Ciutòpolis, l'esperada òpera rock de Roger Benet

Feia força temps, ben bé quatre anys, que el cantautor (o bandautor com s'anomena ell mateix) tarragoní Roger Benet comentava que estava preparant una òpera rock i que volia que fos un espectacle diferent al que ens tenia acostumats fins ara, sense perdre, això sí, el seu estil peculiar.

Després d'aquests quatre anys de preparació, el nou treball ha vist finalment la llum i arriba al públic amb el títol de 'Ciutòpolis'. Un disc que ha estat possible, com tantes altres propostes musicals i culturals en general, gràcies a les diferents col·laboracions en el projecte de micro-mecenatge que el Roger va endegar fa uns mesos.

Divendres 11 d'abril, en el marc de la 20a edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, Roger Benet va fer la presentació al Teatre Metropol de la seva ciutat natal. 

Per a l'ocasió comptava amb un bon nombre de coneguts i reconeguts músics. A més del grup que l'acompanya habitualment, els Oximorònics (Dani Catena, Jorge Varela, Àngel Arroyo, Toni Just i Pep Espasa), es presentava també la Vicens Martín Dream Big Band que va preparar uns arranjaments especials. Vicens Martín ha estat el creador i director de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. En la seva constant recerca musical ha creat la seva pròpia orquestra: la Dream Big Band, formació amb la qual ha editat el disc 'Els fruits saborosos'. A aquesta munió de músics s'hi afegia el percussionista David Rincón, de manera que l'escenari del Teatre Metropol aplegava un total de 18 músics.

Amb una veu, com la que podem escoltar en qualsevol tren o metro, anunciant la "propera parada Ciutòpolis" comença l'espectacle. A través de la música anem vivint les diferents sensacions i vicissituds del personatge que acaba d'arribar a aquesta ciutat utopia. Moments trepidants, moments tensos, moments relaxats, instants de solitud enmig del brogit i de l'anar i venir de la gent... Un cúmul de sensacions que la combinació dels diversos instruments s'encarrega de transmetre al públic i que passen per diferents estils musicals que van des dels ritmes més soul i jazz fins a melodies que ens recorden els millors moments del rock simfònic i progressiu. Les experiències vitals del personatge recorren així tots els camins de la música en les seves diferents vessants i mantenen l'expectació fins al darrer moment.

Després de desgranar cadascuna de les cançons i veient que el públic encara en volia més, ens van oferir un bis del tema més canyero, segons confessava el mateix Roger.

En definitiva, un espectacle altament recomanable que, de ben segur, hi haurà ocasió de tornar a veure. De moment no hi ha un calendari de noves presentacions de manera immediata. Restarem atents a les novetats.

Albert Jordà fa l'únic concert del 2013 al Teatre Magatzem de Tarragona

El cantautor Albert Jordà va fer l'únic concert en directe d'aquest 2013 el dissabte 16 de novembre al Teatre el Magatzem de Tarragona. Un dels teatres petits amb que compta la ciutat de Tarragona i que ofereix un ambient íntim i familiar que permet que públic i artistes se sentin més propers fins al punt que, tal com deia l'Albert, "tot se sent".

Per a aquest ocasió Albert Jordà es va fer acompanyar de tres músics: Joan Roca (baix i veus), Àngel Santiago (piano i teclats) i Gerard Mallorquí (bateria). D'aquesta manera el concert va adquirir una sonoritat especial amb nous arranjaments a l'hora d'interpretar diverses cançons dels dos àlbums d'Albert Jordà en solitari, 'Mal temps sobre la mar' i 'La vida esclata quan es para el temps'. 

El fet que dos dels músics que l'acompanyaven (Àngel Santiago i Gerard Mallorquí) haguessin format part junt amb Albert Jordà del grup Papa:Noes va permetre que el públic recuperés aquell so característic d'un grup que des de finals dels anys 90 i fins el 2009 va formar part de la història de la música en català de les comarques del Camp de Tarragona. Un so que es va fer més palès en el moment d'interpretar algun dels temes d'aquesta formació.

El teclista Àngel Santiago (actualment integrant del grup Gran Gallina) va afegir al seu virtuosisme al teclat elèctric la seva habilitat amb el piano de cua. Un instrument que també va servir perquè Albert Jordà interpretés dues cançons en solitari tocant el piano.

El baixista Joan Baptista Roca, a qui podem veure habitualment integrant la formació tarragonina Lecirke, va estar igualment a l'alçada. De la mateixa manera que el percussionista vallenc Gerard Mallorquí al qual podem veure sovint formant part de diversos grups.

El concert també va servir per fer un petit tast de dos dels temes que formaran part del tercer treball que es troba en fase d'enregistrament i que Albert Jordà té previst editar a principis del proper any 2014.

En aquest vídeo podem veure un breu resum d'alguns dels moments d'aquest concert:

Mirall Sonor i Reggus, dues opcions per gaudir de música en directe

Durant uns quants dies, fins al proper 10 de juny, a les comarques del Camp de Tarragona, tenim ocasió d'assistir a un seguit d'actuacions musicals en directe d'estils ben diversos.

El festival Reggus arriba a la 19ª edició amb canvi de format. En lloc de celebrar-se en un sol lloc i dia, enguany s'allargarà del 5 al 10 de juny i les actuacions es repartiran per diverses sales.

L'Associació Cultural Reggus, que fins ara s'havia encarregat de l'organització, segueix col·laborant però cedeix les tasques organitzatives a Di Farm Produccions.

Pel que fa a la programació es dóna protagonisme a selectors, soundsystems i bandes del Camp de Tarragona.

Els espais escollits per a les actuacions són la sala El Cau de Tarragona, el bar Campus de Reus, la sala Garage de Salou, la sala La Trobada de Reus i el bar Absenta de Reus.

La tercera edició del festival Mirall Sonor arriba enguany a Tarragona, localitat que es consolida com a seu estable, després que les edicions anteriors es desenvolupessin de manera itinerant per diverses poblacions catalanes.

Les actuacions tindran lloc del 6 al 10 de juny a la Sala Zero, al Groove Bar, al Cafè del Teatre Metropol i a la Terrassa de La Cova.

Tarragona a ritme de dixieland

Després del concert inaugural, dissabte passat, a càrrec de l'artista nordamericana Dianne Reeves, la 16a edició del Festival internacional de dixieland de Tarragona continua al llarg de tota aquesta setmana i fins el proper dissabte 4 d'abril.

Diversos carrers, places i locals tarragonins s'omplen dia i nit dels ritmes més diversos dintre de l'estil jazz i dixie. Una bona ocasió per gaudir de la música tot fent una cerveseta, o el que ens vingui de gust.

Si us voleu informar àmpliament sobre la programació, artistes, grups i llocs on podreu trobar alguna actuació del Festival al llarg d'aquests dies només heu de fer clic aquí.

Pegasus fa vibrar el públic del Teatre Metropol

Ahir dissabte a la nit el Teatre Metropol de Tarragona acollia un dels concerts de la nova gira del grup Pegasus. Una gira que s'iniciava el mes de setembre al Mercat de Música Viva de Vic i que després de passar pel Festival de Jazz de Barcelona, el 6 de novembre, arribava aquest cap de setmana a Tarragona.

El grup de rock progressiu creat durant la dècada dels 80's del segle passat per components de grups com Iceberg, Fusioon o Gotic, retorna als escenaris després de 10 anys d'absència.

Max Sunyer, a la guitarra, Josep Mas Kitflus, als teclats, Rafel Escoté, al baix i Santi Arisa, a les percussions, denotaven un cert canvi físic (normal pel pas del temps), com ara una mica menys de cabells (algun més que els altres). Però a banda d'aquest fet anecdòtic des d'un principi vam poder comprovar que la força de la seva música és manté intacta.

Van començar el concert amb temes com Àrea metropolitana o Cáscaras. Després del tercer tema, Max Sunyer va prendre la paraula, explicant que en aquesta gira, poc o molt, parlen tots els components del grup. Va fer les presentacions i es va referir també a un increment, pel que fa a components, dels Pegasus. Un increment que ja des d'un bon principi s'havia fet notar mostrant estar a l'alçada de la resta del grup. Ben aviat vam descobrir que el nom de l'increment era Dan Arisa, el fill del Santi. I és evident que n'ha heretat els gens percussionistes.

Més endavant Kitflus feia un comentari a l'entorn d'un company del seu grup anterior, Iceberg. No era altre que el tarragoní Jordi Colomer, bateria dels Iceberg, que era present a la sala i a qui va dedicar l'actuació.

Els Pegasus van oferir un recull dels temes més emblemàtics de la seva discografia, amb arranjaments actuals però transmetent en tot moment l'energia i les sensacions de sempre. Entre altres vam poder escoltar temes ja mítics com ara Funktàstic o Transmediterrani Express.

En un moment de l'actuació vam poder gaudir d'un veritable diàleg acalorat de percussions entre Arisa pare i Arisa fill que va fer les delícies de tots els presents al Teatre.

Al final de l'actuació Santi Arisa va fer uns quants comentaris en to humorístic, com és característic d'ell, i va acabar fent una petita demostració de com treure un bon so d'aquells instruments que utilitzaven fa uns anys als concerts: les paelles!

En definitiva, una nit de concert d'aquelles en què surts content de saber que els Pegasus encara tenen corda per estona. Ho van demostrar i de ben segur que ho seguiran demostrant.

La propera cita els portarà fins a Madrid per actuar en aquell indret que fa uns anys podia semblar llunyà però que avui en dia es troba a menys de tres hores de camí en tren de gran velocitat.

NO PASSAREU!

No passareu, i si passeu
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, què hi fa! si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa.
Per ço cantem: per més que feu,
no passareu.

Apel·les Mestres

19è concurs internacional de castells de focs artificials Ciutat de Tarragona

Durant tota aquesta setmana, des de dilluns, s'està celebrant a la platja del Miracle la dinovena edició del concurs internacional de castells de focs artificials Ciutat de Tarragona.

Dilluns, 7 de juliol, va ser el torn dels suecs Göteborgs Fyrverkerifabrik, de Göteborg. Un castell de focs interessant però, en la meva opinió, una mica mancat de ritme. Un començament i un final que van crear bones expectatives tot i que el desenvolupament del castell va ser força pausat.



L'endemà dimarts disparaven els valencians Zamorano Caballer, de Tous. Van oferir un castell de focs d'aquests als que ens tenen acostumats els valencians, amb força soroll, lluminositat i combinació de colors sense arribar a un punt d'excessiva espectacularitat. Aquesta pirotècnia fou desqualificada per no arribar al temps mínim establert a les bases del concurs. El temps mínim establert és de 17 minuts i el castell valencià només va durar 16 minuts i 28 segons.



El castell de focs de dimecres anava a càrrec de First Class Pyro-Events, de Gronau-Leina, Alemanya. He de dir que, personalment, aquest és el castell de focs que m'ha agradat més de tots els que he vist. No seria estrany que obtinguessin algun dels primers llocs del concurs. També cal dir que, a diferència dels altres dies, els alemanys van tenir sort amb el fum acumulat ja que feia una mica de vent i això evitava que el fum s'acumulés excessivament. Un bon ritme i una molt bona combinació de llums i colors.



El castell de focs de dijous el va disparar la pirotècnia portuguesa Macedo's Pirotecnia, de Serrinha-Lixa. Una mica fluix. Moments d'una certa espectacularitat en determinades carcasses amb un bon final i una certa sensació que podia haver estat millor.



Ahir divendres van actuar els italians A.P.E. di Parente Romualdo Spettacoli Pirotecnici, de Bergantino. Un començament contundent i amb molta força i un encara millor final. La llàstima va ser que durant una bona part del transcurs del castell el fum va romandre impassible a sobre de la zona de disposició de les carcasses. El vent no feia aparició i això va fer que el fum tapés molta part de l'evolució del castell. Cap al final, el fum es va anar desplaçant i va permetre gaudir de les carcasses italianes.



El concurs de focs artifials s'acaba avui amb la pirotècnia d'Euskal Herria Astonda Piroteknia, d'Areatza-Villaro, Bizkaia.

Avui, però, canviaré d'espectacle. Sense deixar l'element foc en una altra especialitat: el correfoc. Tal com ens va anunciar fa uns dies el bloc Consueta avui se celebra a Cambrils la 2a Trobada de Diables del Baix Camp. A partir de les 9 del vespre, pels carrers del casc antic de Cambrils, correfoc amb:

Ball de Diables d'Alforja.
Ball de Diables de Duesaigües.
Colla de Diables de la Selva del Camp.
Ball de Diables de l'Hospitalet de l'Infant.
Colla de Diables de Maspujols.
Ball de Diables de Reus.
Diables de Riudoms.
Colla de Diables de Vandellòs.
Colla de Diables de les Borges del Camp.
Ball de Diables d'Almoster.
Ball de Diables de Cambrils Els Cagarrieres.
La Farnaca de Cambrils.

Segur que aquesta nit farà molta calor a Cambrils. I després del correfoc concert amb els grups cambrilencs Toquem Fusta i 48 Hores.

Nit de Dixie

Aquesta nit de divendres mentre alguns reusencs feien la primera edició de la 'Ruta dels 20 bars', o la 14M 20B, tal com podeu llegir en aquest bloc i en aquest altre, jo he optat per agafar el cotxe i traslladarme a la veïna ciutat de Tarragona per fer una altra ruta, la del Dixie.

Tal com us comentava al post anterior, aquests dies té lloc el Festival Internacional de Dixieland i m'ha fet gràcia anar a fer un tastet aprofitant les anomenades Dixies Golfes, incloses en la programació. Hi ha actes del festival durant tot el dia però aquestes són les millors hores per a la gent que treballem i que, a més a més, som més aviat noctàmbuls.

Després de passar per alguns locals ben atapeïts de gent on pràcticament no s'hi cabia he anat a parar a la Cerveseria Kennedy's, situada a la Part Alta (prop de la plaça del Rei). Allí també es feia difícil entrar. Així que els primers minuts me'ls he passat a la porta. Però a poc a poc he pogut anar entrant fins arribar a la barra. Assaborint una Guinness m'he disposat a seguir les evolucions dels Cottas Club Jazz Band de Portugal, una formació que ja va ser present a l'edició de l'any passat.

Al llarg de més d'una hora i mitja hem pogut escoltar les melodies més conegudes de la música dixie des dels anys 20 fins als anys 50. Es feia inevitable deixar-se emportar per la música i moure's al ritme de la banda. Al final de l'actuació els components de la Cottas Club han baixat de l'escenari i han interpretat el darrer tema envoltats pel públic que omplia la cerveseria i acompanyava els sons dels instruments picant de mans. Sens dubte un final apoteòsic.



Abans de tornar cap a casa encara he tret el cap una estona a la Dixie jam que, com a darrer acte de la nit, tenia lloc al local de la Colla Xiquets de Tarragona. Això sí, sense beure res més perquè sobrepassar el límit d'una pinta de Guinness ja hauria pogut significar posar en perill els punts del carnet. Encara que no es veia gaire moviment d'agents interessats a fer bufar al personal. Devien estar ballant dixie també...

:)

Recordeu que encara teniu el que queda de cap de setmana per gaudir del festival.

15è Festival Internacional de Dixieland de Tarragona

Un any més, i ja en van 15, la ciutat de Tarragona organitza una nova edició del Festival Internacional de Dixieland.

Des d'aquest dimarts 11 de març i fins el proper diumenge els carrers i diversos locals tarragonins s'ompliran de música jazz de diferents èpoques i especialment de jazz a l'estil New Orleans, l'anomenat Dixieland o simplement Dixie.

La programació abarca totes les hores del dia. I de la nit. Així, des dels més noctàmbuls fins als més matiners, tothom trobarà en un racó o altre de la ciutat i a qualsevol hora la possibilitat de desconnectar de la rutina diària i deixar-se emportar per aquests ritmes.

Hi haurà formacions de diferents països. També del País Valencià i del Principat. I una bona representació de grups del Camp de Tarragona.

Si hi voleu treure el cap i veure què es cou per allà només cal que feu una ullada al PROGRAMA DEL FESTIVAL.