Bones Festes!

Primera Trobada de Trabucaires de Reus

El 13 de juny del 2009 es va presentar la colla de Trabucaires de Reus - Ball de Pere Joan Barceló. Aquest 2014 celebrem el 5è aniversari amb una Trobada de Trabucaires.

2014:

300 anys de resistència!

5 anys de trabucs!

La Cucafera ja forma part del seguici festiu de la ciutat de Reus

Dissabte 14 de juny del 2014 serà una d'aquelles dates que passen a formar part de l'imaginari col·lectiu i festiu reusenc, com el dia que la ciutat ha vist néixer un nou element del seguici festiu.

En aquest cas, l'element s'incorporarà al seguici petit de la Festa Major. Es tracta de la CUCAFERA DE REUS, un element sorgit de la idea que va tenir ara fa un any l'AMPA de l'Escola Els Ganxets de Reus de fer sortir als carrers aquest nou element. A més a més, amb aquesta iniciativa, els seus impulsors també han volgut inculcar als joves els valors de la companyonia, el sentiment de pertinença a un grup i l'estima a la nostra cultura tradicional. 

La bèstia, portada pels xiquets i xiquetes més grans de l'escola, mou el cap i la cua i tira aigua.

Per fer possible la construcció de la Cucafera es va endegar un projecte de micromecenatge a Verkami que, amb un total de 103 mecenes, va assolir amb escreix l'objectiu econòmic previst per al finançament d'aquesta construcció.

La Cucafera de Reus es va presentar en públic, a les 11 del matí, a la plaça Evarist Fàbregas (El Pallol) de Reus. Un acte que va servir també perquè tots els mecenes rebessin les seves recompenses. 

La Cucafera de Reus fou apadrinada pel Drac petit i la Mulassa petita de Reus. També van participar com a convidades les cucaferes petites de Tarragona i de Tortosa.

La música que acompanyarà la Cucafera de Reus ha estat composta per Daniel Carbonell. Durant la presentació aquesta música fou interpretada pels músics de l'Aula de Sons.

Després de la presentació i el primer ball es va iniciar una cercavila de tots els participants pels carrers del centre de la ciutat fins arribar de nou a la plaça Evarist Fàbregas per fer la ballada conjunta final.

Els treballs de construcció de la Cucafera de Reus es van encarregar a l'escultor Manel Llauradó, conegut i reconegut artista reusenc que, entre altres, també s'ha encarregat de la construcció d'elements com el Bou, la Víbria, el Lleó, l'Àliga i els Cavallets de Reus, o també els Gegants, la Vaca i el Sokarrat d'Almoster.

La confecció dels vestits dels portadors ha anat a càrrec de Josep Maria Casas, de la botiga El Barato.

FELIÇ ANY NOU!

Que tinguem una bona sortida del 2013 i encara millor entrada al 2014.

Desinstal.lant Espanya 2013 
███████████████░ 99% 

Carregant Catalunya 2014 
█░░░░░░░░░░░░░░░ 1%

BON ANY 2014!
Ni un pas enrere.

3a edició del Cantaval a Reus

Des de fa tres anys diverses entitats de Reus organitzen el que es coneix com el Cantaval, un acte inclós dintre de la programació de Carnaval de la ciutat que té la voluntat de reforçar el caràcter popular, desenfadat i català del Carnaval de Reus.

 

L'esperit dels organitzadors del Cantaval és recuperar la tradició de cantar, i en català, per Carnaval. Cada any s'edita un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes adaptades a la realitat local. Unes lletres crítiques i iròniques que es canten en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d’una banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, i la batucada Tocatrons del Ball de Diables de Reus. 

 

Els actes del Cantaval comencen amb una sessió musical 'Carnaval català' al pub la Lira coordinada pel programa Cops i Flames de Punt 6 Ràdio.

Tot seguit comença la cercavila del Cantaval i es tanca amb un sopar i ball de gralles i una sessió Dj carnavalesca.

El Cantaval és obert i tothom que tingui ganes de passar-ho bé cantant i ballant està convidat a posar-se una disfressa i gaudir-ne.
 
Aquest és el cançoner previst per a enguany:

 

Bon Any Nou

La cosa no està per tirar coets però... un dia és un dia !!!

Bones Festes!

Festa Major sí, reivindicació també!

A Reus estem de festa, de Festa Major.

Podeu consultar el programa d'actes complet aquí.

Però això no treu que hi hagi motius de reivindicació. I molts...

Nit de Sant Joan: una nit de foc i festa

La revetlla de Sant Joan també es coneix com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes. Es celebra arreu dels Països Catalans i també en altres indrets durant la nit del 23 al 24 de juny. Una nit que també s'anomena com la més curta de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.

És una nit molt relacionada amb les tradicions ambientades a l'entorn del foc ja que és creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers fantàstics i imaginaris que només campen durant aquesta nit.

Sigui com sigui, el més important és que aquesta nit gaudim del foc i de la festa. Bona revetlla a tothom!

BONA DIADA DE SANT JORDI!

La cançó de Sant Jordi

Què en traureu de passar com el vent,
capità del cavall sense brida,
si deixeu endarrera el jovent
amb l’espatlla corbada i junyida?

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ben lluny d’Espanya.

Què en traureu de florir el roserar,
si les roses no duren a penes
i el que queda i no es pot esborrar
són els sécs de fuets i cadenes?

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ben lluny d’Espanya.

Què en traureu de mostrar-nos l’amor,
si una Força demà ens en allunya
i morim sense amada ni honor,
beneint i enyorant Catalunya?

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ben lluny d’Espanya.

                Bonaventura Gassol i Rovira 

Cantaval 2012 a Reus

Tal com ja es va fer l'any passat, en motiu de les festes de Carnaval a Reus un total de 10 entitats de la ciutat organitzen el Cantaval. 

Les entitats que participen en l'organització d'aquesta segona edició del Cantaval són AMCA, Aula de Sons, Ball de Diables de Reus, Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Ganxets grallers del Baix Camp, Òmnium Cultural Baix Camp i Punt 6 Ràdio. 

Un seguit d'actes destinats a viure el carnaval d'una altra manera i que començaran aquest divendres a les 5 de la tarda amb la sessió musical 'Carnaval català' al pub la Lira. Tot seguit, des de les Peixateries Velles començarà la cercavila del Cantaval que arribarà fins al Racó de la Palma on hi haurà un sopar popular amenitzat amb un ball de gralles a càrrec dels Ganxets Grallers del Baix Camp. L'Esbart Reus Dansa s'encarregarà de la part coreogràfica animant els participants al Cantaval a ballar jotes, una dansa que també havia estat tradicional a Reus i que encara es balla en pobles del Baix Camp, les Terres de l'Ebre i el País Valencià.

LA FLAMA DEL CANIGÓ: MISSATGE DE SANT JOAN 2011, LA FESTA DELS PAÏSOS CATALANS

FLAMA DEL CANIGÓ

MISSATGE DE SANT JOAN 2011

Estimats compatriotes,

Fa quaranta-cinc anys avui que us arriba fidelment, des de la Cataluya del Nord, una flama. Què significa rebre-la i transmetre-la?

És la flama de les tradicions antigues i cristianes de purificació per l'aigua i el foc, de compromís de vida nova amb la figura de sant Joan Baptista. La compartim amb molts europeus. És la flama que crema trastos vells, la que encén els Focs de Sant Joan.

Tanmateix per a nosaltres catalans il·lumina, a més a més, la nostra història mil·lenària.

Arrela al Canigó, bressol de la dinastia catalana i de la nació, de l'art romànic, i en clau política, gràcies a l'abat Oliba, d'un ideal de pau, base de l'assemblearisme. Catalunya s'hi configurà al segle X quan els comtes catalans descendents de Guifre el Pelós van esdevenir independents. Fa cent vint-i-cinc anys Jacint Verdaguer hi va escriure el famós poema Canigó dedicat a nosaltres del Nord, que incentivà arreu als nostres territoris l'amor a la pàtria.

Al segle XX la flama vinculada al passat esdevé aposta pel futur. Dos nord-catalans precursors, en Josep Deloncle i en Gilbert Grau en fan una eina de conscienciació nacional. Amb ella afirmem que no som ni francesos ni espanyols, som catalans.

Encesa per en Deloncle el 1964 al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els Angelets de la Terra, els patriotes que lluitaven contra l'annexió francesa, ha esdevingut la flama de la resistència catalana.

Portada a Coll d'Ares el 1966 per esborrar la frontera imposada pels Borbons Lluís XIV i el seu nét Felip V és des de llavors el símbol d'unió dels Països Catalans.

Gilbert Grau plasmà els reptes en el «Missatge» del 1985, escrigué : «Enguany cridem ben fort i ben alt que volem preservar les tradicions per a obtenir amb elles les nostres llibertats nacionals i fer de la Flama del Canigó l'abrandament inextingible de la fe en l'esdevenidor de la nostra nació, segura de la seva voluntat d'independència».

La Flama del Canigó té un significat irrenunciable: amb ella cremem la covardia, la passivitat, la resignació. Ens empeny a reivindicar l'estat català independent que ens pertoca: confederal, ric, acollidor i doncs integrador. És la flama d'una nació que ha decidit sortir de les tenebres i posar-se dempeus.

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca Catalunya!

Daniela Grau

Associació Flama dels Països Catalans

Consellera de Catalunya (Catalunya del Nord)

Diada de Sant Jordi

MOLT BONA DIADA A TOTHOM I FELICITATS ALS JORDIS I JORDINES !!

Cantaval

Vuit entitats de la ciutat de Reus (AMCA, Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Òmnium Cultural Baix Camp, Orquestra Allioli i Punt 6 Ràdio) conformen la Comissió del Cantaval de Reus, un programa d'activitats a l'entorn de la música en català pensat per engrescar tant persones individuals com colles d'amics. Amb això es busca la participació espontània sense necessitat de pertànyer a cap colla. Ideal tant per a qui busqui passar la festa de Carnestoltes d'una manera diferent com per a qui vulgui gaudir d'un nou acte complementari als altres que configuren el programa general d'aquest període carnavalesc. Tot plegat de cara a reforçar el caràcter popular i català del Carnaval de Reus.

En moments d'alegria col·lectiva, com la celebració d'un èxit esportiu o una nit de festa, cantem. Però, a diferència d'altres indrets com Andalusia, el País Basc, Irlanda... on el costum de cantar pels bars i els carrers està generalitzada, aquí sembla que ens faci una injustificada vergonya, i si algú s'atreveix a fer-ho en un bar, possiblement sigui convidat a marxar, encara que les veus siguin inferiors als decibels de la música enllaunada que soni.

Actualment la música de Carnaval es relaciona amb els èxits del moment, de qualitat qüestionable, tota de fora del nostre país, escoltada a milers de vats i de manera repetitiva. Però actualment ni cantem gaire, ni cantem en català. El Cantaval proposa, per contra, recuperar la tradició de cantar, i en català, per Carnaval.

El tret de sortida del Cantaval de Reus tindrà lloc el divendres de Carnaval, un dia relativament buit al calendari carnavalesc reusenc. Els actes del Cantaval començaran amb una sessió musical 'Carnaval català' al pub la Lira coordinat per Punt 6 Ràdio. La festa continuarà amb la cercavila del Cantaval.

S'ha editat un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes que seran cantades en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d'una banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, que ha preparat les versions de les cançons. També participarà durant el recorregut la banda del Canó de Reus i les seves canonades. A tota festa a més de cantar, també es dança, i per això, seguint els passos de l'Esbart Reus Dansa, les persones assistents a la cercavila podran aprendre com es balla la jota, recuperant una antiga tradició reusenca que encara es manté a algun poble del Baix Camp, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià.

El Cantaval acabarà a la Palma amb un concert de l'Orquestra Allioli, una banda molt festiva que encaixa perfectament amb l'esperit d'aquest esdeveniment.

Decennals de Valls: tota una festa

Des del passat divendres 28 de gener i fins el proper diumenge 6 de febrer, la població de Valls, capital de la comarca de l'Alt Camp, esdevé tota una festa.

Cada deu anys la ciutat de Valls es prepara per acollir una de les festes amb més tradició i història de Catalunya: les Festes Decennals dedicades a la Mare de Déu de la Candela. Així, des de fa més de dos segles, tots els anys acabats en '1', Valls ha celebrat de manera ininterrompuda i de generació en generació les conegudes també com a 'Festes de la Llum'.

Per seguir tots els actes de les Festes Decennals de Valls cliqueu aquí.

També us podeu descarregar el programa en format pdf.

I aquí teniu el video promocional de les Decennals. Fet amb molt bon gust, per cert.

FELIÇ ANY NOU !!

Innocentades 2.0

És ben cert que la premsa escrita i fins i tot la televisió o, en menor mesura, la ràdio ha perdut pistonada darrerament en allò de fer les típiques bromes o innocentades el 28 de desembre. Si més no, innocentades gracioses i ben elaborades d'aquelles que no t'adones que ho són fins a la segona o tercera reflexió, com a mínim.

En canvi, a la Xarxa, tot és ben diferent. Sembla que la premsa digital, els blocs i les xarxes socials han decidit agafar el relleu i fent gala d'aquella dita de 'la imaginació al poder' s'han posat les piles a l'hora d'elaborar notícies que, tot i ser un pèl estranyes, també resulten creïbles encara que només sigui per uns instants. Fins que mires el calendari i dius... Ep! Avui estem a 28 de desembre!!

També hi ha qui diu que tot plegat només són mentides que es diuen i que la cosa no està per a bromes. Però si no ens dediquem una estona, de tant en tant, a riure i distreure'ns em sembla que ho tenim mal amanit. D'acord que ens enganyen dia sí, dia també, que les coses podrien estar molt millor i que calen solucions però, al cap i a la fi, les veritables mentides es diuen la resta dels 364 dies de l'any. El 28 de desembre té la gràcia en el fet que les mentides són la mar de divertides, innocents i gens perverses.

Per posar un parell d'exemples del que us comentava sobre la capacitat imaginativa dels mitjans digitals us poso l'enllaç a un parell de 'notícies' aparegudes en dos mitjans d'aquestes comarques meridionals.

El diari Reus Digital ens comentava la possibilitat que la sèrie 'House' es podria enregistrar al nou Hospital de Sant Joan.

En l'àmbit del Camp de Tarragona, delcamp.cat ens explicava que les trifulques entre Reus i Tarragona per aconseguir que s'hi establís l'empresa Ikea havien motivat que aquesta empresa prengués la determinació d'instal·lar-se a Valls.

Per la seva banda, els serveis informatius de l'emissora Punt 6 Ràdio es feien ressó de la decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'adoptar el sistema de carrils bici reusencs en alguns carrers de la ciutat comtal.

Tot plegat, tal com us deia, és una manera més d'arrencar un somriure o una rialla, cosa que sempre va bé. El mateix somriure o la mateixa rialla que vam poder expressar els reusencs i reusenques que ens vam apropar ahir a la plaça del Mercadal per tal de presenciar l'enlairament de l'Speteck 2010.

Un any més la plaça del Mercadal de Reus va esdevenir base de llançament d'aquest coet anomenat Speteck. Des de fa 3 anys, el Ball de Diables de Reus, recupera en una versió actualitzada aquesta tradició del 28 de desembre que un grup de reusencs va iniciar els anys 50 del segle passat. Com sol passar habitualment el giny no va aconseguit arribar al seu objectiu que enguany era el satèl·lit Fobos, de Mart. Per culminar la missió es va intentar un pla B, però finalment tot va acabar entre flames.

Aquí en podeu veure un vídeo-resum.

També podeu veure més fotos de l'enlairament clicant aquí.

Bones Festes!

Molt bones festes nadalenques a tothom!

No us oblideu de fer cagar el Tió!

I si cliqueu aquest enllaç veureu com us felicito a ritme de xarleston...

http://elfyourself.jibjab.com/view/1XyGq5Y60R9j3UTb

Voleu pa amb oli?

Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens en donen, si no ens en donen
no callarem...

Cançó popular catalana.

Doncs si voleu tastar els diferents tipus d'oli de la denominació d'orígen Siurana només cal que passeu per la plaça de la Llibertat de Reus avui divendres o demà dissabte i feu un recorregut pels estands dels participants.

La 14ª Fira de l'Oli de Siurana oferirà també, com cada any, l'esmorzar popular de dissabte al matí protagonitzat per l'oli nou i diversos productes dels establiments col·laboradors. Després d'esmorzar hi haurà una actuació d'havaneres del grup Balandra.

Nosaltres tots, castellers

S'aixequen torres

en esborrats vestigis

de mortes danses.



Truquen a portes

d'oblit. Desempresonen

llum, ales, aire.



Nua bellesa,

nom sol enllà del nombre,

esclat de festa.



Volem la força

dins l'ordre perfectíssim

de la mesura.



En equilibri,

molt lentament ens alcen

castells de somnis.



Seny, no podríem

acollir-nos per sempre

al teu refugi?



Dreçats captaires,

sense plors ni temença

venim a prínceps.



Homes, la mida

del món, rompem silencis,

triomfs, abismes.



Agermanem-nos

sota l'esplendorosa

pau d'un llarg dia.



Per servir l'únic

senyor que tots triàvem:

el nostre poble.

Salvador Espriu (1913)

Els Castells han rebut la declaració de Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat avui dimarts 16 de novembre del 2010 per part de la UNESCO.






A més a més també ha rebut aquesta declaració el tradicional Cant de la Sibil·la de Mallorca.




Una altra de les declaracions ha anat a para al flamenc.