grip nova: les coses que no expliquen a la tele





Mireu el video i treieu les vostres pròpies conclusions...



Jo em quedo amb els darrers comentaris que es poden escoltar en aquest vídeo: actuem de manera activa però sense perdre la cordura, no entrem en un estat de paranoia ofuscador i sufocador, cuidem-nos nosaltres i cuidem els qui ens envolten, tinguem en compte les mesures de prevenció però tinguem en compte també que la fòrmula haurà de canviar en algun moment perquè estan jugant amb nosaltres i estan negociant amb la nostra salut i amb la salut dels nostres.


dimecres, 26 d’agost del 2009

Que se'n vagin!


Avui comença el Festival Acústica de Figueres, un esdeveniment musical plenament consolidat que enguany arriba a la vuitena edició.

Fins aquí perfecte!


El que ja no és tan perfecte és que un partit polític (dos, per ser més exactes) vulguin tocar allò que no sona en un festival obert a tot tipus de propostes musicals. Les formacions polítiques Ciutadans (segur que a ells els agrada més ser anomenats Ciudadanos) i PP s'han entestat en demanar que es prohibeixi el concert del cantautor de Vilafranca Cesk Freixas alegant com a motiu per a aquesta petició la seva militància en organitzacions independentistes radicals.

Evidentment els governants de l'Ajuntament de Figueres n'han fet cas omís.

Si voleu més informació podeu llegir aquesta
notícia de Vilaweb.

Si
cliqueu aquí podreu llegir el comunicat que ha emès Cesk Freixas arran d'aquests fets.

També us podeu afegir al
grup de suport que s'ha creat al Facebook i que en un sol dia ja aplega centenars de persones.

Una vegada més alguns polítics es preocupen més per anar en contra de tot allò que no coincideix amb la seva manera de pensar i per veure suposats delictes allà on no hi són. Valdria més que es preocupessin de coses realment importants, que n'hi ha, i moltes!

Ja n'hi ha prou! Que se'n vagin!!!


dimarts, 18 d’agost del 2009

Woodstock: 40 anys d'un festival irrepetible




Quan es va celebrar el festival de Woodstock, l'any 1969, només tenia 8 anys. Va ser uns anys més tard que vaig descobrir la grandesa d'aquest esdeveniment, arran de la pel·lícula-documental de Michael Wadleigh i Martín Scorsese que es va fer sobre aquest festival. Una pel·lícula d'aquelles que et deixen amb la boca oberta i que resten per sempre més en el record.


Aquests dies s'han complert 40 anys de la celebració d'un festival que, ara per ara, és pràcticament irrepetible.



dijous, 13 d’agost del 2009

Aquest bloc ja té més de 2 anys



Fa uns dies passejant per Ca la Zel vaig llegir que el seu blog ja havia fet dos anys i em vaig dir... doncs el meu deu anar per allí, per allí.

Efectivament, remenant les entranyes d'aquest bloc o, el que és el mateix, l'arxiu, es pot comprovar que el primer post el vaig escriure el 14 de juliol. O sigui que fa un mes que es van complir els 2 anys d'antiguitat blocaire. Si més no, aquí al Blogger ja que si llegiu aquell primer post veureu que hi va haver un precedent de 6 mesos a bloc.cat que va resultar força infructuós, bàsicament pel mal funcionament d'aquell altre alberg de blocaires.

Doncs bé, queda dit i aquí seguirem explicant o comentant cosetes com fins ara. Encara que ara a l'estiu la cosa ha afluixat una mica. Ja se sap, a l'estiu i sobretot a l'agost tot va a mig gas. I sembla que les neurones estan preparades per relaxar-se i endropir-se quan arriba aquesta època de l'any. Però ja veieu que segueixo postejant encara que sigui en 'serveis mínims'.

Gràcies a tothom per trobar temps allà on gairebé no n'hi ha, dintre d'aquest immens univers blocaire, i anar passant per aquí de tant en tant.


dijous, 6 d’agost del 2009

Sobre la pólvora




La pólvora és una mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat. És una substància sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits. S'usa, entre altres funcions, per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions o preparar focs d'artifici.

D'origen incert, sembla que la pólvora va ser produïda per primera vegada a la Xina, on era usada en focs d'artifici, i introduïda a Occident pels àrabs, que potser ja la varen emprar l'any 1257, amb objectius militars.

Com a substància explosiva és utilitzada principalment com a propulsor de projectils en les armes de foc i com a propulsor i amb finalitats acústiques en els jocs pirotècnics. Està composta de determinades proporcions de nitrat de potassi (salnitre), carbó i sofre. La seva deflagració és de 600 a 700 m/seg.

Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups: el de les pólvores ordinàries i el de les pólvores sense fum. Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades.

El terme pólvora negre va ser encunyat cap a finals del segle XIX per distingir la pólvora tradicional de les noves formulacions de la pólvora sense fum. També hi ha la parcialment sense fum, que redueix de manera significativa les quantitats de fum i els productes de combustió, i que oscil·la entre un color bronzejat, color marró a groc o blanc. La majoria d'aquests productes, variants del sense fum en pols van deixar de fabricar-se a la dècada del 1920.

Químicament, el carbó i el sofre cremen gràcies al nitrat potàssic, que és el comburent, ja que subministra l'oxigen per a la combustió. Es pot emprar nitrat sòdic (nitro de Xile), però és higroscòpic, és a dir, condensa sobre el mateix la humitat de l'ambient.

També hi ha una altra pólvora que en comptes de nitrat potàssic fa servir clorat potàssic. És la que es fa servir en pirotècnia. El clorat de potassi no és molt higroscòpic i funciona millor que el nitrat de potassi, però la combustió del carbó i el sofre es fa molt més ràpidament, essent gairebé explosiva. Per això s'usa en pirotècnia.

La pólvora negra és una barreja de granulat: nitrat, que subministra l'oxigen per a la reacció; carbó de llenya, que proporciona carboni i altres combustibles per a la reacció, i sofre, que disminueix la temperatura d'ignició i augmenta la velocitat de combustió.

La controvèrsia sobre quina cultura va descobrir la pólvora encara segueix viva i envoltada d'incerteses. Han predominat determinades afirmacions simplistes que atribueixen només als xinesos l'invent de la pólvora i de les armes de foc. Tanmateix, el més probable, com en el cas de la roda, és que es produís un origen en paral·lel. La pólvora va ser 'coinventada' o 'codescoberta' al mateix temps o poc després que el xinesos la coneguessin, en cultures prou distants i amb un mínim contacte directe entre si. Els principals arguments a favor de la codescoberta és que la pólvora també pot haver estat inventada pels àrabs, pel monjo Anglès Roger Bacon, o pels germànics (segons la tradició, va ser un frare, Berthold Schwarz). Existeixen evidències literàries i arqueològiques que corroboren aquestes afirmacions.

Algunes teories parlen de la introducció per Marco Polo de la pólvora a Europa. Tot i així es considera que si existeix el descobriment europeu directe ho és per part de Roger Bacon al segle XIII a partir de documents àrabs. Aquesta teoria és molt més fiable i factible, car com molts dels contactes existents entre Orient i Occident, aquest també podia haver estat a través dels àrabs més que no pas d'un sol viatger dels molts que han recorregut món al llarg de la història.

Berthold Schwarz, un monjo alemany, a començaments del segle XIV, pot haver estat el primer a emprar pólvora per impulsar un projectil, encara que sembla ser que per aquesta mateixa època els àrabs ja l'havien fet servir amb aquesta mateixa finalitat a la Península Ibèrica, segons es desprèn de les cròniques del rei Alfons XI de Castella. Aquesta seria la primera referència escrita de l'ús de la pólvora amb finalitats militars, si bé hi ha qui sosté que aquesta mateixa substància ja havia estat utilitzada, també pels àrabs, a la defensa de la ciutat de Niebla (Huelva) quan va ser assetjada per Alfons X el Savi, gairebé un segle abans.

Siguin quines siguin les dades precises i les identitats dels seus descobridors i els primers usuaris, el cert és que la pólvora es fabricava a Anglaterra el 1334 i que el 1340 Alemanya comptava amb instal·lacions per produir-la.

El primer intent d'emprar la pólvora per minar els murs de les fortificacions es va dur a terme durant el setge de Pisa (Itàlia) el 1403. A la segona meitat del segle XVI, la fabricació de pólvora era un monopoli de l'estat en la majoria dels països.

Va ser l'únic explosiu conegut fins el descobriment de l'anomenat or fulminant, un poderós explosiu utilitzat per primera vegada el 1628 durant les guerres que es van produir al continent europeu.

Font: Viquipèdia


Sigui com sigui, a mi personalment el que més m'agrada de la pólvora és el seu ús festiu...



L'Aleixar (1-8-09): una petita representació dels Trabucaires de Reus a la cercavila del II Aplec del Camp


Reus (29-6-09): actuació de lluïment dels Trabucaires de Reus el dia de Sant Pere al migdia


Caseres (21-6-09): Trobada de Trabucaires de Catalunya (disparada conjunta)


Reus (13-6-09): els Trabucaires de Reus a la Fira Reus Viu el Vi