9è Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus

Reus acull la que serà novena edició del Memorimage 2014, Festival Internacional de Cinema amb imatges d'arxiu, del 5 al 9 de novembre.

La inauguració es farà el dimecres 5 de novembre amb la projecció de '1989, com va caure el Mur de Berlín', un relat dels esdeveniments que van desencadenar la caiguda del Mur. A la cloenda de dissabte 8 de novembre es projectarà 'Sobre la marxa', la història d'un home que va crear construccions inversemblants al bosc amb les seves pròpies mans.

La Secció Oficial ens explicarà la cara més fosca de la Transició Espanyola amb 'Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta', l'alliberament de l'ocupació nazi de Brussel·les, amb 'Brussel·les 1944', la lluita de la iniciativa popular que va paralitzar el projecte de la Platja Llarga de Tarragona a 'La platja llarga' i el desafiament al llegat de Mandela a 'Nelson Mandela, el mite i jo'.

La Secció MemoriReus permetrà conèixer l'enigma de les restes del naufragi d'un vaixell el 1914 a 'L'últim viatge de l'Almirall de Kersaint. També es tractarà la història del professor Antoni Benaiges, de Mont-roig, afusellat durant la Guerra Civil a 'El retratista'. A 'Dalí, l'emperador de l'acció' descobrirem les particularitats de la visita que Dalí va fer a Tarragona el 1973. 

A més a més, descobrirem els secrets i les anècdotes del rodatge de 'Com es va fer... Prim, anatomia d'un general'. 

En la vessant de cinema per a tota la família 'Charlot, feliços 100 anys!' oferirà una selecció de curts de 1914 del geni del cinema mut.

Podeu consultar tota la programació del festival en aquest enllaç.

 

El Memorimage és un festival competitiu centrat en pel·lícules que incorporen imatges d'arxiu en moviment. amb la idea de recuperar i conservar el patrimoni audiovisual. 

A més a mes de les projeccions, el Memorimage es complementa amb altres activitats paral·leles per a tot tipus de públic, de cara a fer del festival un punt de trobada, descobriment i debat sobre l'ús de les imatges d'arxiu al cinema.

8è Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus

Des del dimecres 6 de novembre i fins el dissabte 9, la ciutat de Reus acull la vuitena edició del Memorimage, Festival Internacional de Cinema amb imatges d'arxiu.

El Memorimage és un festival competitiu centrat en pel·lícules que incorporen imatges d'arxiu en moviment, amb la idea de transmetre la valorització del passat en el camp del cinema. Una iniciativa innovadora que aposta pel descobriment, la recuperació i la conservació del patrimoni audiovisual. Un festival pensat per a l'entreteniment, la creació i la participació de tota mena de públic, petits i grans, cinèfils i professionals.  Un exercici per a la memòria individual i col·lectiva.

Com a les edicions anteriors, el Memorimage combina projeccions de pel·lícules amb altres activitats paral·leles dirigides a tot tipus de públic, de cara a fer del festival un punt de trobada, descobriment i debat sobre l'ús de les imatges d'arxiu al cinema.

Enguany les Terres de l'Ebre seran les protagonistes de la inauguració i de la cloenda del festival, amb la projecció de 'Buda. L'illa del Delta', el dimecres 6 de novembre, i 'Cròniques de la Sènia', el dissabte 9 de novembre.

En aquesta vuitena edició es projectaran 8 llargs i 18 curts al Teatre Bartrina. Un total de 20 produccions són catalanes i les 6 restants són internacionals i provenen d'indrets com els EUA, Israel, Alemanya o França, També es podrà descobrir el procés creatiu de recerca i utilització d'imatges d'arxiu o els secrets que hi ha darrera dels muntatges 'Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona' i 'Avi, et trauré d'aquí' a través de l'activitat 'Com es va fer...' que tindrà lloc al Centre de Lectura.

La secció MemoriReus, destinada a films amb temàtica o producció del Camp de Tarragona, projectarà enguany el film 'Parlem de Salou. Els inicis d'un segle'. D'altra banda, dintre d'aquesta mateixa secció, el comunicador reusenc Andreu Buenafuente presentarà divendres 7 de novembre el film amateur 'Victòria de Cabretes', realitzat els anys 70 per Josep Maria Baiges i Joan Pons. En aquesta pel·lícula humorística d'arxiu apareix Joan Buenafuente, pare de l'Andreu, conegut com 'Juanillo', junt amb altres ciutadans de Reus.

Una altra de les seccions, el MemoriJove, aproparà al públic la documentació inèdita del consell de guerra al que va ser sotmès Jordi Pujol l'any 1960, amb el documental 'Pujol/Catalunya'.

El públic més jove podrà gaudir d'una secció específica amb el MemoriXics, que projectarà diversos films del director i actor Charles Chaplin.

Podeu trobar tota la informació i la programació completa al lloc web oficial del festival: 

www.memorimagefestival.org

Torna el Memorimage a Reus

Des d'avui dimecres 10 de novembre i fins el proper dissabte 13 Reus acull la cinquena edició del Memorimage, Festival Internacional de Pel·lícules amb imatges d'arxiu.

Si us voleu informar i conèixer la programació completa del festival cliqueu aquí.

40 anys de cineclub al Centre de Lectura de Reus

El 4 de desembre passat va fer 40 anys de la primera projecció al cineclub del Centre de Lectura. Un grup de pioners del cinema i d'altres inquietuds socials d'uns moments foscos de les darreries del franquisme van fer possible que l'antic Teatre Bartrina del Centre de Lectura acollís la projecció de 'Los olvidados' de Luis Buñuel, presentada per l'inoblidable savi i combatent del cinema Miquel Porter-Moix. Enric Roig, Pere Prats (creador del logo del cineclub), Patrici Ricart i Josep Borrell foren aquests pioners.

Font d'informació: Secció de cineclub del Centre de Lectura

Per celebrar aquest 40è aniversari s'ha organitzat un cicle que permetrà tornar a visionar les 15 pel·lícules amb més èxit projectades al cineclub durant aquestes quatre dècades.

Les projeccions es podran veure en periodicitat quinzenal els dimecres de gener a maig i d'octubre a desembre a la sala d'actes del Centre de Lectura de Reus, a partir de dos quarts de 8 del vespre. L'entrada és gratuïta.

Si voleu conèixer la programació completa d'aquest cicle especial cliqueu aquí.

Evidentment també podeu assistir a les projeccions de la programació habitual del cineclub els divendres a les 10 de la nit al Teatre Bartrina.

Memorimage 2009

Del 4 al 8 de novembre Reus viurà una nova edició, la quarta, del Memorimage, Festival internacional de cinema amb imatges d'arxiu.

Si voleu visitar el lloc web del festival cliqueu aquí.

Per descarregar-vos el programa en format pdf cliqueu aquí.

Maurice Jarre (1924-2009)

Els compositors se'n van, però la música perdura en el temps.

Llegiu la notícia aquí.



Perquè una pel·lícula sigui una bona pel·lícula necessita de manera indispensable una bona banda sonora.

No hauria de ser notícia

En un país normal el fet que el cinema es pugui veure en la llengua pròpia no hauria de ser notícia.



En un país normal el 100% (i no el 50%) de les pel·lícules haurien d'estar doblades en la llengua pròpia.

Continua el Festival Memorimage a Reus

Al llarg de tota la setmana es pot seguir gaudint en diversos indrets de la ciutat de Reus de les diferents projeccions incloses en la programació del Festival Memorimage.

Entre altres actes, avui a les 9 del vespre la sala Santa Llúcia acollirà la projecció del llargmetratge Llach, la revolta permanent. Un film basat en el retorn de Lluís Llach a Vitòria, el març del 2006, per oferir un concert en record de les víctimes del 3 de març de 1976.




Campanades a morts
(Lluís Llach)

I

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

II

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.

III

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostre cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.

Recordant...

Avui es donava a conèixer la notícia.

L'escriptor i divulgador científic britànic Arthur C. Clarke va morir ahir a la nit als 90 anys per una insuficiència respiratòria en un hospital de Colombo, capital de Sri Lanka, on vivia des del 1956. Clarke es va convertir en un mite el 1968 gràcies a 2001: Una odissea de l'espai pel·lícula dirigida i produïda per Stanley Kubrick. Aquell film sobre la història de la humanitat només va aconseguir un Oscar, als millors efectes especials, però va obtenir més reconeixement amb el pas dels anys: el d'obra mestra de la ciència-ficció. El film de Kubrick estava inspirat en El centinela (1951), novel·la d'Arthur C. Clarke. Cineasta i escriptor van treballar junts en la creació del guió de la pel·lícula i un llibre que explicava moltes claus i es va titular igual que la cinta.



La primera vegada que vaig veure aquesta pel·lícula devia tenir 11 o 12 anys, com a molt. Des d'aquella perspectiva veies l'any 2000, o 2001, com una fita llunyana. Era mític parlar de l'any 2000 com si fós una cosa que havia de canviar el món de manera impressionant.

També a aquelles edats, recordo referir-me a les persones de 40 anys amb un... va, aquest és un iaio de 40 anys! Quan deia això els pares (que estaven precisament al voltant dels 40) reien i jo no acabava d'entendre el perquè de les seves rialles.

Després, més depressa del que semblava, va arribar l'any 2000, i el 2001...

Arriba, t'hi trobes al mig i veus que sí, que les coses han canviat força. Però tampoc n'hi havia per tant. Hi ha coses que sí que s'assemblen una mica a allò que pronosticava la pel·lícula però d'altres no.

I t'adones també que ja n'has fet 40, que no ets cap iaio (ni molt menys!). Llavors és quan entens perfectament el motiu d'aquelles rialles dels pares.


Sigui com sigui penso que 2001: una odissea de l'espai és una gran pel·lícula. Fa uns anys que me la vaig comprar en DVD per afegir-la a la meva col·lecció de pelis en aquest format. És d'aquelles pel·lícules que, per molt que l'hagis vist, de tant en tant ve de gust tornar-la a veure.



Encara ara, l'escena dels micos combinada amb la música de fons, em fa posar la pell de gallina.

'El coronel Macià' al festival Memorimage

Fa més o menys una hora i mitja que ha finalitzat la projecció del film
El coronel Macià en el marc de la segona edició a Reus del Festival Memorimage.

Tot i que la projecció no té un format documental sinó que és un film de ficció, això sí basat en personatges i esdeveniments reals, reflecteix molt bé una part molt important de la història de Catalunya.

Tots sabem que Francesc Macià va proclamar la República l'any 1931 i també coneixem alguns fets previs a aquesta proclamació, la seva lluita com a diputat a Madrid, la creació d'Estat Català i d'un exèrcit d'alliberament nacional, la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya o l'etapa que anomenem com la de l'avi Macià. El que potser ja no coneixem tan bé o, si més no, ens convé refrescar la memòria històrica, són els esdeveniments que van portar a convertir un militar monàrquic en un independentista català. I aquesta pel·lícula ens ajuda molt a fer aquest exercici de memòria.

Uns fets històrics molt ben tractats per part del director, a més d'uns actors i unes actrius que en tot moment transmeten els sentiments dels personatges i una bona banda sonora ens fan estar atents a cadascuna de les escenes en un clímax d'emocions que va creixent al llarg de la projecció fins arribar a les darreres imatges, les de Francesc Macià proclamant la República Catalana.