Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espectacles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espectacles. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de novembre del 2014

9è Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus


Reus acull la que serà novena edició del Memorimage 2014, Festival Internacional de Cinema amb imatges d'arxiu, del 5 al 9 de novembre.





La inauguració es farà el dimecres 5 de novembre amb la projecció de '1989, com va caure el Mur de Berlín', un relat dels esdeveniments que van desencadenar la caiguda del Mur. A la cloenda de dissabte 8 de novembre es projectarà 'Sobre la marxa', la història d'un home que va crear construccions inversemblants al bosc amb les seves pròpies mans.

La Secció Oficial ens explicarà la cara més fosca de la Transició Espanyola amb 'Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta', l'alliberament de l'ocupació nazi de Brussel·les, amb 'Brussel·les 1944', la lluita de la iniciativa popular que va paralitzar el projecte de la Platja Llarga de Tarragona a 'La platja llarga' i el desafiament al llegat de Mandela a 'Nelson Mandela, el mite i jo'.

La Secció MemoriReus permetrà conèixer l'enigma de les restes del naufragi d'un vaixell el 1914 a 'L'últim viatge de l'Almirall de Kersaint. També es tractarà la història del professor Antoni Benaiges, de Mont-roig, afusellat durant la Guerra Civil a 'El retratista'. A 'Dalí, l'emperador de l'acció' descobrirem les particularitats de la visita que Dalí va fer a Tarragona el 1973. 

A més a més, descobrirem els secrets i les anècdotes del rodatge de 'Com es va fer... Prim, anatomia d'un general'. 

En la vessant de cinema per a tota la família 'Charlot, feliços 100 anys!' oferirà una selecció de curts de 1914 del geni del cinema mut.

Podeu consultar tota la programació del festival en aquest enllaç.



 
El Memorimage és un festival competitiu centrat en pel·lícules que incorporen imatges d'arxiu en moviment. amb la idea de recuperar i conservar el patrimoni audiovisual. 

A més a mes de les projeccions, el Memorimage es complementa amb altres activitats paral·leles per a tot tipus de públic, de cara a fer del festival un punt de trobada, descobriment i debat sobre l'ús de les imatges d'arxiu al cinema.


dimarts, 15 d’abril del 2014

Ciutòpolis, l'esperada òpera rock de Roger Benet

Feia força temps, ben bé quatre anys, que el cantautor (o bandautor com s'anomena ell mateix) tarragoní Roger Benet comentava que estava preparant una òpera rock i que volia que fos un espectacle diferent al que ens tenia acostumats fins ara, sense perdre, això sí, el seu estil peculiar.


Després d'aquests quatre anys de preparació, el nou treball ha vist finalment la llum i arriba al públic amb el títol de 'Ciutòpolis'. Un disc que ha estat possible, com tantes altres propostes musicals i culturals en general, gràcies a les diferents col·laboracions en el projecte de micro-mecenatge que el Roger va endegar fa uns mesos.


Divendres 11 d'abril, en el marc de la 20a edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, Roger Benet va fer la presentació al Teatre Metropol de la seva ciutat natal. 


Per a l'ocasió comptava amb un bon nombre de coneguts i reconeguts músics. A més del grup que l'acompanya habitualment, els Oximorònics (Dani Catena, Jorge Varela, Àngel Arroyo, Toni Just i Pep Espasa), es presentava també la Vicens Martín Dream Big Band que va preparar uns arranjaments especials. Vicens Martín ha estat el creador i director de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. En la seva constant recerca musical ha creat la seva pròpia orquestra: la Dream Big Band, formació amb la qual ha editat el disc 'Els fruits saborosos'. A aquesta munió de músics s'hi afegia el percussionista David Rincón, de manera que l'escenari del Teatre Metropol aplegava un total de 18 músics.



Amb una veu, com la que podem escoltar en qualsevol tren o metro, anunciant la "propera parada Ciutòpolis" comença l'espectacle. A través de la música anem vivint les diferents sensacions i vicissituds del personatge que acaba d'arribar a aquesta ciutat utopia. Moments trepidants, moments tensos, moments relaxats, instants de solitud enmig del brogit i de l'anar i venir de la gent... Un cúmul de sensacions que la combinació dels diversos instruments s'encarrega de transmetre al públic i que passen per diferents estils musicals que van des dels ritmes més soul i jazz fins a melodies que ens recorden els millors moments del rock simfònic i progressiu. Les experiències vitals del personatge recorren així tots els camins de la música en les seves diferents vessants i mantenen l'expectació fins al darrer moment.

Després de desgranar cadascuna de les cançons i veient que el públic encara en volia més, ens van oferir un bis del tema més canyero, segons confessava el mateix Roger.

En definitiva, un espectacle altament recomanable que, de ben segur, hi haurà ocasió de tornar a veure. De moment no hi ha un calendari de noves presentacions de manera immediata. Restarem atents a les novetats.

dimarts, 11 de març del 2014

16a edició del FEC Festival Europeu de Curtmetratges a Reus

Del 12 al 16 de març Reus acull la setzena edició del FEC Festival Europeu de Curtmetratges. Un festival de cinema dedicat a curtmetratges de ficció europeus, l'únic d'aquestes característiques a Catalunya.




El FEC va néixer l'any 1998 a la localitat de Cambrils com a mostra de curtmetratges estatals. L'any 2002 el certamen va créixer i es va convertir en festival europeu, compartint dues seus: Cambrils i Reus. Des de l'any 2013 el FEC s'ha desplaçat a la localitat de Reus on té lloc el certamen cada any, a mitjan de març. 

El festival va comptar amb la col·laboració del director de cinema Bigas Luna des de l'inici del certamen i fins a la seva mort el passat 2013. El llegat de Bigas Luna, però, continua viu al FEC a través del premi que porta el seu nom. 



El FEC té una secció competitiva, amb curtmetratges europeus contemporanis, i un seguit d'activitats paral·leles, com ara seminaris, exposicions, tallers o projeccions especials. Constitueix un espai on, a més de poder veure els millors curtmetratges europeus de cada any, esdevé lloc de trobada entre directors, públic i estudiants de cinema. La majoria de directors europeus acudeixen al FEC a presentar les produccions que tenen a concurs. És un dels festivals de referència en la selecció de candidats dels premis 'Goya' al millor curtmetratge.


Per a més informació podeu consultar aquest enllaç: www.fecfestival.com


dimecres, 22 de gener del 2014

Comença el BarnaSants 2014, XIX Festival de cançó d’autor

El festival es desenvoluparà del 23 de gener al 14 d’abril i comptarà amb més de 100 concerts, amb noms destacats del panorama català, així com també de l’estat espanyol i convidats internacionals.

El concert de Dani Flaco, amb les entrades exhaurides, donarà el tret de sortida al festival dijous 23 de gener a l’Auditori de Barcelona. S’ha previst un segon concert d’aquest cantautor per al divendres 24 de gener.

‘La pàtria és el poble’ és el lema del BarnaSants Festival de Cançó d’autor que enguany arriba a la 19a edició. S’ha volgut escollir un seguit d’intèrprets i grups que donin protagonisme a la paraula, al poble i als drets socials. El festival continua cridant a l’inconformisme a artistes i espectadors davant de l’actualitat política i social del nostre país. Una lluita i una reivindicació que són cada cop més necessaris.

Autors d’una generació actual que bull, com ara Cesk Freixas, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Els Catarres, Oliva Trencada, Andreu Rifé, Pepet i Marieta, Albert Palomar, la Iaia, Meritxell Gené, Bikimel, Mazoni, Blaumut, Pedro Guerra, entre molts d’altres, comparteixen cartell amb noms emblemàtics de la cançó del país, com ara Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Marina Rossell, Joan Isaac, Coses o Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en un festival que, un any més, obre les portes a l’escena internacional convidant diversos artistes de cultures germanes com la llatinoamericana i la italiana. 

En aquesta edició l’espai de l’Auditori de Barcelona pren una importància rellevant acollint força concerts.

El BarnaSants ha preparat una sèrie de concerts que seran únics i que han estat concebuts especialment per a l’ocasió. Tres d’ells posen el focus en la història del país. El primer es fa en el marc del Tricentenari. El 30 de gener una sèrie d’artistes es reuniran per homenatjar el General Moragues. Entre aquests artistes hi trobem Maria del Mar Bonet, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Miquel Gil o Rafael Subirachs, entre altres, amb Mesclat com a banda.

El 22 de març, un espectacle de cançons, poesia i testimonis directes i indirectes commemorarà la Guerra Civil amb les veus de Feliu Ventura, Bikimel, Enric Hernàez, Manel Joseph, Rusó Sala, Mike Wild, Dani Caracola i el grup Rosa Luxemburg.

En aquesta mateixa línia, Joan Isaac presentarà un concert especial en que BarnaSants li ha demanat que commemori el 40è aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich. L’espectacle, titulat ‘Cançons d’amor i d’anarquia’, comptarà amb la participació d’amics i convidats i serà enregistrat per a la col·lecció BarnaSants.

Amb el títol ‘Si els fills de puta volessin... el Quico es faria caçador’ Pi de la Serra serà homenatjat per una colla de cantautors joves que versionaran els seus clàssics i del qual en resultarà un disc de versions. Un Pi de la Serra que, al seu torn, anirà fins a Alcoi molt ben acompanyat per Amadeu Casas i Joan Pau Cumelles per oferir un concert on repassarà les seves cançons més emblemàtiques.

Els valencians Obrint Pas passen pel festival el dia 6 de març a l’Auditori de Barcelona, en la seva darrera aturada al Principat abans de posar punt i final a la seva trajectòria a València. I el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura torna als escenaris presentant el 4 d’abril el seu nou disc ‘Referents’, un disc de versions, homenatges i rareses que celebra els 20 anys del cantant a l’escenari. 

Un any més, alguns dels concerts del BarnaSants seran enregistrats per formar part de la col·lecció BarnaSants. És el cas de Verdcel, que gravarà disc nou en directe. També es presentaran els concerts gravats del 2013: el cubà Vicente Feliú, la mexicana Maria Inés Ochoa i Xavier Baró, que clourà el festival, retornen per presentar els seus concerts ja editats en format CD per a la col·lecció. 

El Festival ha convidat un any més artistes llatinoamericans. Actuaran l’uruguaià Edu ‘Pitufo’ Lombardo, la xilena Pascuala Ilabaca i Katia Cardenal, de Nicaragua. Aquest any, a més, el festival s’atura a Itàlia, amb el cicle Cosi di Amilcare, que oferirà els concerts de Sestomarelli, Bobo Rondelli, Juan Carlos Biondini, Massimo Priviero, Lu Colombo i Vittorio De Scalzi & Armando Corsi. 

Més enllà de Barcelona, el BarnaSants també ofereix concerts a altres poblacions dels Països Catalans, com Alcoi, Altafulla, Castelldefels, Gelida, Hostafrancs, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Sant Boi de Llobregat. En total, 22 sales acullen els artistes del festival, la meitat de les quals són noves: el Teatre Calderón d’Alcoi, el Centre Cultural Albareda de Barcelona, el Casinet d’Hostafrancs, Fizz Barcelona, el Centre Cultural de Gelida i l’Unió Casal Gelidenc, Pallissa Era del Senyor d’Altafulla, la Nova Jazz Cava i l’Auditori Municipal, tots dos de Terrassa, i l’Espai d’Art Tinta Roja.

Enguany el BarnaSants està dedicat a la memòria de Joana Raspall, Josep Fortuny, Constantino Romero, Stéphan Hessel, George Moustaki, Bigas Luna, José Luís Sanpedro, Nelson Mandela, Uri Caballero, Víctor Ammann i els miners de Súria.

Per a més informació i per consultar tota la programació podeu visitar el lloc web del festival:

dilluns, 4 de novembre del 2013

8è Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus

Des del dimecres 6 de novembre i fins el dissabte 9, la ciutat de Reus acull la vuitena edició del Memorimage, Festival Internacional de Cinema amb imatges d'arxiu.

El Memorimage és un festival competitiu centrat en pel·lícules que incorporen imatges d'arxiu en moviment, amb la idea de transmetre la valorització del passat en el camp del cinema. Una iniciativa innovadora que aposta pel descobriment, la recuperació i la conservació del patrimoni audiovisual. Un festival pensat per a l'entreteniment, la creació i la participació de tota mena de públic, petits i grans, cinèfils i professionals.  Un exercici per a la memòria individual i col·lectiva.

Com a les edicions anteriors, el Memorimage combina projeccions de pel·lícules amb altres activitats paral·leles dirigides a tot tipus de públic, de cara a fer del festival un punt de trobada, descobriment i debat sobre l'ús de les imatges d'arxiu al cinema.





Enguany les Terres de l'Ebre seran les protagonistes de la inauguració i de la cloenda del festival, amb la projecció de 'Buda. L'illa del Delta', el dimecres 6 de novembre, i 'Cròniques de la Sènia', el dissabte 9 de novembre.

En aquesta vuitena edició es projectaran 8 llargs i 18 curts al Teatre Bartrina. Un total de 20 produccions són catalanes i les 6 restants són internacionals i provenen d'indrets com els EUA, Israel, Alemanya o França, També es podrà descobrir el procés creatiu de recerca i utilització d'imatges d'arxiu o els secrets que hi ha darrera dels muntatges 'Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona' i 'Avi, et trauré d'aquí' a través de l'activitat 'Com es va fer...' que tindrà lloc al Centre de Lectura.

La secció MemoriReus, destinada a films amb temàtica o producció del Camp de Tarragona, projectarà enguany el film 'Parlem de Salou. Els inicis d'un segle'. D'altra banda, dintre d'aquesta mateixa secció, el comunicador reusenc Andreu Buenafuente presentarà divendres 7 de novembre el film amateur 'Victòria de Cabretes', realitzat els anys 70 per Josep Maria Baiges i Joan Pons. En aquesta pel·lícula humorística d'arxiu apareix Joan Buenafuente, pare de l'Andreu, conegut com 'Juanillo', junt amb altres ciutadans de Reus.

Una altra de les seccions, el MemoriJove, aproparà al públic la documentació inèdita del consell de guerra al que va ser sotmès Jordi Pujol l'any 1960, amb el documental 'Pujol/Catalunya'.

El públic més jove podrà gaudir d'una secció específica amb el MemoriXics, que projectarà diversos films del director i actor Charles Chaplin.

Podeu trobar tota la informació i la programació completa al lloc web oficial del festival: 




dissabte, 12 d’octubre del 2013

Obrint Pas en acústic, travessia musical carregada de missatges

El mes de març passat els valencians Obrint Pas anunciaven una aturada indefinida després de 20 anys als escenaris. Un acomiadament del públic que farien mitjançant un seguit de concerts al llarg de tot un any: la gira Seguirem.

La gira va començar amb diversos concerts en format elèctric, un dels quals vam tenir ocasió de viure el mes de juny passat a les Barraques de Festa Major de Reus. Aleshores, el Parc de la Festa aconseguia un ple històric amb més de 10.000 persones que vam poder gaudir del directe potent al que ens tenen acostumats des de sempre els Obrint Pas.



Aquests darrers mesos de l'any la gira continua, combinant els concerts en format elèctric amb uns altres en format acústic. Un format que, segons el grup, va néixer ara fa vint anys quan començaven a tocar en ateneus i centres socials.

I Reus ha estat novament un dels llocs que han acollit un concert dels valencians, en aquesta ocasió en acústic. Divendres 11 d'octubre, el Teatre Bartrina s'omplia de gom a gom per tornar a viure el directe d'un grup que hem pogut veure en força ocasions. El mateix Xavi Sarrià, cantant de la formació, recordava, com ha fet altres vegades, el primer concert que van fer a La Palma en els seus inicis quan, recordava també, encara existia el Sarri, un d'aquells bars del rotllo que va ser un referent per a molt jovent de Reus i comarca durant els anys noranta.

El concert d'ahir divendres havia generat molta expectació, les entrades s'havien exhaurit dies abans i, atès que no eren entrades numerades, mitja hora abans de començar el concert el públic ja s'havia apressat a aconseguir un bon lloc. 

Passaven pocs minuts de les nou del vespre i els primers sons de l'espectacle acústic es començaven a deixar sentir. En un escenari on podíem veure diversos panells il·luminats amb les portades de tots els discos editats fins ara, un solo de viola de roda a càrrec d'Abel García anava donant pas a la resta de components del grup. 

Des d'un primer moment l'espectacle acústic aconsegueix crear un clima íntim i personal, sense deixar de banda la vessant reivindicativa i de denúncia social que ha caracteritzat des de sempre les cançons dels Obrint Pas. 


La incorporació d'instruments com la viola de roda, el llaüt, panderos, percussions o un contrabaix, a més de l'habitual dolçaina i les guitarres, crea un clima que ens porta a fer una travessia musical que, al mateix temps, està carregada de missatges de tota mena. No manquen les referències a fets d'actualitat com ara les tragèdies dels naufragis d'immigrants a Lampedusa o el també recent cas dels terratrèmols a causa del projecte Castor. Denúncia social, reivindicació, defensa de la llengua, comentaris a l'entorn de les lluites del professorat, tot ben amanit amb les cançons més noves i les més antigues a les quals imprimeixen uns sons molt mediterranis creant una atmosfera que fa viure d'una manera força diferent cadascuna de les cançons. Amb l'afegit d'un públic que també participa picant de mans en els moments que cal fer-ho, taral·larejant cançons o jugant a una mena de karaoke entre la dolçaina de Miquel Gironès i les veus del públic.  




Els bisos comencen de la mateixa manera que el concert. El solo de viola de roda va donant pas a la resta del grup i en aquests bisos els Obrint Pas ens ofereixen alguns dels temes més emblemàtics com 'Som' o 'La Flama'. El concert va pujant d'intensitat i el públic ja té ganes d'aixecar-se del seient i ballar, tot i que es manté la màgia de l'acústic.


Els Obrint Pas s'acomiadaven del públic reusenc, després de gairebé dues hores de concert, amb una emotiva versió de 'La Moixiganga', tot un himne seguit dempeus per tots els assistents.






La gira en format elèctric seguirà durant els propers mesos per Eivissa, Girona, Alemanya, EUA, Mèxic, Palma, Iruña i Tavernes de la Valldigna. Al mateix temps presentaran l'acústic en diverses poblacions de Catalunya i el País Valencià. De cara al 2014 els Obrint Pas anuncien tres concerts acústics especials a València, Barcelona i Palma i l'enregistrament d'un disc en directe en aquest format. 

dilluns, 7 d’octubre del 2013

La galàxia Pastora

El Teatre Bartrina de Reus iniciava la programació de tardor dissabte 5 d'octubre al vespre amb l'actuació del grup Pastora presentant el disc 'Una altra galàxia'. 


El de dissabte era un d'aquells concerts que ve de gust gaudir. S'agraeix que, de tant en tant, els programadors apostin per propostes menys repetitives que el que ens tenen acostumats darrerament. Segurament que va ser per això que el Bartrina va fer el ple en un concert que va aplegar incondicionals del grup, com era d'esperar, però també altra gent encuriosida per una proposta musical que en cap moment va decebre, ans al contrari.


La presentació del nou disc de Pastora arribava a Reus després de més d'un any de rodatge i per això aquesta presentació, tal com anunciava Dolo Beltran just començar el concert, va esdevenir més aviat un recull de cançons d'ahir, d'avui i de sempre. 

I és que, els qui vam assistir a aquest concert, certament fórem traslladats durant gairebé dues hores a una altra galàxia, la galàxia Pastora. 




Van ser ben poques les cançons que el públic escoltés assegut passivament a la butaca. Ben aviat el grup va convidar tothom a aixecar-se i participar de la canya que se'ls proposava. I aquesta invitació va ser ben bé el ressort que va fer aixecar la gent del seus seients per acompanyar gairebé totes les cançons picant de mans, saltant, ballant o tirant floretes a la Dolo i a la resta del grup. Es pot dir que ben aviat es van saber posar el públic a la butxaca, si és que no li tenien des d'un bon començament.

Dolo Beltran té la capacitat de centrar l'atracció del públic amb la seva posada en escena. A la seva veu peculiar s'hi afegeix la capacitat de gesticular i evolucionar sobre l'escenari amb coreografies que complementen la creació musical. Una capacitat que va des dels diversos passos de ball que exhibeix al llarg de les cançons fins a l'expressivitat que desprèn en escenes com la de simular que condueix un cotxe a tota velocitat mentre, amb l'ajut d'un ventilador, li volen els cabells donant un efecte molt realista a l'escena. I és que, per a qui encara no ho sàpiga, la Dolo, abans de dedicar-se a cantar, havia estat també actriu de teatre i està clar que aquesta particularitat la sap transmetre en l'escenari. I, entre cançó i cançó, encara té temps per mostrar les seves habilitats com a monologuista.


Una posada en escena que fa que el públic gaudeixi tant de les cançons noves com de les dels discos anteriors, amb clàssics corejats pel públic com aquell que parla d'una tal Lola, a la qual no li agrada que li diguin Dolores. Una cançó que, després de 10 anys d'existència, ja forma part de l'imaginari col·lectiu. 

Amb tot, però, el de la Dolo és un protagonisme compartit amb la resta del grup. Sense deixar de vista, amb un ull, les evolucions de la cantant sobre l'escenari, l'altre ull ens porta a gaudir també de les projeccions que Pauet Riba ens ofereix al llarg de tot l'espectacle i que es veuen reflectides en la pantalla gegant que hi ha a l'escenari. Allí veiem tot un seguit de genialitats mentre el Pauet juga literalment amb l'espectador. Però, a més a més, comptem amb la incorporació del tercer dels germans Riba, l'Àngel·led que esdevé tot un referent pel que fa a les bases electròniques i que també posa la veu en moltes cançons i, fins i tot, es pren la llicència d'esdevenir tot un showman en diversos moments de l'espectacle. Caïm Riba segueix aportant el seu virtuosisme amb la guitarra. La formació es complementa amb un teclista i un bateria. 

Hi ha diversos moments en que la Dolo deixa el protagonisme a la resta del grup mentre ella es retira entre bambolines. En un d'aquests 'descansos' que es pren la Dolo per poder canviar de vestuari la resta del grup ens ofereix una versió renovada i actualitzada, que han inclòs en aquest darrer disc, de 'Quan la Mercè està contenta', una cançó sorgida directament de la factoria Riba. Recordem que aquesta cançó s'incloïa dins del disc 'Jo, la donya i el gripau', editat l'any 1971 per Pau Riba, pare de les 'criatures'. El Bartrina novament resta dempeus per somriure i picar de mans, tal com mana la cançó.

És així com Pastora ens va oferir un repertori de cançons que, sense deixar la base electrònica combinada amb el pop-rock, transmetien tota la força que el grup pot oferir amb la banda al complet.

D'aquells Pastora, electrònic-experimentals sorgits a finals dels anys 90 en format duet de la mà dels germans Pauet i Caïm Riba, reconvertits en format trio amb la incorporació de Dolo Beltran l'any 2.000, fins als Pastora actuals hi ha hagut tota una evolució. Una evolució que ha originat que el que ofereix Pastora en ple segle XXI sigui més que un concert. Assistim a un veritable espectacle audiovisual i artístic que combina música, imatge, ball, bon humor, interacció amb el públic i molta màgia i seducció. Un conjunt d'ingredients que, per una estona, permeten desconnectar de la galàxia que ens toca viure de manera més habitual i passar a formar part, com deia, d'una altra galàxia, la galàxia Pastora.

diumenge, 25 de maig del 2008

Li hauríem de donar el títol de friki-presentador dels dos últims segles

El Festival d'Eurovisió s'ha acabat fa una estona. L'ha guanyat Rússia i Rodolfo Chikilicuatre amb el seu Chiki Chiki ha quedat en un lloc prou bo: el setzè d'un total de vint-i-cinc (n'hi ha que ho han fet molt pitjor...) Però d'això ja se'n parlarà demà i potser els propers dies a diaris, revistes i teles diverses.

De qui vull parlar és d'un personatge que es considera presentador però que més aviat es mereixeria el títol de friki-presentador d'aquest segle i també del passat. Tenint en compte que, per a alguns, avui és el dia de l'orgull friki, el post és d'allò més apropiat.


Per si encara no ho heu endevinat estic parlant de José Luís Uribarri.

El Festival d'Eurovisió acostuma a ser bastant soporífer, però enguany encara es podia aguantar, musicalment parlant, gràcies a propostes innovadores que li donaven una nota de color i d'originalitat que permetia trencar la monotonia d'anys enrera.

El que es feia totalment inaguantable era haver de suportar els comentaris del friki-presentador en qüestió. Que dic comentaris... Aquest home el que té realment són rabietes en directe. Sobretot quan es refereix al que ell anomena com a países del Este y Balcánicos. Cada dos per tres deixava anar això de los países del Este i ja no diem quan parlava d'Azerbaijan en què feia servir frases com estos están al Este del Este. Parlava d'aquests països amb un to com si es referís a algun ésser monstruós o maligne, com a mínim. Després, durant les votacions, també ha sigut molt bo. Només feia que enfotre-se'n de tot déu i sa mare cada vegada que connectaven amb un país que havia de votar. I xalava sol cada vegada que encertava qui votaria a qui, en una mena de travessa o porra que feia competint amb ell mateix. Em sembla que aquest paio comenta el festival fumat o empastillat. O aixó, o és que després de tants anys de presentar l'Eurovisió ja se li han cremat totes les neurones, cosa que també entra dintre de les possibilitats.

El millor que podria fer és plegar d'una punyetera vegada i dedicar-se a passar el que li queda de vida mirant els videos de les seves friki-presentacions eurovisives.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Amb un pam de nas (l'altra cara del Festival COS)

Acabo d'arribar a casa després d'intentar, sense èxit, accedir al darrer espectacle del Festival COS de mim i teatre gestual de Reus. El que feia (ara l'estan fent exactament) la companyia Yllana al Teatre Bartrina.

He arribat al teatre quan mancaven deu minuts per les 8. L'espectacle començava a les 8. Hi havia cua a la guixeta. Justament l'últim era un conegut que m'ha dit que havien dit que no quedaven entrades però que estaven negociant amb la companyia a veure si se'n podíen vendre més. Ben curiós... què hi té a veure la companyia amb si hi ha seients buits o no?

Ens han tingut esperant. Devíem ser una cinquantena de persones a la cua. A les 8 han dit que hi havia 10 entrades més per vendre. Pocs instants després parlen d'unes altres 10. I, a partir d'aquí, s'ha acabat el bròquil. Ja no en queda cap més.

Això sí, mentre ens esperàvem per poder entrar pagant molta altra gent que, pel que sembla, tenia el privilegi de tenir invitacions anava desfilant cap a l'interior del teatre. Fins i tot he observat que un periodista ha entrat després de recollir 5 acreditacions de premsa! Devia ser d'un mitjà important perquè em consta que a molts mitjans amb prou feines n'hi donen una o dues d'acreditacions. El que passa és que les altres 4 persones que l'acompanyaven no n'éren de periodistes.

Entre mig de tot aquest rebombori, la regidora de cultura Empar Pont, lluny d'intentar trobar una solució, es limitava a anar treient el nas per una de les portes del teatre i es tornava a amagar ràpidament quan les nostres mirades l'apuntaven de manera directa.

Tot plegat fa pudor de socarrim. En situacions així tens la sensació que es té més consideració a la gent que hi va per invitació que no als que intentem entrar pagant l'entrada, com hem fet molts des de les primeres edicions del festival, ara fa 10 anys.

Per cert, si algú dels qui ha tingut la sort d'entrar llegeix això que faci el favor d'aclarir si realment el teatre estava ple a vessar, tant a la platea com al primer i segon pis, tal com ens han assegurat i reassegurat quan hem reclamat explicacions a algunes de les persones de l'organització que rondaven per allí. Jo m'inclino més aviat a pensar que el que hi devia haver éren moltes butaques reservades a autoritats i capitostes diversos d'aquests que al final ni aparèixen.

Això no sortirà a les cròniques del festival dels diaris o les ràdios (o potser sí) però com a mínim queda dit aquí. Perquè, malgrat tot, sempre ens queda el dret a la pataleta.

Pel que fa a la resta d'espectacles del COS que he vist aquest dies res a dir, molt divertits tots ells, principalment el d'aquesta nit passada a La Palma amb la companyia Cascai Teatre i l'obra Living Costa Brava. Un tip de riure!

dimecres, 24 d’octubre del 2007

10a edició del Festival COS de Mim i Teatre Gestual a Reus



Des d'avui dia 24 fins al proper 28 d'octubre té lloc a Reus el COS, Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual. Enguany el COS arriba a la desena edició.

Una vintena de companyies nacionals i internacionals ompliran la ciutat i els seus teatres de cossos i objectes en moviment que de ben segur expressaran varietat de sentiments més enllà de les paraules.

La majoria d'espectacles són gratuïts. Els quatre de pagament tenen un preu de 7 euros. Es pot adquirir un abonament per a aquests quatre espectacles a un preu total de 18 euros. També hi ha altres tipus de descomptes que es detallen al programa que us podeu descarregar aquí