Feia força temps, ben bé quatre anys, que el cantautor (o bandautor com s'anomena ell mateix) tarragoní Roger Benet comentava que estava preparant una òpera rock i que volia que fos un espectacle diferent al que ens tenia acostumats fins ara, sense perdre, això sí, el seu estil peculiar.
Després d'aquests quatre anys de preparació, el nou treball ha vist finalment la llum i arriba al públic amb el títol de 'Ciutòpolis'. Un disc que ha estat possible, com tantes altres propostes musicals i culturals en general, gràcies a les diferents col·laboracions en el projecte de micro-mecenatge que el Roger va endegar fa uns mesos.
Divendres 11 d'abril, en el marc de la 20a edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, Roger Benet va fer la presentació al Teatre Metropol de la seva ciutat natal.
Per a l'ocasió comptava amb un bon nombre de coneguts i reconeguts músics. A més del grup que l'acompanya habitualment, els Oximorònics (Dani Catena, Jorge Varela, Àngel Arroyo, Toni Just i Pep Espasa), es presentava també la Vicens Martín Dream Big Band que va preparar uns arranjaments especials. Vicens Martín ha estat el creador i director de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. En la seva constant recerca musical ha creat la seva pròpia orquestra: la Dream Big Band, formació amb la qual ha editat el disc 'Els fruits saborosos'. A aquesta munió de músics s'hi afegia el percussionista David Rincón, de manera que l'escenari del Teatre Metropol aplegava un total de 18 músics.
Amb una veu, com la que podem escoltar en qualsevol tren o metro, anunciant la "propera parada Ciutòpolis" comença l'espectacle. A través de la música anem vivint les diferents sensacions i vicissituds del personatge que acaba d'arribar a aquesta ciutat utopia. Moments trepidants, moments tensos, moments relaxats, instants de solitud enmig del brogit i de l'anar i venir de la gent... Un cúmul de sensacions que la combinació dels diversos instruments s'encarrega de transmetre al públic i que passen per diferents estils musicals que van des dels ritmes més soul i jazz fins a melodies que ens recorden els millors moments del rock simfònic i progressiu. Les experiències vitals del personatge recorren així tots els camins de la música en les seves diferents vessants i mantenen l'expectació fins al darrer moment.
Després de desgranar cadascuna de les cançons i veient que el públic encara en volia més, ens van oferir un bis del tema més canyero, segons confessava el mateix Roger.
En definitiva, un espectacle altament recomanable que, de ben segur, hi haurà ocasió de tornar a veure. De moment no hi ha un calendari de noves presentacions de manera immediata. Restarem atents a les novetats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada