dijous, 10 de novembre de 2011

20 anys sense Montserrat Roig



Aquest 10 de novembre fa 20 anys que va morir Montserrat Roig. Des de la catosfera s'ha organitzat un homenatge conjunt.


Així doncs, per tal de participar en aquest homenatge us poso aquest fragment de l'obra 'Digues que m'estimes encara que sigui mentida' on, a tall de subtítol, l'autora afegia allò de 'Sobre el plaer solitari d'escriure i el vici compartit de llegir'.

El llimoner hi era i prou. Com tantes coses que veiem, davant de les quals passem de llarg sense adonar-nos que les retenim, sense pensar que les estem retenint per utilitzar-les després. El llimoner no va ser així. L’altre, el literari, havia esdevingut un símbol. Jo vivia tancada, com he dit, en un pati voltat de cases altes, enclaustrada sota una volta de cel blau o ennuvolat, sempre el mateix retall de cel, inamovible. Allò que desvetllava la meva imaginació era al carrer, perquè m’estava prohibit. Allí els nens eren lliures, vivien entre els gossos i els arbres, amb els genolls plens de crostes, jugaven a aventis, s’estossinaven i malparlaven. Quan vaig començar a anar sola per Barcelona, el meu carrer va deixar de ser misteriós. Aleshores el misteri era dins la ciutat, amb la seva grandesa, amb els seus barris on, qui sap, hi havia gent que vivia com li donava la gana. Les paraules dels adults em servien per a imaginar la prohibició. Alguna cosa de semblant passa amb l’amor i en l’amor hi ha molta literatura.





L'homenatge a les xarxes socials:

Twitter: hastag #20aniversariMRoig






El programa 'Identitats', dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava l'escriptora Montserrat Roig el 9 d'abril del 1988.



2 comentaris:

Carme ha dit...

Ara no puc veure el vídeo, però el vindré a mirar després. Has triat el mateix llibre que jo, pe`ro un altre fragment.

Gràcies.

T'he enviat al twitter!

vpamies ha dit...

Potser perquè va ser l'últim llibre, aquest ha tingut un ressò especial en aquest homenatge.