Bones Festes!

Primera Trobada de Trabucaires de Reus

El 13 de juny del 2009 es va presentar la colla de Trabucaires de Reus - Ball de Pere Joan Barceló. Aquest 2014 celebrem el 5è aniversari amb una Trobada de Trabucaires.

2014:

300 anys de resistència!

5 anys de trabucs!

Pessebre blocaire 2.0 (2009)

Tal com comentava en aquest altre post, des del blog de La Garrofa de Mont-Roig va sorgir la iniciativa de muntar un pessebre blocaire per a aquestes festes.

Després de rebre les diferents aportacions, l'autor de La Garrofa ha muntat el pessebre i en aquest vídeo teniu el resultat. No us el perdeu, és ben bonic i original.

Aquí us deixo la meva aportació al pessebre blocaire: un bou ben modern i eixerit! Busqueu-lo, segur que no us costarà gaire de trobar. Com a pista us diré que s'allotja en una cova.

Molt bones festes a tothom!

Ah! I no us oblideu que avui toca fer cagar el tió. Jo ho faré d'aquí a una estona en companyia de les meves estimades nebodetes i la resta de la família. Us deixo la lletra d'una de les cançons típiques de fer cagar el tió, concretament una versió tradicional de Reus i altres pobles del Baix Camp.

Parenostre del tió,
bon Nadal, que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu los plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó...
Caga tió!
Si no et donarem
un cop de bastó!

Pessebre 2.0, el primer pessebre blocaire

Des de Ca La Garrofa de Mont-roig sorgeix la iniciativa de fer un Pessebre 2.0.

Es tracta de fer un pessebre comunitari amb la col·laboració de tota la comunitat blocaire que s'hi vulgui afegir. Participar és ben senzill, només cal que trieu la figureta que voleu aportar al pessebre i seguiu les senzilles instruccions que trobareu al post garrofaire.

Jo ja he posat fil a l'agulla i he triat la meva figureta. No us la diré, no fós cas que em copiéssiu... Animeu-vos! La idea és força original i segur que serà ben divertit veure el resultat final del gran pessebre que podem muntar tota la família blocaire.

Demanem a Port Aventura que promogui la castanyada

Benvolguts/des responsables de Port Aventura,

Com a ciutadà d’aquest país, vull mostrar-li el més absolut desacord amb la campanya publicitària que el seu establiment està duent enguany (que té continuitat respecte anys anteriors), destinada a la potenciació de la festivitat del Halloween com a atracció del seu complex d’oci.
Crec que la seva empresa, que sovint ha estat presentada com un emblema del país en qüestions d’oci, hauria de ser més sensible a les pròpies tradicions, i aprofitar el seu potencial de captació d’autoctons i turistes per promoure altres tipus de festivitats, amb més història i arrelament en el territori.
Les festes populars són quelcom que ens identifiquen com a país, i com a tals les volem preservar i mantenir. Entenem que la seva ferotge campanya de promoció del Halloween no tan sols no ajuda a aquest manteniment, sinó que creiem que ataca frontalment aquestes festivitats, ja que promou una iniciativa uniformitzadora i sense tradició al país, que no fa més que malmetre una tradició com la Castanyada.
És per això que els demanem la retirada d’aquesta campanya i els convidem a potenciar la Castanyada com a element de màrqueting i de captació de clients. De no ser així, poden comptar que no posaré els peus en el seu establiment.

Atentament,


Si esteu d'acord amb aquesta campanya promoguda pel portal e-criteri només cal que cliqueu aquí.

Podreu signar el manifest i, a més a més, incloure un banner de la campanya en els vostres blocs.

VISCA LA CASTANYADA !!!

Cicle de Nadal, festes paganes?

Qui més qui menys té ben clares quines són les connotacions religioses de les festes de l'anomenat cicle de Nadal. A partir d'aquí hi ha qui es decanta per la vessant més religiosa de la festa i d'altres que ens estimem més incidir en la vessant lúdico-festiva.

Però el cert és que aquestes festes, o una part d'elles, tenen un origen pagà.

De fet, si mirem el diccionari, el paganisme està definit com la religió dels pagans. I en el mateix sentit, es defineix com a pagà aquell que no pertany a cap de les tres religions monoteistes: cristianisme, judaisme i islam.

Amb caràcter general tenim que els antecedents de la celebració del Nadal es troben en les festes anomenades Saturnàlies, que es vivien a l'antiga Roma en honor del déu Saturn. Amb la progressiva implantació del cristianisme a Europa es va fer coincidir aquesta data amb el naixement de Jesucrist.

Cultures anteriors a la cristiana ja havien celebrat el solstici d'hivern, quan les nits s'escurcen i la llum del sol comença a guanyar terreny a la foscor. En el costumari popular nadalenc encara trobem manifestacions que fan palès l'antic origen solsticial de la festa com, per exemple, el costum de tenir un tió a la llar.

Pel que fa a la festa anomenada dels Sants Innocents, el 28 de desembre, segons diuen alguns experts, també és d'origen pagà. Sembla que ser que aquest dia començaven unes festes que duraven molts dies i acabaven amb el Carnestoltes. D'aquí vindria la dita 'De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes'. Com que en aquesta època la terra no era productiva, la gent s'havia d'entretenir amb facècies i bromes de tot tipus per passar l'estona.

I al tortell de Reis, el pastís característic que ens menjarem com cada any aquest 6 de gener, també se li dona un origen pagà ja que quan el romans celebraven l'any nou elaboraven uns tortells rodons fets amb figues, dàtils i mel que repartien entre plebeus i esclaus. Al seu interior posaven una fava seca i aquell que la trobava era anomenat rei de la festa.

Ja sabeu que ara qui troba la fava és a qui toca pagar el tortell i qui troba la figureta és nomenat rei d'aquesta festa discreta.

La tradició de menjar el tortell de Reis la podem trobar també en altres països d'Europa.

A França tenen la Galette des Rois, a Gran Bretanya el Three Kings'Cake i a Alemanya el Dreikönigskuchen.

En altres indrets tot i que no celebren el dia de Reis tal com el coneixem aquí sí que hi ha unes celebracions determinades coincidint amb aquesta data.

A Colòmbia, les figures del padrí i la padrina són molt importants. Per aquest motiu, el dia de Reis són els padrins els que lliuren els regals als seus fillols.

Pel que fa a Xile, tot i que el dia de Reis no se celebra, aquest dia l'anomenen Pascua de los Negros. D'aquesta manera s'honora el fet que un dels tres Reis Mags va venir d'Àfrica.

A Itàlia, sí que es reben regals el 6 de gener. Ara bé, no són els reis qui els porten sinó una bruixa anomenada Befana que diuen que vola a sobre d'una escombra per les teulades amb un sac ple de regals.

Tot sembla derivar de la tradició segons la qual la bruixa Befana fou invitada pels reis d'Orient, que van passar per casa seva camí de Betlem, a acompanyar-los. La dona va declinar la invitació i, penedida, surt cada any per aquestes dates a repartir regals per demostrar-ho.

Ninou

L’1 de gener, diada de Cap d’Any, és el primer dia de l’any segons el calendari Gregorià.

Generalment ens referim a aquest dia amb el terme Any Nou però hi ha una altra forma de referir-s'hi que s'utilitza força al nord i al centre de Catalunya. És el mot Ninou. Aquesta paraula no és res més que l'adaptació popular del terme llatí 'Annum Novum'.

En algunes poblacions s’organitzen celebracions festives per veure els raigs del primer sol de l'any. Aquesta diada comença amb els aplecs i les revetlles nocturnes i ve marcada pel desenvolupament de la nit anterior. Per a moltes persones és un dia de descans, mentre que per a d’altres és un moment d’especial introspecció, marcat per l’esperança, durant el qual es plantegen bons propòsits i desitjos, seguint allò d'any nou, vida nova.

Era costum, en un temps no gaire llunyà, que tal dia com avui es dugués a terme la tradició coneguda amb el nom de ninou o les ninoves. La quitxalla passava pels carrers de la vila fent una visita a les cases de parents i coneguts per tal de desitjar-los un bon any. Solien dur un cistell penjat del braç per posar-hi els obsequis que els donarien en aquestes cases que visitaven i que acostumaven a ser fruits autòctons de la terra.

També antigament s’oferien presents uns familiars als altres. Aquesta tradició es va fer extensa a tothom i sovint eren les classes més humils o pobres qui oferien a les classes més ben estants, però alhora també s’utilitzaven aquestes ofrenes amb més valor econòmic per a obtenir altres tipus de favors. Això va fer que les autoritats tant civils com religioses ho veiessin amb mals ulls i es van arribar a prohibir o limitar a certs articles.

Hi ha uns quants refranys que es refereixen al Ninou:

Ninou, ninou, la cua de bou

Per Ninou s'allarga el dia, però no el sou

Per Ninou, tracte nou i paga el sou

Per Ninou un pas de bou