dilluns, 22 de febrer de 2010

25 anys sense Espriu: homenatge blocaire



Fa uns dies que va aparèixer al facebook la convocatòria d'un homenatge blocaire en motiu del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. La proposta sorgia del bloc Antaviana.

De seguida vaig recordar que el 22 de febrer del 1985, ara fa 25 anys, en assabentar-me de la mort del poeta, vaig escriure un poema inspirant-me en una part de la seva obra. Estava segur que la llibreta on ho vaig escriure havia de ser en un racó d'armari dintre del desordre ordenat de papers que em caracteritza. La memòria fotogràfica em va portar a encertar a la primera per quina zona de l'armari s'amagava la llibreta. Una llibreta que havia començat a omplir amb els típics poemes d'adolescència que tothom ha escrit en alguna etapa de la seva vida i que havia seguit omplint fins més enllà de la vintena. A mida que han anat passant els anys aquesta afició per escriure poemes l'he mantinguda però de manera molt més espaiada en el temps. Quan vaig escriure aquest poema tenia 24 anys. Segur que si l'hagués d'escriure ara el resultat seria diferent. Ho podria haver fet això d'escriure'n un ara, però he pensat que transcriure aquell poema d'ara fa 25 anys pot ser una bona manera de participar en aquest homenatge.

En aquesta imatge podeu veure el text original del poema, escrit de pròpia mà. A sota de la imatge us transcric el poema en el qual només he canviat les errades lingüístiques més flagrants que he detectat a l'hora de rellegir-lo.



A SALVADOR ESPRIU
(en la seva mort)

Ha mort el Poeta,
però no pas l'Obra.
L'Obra restarà
fidel per sempre més,
al servei d'aquest Poble.
D'aquest Poble
i d'altres Pobles.
De tots aquells Pobles
que, com ha deixat escrit,
mai no han de morir per un home sol.
Se n'ha anat el lluitador,
resten els instruments de lluita,
instruments que permeten
una lluita sense vessament de sang
neta, noble, intel·ligent...
Vindran successors,
imitadors,
crítics.
Cap podrà ser ell mateix,
només un intent de ser-ho.
Ha estat Llum!
Ha estat Font d'inspiració!
Ha estat mestre i director.
Els seus mots formen un núvol
d'on hi surt
quelcom que escric,
quelcom ínfim, un extracte reduït
a la mínima expressió
incomparable, aleshores,
amb el seu gran resplendor.
Per tot i amb tot
se't recordarà, Poeta,
per tot allò que resta.
Tot plegat,
Terra, Obra, Llengua,
Esperit, Força, Lluita,
Home, Poble, Nació,
romandrà per sempre més
a través dels dies
a través dels mesos
a través dels anys
a través dels segles...
Per tot això i molt més
podem cridar amb tu,
ens mantindrem fidels
per sempre més
al servei d'aquest Poble!

22-2-85
En un moment de reflexió davant la pèrdua d'un Català Universal
VISCA CATALUNYA!!
VISCA EL POBLE DELS PAÏSOS CATALANS!!




I per completar la meva modesta aportació a aquest homenatge blocaire us poso l'enllaç a un parell de vídeos de la versió musicada del poema de Salvador Espriu Indesinenter. El primer correspon a la versió ja clàssica que en va fer el cantautor de Xàtiva Raimon. El segon vídeo correspon a la versió que n'han fet els també valencians La Gossa Sorda aquest passat any 2009.





2 comentaris:

zel ha dit...

Nen, ets un crak, eres un crak, com és que no treus aquí, en aquesta màgica finestra allò que escrius?
Ho has fet de conya, Jordi, de conya,ho dius tot!

Un super petó!

vpamies ha dit...

És un exercici divertit desempolsar coses que vam escriure fa vint-i-cinc anys... i cada cop tenim papers de dècades més remotes.

Fantàstic l'homenatge, Jordi!