La ciutadania reusenca i la de més de 200 altres pobles de Catalunya té avui una cita amb les urnes per decidir sobre la independència de Catalunya.
Som-hi tots i totes. Hem de deixar-los clar allò que volem!
Som-hi tots i totes. Hem de deixar-los clar allò que volem!
La plaça del Mercadal de Reus durant la Diada de Sant Jordi
Per seguir virtualment la jornada cliqueu aquí.
Això sí... No oblideu les paraules de Xirinacs: LA INDEPENDÈNCIA NO ES DEMANA, ES PRÈN !!!
(o es que potser es penseu que ens deixaran marxar tranquil·lament?)
Amb la mateixa sonsònia,
tres segles anar-nos queixant,
però hem acabat resultant
ser la darrera colònia.
De Flandes a la Patagònia
tots han anat esquitllant
i amb tota la parsimònia
aquí nosaltres anar badant.
No resolc pas cap misteri
si dic que no és cap honor
ser la darrera nació
que fot el camp de l'imperi.
Sembla un grotesc encanteri
i una vil humiliació
que el qui mena el captiveri
sigui un pobre beneitó.
Aviat alçarem el vol,
ara ja fem les maletes
que l'imperi espanyol
per fi se'n va a fer punyetes.
Més que una gran aventura
ha estat un joc d'acrobàcia,
però dintre de la desgràcia
hem mantingut la cultura:
ho hem fet en la dictadura
i ara en aquesta fal·làcia
que amb tota la cara dura
anomenen democràcia.
Mentre dins la caverna
creuen les ombres del foc
sotmeses al tripijoc
dels demòcrates de casena,
ara és qüestió de saber-ne
i no fer més el badoc:
deien que Espanya era eterna
però ara ja li queda poc.
Ai adéu, Espanya, adéu
ja marxem, fotem el camp
que ara és hora de ser lliures
de trencar el darrer lligam.
Corrandes colonials (Mesclat)
Això sí... No oblideu les paraules de Xirinacs: LA INDEPENDÈNCIA NO ES DEMANA, ES PRÈN !!!
(o es que potser es penseu que ens deixaran marxar tranquil·lament?)
Amb la mateixa sonsònia,
tres segles anar-nos queixant,
però hem acabat resultant
ser la darrera colònia.
De Flandes a la Patagònia
tots han anat esquitllant
i amb tota la parsimònia
aquí nosaltres anar badant.
No resolc pas cap misteri
si dic que no és cap honor
ser la darrera nació
que fot el camp de l'imperi.
Sembla un grotesc encanteri
i una vil humiliació
que el qui mena el captiveri
sigui un pobre beneitó.
Aviat alçarem el vol,
ara ja fem les maletes
que l'imperi espanyol
per fi se'n va a fer punyetes.
Més que una gran aventura
ha estat un joc d'acrobàcia,
però dintre de la desgràcia
hem mantingut la cultura:
ho hem fet en la dictadura
i ara en aquesta fal·làcia
que amb tota la cara dura
anomenen democràcia.
Mentre dins la caverna
creuen les ombres del foc
sotmeses al tripijoc
dels demòcrates de casena,
ara és qüestió de saber-ne
i no fer més el badoc:
deien que Espanya era eterna
però ara ja li queda poc.
Ai adéu, Espanya, adéu
ja marxem, fotem el camp
que ara és hora de ser lliures
de trencar el darrer lligam.
Corrandes colonials (Mesclat)
2 comentaris:
Avui és un dia històric. L'exercici de democràcia que s'està portant a terme sense cap mena de suport i amb tots els elements i mitjans en contra és una proesa. El sol fet d'organitzar-les ja és un èxit!
Felicitats per haver pogut anar a votar!
El Xirinacs era un gran savi, i el Titot sempre demostra –a la seva manera- també ser-ho.
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada