Un any més, per aquestes dates, TV3 ens ofereix la seva nadala musical en forma de cançó col·lectiva. Albert Pla, Quimi Portet, Gerard Quintana, Estopa, Joan Miquel Oliver i Manel interpreten la nadala 'El caganer' amb què TV3 i Catalunya Ràdio feliciten aquestes festes, tal com podeu veure i escoltar en aquest vídeo.
Aquesta és la lletra de la cançoneta, escrita a tres mans per Judit Farrés, companya del cantant Albert Pla, el mateix Albert Pla i Quimi Portet.
El caganer
En un pessebre ha d'haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca i una mula
i mal penjat un angelet.
Però sobretot hi ha d'haver-hi,
hi ha d'haver-hi un caganer.
Hi ha d'haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d'un foc rogent.
En un pessebre hi ha d'haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l'infern.
Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.
També hi ha d'haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l'Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!
Al pessebre hi ha d'haver,
hi ha d'haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s'estigui dret.
No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d'haver
en un pessebre hi ha d'haver-hi
hi ha d'haver-hi un caganer.
No sóc llicenciat en filologia catalana però sí que estic en possessió del certificat D de coneixements superiors, orals i escrits, de llengua catalana expedit per la Junta Permanent de Català. És per això que tinc la gosadia de fer una puntualització sobre una de les expressions que es repeteixen a la tonada de la cançó i que, pel que tinc entés, seria una reiteració d'un pronom feble. Em refereixo a l'expressió hi ha d'haver-hi. Penso que l'expressió correcta hauria de ser ha d'haver-hi o també hi ha d'haver, però mai la forma reiterativa del pronom 'hi' que dona com a resultat el que es repeteix tan sovint a la cançó en qüestió: hi ha d'haver-hi. Si algú, més entés que jo en qüestions lingüístiques, té constància de la correcció d'aquesta expressió agrairé que m'ho faci saber.
Entenc també que això pot ser una d'aquelles llicències que es prenen sovint les persones que es dediquen a fer lletres de cançons però tenint en compte la difusió que es fa d'aquesta cançó a través de la televisió pública catalana no estaria de més que es fés un bon ús de la llengua. A no ser que s'hagi volgut donar un to humorístic fent ús del català montillesc que tan bé dominen en programes humorístics televisius, com ara el 'Polònia'.
A banda d'això, trobo que la cançó és fresca i divertida i que a més a més compta amb una bona selecció d'artistes que l'interpreten. I, tot sigui dit, és molt enganxosa!
Aquesta és la lletra de la cançoneta, escrita a tres mans per Judit Farrés, companya del cantant Albert Pla, el mateix Albert Pla i Quimi Portet.
El caganer
En un pessebre ha d'haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca i una mula
i mal penjat un angelet.
Però sobretot hi ha d'haver-hi,
hi ha d'haver-hi un caganer.
Hi ha d'haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d'un foc rogent.
En un pessebre hi ha d'haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l'infern.
Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.
També hi ha d'haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l'Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!
Al pessebre hi ha d'haver,
hi ha d'haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s'estigui dret.
No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d'haver
en un pessebre hi ha d'haver-hi
hi ha d'haver-hi un caganer.
No sóc llicenciat en filologia catalana però sí que estic en possessió del certificat D de coneixements superiors, orals i escrits, de llengua catalana expedit per la Junta Permanent de Català. És per això que tinc la gosadia de fer una puntualització sobre una de les expressions que es repeteixen a la tonada de la cançó i que, pel que tinc entés, seria una reiteració d'un pronom feble. Em refereixo a l'expressió hi ha d'haver-hi. Penso que l'expressió correcta hauria de ser ha d'haver-hi o també hi ha d'haver, però mai la forma reiterativa del pronom 'hi' que dona com a resultat el que es repeteix tan sovint a la cançó en qüestió: hi ha d'haver-hi. Si algú, més entés que jo en qüestions lingüístiques, té constància de la correcció d'aquesta expressió agrairé que m'ho faci saber.
Entenc també que això pot ser una d'aquelles llicències que es prenen sovint les persones que es dediquen a fer lletres de cançons però tenint en compte la difusió que es fa d'aquesta cançó a través de la televisió pública catalana no estaria de més que es fés un bon ús de la llengua. A no ser que s'hagi volgut donar un to humorístic fent ús del català montillesc que tan bé dominen en programes humorístics televisius, com ara el 'Polònia'.
A banda d'això, trobo que la cançó és fresca i divertida i que a més a més compta amb una bona selecció d'artistes que l'interpreten. I, tot sigui dit, és molt enganxosa!
2 comentaris:
Sóc estudiant de filolgia catalana.
És cert que "hi ha d'haver-hi" no està acceptat per la normativa, però el pleonasme (la repetició del pronom) és propi del català.
Salut!
Sí, estic d'acord amb tu, el pleonasme és propi de la llengua col·loquial i no és el mateix "hi ha d'haver-hi" que "n'hi ha d'haver-hi" que sí que seria el català montillesc al qual fas referència. He subtitulat el vídeo per a les mevees classes de català, si us interessa el podeu trobar aquí:
http://dotsub.com/view/1e396196-9778-41a9-9f18-da9f9ae29ce7
Publica un comentari a l'entrada