Sobre la pólvora

La pólvora és una mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat. És una substància sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits. S'usa, entre altres funcions, per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions o preparar focs d'artifici.

D'origen incert, sembla que la pólvora va ser produïda per primera vegada a la Xina, on era usada en focs d'artifici, i introduïda a Occident pels àrabs, que potser ja la varen emprar l'any 1257, amb objectius militars.

Com a substància explosiva és utilitzada principalment com a propulsor de projectils en les armes de foc i com a propulsor i amb finalitats acústiques en els jocs pirotècnics. Està composta de determinades proporcions de nitrat de potassi (salnitre), carbó i sofre. La seva deflagració és de 600 a 700 m/seg.

Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups: el de les pólvores ordinàries i el de les pólvores sense fum. Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades.

El terme pólvora negre va ser encunyat cap a finals del segle XIX per distingir la pólvora tradicional de les noves formulacions de la pólvora sense fum. També hi ha la parcialment sense fum, que redueix de manera significativa les quantitats de fum i els productes de combustió, i que oscil·la entre un color bronzejat, color marró a groc o blanc. La majoria d'aquests productes, variants del sense fum en pols van deixar de fabricar-se a la dècada del 1920.

Químicament, el carbó i el sofre cremen gràcies al nitrat potàssic, que és el comburent, ja que subministra l'oxigen per a la combustió. Es pot emprar nitrat sòdic (nitro de Xile), però és higroscòpic, és a dir, condensa sobre el mateix la humitat de l'ambient.

També hi ha una altra pólvora que en comptes de nitrat potàssic fa servir clorat potàssic. És la que es fa servir en pirotècnia. El clorat de potassi no és molt higroscòpic i funciona millor que el nitrat de potassi, però la combustió del carbó i el sofre es fa molt més ràpidament, essent gairebé explosiva. Per això s'usa en pirotècnia.

La pólvora negra és una barreja de granulat: nitrat, que subministra l'oxigen per a la reacció; carbó de llenya, que proporciona carboni i altres combustibles per a la reacció, i sofre, que disminueix la temperatura d'ignició i augmenta la velocitat de combustió.

La controvèrsia sobre quina cultura va descobrir la pólvora encara segueix viva i envoltada d'incerteses. Han predominat determinades afirmacions simplistes que atribueixen només als xinesos l'invent de la pólvora i de les armes de foc. Tanmateix, el més probable, com en el cas de la roda, és que es produís un origen en paral·lel. La pólvora va ser 'coinventada' o 'codescoberta' al mateix temps o poc després que el xinesos la coneguessin, en cultures prou distants i amb un mínim contacte directe entre si. Els principals arguments a favor de la codescoberta és que la pólvora també pot haver estat inventada pels àrabs, pel monjo Anglès Roger Bacon, o pels germànics (segons la tradició, va ser un frare, Berthold Schwarz). Existeixen evidències literàries i arqueològiques que corroboren aquestes afirmacions.

Algunes teories parlen de la introducció per Marco Polo de la pólvora a Europa. Tot i així es considera que si existeix el descobriment europeu directe ho és per part de Roger Bacon al segle XIII a partir de documents àrabs. Aquesta teoria és molt més fiable i factible, car com molts dels contactes existents entre Orient i Occident, aquest també podia haver estat a través dels àrabs més que no pas d'un sol viatger dels molts que han recorregut món al llarg de la història.

Berthold Schwarz, un monjo alemany, a començaments del segle XIV, pot haver estat el primer a emprar pólvora per impulsar un projectil, encara que sembla ser que per aquesta mateixa època els àrabs ja l'havien fet servir amb aquesta mateixa finalitat a la Península Ibèrica, segons es desprèn de les cròniques del rei Alfons XI de Castella. Aquesta seria la primera referència escrita de l'ús de la pólvora amb finalitats militars, si bé hi ha qui sosté que aquesta mateixa substància ja havia estat utilitzada, també pels àrabs, a la defensa de la ciutat de Niebla (Huelva) quan va ser assetjada per Alfons X el Savi, gairebé un segle abans.

Siguin quines siguin les dades precises i les identitats dels seus descobridors i els primers usuaris, el cert és que la pólvora es fabricava a Anglaterra el 1334 i que el 1340 Alemanya comptava amb instal·lacions per produir-la.

El primer intent d'emprar la pólvora per minar els murs de les fortificacions es va dur a terme durant el setge de Pisa (Itàlia) el 1403. A la segona meitat del segle XVI, la fabricació de pólvora era un monopoli de l'estat en la majoria dels països.

Va ser l'únic explosiu conegut fins el descobriment de l'anomenat or fulminant, un poderós explosiu utilitzat per primera vegada el 1628 durant les guerres que es van produir al continent europeu.

Font: Viquipèdia


Sigui com sigui, a mi personalment el que més m'agrada de la pólvora és el seu ús festiu...

L'Aleixar (1-8-09): una petita representació dels Trabucaires de Reus a la cercavila del II Aplec del Camp


Reus (29-6-09): actuació de lluïment dels Trabucaires de Reus el dia de Sant Pere al migdia


Caseres (21-6-09): Trobada de Trabucaires de Catalunya (disparada conjunta)


Reus (13-6-09): els Trabucaires de Reus a la Fira Reus Viu el Vi