dissabte, 3 de setembre de 2011

Se'ns pixen a sobre i diuen que plou




La manca d'un Estat propi ha portat Catalunya a una existència precària. Ara, però, el TSJC proposa anar més enllà: la simple no-existència del català. La involució persistent i constant de Catalunya ha estat la voluntat històrica de l'estat espanyol, un país que modifica la constitució a partir de la voluntat d'uns pocs parlamentaris però no és capaç de plantejar-se fer-ho davant la demanda democràtica de mil·lions de persones. Un estat que fa passar pel davant la voluntat de tres famílies (sense ànims de minimitzar: realment tres) per davant de la voluntat de mil·lions de persones expressada democràticament.

Se'ns pixen a sobre i diuen que plou és el resum de la sentència mutilatòria del TSJC, que va fer-se pública el passat mes de desembre i que aquesta setmana ha passat a executar-se. La sentència del TSJC, que imposa la destrucció de tot el sistema d'immersió lingüística adoptat a Catalunya des de la democràcia i que perpetua la submissió de la llengua pròpia a favor de la llengua castellana a les aules, dóna ara dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui també llengua vehicular a les aules.

Aquesta sentència, que busca la supressió d'un sistema educatiu no només votat i adoptat de manera democràtica, sinó també elogiat diverses vegades a nivell internacional com un model idoni per a preservar la llengua pròpia i garantir la integració de les persones nouvingudes, és ja la gota que fa vessar el got. La definició incitada per Jordi Pujol, qualificant el moviment de l'alt tribunal de "casus belli", ha de ser la pauta d'acció d'entitats, ciutadans, polítics, institucions i societat civil. L'acceptació -i per tant la submissió- d'aquesta sentència només portarà Catalunya i la llengua catalana a un estat encara més dèbil, desprotegit i indefens que l'actual: un viatge fins a èpoques preconstitucionals que cal evitar.



De nou el sector es mobilitza en contra del TSJC i crida a la desobediència. La presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (FAPAC), Imma Fuyà, ha demanat al Govern que no faci "ni un pas enrere" en la defensa del català a l'escola i que tregui "les castanyes del foc". "Nosaltres no deixarem de treballar per preservar el model lingüístic de l'escola catalana", ha sentenciat. Sindicats i moviments de mestres de l'escola catalana han coincidit amb Fuyà i han defensat el model d'immersió lingüística en català.




1 comentari:

zel ha dit...

Si senyor, amb totes les lletres, jo en tinc prou dient el que faré a la meva classe. I si hi ha qui no ho vol, que me'ls tregui, que ja s'encarregaran els petits de voler tornar!

petons!