dilluns, 28 de gener de 2008

El joc del mentider

Recordeu aquell joc de cartes dit el mentider? Segur que, poc o molt, tots hi hem jugat en alguna ocasió.

Es juga amb la baralla espanyola. Cal repartir les cartes a parts iguals entre tots els jugadors. Un jugador qualsevol comença i tira un nombre de cartes comprès entre 1 i 3 a la taula, de cap per avall perquè els altres no vegin quines cartes són. Llavors ha de dir, per exemple, dos tresos! Això pot ser veritat o mentida. El jugador que es troba a la dreta del que ha començat a jugar ha de decidir entre creure o no creure el que ha dit el jugador anterior. Si el creu ha de seguir tirant cartes al munt (del mateix número i coll que el seu company). Si no el creu ha de destapar les cartes. Si les cartes destapades eren dos tresos (el que havia dit el jugador anterior) o sigui, veritat, el jugador ha d'agafar tot el munt de cartes i li passa el torn. Si era mentida el que havia tirat el jugador anterior (havia dit dos tresos i en realitat eren dos asos, per exemple), el mentider ha de recollir tot el munt i segueix jugant el que ha destapat. El primer jugador que es queda sense cartes guanya.

Ara canviarem una mica la història. El joc es continua dient del mentider. Hi ha dos tipus de jugadors, el jugador-polític i el jugador-poble. La baralla continua essent espanyola però amb unes cartes una mica diferents. Són trossos de cartulina amb unes sigles seguides de molts noms. En lloc de tirar les cartes-paperetes a sobre de la taula es tiren a dintre d'una urna.

El joc sempre el comença un jugador-polític. Agafa una carta-papereta, li dona a un jugador-poble i li diu... si la tires a dintre de l'urna et donaré 400 euros! El jugador-poble s'ho creu o no s'ho creu. Si s'ho creu tira la carta-papereta a l'urna. Si no s'ho creu, un altre jugador-polític li dona la seva carta-papereta i li diu... si la tires a dintre de l'urna et donaré una vivenda digna! El jugador-poble torna a estar en el dilema de creure o no creure el que li diu el jugador-polític.

En aquesta versió del joc guanya el jugador-polític que aconsegueix convèncer més jugadors-poble que tirin la seva carta-papereta a l'urna. El jugador-poble, en canvi, sempre haurà d'esperar per saber si el que li oferien per tirar la carta-papereta a l'urna era veritat o mentida. Esperarà mesos i mesos sense saber si aconseguirà els 400 euros, o la vivenda digna, o una escola millor per als fills o... Generalment, en aquest joc, anirà passant el temps fins que, al cap de quatre anys, una altra colla de jugadors-polítics organitzaran un nou joc del mentider.

2 comentaris:

blogsdereus ha dit...

Molt ben trobat, és talment així.

Anònim ha dit...

magradaria k posesiu, com es juga a mes jocs, de cartes, siusplau, com el splash, el fill de puta, el patriarca ect