Fa uns dies que vaig rebre al meu correu electrònic un missatge ben curiós. En principi semblava una més d'aquelles cadenes amb peticions d'ajut, acudits, fotos o gracietes diverses. De tota manera vaig decidir llegir-lo. Us ho resumiré. L'autora del missatge es descrivia com una xiqueta, Rosa Eva Rabanillo, de 36 anys que als 18 va haver de marxar de Reus per motius de feina familiar. Se'n va anar a viure a Bilbao i posteriorment a Valladolid.
El missatge seguia explicant que alguns dels seus antics companys d'escola estan organitzant una trobada amb ella prevista per al proper 5 de desembre, dissabte, a les 5 de la tarda.
Tot plegat em resulta força creïble ja que fins i tot esmenta que, als 15 anys, va formar part d'un grup musical d'institut aquí a Reus anomenat OM. I em consta que aquest grup va existir.
La Rosa Eva afegeix en el seu missatge que segueix aquest bloc, cosa que li permet seguir enganxada a la seva ciutat. Ja se sap... enganxar-se és un dels esports que més ens agrada practicar als reusencs i a les reusenques. Tal com diu la dita, a Reus enganxen i a Tarragona manxen! (i darrerament també volen fotre aeroports, però això són figues d'un altre paner...)
El missatge seguia explicant que alguns dels seus antics companys d'escola estan organitzant una trobada amb ella prevista per al proper 5 de desembre, dissabte, a les 5 de la tarda.
Tot plegat em resulta força creïble ja que fins i tot esmenta que, als 15 anys, va formar part d'un grup musical d'institut aquí a Reus anomenat OM. I em consta que aquest grup va existir.
La Rosa Eva afegeix en el seu missatge que segueix aquest bloc, cosa que li permet seguir enganxada a la seva ciutat. Ja se sap... enganxar-se és un dels esports que més ens agrada practicar als reusencs i a les reusenques. Tal com diu la dita, a Reus enganxen i a Tarragona manxen! (i darrerament també volen fotre aeroports, però això són figues d'un altre paner...)
Al que anava. M'enorgulleix saber que aquesta reusenca exiliada va seguint algunes de les coses que passen per aquesta ciutat nostra a través del meu bloc i que, a més a més, m'hagi escollit per fer difusió del que ella mateixa qualifica com a bogeria. Com que tot plegat, tal com deia al principi, resulta força creïble, aquí us deixo el cartell-convocatòria que ha confeccionat la pròpia protagonista de la Trobada, per si la coneixeu o sabeu d'algú que la conegui.
Llàstima que aquell cap de setmana estaré fora de Reus. És el típic pont de desembre en què qui més qui menys aprofita per fer alguna escapadeta. Si fós per aquí, només per curiositat, m'arribaria fins a la plaça del Castell per veure quin resultat té la Trobada. Si hi aneu ja m'ho explicareu!
Llàstima que aquell cap de setmana estaré fora de Reus. És el típic pont de desembre en què qui més qui menys aprofita per fer alguna escapadeta. Si fós per aquí, només per curiositat, m'arribaria fins a la plaça del Castell per veure quin resultat té la Trobada. Si hi aneu ja m'ho explicareu!
Ah! Per cert, aquí us deixo el seu e-mail per si hi voleu contactar: rosaeva28@yahoo.es
3 comentaris:
Sempre estan bé les trobades amb antics companys que fa temps que no has vist.
Sempre estan bé les trobades amb antics companys que fa temps que no has vist.
Hola Jordi, sóc la Coia Martos. Per casualitat acabo de llegir aquestes linies i bé, m'ha vingut de gust dir-te que aquesta noia és amiga meva des de fa un temps i sí, és cert que viu a Valladolid i tota la resta.
Ja sé que és una bestiesa però m'ha fet gràcia contestar.
Ah ! i de pas dir que és una tia de p... mare !!!
Petonsssss
Coia
Publica un comentari a l'entrada