diumenge, 30 de desembre de 2007

Això s'acaba (o tot just comença)

Doncs sí, segur que una de les frases que més sentirem avui i demà és aquella tan típica del 'això s'acaba'. Però tot final d'any comporta que en comenci un altre i per tant el que és un acabament també esdevé un començament.

Demà dia 31 de desembre és, entre altres coses, el dia en què pel carrer podrem veure l'Home dels Nassos. Són diversos els blocs que en parlen i per tant jo no em faré repetitiu. Us recondueixo cap al
bloc del Consueta on trobareu àmplia informació sobre aquest personatge. Un personatge que tota la canalla hem anat a buscar embobats pels carrers quan ens deien allò que era un home que tenia tants nassos com dies tenia l'any (el dia 31 de desembre s'entèn..)

A Reus l'Home dels Nassos arriba cap a les 11 del matí a l'estació dels ferrocarrils d'aquella companyia que tots coneixem prou bé. Però, a diferència d'altres anys que ens deien que venia en tren, enguany s'anuncia que vindrà en moto! Ja fa bé ja. No fós cas que enxampés un d'aquells retards típics i habituals de la companyia ferroviària en qüestió. Tampoc tindria gaire gràcia, penso, que l'Home dels Nassos aparegués el dia 1 o 2 de gener en lloc del 31 de desembre.

D'altra banda, diuen que aquests dies s'ha de fer propòsits de canvis, de bones intencions i que sé jo quantes coses més. No crec que calgui esperar a un dia concret per fer una cosa o per canviar-la. Per a això qualsevol dia de l'any és bo. Per tant, si teniu bons propòsits o intencions de fer canvis féu-los quan us roti, o quan us vingui de gust. Només faltaria!

Jo mateix, ara fa 5 anys, vaig dir... l'any que ve deixaré de fumar. Però no ho vaig deixar el dia 1 de gener, ni el 2, ni el febrer, ni el març. Va ser cap a mitjans d'abril que em vaig dir a mi mateix.. vinga va, ho deixo! I així ho vaig fer i m'he mantingut fins ara. Com us deia, doncs, aquestes coses s'han de fer quan tu creus que les has de fer i no en un dia determinat que s'estableix gairebé com una obligació.

Bé, doncs feta aquesta reflexió no em resta cap altra cosa més que brindar...

Per tots plegats
vull brindar
ara que l'any ja s'acaba.

Que tots els nostres desitjos
esdevinguin realitat.

Gaudim tant com puguem cada dia
de l'any que arriba
i de tots els que vindran.

Gràcies per les visites
tant al bloc com al fotolog,
per tots els comentaris
i per ser-hi sempre (o de tant en tant).


FELIÇ ANY NOU per a tothom que s'ho mereixi!

No... encara millor... MOLT FELIÇ ANY NOU PER A TOTHOM EN GENERAL !!

dissabte, 29 de desembre de 2007

Pixant fora de test

Fa ben pocs dies ens arribava la notícia d'una de les pixades fora de test més recents i més bèsties comeses per un d'aquests que s'autoanomenen representants de l'església. Un bisbe de Tenerife per ser més exactes.

No és pas la primera ni serà l'última pixada fora de test. Per desgràcia. Avui mateix, aquest matí, escoltava per la ràdio que un altre d'aquests representants eclesiàstics s'ha sentit molt ofés per una nimiesa i ha presentat tota mena de queixes. No recordo si era bisbe o arquebisbe però això tant hi fa. La qüestió és que l'individu en qüestió considera una cosa terrible el fet que la gent del
Polònia hagin fet la divertida versió dels Pastorets que vam poder veure aquest dijous i que tornarem a veure, si volem, dijous que ve. Tot perquè, segons ell, es ridiculitzen els sagrats personatges de la historieta aquesta que ens expliquen cada mes de desembre.

Fins quan l'església, o els seus representants, es dedicaran a pixar fora de test en lloc de fer coses més productives?

Aquí us deixo uns fragments d'
Els Pastorets, àdhuc!.

Perquè rieu! No pas perquè us escandalitzeu, que de coses veritablement escandaloses ja en veiem cada dia.





divendres, 28 de desembre de 2007

Llegiu-ho... si podeu!

S'enfila amunt, amunt per la muntanya,
festeja amb la morena Montserrat:
el virrei té hipnotitzada
la parròquia.
Fa volar coloms
de nacionalitat
catalana i molt nostrada.
Innocents, innocents, innocents,
som una colla d'innocents.
Ens foten la cartera, ens enreden,
i ens diuen que el blanc
és negre i el negre blanc,
i tots contents i enganyats.

Lletra de la cançó Innocents, del disc Visca la Llibertat, de Jaume Sisa







Canviant de tema... Hi ha blocaires que s'avancen uns dies i ja posen en pràctica els bons propòsits de canvis de cara al nou any. Mireu, mireu...


I si algú no acaba d'entendre prou bé aquest post que miri el calendari i veurà que el dia d'avui és un dia una mica especial.

dijous, 27 de desembre de 2007

Fa 25 anys era negre

Thriller, la cançó del cantant negre, reconvertit actualment en blanc, Michael Jackson ha complert 25 anys.


dimecres, 26 de desembre de 2007

26 de desembre: no som els únics que fem festa

Tradicionalment sempre es parla que això de fer festa el 26 de desembre, Sant Esteve, només és típic del Principat de Catalunya. El cert és que no és ben bé així.

Al Regne Unit, Canadà, Nova Zelanda, Austràlia i d'altres països pertanyents a la Commonwealth el 26 de desembre se celebra l'anomenat Boxing Day. O, el que és el mateix,
The day after Christmas Day.

El orígens del Boxing Day no se sap prou bé quins són. Una de les versions es remunta a temps ancestrals, a l'edat mitjana, i parla del costum d'obrir aquest dia totes les caixes de caritat de les parròquies per tal que el seu contingut es reparteixi entre les famílies pobres. De fet la traducció literal de l'expressió seria 'el dia de les caixes'.

Una altra de les versions data del segle XIX i diu que aquest era el día en què els servents que havien de treballar el 24 i el 25 celebraven la seva festa de nadal particular ja que se'ls permetia visitar les seves famílies i portar-los caixes plenes de les sobres de menjar del banquet dels senyors.

També es diu que vindria a ser l'equivalent dels actuals lots de nadal que moltes empreses lliuren als seus empleats. Unes caixes amb regals que es donaven en agraïment als serveis prestats durant l'any.

Sigui quin sigui l'orígen qualsevol excusa és bona per anar de festa...

Un altre país que celebra especialment el 26 de desembre és Costa Rica. Aquest dia se celebra El Tope, una desfilada de cavalls i carrosses. El motiu d'aquesta celebració és que el dia següent comença el Carnaval on desfilen també carrosses acompanyades de comparses, pallassos, cotxes antics i malabaristes.



Tal com us deia al començament: no som els únics que avui fem festa.

dilluns, 24 de desembre de 2007

Fem cagar el Tió!


El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Al web de Carrutxa podeu trobar àmplia informació sobre aquesta tradició tan nostrada.

Amb el temps aquesta tradició ha anat canviant i les llaminadures, neules i torrons han donat pas a regals molt més sofisticats.

També s'ha produït una certa ampliació de les dates per dur a terme l'acte defecatori. No hem d'oblidar que al Tió aquests dies se li gira feina perquè es veu obligat a cagar a totes les cases arran de l'intercanvi de visites que es fan les famílies.

Em consta, per exemple, que a casa de les meves nebodes ja els va començar a cagar ahir. Avui li tocarà un petit trasllat i nova cagada i per acabar demà tornarà a tenir força feina en ser el dia pròpiament de Nadal.

A Reus, i per extensió al Baix Camp, la cançoneta més utilitzada per fer cagar el Tió és la que fa així...

Parenostre del tió,
bon Nadal, que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu los plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó...
Caga tió!
si no et donaré
un cop de bastó!!

Per cert que, del contingut d'aquesta lletra, es desprèn un cert masclisme a l'hora d'atorgar la realització de determinades feines domèstiques només a les dones, comminant-les a més a més a fer-ho bé perquè Nadal ja ve...

Hi ha d'altres textos que s'utilitzen per fer cagar el Tió. Això ja depèn de cada
comarca.

Que el Tió sigui generós!!!



diumenge, 23 de desembre de 2007

Bones festes!

Bon nadal i feliç any nou

Feliz Navidad y Próspero año nuevo

Zorionak eta Urte Berri On

Bones Navidaes, Gayoleru anu nuevu!

Merry Christmas & Happy New Year

Gajan Kristnaskon & Bonan Novjaron

Joyeux Noël et Bonne Année!

Buon Natale e Felice Anno Nuovo

Pax hominibus bonae voluntatis

Boas Festas e um feliz Ano Novo

Krismas Njema Na Heri Za Mwaka Mpya




Aquelles nits de Nadal (cançó col·lectiva del disc 'Altres cançons de Nadal 3')


És un desig (cançó col·lectiva del disc 'Altres cançons de Nadal 4')

dissabte, 22 de desembre de 2007

Qui era el Pere Botero?


Ara potser ja no es diu tant, però els qui som de determinades generacions recordem perfectament que quan érem petits ens deien allò de... si no et portes bé aniràs a parar a les calderes del Pere Botero.

Més endavant vam poder relacionar el tal Pere Botero amb un ésser demoníac i dolentot que sortia en aquelles representacions dels
Pastorets que cada any per Nadal pares o àvies ens portaven a veure.

El diable o dimoni és una figura que ha conviscut durant centenars d'anys entre nosaltres, enredat en les més diverses expressions culturals i populars. És un personatge burlesc, malcarat, sorollós, però, tanmateix, també alegre i inofensiu. El trobem arrelat en moltes i diverses esferes de la nostra activitat cultural i creativa, essent en molts casos el personatge central de llegendes, contes, refranys i festes populars.

Així, pel que fa al dimoni, i més concretament a Llucifer, la mitologia antiga el barrejà amb personificacions lluminoses i resplendents que habitaven a les mítiques i equívoques zones inferiors. En aquestes zones els romans també col·locaren a Vulcà, déu del foc i de la forja, i nosaltres hi situem les calderes d'en Pere Botero.



Però el cert és que el Pere Botero no és cap personatge de ficció sinó que va existir de debó (això diu, si més no, la llegenda...)

La llegenda recull la història de Pere Porter, un pagès de Tordera que es veié apressat per un deute familiar cancel·lat. El pare d'en Porter tenia uns crèdits que cancel·là davant de notari, però aquest va sostreure l'acta de cancel·lació. Un cop mort el deutor, els creditors tractaven d'embargar el seu fill, al qual reclamaven el deute del seu pare, que ell no podia acreditar que estava liquidat per manca de documents. En Porter, desesperat, veient que anava a perdre tots els béns, demanà que ajornessin uns dies l'embargament i metrestant intentaria cobrar uns deutes que li tenien uns veïns de Maçanet. De camí a Maçanet, va conèixer un xeric que menava dues bones cavalleries, al qual va cercar conversa i s'oferí per ajudar-lo en tot i per tot, li digué que feia el mateix camí que ell i el convidà que muntés una de les dues bèsties. El desconegut, que era el dimoni, s'oferí a presentar-lo davant del notari perquè li pogués preguntar què n'havia fet de l'acta de cancel·lació del crèdit.

En aquestes en Porter sentí com els dos cavalls es parlaven entre ells talment com dues persones, i pel que deien comprengué que se les havia amb el dimoni. Volia recular, però no hi fou pas a temps. Els cavalls es van precipitar aigües endins de l'estany de Sils i, després de molta estona van arribar a l'infern. Un cop arribat a l'avern, Pere Porter es sorprengué amb la visió de rellevants personatges de la vida terrenal, fins trobar Gelmar Bonsoms, notari d'Hostalric, el qual li indicà el lloc on podia trobar l'acte de pagament del debitori.

La sortida de Porter de tan fantàstic i tenebrós indret fou insòlita i ben enigmàtica, i anà a parar a Morvedre, al País Valencià, on va contreure una malaltia que li durà des del primer de setembre fins al primer d'octubre i no arribà a Hostalric fins el primer de novembre (Dia dels Difunts). Allà va explicar la seva inversemblant aventura davant l'atònita mirada dels vilatans, que veieren confirmada la narració un cop trobat el document notarial en qüestió.




Com veieu la història d'aquest bon home tampoc es diferencia gaire de la de qualsevol persona que, en els temps actuals, pugui tenir una hipoteca o qualsevol altre deute. Els notaris segueixen aquí tot i el temps que ha transcorregut i el dimoni s'ha reconvertit en banquer, prestamista, especulador o qualsevol altre dels personatges inquietants que ens podem trobar en qualsevol moment de la nostra vida diària amb intencions d'obtenir beneficis gràcies a les nostres necessitats.

Així que endinsem-nos durant una estona a les calderes del Pere Botero...
;)

dimarts, 18 de desembre de 2007

El Caganer


El Caganer és una de les figures més populars dels pessebres nadalencs. Un individu, home o dona, ajupit, amb els pantalons abaixats i les natges al descobert, satisfent, a l'aire lliure, les seves necessitats fisiològiques.

També conegut com a 'cagador', 'home que caga' o 'home que fa ses feines', aquesta figureta de fang o darrerament de plàstic és, per diverses raons, un dels elements més vius i que més vida dónen a la representació pessebrística.

Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina, té un posat que fa riure menuts i grans.

L'origen de la tradició del Caganer, arrelada sobretot al Principat, sembla que se situa al tombant dels segles XVII-XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Ara, de bon principi la figura del Caganer no era pas exclusiva del pessebre. De fet, s'han trobat rajoletes ben antigues que el representen i romanços que s'hi refereixen.

Sigui com sigui, aquest personatge ha perdurat fins als nostres dies, qui sap si per la creença que posar-lo al pessebre portava bona sort i alegria, i no posar-l'hi portava malastruga.

I com a conseqüència de l'evolució que l'ha portat fins als temps actuals, els seus fabricants també han anat introduïnt diferents canvis i diferents versions. En veurem uns exemples...

Per a les persones que els agradin les manualitats i se'l vulguin fabricar elles mateixes, el caganer retallable



Una altra versió de caganer retallable amb un missatge més internacional que traduiríem com a 'posa un caganer en la teva vida' .



No se n'escapa ni la reialesa...



Ni els fills de la reialesa...



Ni l'església...



Ni els polítics...




Aquest seria un caganer acostumat a les comoditats de la vida moderna...



I aquest altre està ben clar que és el caganer blocaire...





També s'ha utilitzat la figura del caganer com a element de campanya de protesta contra la cada cop més imminent invasió de 'parenoels' en balcons i finestres.



I tal com podeu veure en aquest video, recentment s'han donat casos de detenció d'un caganer per cremar la figura del Rei.




EL CAGANER
Francesca Aubanell

Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.

Un majoral l'apressa
"vinga, vinga, caganer!"
que tot això et passa
per ser massa llaminer.

L'estel que tot ho vigila
se n'adona d'aquest fet
"poso la llum més fluixeta"
li diu a l'angelet.

No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.


Malgrat que el caganer del pessebre és una figura que dóna identitat al nostre imaginari nadalenc i és a Catalunya on la seva presència ha arrelat amb més força, no és una figura exclusiva de la nostra terra. També trobem el caganer a Múrcia, Portugal, Nàpols, etc., on són coneguts amb els noms de 'cagones', 'cagöes' i 'cacone' o 'pastore che caca'. A França, una figura semblant és coneguda amb el nom de Pêre La Colique.

ACLARIMENTS IMPORTANTS:

Una part d'aquesta informació ha estat obtinguda de
l'espai on comença la festa.

Igualment he de dir que algunes de les imatges de caganers que he utilitzat per il·lustrar aquest post pertanyen, tal com es pot observar, al web
Corporeixon Disseny Gràfic gestionat per Xavier Boronat, el qual és propietari de les imatges esmentades.

diumenge, 16 de desembre de 2007

No n'hi ha prou amb La Marató de tv3

Potser se'm titllarà d'anar a contracorrent amb això que diré, però no és ben bé aquesta la intenció del post sinó una altra ben diferent.

A hores d'ara tothom sap ja que avui és el dia de
La Marató de tv3. I no és que ens n'haguem assabentat avui precisament. La marató ha agafat el caire que ha agafat gràcies al ressó mediàtic. Comença per parlar-ne la pròpia cadena televisiva i, a partir d'aquí, ja en va parlant tothom.

Sens dubte, si no fós així, no s'arribarien a recaptar les quantitats que es recapten cada any. És bo també que cada any es superi la quantitat assolida l'any anterior.

És un acte de solidaritat que s'ha institucionalitzat de tal manera que gairebé s'ha convertit en una "obligació" col·laborar-hi. No dic que no estigui bé. El mètode és molt bo en un cas com aquest en què les causes que motiven l'acte s'ho valen.

Però cal anar més enllà i pensar que no s'acaba tot en un dia. Perquè correm el perill que la gent digui.. au! ja he col·laborat amb la marató de tv3 i ja puc tenir la conciència ben tranquil·la fins l'any que ve. No és això. No n'hi ha prou. Penso que caldria mentalitzar la gent no un dia a l'any sinó durant tot l'any perquè col·labori tant en aquesta com en tantes altres causes que hi ha arreu del món.

Personalment jo faig una aportació monetària mensual a tres ONG's. En un dels casos apadrinant un nen del Tercer Món i en els altres dos casos com a aportació als projectes que duen a terme les entitats corresponents. Òbviament això no m'impedeix fer, a més a més, donatius puntuals com en el cas de la marató o en d'altres, si m'és possible.

Per a la gent que vivim en l'anomenat Primer Món crec que no és gens complicat, si tenim una feina mínimament acceptable, destinar 10 euros mensuals, 15, 20 o, qui pugui, quantitats superiors a mirar de compensar una miqueta la mala distribució de la riquesa mundial que sovint provoquen els mateixos governs. Pot semblar una quantitat ínfima, mirada individualment, però tal com diu la dita 'de mica en mica s'omple la pica'.


Per cert la publicitat de la marató d'enguany utilitzant imatges de la magistral pel·lícula 'La finestra indiscreta' dóna com a resultat un anunci també magistral. I força impactant!



Si encara no ho heu fet col·laboreu en aquesta i en totes aquelles causes que us sigui possible.


dimecres, 12 de desembre de 2007

Vida de gos?


Sovint fem ús de l'expressió 'fer el gos' o 'fer vida de gos' per referir-nos a aquell estil de vida consistent en menjar, dormir, passejar i poca cosa més.



Segons hem pogut llegir aquests dies en una nota de premsa al web de l'ajuntament de Reus, l'Àrea de Via Pública instal·larà, a partir d'avui, parcs per a gossos en diferents zones de la ciutat, degudament tancades i senyalitzades. Hi haurà jocs i mobiliari adaptat per als animals. Afirmen que l'habilitació d'aquests parcs respon a la demanda dels propietaris de gossos i a la necessitat de fer més compatible la seguretat, la higiene i l'esbarjo dels gossos amb la presència d'aquests animals a la via pública.

Està molt bé que el nostre ajuntament es preocupi pel benestar dels gossos. Però... i del benestar dels humans, se'n preocupa també?

Voldria recordar que ja fa uns quants anys que es parla de fer un centre d'oci, amb locals, bars, discoteques i tot el que calgui per tal que la gent de Reus pugui gaudir d'una oferta lúdica suficient sense necessitat d'haver de marxar a una altra localitat. Cada quatre anys, durant els 15 dies de campanya per a les eleccions municipals, tots els partits s'omplen la boca dient que faran el tan demanat i esperat centre lúdic. Després, guanyi qui guanyi, passen quatre anys més i tot segueix igual.

Els parcs per a gossos estan molt bé i han fet molta via a posar-los en marxa.

Passarà el mateix amb el centre lúdic o d'oci per als humans? O els reusencs i reusenques ens haurem de continuar conformant amb l'oferta de bars i locals existents, que per sort es van incrementant a poc a poc gràcies a la iniciativa privada, i fent alguna visita de tant en tant a les poblacions veïnes?

dimarts, 11 de desembre de 2007

Un català a Madrid

Aquesta setmana passada vaig reconvertir el pont en aqüeducte i vaig fer una estada de 5 dies a Madrid. S'ha d'aprofitar que la gent del Camp de Tarragona ja disposem d'aquest invent anomenat AVE que t'hi porta en dues hores i mitja clavades.

A tot arreu hi ha coses interessants per veure i descobrir.

Podeu anar seguint les evolucions d'aquesta escapadeta a través del meu fotolog en el qual aquests dies estic posant un recull de fotos i comentaris.

Així que, per no ser repetitiu, aquí al bloc només us posaré l'enllaç per visualitzar els diferents videos que vaig enregistrar.

Començaré pel video del viatge en tren fins a Madrid. La curiositat principal d'aquest video és que Renfe ja incorpora el català a l'hora de donar les explicacions als viatgers. Bé, això semblava quan van començar a parlar en català. Però ben aviat el català es va convertir en 'catañol' (més "ñol" que "cat"). Escolteu, escolteu...


A continuació teniu una sèrie de videos amb imatges diverses enregistrades mentre anava descobrint Madrid...










L'última nit d'estada a Madrid vaig aprofitar per anar a veure un musical. En concret We Will Rock You. Un parell de setmanes abans, mirant per Internet, vaig trobar una entrada pel divendres, un dels dos dies de la setmana en què les cançons es canten en la versió original en anglès. La resta de representacions es fan amb les lletres de les cançons traduïdes a l'espanyol. Tenia clar que si havia d'escoltar els clàssics de Queen en espanyol... 'va a ser que no'. Per sort, tal com he dit, vaig trobar entrada pel divendres.
Inicialment la representació d'aquest musical deien que s'acabava el 9 de desembre passat, però pel que he pogut comprovar el segueixen fent fins passades les festes nadalenques.

El musical es representa al
Teatro Häagen-Dazs (antic Teatro Calderón). Curiosament les butaques del costat de la meva estaven ocupades per catalans. Catalans d'Igualada per ser més exactes.

dissabte, 1 de desembre de 2007

Reus, París, Londres


Reus, París, Londres i el carrer de Monterols... i més avall la plaça de les Cols.

Aquesta dita neix arran de la importància de Reus a Catalunya (considerada la segona ciutat més important el segle XVIII) i del fet que Reus es convertís, a les darreries del segle esmentat, en un dels exportadors mundials d'aiguardent més potents, juntament amb París i Londres, i tingués potestat per fixar els preus internacionals d'aquest beuratge.




Així era fins fa ben poc. Però ara 'Reus, París, Londres' és també el títol d'un disc i d'una gira de presentació d'aquest mateix disc.




Els Whiskyn's enguany fan 15 anys i ho celebren dedicant el títol i una de les cançons del disc a la ciutat que els va veure nèixer. De tota manera el grup sempre ha passejat el nom de Reus per tots els escenaris que ha trepitjat en aquests 15 anys. És un costum que tenim tota la gent d'aquesta ciutat. Estem on estem ens agrada fer saber que som de Reus.

El grup va nèixer l'any 1992. Però som molts els reusencs i reusenques que recordem com uns anys abans uns xiquets molt joves amenitzaven festes majors i festes de barri versionant cançons dels Beatles i d'altres amb el nom de Terrado 26. Després es faríen dir Terrat 26. Però l'evolució va continuar i van arribar els Whisky'ns cullons.

Com han explicat mil i una vegades el nom va sorgir inspirat en allò que diem quan alguna cosa ens sorprèn: Ves quins collons! Amb el pas dels anys van perdre els collons pel camí i es van quedar amb el nom actual de Whiskyn's.

Tot això i altres anècdotes inherents al grup les coneixem prou bé la gent que els hem anat seguint des dels inicis. I és per això que avui els seguidors de sempre i els que s'han anat afegint al llarg del camí hem omplert el Teatre Bartrina per assistir a la presentació del disc.

Els Whiskyn's han anat desgranant els temes del 'Reus, París, Londres' intercalats amb altres temes del disc anterior 'Souvenirs'.

Des d'un començament ens ha sorprès veure quatre cadires i uns faristols al costat de la bateria. Ben aviat n'hem descobert el motiu. El Joan Masdéu, poc després de l'inici del concert, ha convidat a sortir a l'escenari el quartet Versus, un quartet de corda, format per tres violins i un violoncel, que han col·laborat en l'enregistrament de diverses cançons del disc i que els han acompanyat també avui en la presentació en directe.

Una de les dedicatòries musicals ha estat per a l'Uri, tècnic de so dels Whiskyn's durant 10 anys, que deixa les tasques de sonorització, al qual han dedicat el tema 'El meu amic' inclòs en el disc 'On'.

També han dedicat el tema 'Fem-ho' al Cesc Solé, un dels antics components del grup.

El primer dels bisos ha anat a càrrec del Joan Masdéu acompanyat del quartet Versus. El Joan ha hagut de superar alguns problemes d'acoblament amb la guitarra acústica però se n'ha sortit prou bé.



Després ha sortit la resta del grup i el Joan ha convidat a sortir també a l'escenari al Pemi Rovirosa, guitarra de Lax'n'Busto i productor dels tres darrers discs dels Whiskyn's. El Pemi ha fet l'acompanyament a la guitarra en el tema 'Cada cop que te'n vas'.

Els bisos s'anaven succeint mentre el públic s'anava engrescant i acompanyava alguns dels temes picant de mans fins que ja cap al final ha arribat el tema que no podia faltar 'Reus'. Un tema del qual ja se n'ha enregistrat un videoclip:


Reus (Joan Masdéu)

Creus que tens, que sents, amor en un racó.

Veus que Reus

s'ha fet tan lluny de cop.

I em poses i em treus,

vas decantant;

Reus es va encongint,

Madrid és gran.

Dius que rius, que vius,

sempre que em tens a prop.

Flors que fan estius

al teu cantó.

La teva olor,

la teva veu,

a poc a poc se les haurà emportat

el vent de Reus.

Reus als meus peu

si al teu cap, Mercadal,

tomb de ravals,

vermuts a Reus.

Reus no té mar,

però el meu far segueix encès

per si un dia el veus.


En definitiva, una hora i mitja llarga de concert que ens ha fet estar ben atents en tot moment a tot allò que anava succeint. No hi ha dubte que els Whiskyn's encara tenen molt a dir i a donar a dalt dels escenaris.

Al sortir, al vestíbul del Teatre Bartrina, ens hem trobat un pica-pica distribuït en un parell de taules, el qual podies acompanyar amb una copeta de cava. Després de picar una mica m'he dirigit fins a la paradeta que hi havia allí mateix i he comprat el disc per poder escoltar-lo tranquil·lament les vegades que calgui.