dimecres, 1 de desembre de 2010

Sobre l'afecció i la desafecció política



Ahir dimarts es van reprendre les VIII Jornades de Comunicació de Reus que organitza l'emissora Punt 6 Ràdio i de les quals parlava en un post anterior. El tema tractat en aquesta ocasió va ser el de la influència dels mitjans de comunicació en la desafecció política.

Des de fa uns dos anys estic cursant algunes assignatures de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a través del que s'anomena com a @ateneu universitari de la UOC, un sistema que ofereix la possibilitat de cursar assignatures de qualsevol dels àmbits d'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya. Per ser exactes, vaig fent una assignatura per semestre ja que m'ho plantejo com un complement o ampliació de coneixements i el temps lliure tampoc dóna per a més. Precisament aquest semestre estic cursant l'assignatura Teories de la Comunicació i una de les darreres PAC's (proves d'avaluació continuada) versava a l'entorn del tema de la desafecció política. Coincidint amb el tema dedicat a estudiar la perspectiva funcionalista de
les teories de la comunicació, la prova consistia a redactar un article d'opinió sobre les funcions i disfuncions de la propaganda política en època de campanya electoral.

Tot seguit us transcric quines van ser les meves conclusions sobre aquesta qüestió.

La propaganda política és un dels exemples més clars de l'intent d'influenciar les masses a través dels mitjans de comunicació per part de les diferents opcions polítiques. Un fet que es reflecteix no només durant els dies del que s'anomena campanya oficial sinó també en el que s'anomena precampanya, un període que cada cop té tendència a començar més aviat. Aquesta podria semblar una visió conductista però no ho és ja que aquests intents d'influenciar, o millor dit de convèncer el futur votant, no impliquen necessàriament una manipulació. Els individus receptors dels missatges segueixen essent lliures de triar l'opció que considerin més adient a l'hora d'emetre o no emetre el seu vot. En l'àmbit de les campanyes electorals és quan més es posa en pràctica la percepció selectiva per part dels destinataris dels missatges emesos pels polítics. En línies generals existeixen unes determinades predisposicions a l'hora d'interpretar el missatge per part dels individus, d'acord amb els valors adquirits prèviament. L'assistent a un míting d'una determinada formació política acostuma a ser un votant potencial d'aquesta formació, de manera que el mitjà que emet els diferents missatges dels candidats difícilment podrà fer canviar la manera de pensar de les persones.

Els mitjans, en època de campanya electoral, tenen la funció d'actuar com a instrument polític o al servei del polític. D'aquesta manera, una de les funcions dels mitjans en època electoral és la de crear i difondre la imatge dels diferents candidats. Una altra cosa és que aquesta funció s'acompleixi des d'una posició neutral o no. En aquest aspecte dependrà molt de la línia del mitjà en qüestió. Així, per exemple, en una campanya per a les eleccions catalanes, és força diferent el tractament d'una informació sobre la campanya si aquesta informació l'emet un mitjà de comunicació català o bé si l'emet un mitjà de comunicació estatal.

Hi ha també una funció de transmissió que es reflecteix principalment en els diferents resultats de les enquestes que es van donant al llarg de la campanya. De tota manera els resultats de les diferents enquestes convé agafar-los amb tota la prudència que representa el fet que provenen de diferents fonts i, per tant, no són fiables al cent per cent. Són només un element més que els votants podran tenir en compte a l'hora de valorar tota la informació rebuda.

Una altra d'aquestes funcions la podem trobar en els debats, en els quals participen si no tots sí una bona part dels candidats, cosa que permet als individus receptors dels missatges tenir més informació sense necessitat d'haver-la de seleccionar.

Actualment els mitjans de comunicació sorgits arran de l'aparició de les noves tecnologies afegeixen noves funcionalitats informatives i, a la vegada, permeten la interacció entre emissor i receptor. Així, les xarxes socials o bé els blocs permeten un contacte més directe dels candidats amb els possibles votants.

Pel que fa a les disfuncions, en el transcurs de la campanya electoral, i també de la precampanya, poden aparèixer elements afuncionals en base a determinades pràctiques socials que els votants han pogut veure que han adoptat determinades formacions polítiques durant mandats anteriors i que no s'adiuen amb allò que en un principi havien promès fer. D'aquesta manera els votants arriben a la conclusió, sovint encertada, que els polítics incompleixen sistemàticament les seves promeses electorals.

D'altra banda, la diferència de tractament entre les candidatures de nova aparició o menys votades i les candidatures amb representació en comicis anteriors creen una disfunció pel que fa a manca d'informació d'aquestes noves candidatures. Relacionat amb això mateix trobaríem una altra disfunció a l'hora d'haver d'acomplir els minutatges establerts en la imposició del que es coneix com a blocs electorals, que atorga més temps als partits amb més representació. Un fet sobre el qual molts mitjans han manifestat la seva disconformitat des de fa temps ja que no permet que el periodista pugui escollir lliurement què és important i què no ho és en una campanya electoral.

També es pot donar una disfunció narcotitzant en el sentit que les persones que reben els diferents missatges de la campanya electoral es poden arribar a cansar de sentir determinats arguments o, en molts casos, de no sentir cap altre argument que no sigui la desqualificació del contrari.

En base a tots aquests arguments i situacions, en última instància són les persones les que prenen la iniciativa de seleccionar i d'utilitzar els mitjans de comunicació per satisfer les seves necessitats, interessos o motivacions i escollir quina és la seva decisió a l'hora de votar.