dimecres, 20 de febrer de 2008

20 de febrer, 5 anys del tancament d'Egunkaria


Aquest dimecres fa exactament 5 anys del tancament del diari Egunkaria.

El 20 de febrer del 2003, la guàrdia civil espanyola, per ordre de l'Audiència Nacional de Madrid, assaltà les oficines de la publicació, requisà documents i ordinadors, i detingué deu persones que feien part del personal de l'empresa o bé n'havien fet part prèviament.

Hi va haver moltes mostres de solidaritat amb els afectats.

El novembre de l'any passat un informe internacional va concloure que el tancament dels mitjans de comunicació Egin, Egin Irratia i Euskaldunon Egunkaria vulnerava l'article 20 de la constitució espanyola i els articles 10 i 15 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). L'estudi estava signat per quatre professors de dret de les universitats de Castelló, Florida (EUA), Utrecht (Països Baixos) i Göttingen (Alemanya), i elaborat a instàncies de la Direcció de Drets Humans de la conselleria de Justícia del govern basc.

Els acusats pel cas Egunkaria, per la seva banda, temen que l'Audiència Nacional espanyola els condemni sense proves, segons van explicar el mes passat en conferència de premsa.


Cinc anys després, coincidint amb les concentracions que es faran a tots els municipis bascos, s'ha organitzat també una concentració solidària a Barcelona, de 20.00 a 20.30 hores a la Plaça de Sant Jaume. L'acte el clourà Martxelo Otamendi, exdirector d'Egunkaria.



De fet, mirant enrera en el temps, s'han donat altres casos de característiques similars. Sense comptar les detencions més recents de polítics abertzales a Euskal Herria, podem recordar també el cas d'independentistes i periodistes catalans detinguts el 1992, poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, torturats i posats en llibertat més tard sense cap explicació.


3 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ells fan campanya als gran mitjants i naltros grà a grà de sorra als posts, endevant canya a aquests fatxes !!!

salut

Josep Maria Yago ha dit...

canya!

Núria ha dit...

Potser sóc pessimista, però penso que és una llàstima que tinguem tant poca memòria de tots aquests incidents i que siguem tan ganduls per mobilitzar=nos.