El Trapezi i altres curiositats col·laterals

Tal com comentava en el post anterior aquesta setmana passada hem estat de Trapezi a Reus.

'Un horizonte cuadrado', l'espectacle inaugural, va anar a càrrec dels xilens Compañía de Paso.

Divendres, dissabte i diumenge, a la plaça de la Llibertat podíem trobar, entre altres, les trapezistes de la companyia l'Atelier du Trapèze amb l'espectacle 'Vole et tais-toi'.

Dijous, divendres i dissabte la companyia 220 Vols ens oferia l'espectacle 'Western-Spaghetti', un duel entre la corda llisa i la guitarra amb esquitxos de comèdia.

I la nit de divendres i de dissabte uns bombers molt especials van fer acte de presència a la plaça de la Llibertat. L'espectacle 'Guardian Angels' de la companyia Bängditos Theater tenia la particularitat que feia interactuar el públic assistent, si més no per poder escapar de les flames o de les ruixades d'aigua que deixaven anar. Un espectacle de combustió còmica que va fer que la plaça esdevingués un infern de foc, rialles i sorpreses. Un foc purificador, ideal per cremar tot el que cal foragitar sense contemplacions.

I ara que està de moda l'expressió 'danys col·laterals', he volgut readaptar aquesta expressió per aplicar-la al Trapezi. És clar que no es pot parlar en cap cas de danys però sí de curiositats col·laterals lligades al Trapezi. Així, per exemple, durant els dies del Trapezi l'aspecte dels carrers canvia totalment, no només pels diferents estris que trobem instal·lats als escenaris sinó per la gent que tomba pels carrers. Una gent ben diferent de la que estem acostumats a veure habitualment. Ve molta gent de fora, de tot tipus: petits, grans, famílies, colles... Des dels primers anys hi ha també un determinat tipus de personatges, suposo que seguidors de tot aquest món del circ, que solen anar acompanyats de gossos de totes races (més aviat bastant grossos). Una altra de les curiositats és l'aglomeració de públic que acostuma a haver en tots els espectacles, sobretot en ple cap de setmana. Això fa que si volem veure l'espectacle des de les primeres files, i seure, cal anar-hi una hora abans com a mínim. I una altra de les curiositats col·laterals la trobem a les sessions golfes de circ i cabaret a La Palma que, tot sigui dit, de golfes no en tenen massa cosa a banda del fet que es desenvolupen ja ben entrada la matinada. Cada any La Palma s'omple sobremanera en cadascuna d'aquestes sessions. Divendres va ser el dia que vaig escollir per anar a aquest recinte. Tot i anar-hi una hora abans totes les cadires ja eren plenes, però encara vaig trobar un bon raconet a sobre de la pedra que hi ha tot voltant de la pista. De fet, els qui ens movem per aquell indret des de sempre, en concerts i altres activitats diverses, acostumem a saber trobar sempre un raconet prou bo, per ple que estigui. Això sí, com més s'apropava l'hora de començar l'espectacle més gent s'anava atançant fins que va arribar un moment que semblava que no hi cabia ni una agulla. Però tot i així, et pots trobar amb la curiositat de veure com hi ha qui es porta uns tamborets plegables sota l'ala i es posa allà davant teu, entre mig, on semblava que no hi cabia ningú més. I, per acabar-ho d'arrodonir, arriba el fumeta de torn, s'asseu al teu costat, comença a liar el petardet i l'encèn mentre et va enviant el fum a la cara fins que s'apaga. Però bé, això més que una curiositat col·lateral del Trapezi ja ho podem considerar com una part del tarannà habitual de La Palma. Un lloc especial que ens permet gaudir d'una programació musical i d'oci variada i durant tot l'any.

Ahir vaig sentir una notícia que deia que l'ajuntament vol fer un estudi de l'impacte econòmic que té el Trapezi. No cal fer-ne cap d'estudi per saber que les repercussions econòmiques són bones. Qualsevol que es mogui aquests dies pels carrers pot comprovar que ve molta gent i que s'omplen els bars, restaurants i hotels. Així doncs, per molts anys de Trapezi! I l'any que ve ja en seran 15.


Si voleu veure un recull fotogràfic d'alguns dels espectacles del Trapezi cliqueu aquí.