divendres, 8 de febrer de 2008

Els amants de Lilith, un disc per escoltar sovint


La trajectòria artística de la cantant Lídia Pujol sempre ens ha portat bones sorpreses. La més recent d'aquestes sorpreses és un disc fet espectacle (o un espectacle fet disc, com vulgueu) anomenat Els amants de Lilith. La manera més encertada d'anomenar-lo seria dient que es tracta d'un concert teatralitzat.

Quan vaig sentir algunes cançons d'aquest disc per la ràdio vaig decidir que me l'havia de comprar, cosa que vaig fer fa dues o tres setmanes. Ja l'he escoltat un parell de cops sencer. I ho seguiré fent. Personalment penso que la veu de Lídia Pujol quadra perfectament amb l'estil de les cançons d'aquest disc.

La Lídia dona veu a moltes dones que, segles enrere, van estimar i van anar més enllà dels límits de la raó deixant una història per a la llegenda, recollida en la tradició popular.

Lídia Pujol explica que l'origen del disc el trobem en els viatges que va fer ella mateixa per diversos pobles de Catalunya, el País Valencià i Ses Illes a la recerca de cançons populars de transmissió oral. Afegeix que allò que va començar com una mena d'investigació sobre el nostre patrimoni oral va acabar esdevenint una veritable sorpresa: aquelles senyores grans, d’expressió severa, li ensenyaven unes cançons terribles, extraordinàries. Cançons d'abusos, d'incests, d'assassinats, de violència de gènere. Cançons que parlen de fets que llegim, encara avui, cada dia als diaris.



Les cançons dels disc estan interpretades a la manera dels joglars i trobadors, amb acompanyaments de guitarra i contrabaix en alguns casos. En altres s'incorporen sons més propis de l'època afegint-hi un grup de música antiga amb clavicèmbal, flautes de bec, percussions, tiorba o violes de gamba.

Tot això dóna com a resultat un repertori de contes i històries mítiques i populars on la Lídia fa de trobadora contemporània que interpreta avui els temes i personatges de sempre.

Els músics que l'acompanyen en aquesta aventura són:
Pau Figueras (guitarra)
Dani Espasa (clavicèmbal, piano, acordió)
Xavi Lozano (flauta, tibla i “ruidismes”)
Miquel Àngel Cordero (contrabaix)
Aleix Tobías (bateria i percussió)
Sergi Alpiste (violí barroc)
Quim Badia (viola)
Peter Krivda (viola de gamba)



Les cançons del disc són:

1) L'enamorada desesperada (que parla de com l'enamorada es fa estimar per força).
2) Amèlia (referida a per què l'Amèlia va canviar el seu testament).
*** Si escolteu la música d'aquesta cançó segur que recordareu la versió que en va fer també la Companyia Elèctrica Dharma amb el títol 'El testament d'Amèlia' ***
3) La filla del rei (parla del que li va fer la mare a la filla predilecta del pare).
4) Caterina de Lió (sobre els copets o garrotades que rep la Caterina quan la seva sogra parla amb el seu marit).
5) Beatriu, comtessa de dia (aquí ens explica el desfici inclement que sentia la comtessa per fer seu el cavaller en lloc del marit).
6) Cecília (de quan la Cecília, generosa, va regalar la seva germana).
7) La Nina i són germà (de què és i què no és amor).
8) La dama enganyada (del poder, el sexe, la traició i la venjança a Reus).
*** vés per on... es veu que no és una cosa d'ara que només es parli de Reus quan passa alguna desgràcia! ***
9) El moliner (tracta de les llàgrimes amargues del moliner).
10) La pastora (de com el soldat va voler abusar de la pastora).
11) La guardadora d'un mort (ens parla de l'amor etern, o de com la guardadora es va desfer del mort i de la seva honra).
12) La mort i la donzella (del que li oferí la donzella a la Mort a canvi de conservar la vida).
13) El somiatruites (de per què els somnis van farcits de truites).

Totes les cançons del disc han estat musicades per la Lídia Pujol amb el Pau Figueras, a partir de cançons populars, excepció feta d'aquesta última El somiatruites que, com molta gent recordareu, és una cançó amb lletra i música de l'Albert Pla.

Si voleu llegir al complet totes les lletres d'aquestes cançons podeu anar aquí.

I per fer un tastet de la música aneu aquí.

Encara que el millor que podem fer és escoltar el disc sencer. I veure l'espectacle en directe.

De moment, des del mes d'octubre passat, l'espectacle Els amants de Lilith ja s'ha pogut veure a Girona i a Barcelona. Properament, el 8 de març, es podrà veure al País Valencià, al Teatre Serrano de Gandia. Abans, el 23 de febrer la Lídia presentarà el disc a la Sala Colonial de Madrid.

No es coneixen més dates ni llocs d'actuació per als mesos propers, però cal preveure que n'hi haurà més. Tan aviat com en tingui ocasió no em penso perdre aquesta interpretació en directe que sens dubte, pels comentaris i crítiques que n'he sentit i per la vàlua de l'artista, ha de ser d'allò més encisadora.

5 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Bon consell

Tondo Rotondo ha dit...

Bon consell

zel ha dit...

Què coi us ha agafat ara amb el fons de boetes de colors que em feia posar dels nervis i vaig treure? Ai, és que no em descarregava el text, i passa sovint!

Escolto i llegeixo les cançonetes, dimoniet entramaliat, singele i balança, (jo aussi balança, però no single, buffffff)

Petonets, guapo!!!!

el nen de les oques ha dit...

has tornat a canviar de disseny de bloc? M'agrada més aquest que el de les boletes, jejeje

nimue ha dit...

té bona pinta aquest disc...