dilluns, 19 de maig de 2008

Trapezi 2008: fins l'any que ve

El Trapezi s'ha acabat i amb ell s'acaba també aquesta sèrie de posts que he anat dedicant els darrers dies a la Fira del Circ de Catalunya (confio no haver-me fet massa pesat amb el tema).

Ahir a la tarda vaig aprofitar per acabar de fer un recorregut per alguns dels espectacles. Cap a quarts de sis a l'estany del Parc de Sant Jordi feien un espectacle d'hula-hops de gran alçada. Bàsicament perquè l'artista feia tota mena d'acrobàcies amb aquest estri a una alçada considerable. Mai vaig aconseguir que un hula-hop d'aquests donés més d'un parell de voltes per la meva cintura. Això estant a peu pla. Ja no parlem d'intentar-ho a 9 metres d'alçada i sobre un pal que es va movent. Mireu, mireu...

Hula Hoopla!!! amb l'artista francès Julot.



Passejant passejant vaig anar fins als Jardins de l'Estació Enològica, passant per la plaça del Mercadal on hi havia molta gent esperant l'inici del proper espectacle. Als Jardins de l'Estació Enològica s'han instal·lat un seguit d'espectacles de petit format però molt interessants. No hi havia pogut anar cap dels dies anteriors i no volia deixar passar l'ocasió de treure-hi el cap abans que s'acabés el Trapezi. Entre altres em va sorprendre molt gratament l'espectacle La Cymbalobylette. Un artefacte accionat per la força muscular amb el qual ens oferien veritables concerts musicals d'allò més animats. Veieu-ne un resum...

La Cymbalobylette amb la companyia francesa Dynamogène



Tombant tombant encara vaig fer un últim recull de pallassades diverses...




El recull fotogràfic del Trapezi ja està complet. Mireu-lo aquí.



I abans d'acabar només afegir algunes reflexions post-Trapezi. M'agrada, com a molts reusencs i reusenques, veure com la nostra ciutat encara que sigui per només uns dies s'omple de colors diferents als que estem acostumats de manera habitual. És bonic anar tombant pels carrers i trobar-te espectacles de circ i tot el mundillo que això comporta. Gent amunt i avall pels carrers. Malabaristes assajant per qualsevol racó. Barreja d'idiomes a les converses... Fins i tot dissabte a la nit, baixant de La Palma, vaig veure un individu pel carrer Llovera que es desplaçava no amb bicicleta no, això és fins a cert punt habitual. Ho feia amb un monocicle! Són escenes d'aquelles que et deixen una mica bocabadat i et fan entendre una mica més tota la màgia del circ de sempre, d'aquell més tradicional, del circ de carrer. Un circ ben allunyat d'aquell tan estereotipat de tigres, lleons i clowns, pensat només per als infants i que a mi, personalment, no em crida gaire l'atenció.
Un diumenge a la tarda normal els carrers de Reus estan deserts de gent, sobretot quan comença a arribar el bon temps. Ahir, en canvi, es veia gairebé tanta gent com aquells dissabtes a la tarda en què la gent surt com a obssesionada per anar d'una botiga a l'altra. Aquests dies pels carrers ens trobem cares diferents, gent fora de l'habitual, més gossos de l'habitual també (es veu que la gent del circ té aquesta mascota com a predilecta). Tot agafa un altre color, un aspecte diferent, fins i tot es respiren aires o aromes diferents (els habituals de les sessions golfes a La Palma entendreu perfectament a què em refereixo). Tot plegat contribueix a donar una mica més de vida a la ciutat i a fer que puguem sortir de la monotonia que sovint envolta Reus els caps de setmana. És per això que cada any som molta gent els qui, unes setmanes abans que arribi, esperem amb fruició que comenci el Trapezi.


Llàstima que una notícia tràgica, aliena totalment al Trapezi, hagi embrutat de sang, en el sentit més literal de la paraula, els carrers de Reus la passada matinada de dissabte a diumenge. Ja comença a ser hora de dir prou, pacíficament, mantenint la calma i el civisme que ens hauria de caracteritzar a tots plegats. Últimament a Reus estan succeint fets més que reprobables i lamentables. No pot ser que haguem d'estar patint pel que pot fer una minoria quan la majoria el que volem és poder sortir amb tota tranquil·litat a fer una copa, a veure un espectacle o a passejar per la ciutat sense emprenyar ningú i sense que ens emprenyin.

2 comentaris:

aigua ha dit...

Un gran espectacle al carrer!bon ambient,molta genti actuacions per tots els públics i per tots els gusto, una queixa,les actuacions que és fan a peu pla no és poden veure si no ets a primera fila o enfilat a una farola com va fer un! :)
Les actuacions als Jardins de l'Estació Enològica una delícia.

Llàstima que una mort violenta posi una nota trista a aquests dies, tot i que no tingui res a veure amb el Trapezi.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

completament d'acord en el que diu aigua, llàstima d'aquest fet luctuós