dimarts, 31 d’agost de 2010

Mitologia catalana: les dones d'aigua



En el començament del món no tot eren monstres i gegants, ni combats sobrenaturals entre la Llum i les Tenebres, entre los forces divines del Bé i del Mal. La mare Terra va emergir sobirana de les aigües i el Firmament la va cobrir. El Sol naixia cada matí a trenc d'alba i la Lluna, ara creixent ara minvant, resplendia a les nits i argentava les aigües del mar i dels estanys.


Les dones d'aigua, aloges o gojes, encantades, païtides o nimfes de llacs són éssers de la mitologia catalana, éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça: els estanys, els torrents i salts d'aigua, les fonts boscanes, els gorgs i les deus, les grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis. Prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres daurades, tons d'aram, o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, destrenades, que els cascadegen fins als peus. Hi ha qui assegura d'haver-ne vist d'alades, com papallones o espiadimonis. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos o amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són joves i no hi ha temps ni tara que les faci envellir; tanmateix són mortals, bé que arriben a viure més enllà de mil anys.

Les aigües són font i origen de tota cosa creada. De bon començament que s'hi mouen les goges, unes divinitats subtils, uns esperits lleugers que s'hi banyen i s'hi enfonsen i hi bleixen i s'hi escolen. Són genis que afavoreixen els naixements i la fertilitat, que donen vida i regeneren constantment la creació.

La relació d'aquestes deïtats aquoses amb els humans sol ser favorable, però sempre torbadora: vetllen pels infants des que acaben de néixer, els eduquen i ensenyen a tenir voluntat d'heroi; però, de vegades els roben, se'ls enduen, per ensinistrar-los millor a sa manera. Tenen poders per guarir malalties, però també per ofegar i per fer perdre. Atrauen irresistiblement per amor, sedueixen fins als límits de la follia, fins a l'oblit de la seva pròpia personalitat, de la fidelitat i del compliment dels seus propis deures. S'explica casos, en què han arribat a viure durant anys amb un marit que sabia, o no, que era una dona d'aigua, fent-se passar durant tot el temps com una dona normal i corrent, amb la condició de no fer, una cosa que li senyala de tabú. Si algun dia, l'home, es desfà del tracte, o l'incompleix per descuit, adéu-siau, s'ha dit, que l'Aloja desapareixerà, i no la tornarà a veure mai en la seva vida.

Les dones d'aigua no només són presents a Catalunya. A Occitània hi ha les daunas d'ayga, a l'Alvèrnia les danne d'aigüe, a l'Aragó les moras, a Astúries les xanes, a Euskadi les lamiak i a Cantàbria les anjanas o mozas de agua.



Informació extreta del llibre Mitologia catalana de l'editorial Barcanova i de la Wikipèdia


dimarts, 24 d’agost de 2010

Una exposició diferent



Segur que si heu anat de vacances o teniu intenció d'anar-hi, en la vostra agenda d'actes no mancarà la visita a algun museu o exposició.

Normalment els museus i les exposicions solen ser bastant previsibles, però sempre ens podem trobar alguna sorpresa.

És el cas de la curiosa exposició que es pot veure aquests mesos al Vitra Design Museum de la localitat alemanya de Weil am Rhein. Una institució cultural fundada l'any 1989, reconeguda a nivell mundial, que es dedica a la investigació i a la popularització del disseny i de l'arquitectura.



És una fundació independent, patrocinada per l'empresa Vitra, que acull nombroses exposicions. A més a més també organitza tallers i edita publicacions sobre disseny i arquitectura.

La curiosa exposició que us comento té com a protagonistes els objectes més quotidians amb els quals convivim en la vida diària. Bombetes, pinces d'estendre, paper higiènic, tiretes, gomes elàstiques, llapis o fins i tot condons són només alguns dels objectes que es poden observar en aquesta exposició. A més a més de poder conèixer el seu origen i algunes anècdotes.

El títol d'aquesta exposició és
Hidden Heroes: The Genius of Everyday Things.



I no patiu si ara mateix no us ve de gust agafar les maletes i anar fins a Alemanya. L'exposició també es pot visitar per Internet. Podeu escollir entre l'idioma alemany i l'anglès i després de superar els primers clics ja veureu com és ben fàcil moure's virtualment per l'exposició i anar descobrint la història de tots aquells objectes que sovint estem tan acostumats a veure i utilitzar que no ens aturem a pensar què faríem sense ells.

Cliqueu aquí per entrar a l'exposició i deixeu-vos emportar per la curiositat.


dijous, 19 d’agost de 2010

dissabte, 14 d’agost de 2010

La meva llengua




No em preguntis per què, però l'estimo
de cor la meva llengua;

no ho preguntis en va, sols puc respondre't:
“L'estimo perquè sí, perquè és la meva”.

L'estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d'una non-non la més hermosa
bressa amorosament ma son primera.

L'estimo de tot cor, per catalana,
l'estimo perquè en ella
la rondalla primera em contà l'àvia
un capvespre d'estiu mentre el sol queia.

L'estimo de tot cor, perquè en descloure's
l'exquisida ponzella
de mos vint anys, aquell sublim “t'estimo”
va dictar-me l'amor en eixa llengua.

L'estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m'empenyen.

L'estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l'aire
sos grans secrets en català em revelen.

L'estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L'estimo perquè sí, perquè és la meva.


Apel·les Mestres



dilluns, 9 d’agost de 2010

dimarts, 3 d’agost de 2010

De Mr Marshall a Mrs Obama



Segle XX - Anys 50






Si no sabeu de què va la història cliqueu aquí.





Segle XXI - Any 10






Si tampoc sabeu de què va aquesta altra història cliqueu aquí.




Sembla que algunes coses no han canviat gaire per allà al país veí. Oi?