dissabte, 30 d’octubre del 2010

La guerra dels mons compleix 72 anys






Ara fa 72 anys, el 30 d'octubre de 1938, Orson Welles, actor, guionista i director de cinema, a més de locutor de ràdio, va emetre un simulacre de noticiari, inspirat en la novel·la de ciència ficció The War of the Worlds escrita l'any 1898 per H.G. Wells. La novel·la descriu una invasió marciana de la Terra. En l'emissió radiofònica es va interrompre la programació habitual per a emetre la notícia que una nau marciana havia aterrat a Grovers Mill, Nova Jersey (Estats Units). L'emissió va ser suficientment realista, com per espantar molts oients i fer-los creure que realment estava succeint, tot i que es va dir des de bon principi que no era real i fins i tot entre actes s'emetia publicitat.




Si voleu escoltar la versió original d'aquesta dramatització radiofònica cliqueu aquí.



D'aleshores ençà s'han fet nombroses versions.

El mes de febrer de 1949 Radio Quito 'La Voz de la Capital', emissora d'ona mitjana i curta d'Equador, va emetre una adaptació criolla de 'La Guerra dels Mons' que malhauradament va tenir conseqüències força tràgiques per a l'emissora ja que aquesta emissió va originar una veritable agitació popular a Quito. Molts oients es van sentir enganyats i van desfogar les seves ires contra l'edifici que era seu de Ràdio Quito i el diari El Comercio. Van començar llançant pedres i maons fins que algú va tenir la mala idea de provocar un incendi a l'edifici que va acabar totalment calcinat.



El 30 d'octubre de l'any 2008 l'emissora Radio 3 de Ràdio Nacional d'Espanya celebrava el 70è aniversari de l'emissió radiofònica de 'La Guerra dels Móns' amb una emissió en espanyol. Cliqueu aquí sota si la voleu escoltar.

Una invasión marciana a través de la radio



El mateix any 2008 l'emissora local XEART de l'estat mexicà de Morelos va recrear una nova versió de la història de Wells en horari de màxima audiència dintre d'un noticiari matinal. Tot i haver advertit anticipadament que es faria aquesta dramatització, l'emissió també va generar una situació de pànic entre la població.

A través d'aquest enllaç podeu escoltar aquesta nova versió de l'emissora mexicana (tingueu paciència ja que abans de començar l'emissió pròpiament dita escoltareu una mica de música i una introducció inicial)



I ara, 72 anys després d'aquella primera emissió, tenim una nova oportunitat d'escoltar una versió d'aquesta història. Aquest 30 d'octubre de 2010, a la 1 de la matinada, hora UTC (és a dir, a les 3 hora d'aquí) en la freqüència d'ona curta de 9955 KHz PCJ Radio presentarà una emissió especial de 'War Of The Worlds'. L'emissora també sortejarà tres còpies d'aquest programa especial entre les persones que escriguin un correu electrònic a: pcjmedia @rroba gmail.com.

Això sí, per escoltar aquesta emissió especial necessitareu un receptor de ràdio d'ona curta i una mica de sort en la propagació. Si no acabeu de saber de què va això de l'ona curta podeu trobar força informació al lloc web de l'Associació de Ràdioescoltes de Barcelona, a la qual pertanyo des de fa més de 18 anys.



Tot plegat és LA MÀGIA DE LA RÀDIO !!!


diumenge, 24 d’octubre del 2010

Noves tècniques de venda




La coneguda botiga El Barato del carrer Major de Reus ha afegit una nova oferta per als seus clients. Fent gala d'un dels seus lemes que diu 'una botiga que té de tot', ha posat a la venda persones aturades.

Tot i que en un principi pot semblar una idea agosarada, els responsables de la botiga i d'aquesta nova campanya comercial afirmaven que no es tracta d'una venda entesa de manera literal sinó que és una manera de facilitar que una part de les persones que han tingut la desgràcia de quedar-se a l'atur puguin trobar feina. Així, els aturats mostraven les seves habilitats a l'aparador de la botiga per tal d'aconseguir cridar l'atenció de tota la gent que pogués estar interessada en els seu serveis.


Si heu llegit fins aquí i encara no ho heu enganxat us recordo que durant aquests dies s'ha celebrat a Reus el Festival internacional de moviment i teatre gestual COS.

Així doncs, conyes a banda, les imatges i escenes que us comento més amunt que, efectivament, es van desenvolupar durant el matí i la tarda d'ahir dissabte a la botiga El Barato corresponien a Bunny me!, de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, un dels espectacles que s'han pogut veure aquest dies en el marc del festival. Abans d'arribar a Reus aquest espectacle ha passat per llocs com Edimburg, Figueres, Rússia, Bèlgica, Torrelavega o Tàrrega. Es tracta d'una comèdia fresca que passa a l'aparador d'una botiga real i que ens presenta dos aturats que decideixen posar-se a la venda com a mascotes i fan tots els possibles per ser comprats pels vianants mostrant allò que són capaços de fer.

Aquí teniu un vídeo que recull una petita part dels 120 minuts que va durar l'actuació a l'aparador d'El Barato.




Un altre dels espectacles que vaig veure ahir dissabte va ser el que portava per nom No matarás, de la companyia catalana Criatures. Teatre de carrer que barreja la figura del joglar i l'acció teatral més visual i física.

En aquest vídeo podeu veure un resum de l'espectacle.



divendres, 22 d’octubre del 2010

Participant al joc literari 177 del Jesús Tibau



De tant en tant participo en els diversos jocs literaris que proposa l'escriptor ebrenc Jesús Maria Tibau des del seu bloc Tens un racó dalt del món.


El 177è joc literari és dels de tipus creatiu i consisteix en escriure un text d'entre 100 i 200 paraules inspirat en la foto d'aquí al costat. Aquest cop, però, hi ha afegit un repte: en el text no podem utilitzar la lletra e. Un repte que ens obliga a posar a treballar de valent la neurona. Encara més si tenim en compte que els de Reus tenim una certa tendència a convertir moltes as en es. A Reus no diem 'papa' o 'mama' sinó que ho pronunciem 'pape' o 'mame'...

;)

Bé, la qüestió és que me n'he sortit prou bé. Aquest és el resultat.


Va arribar just quan la riuada afluixava. Un bon aiguat havia provocat un gran daltabaix a la vila. La cadira flotant al riu proclamava com havia anat la cosa. I no flotava sola la cadira. No! Tota una colla d'amics inanimats acompanyava la cadira. Tubs, plàstics, una bossa, una altra bossa... L'individu va mirar al voltant i aviat s'adonà d'una curiositat. Riu avall s'anava ampliant la colla d'amics. Quan va girar cua camí amunt disposat a visitar la vila, un murmur s'anà apropant al caminant. Tota la població saludava amb la mà convidant-lo a gaudir d'un bon àpat. Calia agrair-ho. Malgrat tot, l'aigua no havia provocat cap altra barrabassada. Calia continuar avançant oblidant la por. Al cap i a la fi hauria pogut anar molt pitjor.


diumenge, 17 d’octubre del 2010

El festival COS arriba a la 13a edició




Aquest dimecres passat, 14 d'octubre, va començar a Reus el festival COS que enguany arriba a la tretzena edició. El que fins ara era el Festival de Mim i Teatre Gestual es transforma en Festival de Moviment i Teatre Gestual ja que a partir d'aquesta edició s'uneixen el Festival COS i el Més Dansa, dos festivals que en anteriors edicions s'havien desenvolupat de manera independent. D'aquesta manera se sumen els dies i els espectacles d'ambdos festivals.

Per estar al dia de totes les activitats del festival COS, que s'allargarà fins el proper diumenge 24 d'octubre, podeu visitar el lloc web a http://www.cosreus.org.



divendres, 15 d’octubre del 2010

Lluís Companys i Jover, president de Catalunya assassinat fa 70 anys per l'exèrcit espanyol



Lluís Companys i Jover va néixer al Tarròs el 21 de juny de 1882 i va morir a Barcelona el 15 d'octubre de 1940. Avui fa 70 anys.

Polític i advocat catalanista i independentista. Va ser president del Parlament de Catalunya (1932-33), ministre de Marina en el govern de la República (2n. semestre de 1933) i va ser el 123è president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940). El final de la guerra civil i la derrota de la República va suposar-li haver de marxar cap a l'exili. L'agost de 1940 la Gestapo alemanya va capturar-lo i entregar-lo a les autoritats feixistes espanyoles que van sotmetre el president Companys a un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia legal condemnant-lo a mort, fet que va produir-se poques hores després del consell de guerra, el matí del 15 d'octubre de 1940. Un escamot de l'exèrcit espanyol franquista va afusellar el president Companys en el Castell de Montjuïc. És l'únic cas a Europa que un Estat assassina un president democràtic. Setanta anys després l'Estat espanyol continua negant-se a anular aquell consell de guerra infame.


En aquest vídeo, titulat 'PER CATALUNYA VIDA I MORT DE LLUÍS COMPANYS', dividit en tres parts, podem veure un bon reportatge de com va anar la història.

PRIMERA PART:



SEGONA PART:



TERCERA PART:



dissabte, 9 d’octubre del 2010

Ja tornem a tenir la 'Fira de Mostres' aquí





Aquest cap de setmana comença a Reus una nova edició del que es coneix com a Expro/Reus, la Fira Catalana del Consumidor.

Enguany l'Expro/Reus arriba al 40è aniversari ja que, tot i que aquesta Fira data de l'any 1942, no ha estat fins a la darrera època que ha esdevingut amb caràcter anual. Però els que ja tenim una edat continuem tenint tendència a anomenar-la com la 'Fira de Mostres'. Així és com es coneixia abans que es decidís adoptar el nom d'Expro/Reus. En aquesta edició destaca, a més a més dels diversos estands que si fa no fa cada any són els mateixos, el que s'anomena 'El túnel del temps' que ens permetrà fer un recorregut visual i virtual per la història de la Fira.

Així que ja ho sabeu, des d'avui dia 9 d'octubre i fins el proper diumenge 17 podeu anar a fer un tomb per la Fira. O fer un 'tumet', com diem a Reus.



dimecres, 6 d’octubre del 2010

Ave Maria Puríssima (en clau d'humor...)





Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.

Damunt dels Camacho i Montilla
hi ha en Rajoy i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyen ben ansiosos,
ens espremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.

L'any 2010 en fa més de trenta
que esperem tornar a ser grans.

Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!
Estalviant-nos la impaciència i
de viure sense INDEPENDÈNCIA!


AQUESTA ORACIÓ HA DE FER 7 VOLTES AL MÓN. FES-NE 7 CÒPIES I ENVIA-LES PER CORREU CONVENCIONAL O ELECTRÒNIC ABANS DE 7 DIES.
NO ENVIÏS DINERS. JA N'ENVIES PROU A MADRID AMB L'IRPF, L'IVA, L'IBI, L'IMPOST DE SOCIETATS I ELS IMPOSTOS ESPECIALS.
PENSA UN DESIG I, SI NO FAS EL PRÉSSEC, LA MARE DE DÉU DE L'EMPENTA TE'L CONCEDIRÀ UN DIA O ALTRE.

EXEMPLES DE DESITJOS PER ALS DESORIENTATS:
UN AEROPORT COM DÉU MANA;
AUTOVIES/AUTOPISTES FINANÇADES PEL MATEIX ESTAT QUE FINANCEM NOSALTRES;
SELECCIONS NACIONALS CATALANES;
TGV CONNECTAT AMB EUROPA;
EL RETORN DELS DOCUMENTS ROBATS A CATALUNYA I ARA EMMAGATZEMATS A SALAMANCA;
EL RECONEIXEMENT DEL NOSTRE DRET A L'AUTODETERMINACIÓ;
UN ESTATUT SENSE RETALLAR;
UN CLAU INTERESSANT ( i per què no?), ETC., ETC.

* XAVIER BLANCAFORT, VETERINARI, NO VA FER CAS DE LA CADENA, I SE LI VA APARÈIXER L'AZNAR CANTANT EL 'CARA AL SOL'.
* PERE VILLANUEVA, AGENT D'ASSEGURANCES, VA TRENCAR LA CADENA, I VA HAVER DE VEURE LA SÈRIE COMPLETA DE 'CINE DE BARRIO' AMB LA CARMEN SEVILLA AL COSTAT.
* NEUS PONS, ACTRIU, HO VA DEIXAR A MITGES, I SE LI VA TRAVESSAR UNA ESCUDELLA DUBTOSA. PENEDIDA, VA COMPLETAR LA CADENA I DE SEGUIDA VA TROBAR UN MARIT EX-CONSELLER D'OBRES PÚBLIQUES.
* ELOI AMETLLA, ECONOMISTA, VA LLENÇAR L'E-MAIL A LA PAPERERA. DES DE LLAVORS, CADA NIT SOMIA QUE L'ACEBES ÉS NOMENAT PRESIDENT DE LA GENERALITAT, I QUE EL GASPART CONTINUA SENT PRESIDENT DEL BARÇA. ESTÀ DESESPERAT!!




divendres, 1 d’octubre del 2010

'Parlem de...' - Cicle de debats a l'entorn de la música en català





El Centre de Lectura de Reus i l'emissora Punt 6 Ràdio presenten un nou espai radiofònic dedicat a la música en català.






'Parlem de...'
s'emetrà per la cadena local de ràdio dins el programa 'Cops i Flames' els dissabtes 2, 9, 16 i 23 d'octubre de 5 a 6 de la tarda.

Els temes que es debatran són:

2 d'octubre: Crisi? El músic de sempre està en crisi...

9 d'octubre: La música popular: lletres i cançons que enganxen

16 d'octubre: Música en català a Internet: la fi d'una època i el principi d'una altra

23 d'octubre: Els joves catalans escolten música en la seva llengua?

De cara al primer debat del dissabte 2 d'octubre està prevista la participació de Jesús Rovira, integrant del grup Lax'n'Busto, i dels cantants reusencs Sergi Tost i Fito Luri.

Els participants en la resta de debats s'aniran confirmant a mida que s'apropin les dates corresponents cosa que s'informarà convenientment a través de l'esdeveniment que s'ha creat a facebook.

El programa 'Cops i Flames' s'emet en directe tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda. Els diumenges es torna a emetre en reposició a la mateixa hora. Es pot escoltar a través del 99.8 FM des del Camp de Tarragona o bé via Internet a http://www.punt6radio.cat/. A més a més en l'apartat de podcast del lloc web de l'emissora us podeu descarregar els programes per escoltar-los quan us vingui de gust.




dijous, 23 de setembre del 2010

Deslletament




Segons l'Enciclopèdia s'entén com a deslletament el final del període d'alletament natural. Afegeix que varia segons les espècies. En les explotacions ramaderes de tipus intensiu hom separa les cries de les mares de forma gradual, tot just quan poden suportar o assimilar aliments altres que la llet. Així augmenta el nombre de cries, ja que les femelles estan més sovint en zel. Per a enllaçar amb el període d'alimentació normal d'animal adult hom empra llet artificial o pinso d'alta digestibilitat barrejat amb llet deshidratada, règim alimentari que és completat amb l'addició d'aminoàcids essencials, vitamines, antibiòtics, sulfamides, etc. En les explotacions tradicionals les cries són separades de les mares quan ja no tenen llet.

Podríem fer un símil en el món polític i dir que el deslletament coincideix amb la fi del període de mandat. Aquell moment en que el personatge polític deixa la 'mamella' figurativament parlant, és a dir, el càrrec d'alcalde/alcaldessa, president/presidenta, regidor/regidora, conseller/consellera, diputat/diputada, etc.



Sovint el procés de deslletament en el terreny de la política costa més de dur a terme ja que el beneficiari de l'alletament s'aferra més a la 'mamella' (seient consistorial, escó, despatx...) i es resisteix a cedir el lloc que ha estat ocupant durant anys.

A Reus ja s'està començant a gestar la convocatòria d'eleccions municipals. I, com en tota gestació humana, el part tindrà lloc d'aquí a nou mesos, el mes de maig de l'any que ve, data en què els reusencs i les reusenques serem convocats novament a les urnes per tal de dir qui volem que mogui els fils de la ciutat.

Com no podia ser d'altra manera, ja s'ha començat a destapar la caixa dels trons que mostra la resistència al deslletament de la classe política. En podeu veure una mostra llegint
aquí i també aquí.

I avui mateix, tal com podeu
llegir aquí, l'alcalde reusenc s'ha mostrat també reticent a deixar el seu seient a les properes eleccions. És clar, després de 12 anys potser el que li passa és que el seient consistorial ja és gairebé com una perllongació del propi cos.

En fi, caldrà estar ben atents els propers mesos perquè, tal com us deia, la caixa dels trons tot just s'acaba de destapar. Veurem com peta la cosa!



divendres, 17 de setembre del 2010

Tu Vuo' Fa' L'Americano



Els darrers mesos s'ha posat de moda la versió discotequera d'una cançó que popularment s'anomena Papa Americano i que sona dia sí dia també per ràdios, canals de televisió i arreu de les cases.

Sona així...





El tema original es deia Tu Vuo' Fa' L'Americano i l'interpretava els anys 50 i 60 del segle passat el cantant Renato Carosone.

Carosone cantava en napolità (napulitano), una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes. Tot i que sovint es parla del napolità com un dialecte, la major part dels lingüistes el considera una llengua de per si. Es parla a Campània i més en concret a la ciutat de Nàpols i el seu immediat radi d'influència.

En el següent vídeo podem escoltar la cançó en la seva versió original.



dilluns, 13 de setembre del 2010

Kaidara, educació per a una ciutadania global



Ara fa quatre anys des de l'àrea d'educació Intermón Oxfam es va impulsar la creació del lloc web Kaidara, un recull de recursos i d'experiències que permeten incorporar l'educació per a una ciutadania global a l'aula. El lloc web està dirigit a professionals de tots els nivells educatius i també al públic en general.

El lloc recull tots els materials educatius elaborats per Intermón Oxfam: propostes didàctiques per treballar a l'aula temes com la pobresa, els drets humans, la democràcia, la cultura de la pau o la diversitat cultural, des d'una visió crítica i transformadora. A més a més, la web està pensada per poder ser utilitzada a l'estil d'una wiki i per això es va alimentant amb les experiències que pengen els membres de la xarxa de professors, amb el convenciment que es pot aprendre tant de la pròpia pràctica com de la dels altres.

Els recursos estan classificats per temàtica, tipologia i franja d'edat a la qual van dirigits (de 3 a 16 anys). Es poden descarregar lliurement i sense necessitat de registrar-se en el lloc web. La majoria de materials estan disponibles en català, castellà, eusquera i gallec.




dimarts, 7 de setembre del 2010

Un tastet de l'Acústica de Figueres



Quan vaig planejar, amb força antelació, una escapada de vacances per l'Alt Empordà desconeixia que una part dels dies d'aquesta escapada coincidirien amb el Festival Acústica de Figueres.

L'Acústica és un dels festivals de referència el mes de setembre. Els altres dos són el Mercat de Música Viva de Vic i l'Altaveu de Sant Boi de Llobregat. A Vic i a Sant Boi hi he anat en algunes ocasions. En canvi, a l'Acústica encara no havia tingut ocasió d'anar-hi. Per això, tenia clar que havia d'anar a Figueres a fer un tastet d'Acústica.

Així ho vaig fer dissabte 4 i també diumenge 5 de setembre, els dos darrers dies del festival.

Dissabte al vespre vaig anar a Figueres i després de fer un tomb pels diversos escenaris repartits pel centre de la ciutat vaig fer cap a la plaça de l'Església, on s'estava desenvolupant l'espectacle poèticomusical 'Terra i Cultura'.



Meritxell Gené, Ivette Nadal i Joanjo Bosk intervenen en aquest espectacle coproduït amb el Mercat de Música Viva de Vic i el grup Enderrock.

Un espectacle que, tal com es va anunciar durant l'actuació, es podrà tornar a veure en l'edició d'enguany del Mercat de Música Viva de Vic.

En aquest vídeo en podeu veure una mostra.





Acabada l'actuació vaig anar fins a la plaça de Josep Pla on actuava Sanjosex. Un concert molt vibrant i amb molta força que va fer les delícies del públic que omplia la plaça.

Aquí en teniu també una mostra.



Al voltant de les 11 de la nit Els Amics de les Arts omplien de gom a gom la plaça de l'Ajuntament. Es feia força difícil moure's pel recinte, així que vaig optar per fer algunes fotos des de molt lluny i veure l'actuació una bona estona.



Un bon pastís musical el de l'Acústica. I. com en tot pastís, no hi podia mancar la cirereta. D'això se'n va encarregar la Companyia Elèctrica Dharma el diumenge 5 de setembre. Pels volts de les 8 del vespre vaig fer cap als Jardins del Consell Comarcal que ja estaven força plens de públic.

Moments abans de l'inici de l'actuació una veu en off va donar les xifres de participació de públic durant els cinc dies de festival: 38.000 persones, 3.000 més que l'edició de l'any passat.



Quan va començar el concert encara era de dia. A poc a poc els jardins del Consell Comarcal de l'Alt Empordà van esdevenir un indret màgic de llum, colors i música amb els sons més festius de la Dharma en format acústic mentre el dia es transformava en nit. Un dels moments més emotius va ser quan van fer referència a l'Esteve Fortuny dient que a les actuacions sempre és amb ells. "El portem posat" deia el Josep Fortuny.

Sovint els Dharma han comentat que fan dos tipus de concerts: concerts per botar (aquells on el públic pot descarregar tota l'adrenalina ballant i botant com endimoniats o embogits per la música) i concerts per escoltar (d'un caire més tranquil). Recordo que ara fa uns anys, en una entrevista que els vam fer pel programa 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio el Josep Fortuny feia aquesta reflexió.

Acústica Dharma va ser un d'aquests concerts per escoltar, tot i que cap al final del concert va quedar força clar que públic i músics també teníem ganes de botar o, si més no, picar molt de mans i corejar els temes de sempre, com ara allò de... 'inana, inene, inana ieeee.. inana, inene, inana heheeeee'

En definitiva, van deixar clar que sigui en el format que sigui encara els queda molta força.



dimarts, 31 d’agost del 2010

Mitologia catalana: les dones d'aigua



En el començament del món no tot eren monstres i gegants, ni combats sobrenaturals entre la Llum i les Tenebres, entre los forces divines del Bé i del Mal. La mare Terra va emergir sobirana de les aigües i el Firmament la va cobrir. El Sol naixia cada matí a trenc d'alba i la Lluna, ara creixent ara minvant, resplendia a les nits i argentava les aigües del mar i dels estanys.


Les dones d'aigua, aloges o gojes, encantades, païtides o nimfes de llacs són éssers de la mitologia catalana, éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça: els estanys, els torrents i salts d'aigua, les fonts boscanes, els gorgs i les deus, les grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis. Prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres daurades, tons d'aram, o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, destrenades, que els cascadegen fins als peus. Hi ha qui assegura d'haver-ne vist d'alades, com papallones o espiadimonis. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos o amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són joves i no hi ha temps ni tara que les faci envellir; tanmateix són mortals, bé que arriben a viure més enllà de mil anys.

Les aigües són font i origen de tota cosa creada. De bon començament que s'hi mouen les goges, unes divinitats subtils, uns esperits lleugers que s'hi banyen i s'hi enfonsen i hi bleixen i s'hi escolen. Són genis que afavoreixen els naixements i la fertilitat, que donen vida i regeneren constantment la creació.

La relació d'aquestes deïtats aquoses amb els humans sol ser favorable, però sempre torbadora: vetllen pels infants des que acaben de néixer, els eduquen i ensenyen a tenir voluntat d'heroi; però, de vegades els roben, se'ls enduen, per ensinistrar-los millor a sa manera. Tenen poders per guarir malalties, però també per ofegar i per fer perdre. Atrauen irresistiblement per amor, sedueixen fins als límits de la follia, fins a l'oblit de la seva pròpia personalitat, de la fidelitat i del compliment dels seus propis deures. S'explica casos, en què han arribat a viure durant anys amb un marit que sabia, o no, que era una dona d'aigua, fent-se passar durant tot el temps com una dona normal i corrent, amb la condició de no fer, una cosa que li senyala de tabú. Si algun dia, l'home, es desfà del tracte, o l'incompleix per descuit, adéu-siau, s'ha dit, que l'Aloja desapareixerà, i no la tornarà a veure mai en la seva vida.

Les dones d'aigua no només són presents a Catalunya. A Occitània hi ha les daunas d'ayga, a l'Alvèrnia les danne d'aigüe, a l'Aragó les moras, a Astúries les xanes, a Euskadi les lamiak i a Cantàbria les anjanas o mozas de agua.



Informació extreta del llibre Mitologia catalana de l'editorial Barcanova i de la Wikipèdia


dimarts, 24 d’agost del 2010

Una exposició diferent



Segur que si heu anat de vacances o teniu intenció d'anar-hi, en la vostra agenda d'actes no mancarà la visita a algun museu o exposició.

Normalment els museus i les exposicions solen ser bastant previsibles, però sempre ens podem trobar alguna sorpresa.

És el cas de la curiosa exposició que es pot veure aquests mesos al Vitra Design Museum de la localitat alemanya de Weil am Rhein. Una institució cultural fundada l'any 1989, reconeguda a nivell mundial, que es dedica a la investigació i a la popularització del disseny i de l'arquitectura.



És una fundació independent, patrocinada per l'empresa Vitra, que acull nombroses exposicions. A més a més també organitza tallers i edita publicacions sobre disseny i arquitectura.

La curiosa exposició que us comento té com a protagonistes els objectes més quotidians amb els quals convivim en la vida diària. Bombetes, pinces d'estendre, paper higiènic, tiretes, gomes elàstiques, llapis o fins i tot condons són només alguns dels objectes que es poden observar en aquesta exposició. A més a més de poder conèixer el seu origen i algunes anècdotes.

El títol d'aquesta exposició és
Hidden Heroes: The Genius of Everyday Things.



I no patiu si ara mateix no us ve de gust agafar les maletes i anar fins a Alemanya. L'exposició també es pot visitar per Internet. Podeu escollir entre l'idioma alemany i l'anglès i després de superar els primers clics ja veureu com és ben fàcil moure's virtualment per l'exposició i anar descobrint la història de tots aquells objectes que sovint estem tan acostumats a veure i utilitzar que no ens aturem a pensar què faríem sense ells.

Cliqueu aquí per entrar a l'exposició i deixeu-vos emportar per la curiositat.


dijous, 19 d’agost del 2010

Humor gràfic
















perquè deixar anar un somriure de tant en tant no fa cap mal...


dissabte, 14 d’agost del 2010

La meva llengua




No em preguntis per què, però l'estimo
de cor la meva llengua;

no ho preguntis en va, sols puc respondre't:
“L'estimo perquè sí, perquè és la meva”.

L'estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d'una non-non la més hermosa
bressa amorosament ma son primera.

L'estimo de tot cor, per catalana,
l'estimo perquè en ella
la rondalla primera em contà l'àvia
un capvespre d'estiu mentre el sol queia.

L'estimo de tot cor, perquè en descloure's
l'exquisida ponzella
de mos vint anys, aquell sublim “t'estimo”
va dictar-me l'amor en eixa llengua.

L'estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m'empenyen.

L'estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l'aire
sos grans secrets en català em revelen.

L'estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L'estimo perquè sí, perquè és la meva.


Apel·les Mestres



dilluns, 9 d’agost del 2010

dimarts, 3 d’agost del 2010

De Mr Marshall a Mrs Obama



Segle XX - Anys 50






Si no sabeu de què va la història cliqueu aquí.





Segle XXI - Any 10






Si tampoc sabeu de què va aquesta altra història cliqueu aquí.




Sembla que algunes coses no han canviat gaire per allà al país veí. Oi?