divendres, 22 d’octubre de 2010

Participant al joc literari 177 del Jesús Tibau



De tant en tant participo en els diversos jocs literaris que proposa l'escriptor ebrenc Jesús Maria Tibau des del seu bloc Tens un racó dalt del món.


El 177è joc literari és dels de tipus creatiu i consisteix en escriure un text d'entre 100 i 200 paraules inspirat en la foto d'aquí al costat. Aquest cop, però, hi ha afegit un repte: en el text no podem utilitzar la lletra e. Un repte que ens obliga a posar a treballar de valent la neurona. Encara més si tenim en compte que els de Reus tenim una certa tendència a convertir moltes as en es. A Reus no diem 'papa' o 'mama' sinó que ho pronunciem 'pape' o 'mame'...

;)

Bé, la qüestió és que me n'he sortit prou bé. Aquest és el resultat.


Va arribar just quan la riuada afluixava. Un bon aiguat havia provocat un gran daltabaix a la vila. La cadira flotant al riu proclamava com havia anat la cosa. I no flotava sola la cadira. No! Tota una colla d'amics inanimats acompanyava la cadira. Tubs, plàstics, una bossa, una altra bossa... L'individu va mirar al voltant i aviat s'adonà d'una curiositat. Riu avall s'anava ampliant la colla d'amics. Quan va girar cua camí amunt disposat a visitar la vila, un murmur s'anà apropant al caminant. Tota la població saludava amb la mà convidant-lo a gaudir d'un bon àpat. Calia agrair-ho. Malgrat tot, l'aigua no havia provocat cap altra barrabassada. Calia continuar avançant oblidant la por. Al cap i a la fi hauria pogut anar molt pitjor.


3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

A Reus i al meu poble encara seria més difícil fer el text oral sense utilitzar la E.
Salut

montse ha dit...

Felicitats, un relat molt realista.

Rafel ha dit...

Sembla un personatge que ha renascut de la riuada. Encara farà un bon àpat.

Salut