Reus, París, Londres

Reus, París, Londres i el carrer de Monterols... i més avall la plaça de les Cols.

Aquesta dita neix arran de la importància de Reus a Catalunya (considerada la segona ciutat més important el segle XVIII) i del fet que Reus es convertís, a les darreries del segle esmentat, en un dels exportadors mundials d'aiguardent més potents, juntament amb París i Londres, i tingués potestat per fixar els preus internacionals d'aquest beuratge.

Així era fins fa ben poc. Però ara 'Reus, París, Londres' és també el títol d'un disc i d'una gira de presentació d'aquest mateix disc.

Els Whiskyn's enguany fan 15 anys i ho celebren dedicant el títol i una de les cançons del disc a la ciutat que els va veure nèixer. De tota manera el grup sempre ha passejat el nom de Reus per tots els escenaris que ha trepitjat en aquests 15 anys. És un costum que tenim tota la gent d'aquesta ciutat. Estem on estem ens agrada fer saber que som de Reus.

El grup va nèixer l'any 1992. Però som molts els reusencs i reusenques que recordem com uns anys abans uns xiquets molt joves amenitzaven festes majors i festes de barri versionant cançons dels Beatles i d'altres amb el nom de Terrado 26. Després es faríen dir Terrat 26. Però l'evolució va continuar i van arribar els Whisky'ns cullons.

Com han explicat mil i una vegades el nom va sorgir inspirat en allò que diem quan alguna cosa ens sorprèn: Ves quins collons! Amb el pas dels anys van perdre els collons pel camí i es van quedar amb el nom actual de Whiskyn's.

Tot això i altres anècdotes inherents al grup les coneixem prou bé la gent que els hem anat seguint des dels inicis. I és per això que avui els seguidors de sempre i els que s'han anat afegint al llarg del camí hem omplert el Teatre Bartrina per assistir a la presentació del disc.

Els Whiskyn's han anat desgranant els temes del 'Reus, París, Londres' intercalats amb altres temes del disc anterior 'Souvenirs'.

Des d'un començament ens ha sorprès veure quatre cadires i uns faristols al costat de la bateria. Ben aviat n'hem descobert el motiu. El Joan Masdéu, poc després de l'inici del concert, ha convidat a sortir a l'escenari el quartet Versus, un quartet de corda, format per tres violins i un violoncel, que han col·laborat en l'enregistrament de diverses cançons del disc i que els han acompanyat també avui en la presentació en directe.

Una de les dedicatòries musicals ha estat per a l'Uri, tècnic de so dels Whiskyn's durant 10 anys, que deixa les tasques de sonorització, al qual han dedicat el tema 'El meu amic' inclòs en el disc 'On'.

També han dedicat el tema 'Fem-ho' al Cesc Solé, un dels antics components del grup.

El primer dels bisos ha anat a càrrec del Joan Masdéu acompanyat del quartet Versus. El Joan ha hagut de superar alguns problemes d'acoblament amb la guitarra acústica però se n'ha sortit prou bé.

Després ha sortit la resta del grup i el Joan ha convidat a sortir també a l'escenari al Pemi Rovirosa, guitarra de Lax'n'Busto i productor dels tres darrers discs dels Whiskyn's. El Pemi ha fet l'acompanyament a la guitarra en el tema 'Cada cop que te'n vas'.

Els bisos s'anaven succeint mentre el públic s'anava engrescant i acompanyava alguns dels temes picant de mans fins que ja cap al final ha arribat el tema que no podia faltar 'Reus'. Un tema del qual ja se n'ha enregistrat un videoclip:

Reus (Joan Masdéu)

Creus que tens, que sents, amor en un racó.

Veus que Reus

s'ha fet tan lluny de cop.

I em poses i em treus,

vas decantant;

Reus es va encongint,

Madrid és gran.

Dius que rius, que vius,

sempre que em tens a prop.

Flors que fan estius

al teu cantó.

La teva olor,

la teva veu,

a poc a poc se les haurà emportat

el vent de Reus.

Reus als meus peu

si al teu cap, Mercadal,

tomb de ravals,

vermuts a Reus.

Reus no té mar,

però el meu far segueix encès

per si un dia el veus.

En definitiva, una hora i mitja llarga de concert que ens ha fet estar ben atents en tot moment a tot allò que anava succeint. No hi ha dubte que els Whiskyn's encara tenen molt a dir i a donar a dalt dels escenaris.

Al sortir, al vestíbul del Teatre Bartrina, ens hem trobat un pica-pica distribuït en un parell de taules, el qual podies acompanyar amb una copeta de cava. Després de picar una mica m'he dirigit fins a la paradeta que hi havia allí mateix i he comprat el disc per poder escoltar-lo tranquil·lament les vegades que calgui.