dijous, 23 de setembre del 2010

Deslletament




Segons l'Enciclopèdia s'entén com a deslletament el final del període d'alletament natural. Afegeix que varia segons les espècies. En les explotacions ramaderes de tipus intensiu hom separa les cries de les mares de forma gradual, tot just quan poden suportar o assimilar aliments altres que la llet. Així augmenta el nombre de cries, ja que les femelles estan més sovint en zel. Per a enllaçar amb el període d'alimentació normal d'animal adult hom empra llet artificial o pinso d'alta digestibilitat barrejat amb llet deshidratada, règim alimentari que és completat amb l'addició d'aminoàcids essencials, vitamines, antibiòtics, sulfamides, etc. En les explotacions tradicionals les cries són separades de les mares quan ja no tenen llet.

Podríem fer un símil en el món polític i dir que el deslletament coincideix amb la fi del període de mandat. Aquell moment en que el personatge polític deixa la 'mamella' figurativament parlant, és a dir, el càrrec d'alcalde/alcaldessa, president/presidenta, regidor/regidora, conseller/consellera, diputat/diputada, etc.



Sovint el procés de deslletament en el terreny de la política costa més de dur a terme ja que el beneficiari de l'alletament s'aferra més a la 'mamella' (seient consistorial, escó, despatx...) i es resisteix a cedir el lloc que ha estat ocupant durant anys.

A Reus ja s'està començant a gestar la convocatòria d'eleccions municipals. I, com en tota gestació humana, el part tindrà lloc d'aquí a nou mesos, el mes de maig de l'any que ve, data en què els reusencs i les reusenques serem convocats novament a les urnes per tal de dir qui volem que mogui els fils de la ciutat.

Com no podia ser d'altra manera, ja s'ha començat a destapar la caixa dels trons que mostra la resistència al deslletament de la classe política. En podeu veure una mostra llegint
aquí i també aquí.

I avui mateix, tal com podeu
llegir aquí, l'alcalde reusenc s'ha mostrat també reticent a deixar el seu seient a les properes eleccions. És clar, després de 12 anys potser el que li passa és que el seient consistorial ja és gairebé com una perllongació del propi cos.

En fi, caldrà estar ben atents els propers mesos perquè, tal com us deia, la caixa dels trons tot just s'acaba de destapar. Veurem com peta la cosa!



divendres, 17 de setembre del 2010

Tu Vuo' Fa' L'Americano



Els darrers mesos s'ha posat de moda la versió discotequera d'una cançó que popularment s'anomena Papa Americano i que sona dia sí dia també per ràdios, canals de televisió i arreu de les cases.

Sona així...





El tema original es deia Tu Vuo' Fa' L'Americano i l'interpretava els anys 50 i 60 del segle passat el cantant Renato Carosone.

Carosone cantava en napolità (napulitano), una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes. Tot i que sovint es parla del napolità com un dialecte, la major part dels lingüistes el considera una llengua de per si. Es parla a Campània i més en concret a la ciutat de Nàpols i el seu immediat radi d'influència.

En el següent vídeo podem escoltar la cançó en la seva versió original.



dilluns, 13 de setembre del 2010

Kaidara, educació per a una ciutadania global



Ara fa quatre anys des de l'àrea d'educació Intermón Oxfam es va impulsar la creació del lloc web Kaidara, un recull de recursos i d'experiències que permeten incorporar l'educació per a una ciutadania global a l'aula. El lloc web està dirigit a professionals de tots els nivells educatius i també al públic en general.

El lloc recull tots els materials educatius elaborats per Intermón Oxfam: propostes didàctiques per treballar a l'aula temes com la pobresa, els drets humans, la democràcia, la cultura de la pau o la diversitat cultural, des d'una visió crítica i transformadora. A més a més, la web està pensada per poder ser utilitzada a l'estil d'una wiki i per això es va alimentant amb les experiències que pengen els membres de la xarxa de professors, amb el convenciment que es pot aprendre tant de la pròpia pràctica com de la dels altres.

Els recursos estan classificats per temàtica, tipologia i franja d'edat a la qual van dirigits (de 3 a 16 anys). Es poden descarregar lliurement i sense necessitat de registrar-se en el lloc web. La majoria de materials estan disponibles en català, castellà, eusquera i gallec.




dimarts, 7 de setembre del 2010

Un tastet de l'Acústica de Figueres



Quan vaig planejar, amb força antelació, una escapada de vacances per l'Alt Empordà desconeixia que una part dels dies d'aquesta escapada coincidirien amb el Festival Acústica de Figueres.

L'Acústica és un dels festivals de referència el mes de setembre. Els altres dos són el Mercat de Música Viva de Vic i l'Altaveu de Sant Boi de Llobregat. A Vic i a Sant Boi hi he anat en algunes ocasions. En canvi, a l'Acústica encara no havia tingut ocasió d'anar-hi. Per això, tenia clar que havia d'anar a Figueres a fer un tastet d'Acústica.

Així ho vaig fer dissabte 4 i també diumenge 5 de setembre, els dos darrers dies del festival.

Dissabte al vespre vaig anar a Figueres i després de fer un tomb pels diversos escenaris repartits pel centre de la ciutat vaig fer cap a la plaça de l'Església, on s'estava desenvolupant l'espectacle poèticomusical 'Terra i Cultura'.



Meritxell Gené, Ivette Nadal i Joanjo Bosk intervenen en aquest espectacle coproduït amb el Mercat de Música Viva de Vic i el grup Enderrock.

Un espectacle que, tal com es va anunciar durant l'actuació, es podrà tornar a veure en l'edició d'enguany del Mercat de Música Viva de Vic.

En aquest vídeo en podeu veure una mostra.





Acabada l'actuació vaig anar fins a la plaça de Josep Pla on actuava Sanjosex. Un concert molt vibrant i amb molta força que va fer les delícies del públic que omplia la plaça.

Aquí en teniu també una mostra.



Al voltant de les 11 de la nit Els Amics de les Arts omplien de gom a gom la plaça de l'Ajuntament. Es feia força difícil moure's pel recinte, així que vaig optar per fer algunes fotos des de molt lluny i veure l'actuació una bona estona.



Un bon pastís musical el de l'Acústica. I. com en tot pastís, no hi podia mancar la cirereta. D'això se'n va encarregar la Companyia Elèctrica Dharma el diumenge 5 de setembre. Pels volts de les 8 del vespre vaig fer cap als Jardins del Consell Comarcal que ja estaven força plens de públic.

Moments abans de l'inici de l'actuació una veu en off va donar les xifres de participació de públic durant els cinc dies de festival: 38.000 persones, 3.000 més que l'edició de l'any passat.



Quan va començar el concert encara era de dia. A poc a poc els jardins del Consell Comarcal de l'Alt Empordà van esdevenir un indret màgic de llum, colors i música amb els sons més festius de la Dharma en format acústic mentre el dia es transformava en nit. Un dels moments més emotius va ser quan van fer referència a l'Esteve Fortuny dient que a les actuacions sempre és amb ells. "El portem posat" deia el Josep Fortuny.

Sovint els Dharma han comentat que fan dos tipus de concerts: concerts per botar (aquells on el públic pot descarregar tota l'adrenalina ballant i botant com endimoniats o embogits per la música) i concerts per escoltar (d'un caire més tranquil). Recordo que ara fa uns anys, en una entrevista que els vam fer pel programa 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio el Josep Fortuny feia aquesta reflexió.

Acústica Dharma va ser un d'aquests concerts per escoltar, tot i que cap al final del concert va quedar força clar que públic i músics també teníem ganes de botar o, si més no, picar molt de mans i corejar els temes de sempre, com ara allò de... 'inana, inene, inana ieeee.. inana, inene, inana heheeeee'

En definitiva, van deixar clar que sigui en el format que sigui encara els queda molta força.