El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Al web de Carrutxa podeu trobar àmplia informació sobre aquesta tradició tan nostrada.
Amb el temps aquesta tradició ha anat canviant i les llaminadures, neules i torrons han donat pas a regals molt més sofisticats.
També s'ha produït una certa ampliació de les dates per dur a terme l'acte defecatori. No hem d'oblidar que al Tió aquests dies se li gira feina perquè es veu obligat a cagar a totes les cases arran de l'intercanvi de visites que es fan les famílies.
Em consta, per exemple, que a casa de les meves nebodes ja els va començar a cagar ahir. Avui li tocarà un petit trasllat i nova cagada i per acabar demà tornarà a tenir força feina en ser el dia pròpiament de Nadal.
A Reus, i per extensió al Baix Camp, la cançoneta més utilitzada per fer cagar el Tió és la que fa així...
Parenostre del tió,
bon Nadal, que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu los plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó...
Caga tió!
si no et donaré
un cop de bastó!!
Per cert que, del contingut d'aquesta lletra, es desprèn un cert masclisme a l'hora d'atorgar la realització de determinades feines domèstiques només a les dones, comminant-les a més a més a fer-ho bé perquè Nadal ja ve...
Hi ha d'altres textos que s'utilitzen per fer cagar el Tió. Això ja depèn de cada comarca.
Que el Tió sigui generós!!!
1 comentari:
FELIÇ 2008 !!!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada