Qui era el Pere Botero?

Ara potser ja no es diu tant, però els qui som de determinades generacions recordem perfectament que quan érem petits ens deien allò de... si no et portes bé aniràs a parar a les calderes del Pere Botero.

Més endavant vam poder relacionar el tal Pere Botero amb un ésser demoníac i dolentot que sortia en aquelles representacions dels Pastorets que cada any per Nadal pares o àvies ens portaven a veure.

El diable o dimoni és una figura que ha conviscut durant centenars d'anys entre nosaltres, enredat en les més diverses expressions culturals i populars. És un personatge burlesc, malcarat, sorollós, però, tanmateix, també alegre i inofensiu. El trobem arrelat en moltes i diverses esferes de la nostra activitat cultural i creativa, essent en molts casos el personatge central de llegendes, contes, refranys i festes populars.

Així, pel que fa al dimoni, i més concretament a Llucifer, la mitologia antiga el barrejà amb personificacions lluminoses i resplendents que habitaven a les mítiques i equívoques zones inferiors. En aquestes zones els romans també col·locaren a Vulcà, déu del foc i de la forja, i nosaltres hi situem les calderes d'en Pere Botero.

Però el cert és que el Pere Botero no és cap personatge de ficció sinó que va existir de debó (això diu, si més no, la llegenda...)

La llegenda recull la història de Pere Porter, un pagès de Tordera que es veié apressat per un deute familiar cancel·lat. El pare d'en Porter tenia uns crèdits que cancel·là davant de notari, però aquest va sostreure l'acta de cancel·lació. Un cop mort el deutor, els creditors tractaven d'embargar el seu fill, al qual reclamaven el deute del seu pare, que ell no podia acreditar que estava liquidat per manca de documents. En Porter, desesperat, veient que anava a perdre tots els béns, demanà que ajornessin uns dies l'embargament i metrestant intentaria cobrar uns deutes que li tenien uns veïns de Maçanet. De camí a Maçanet, va conèixer un xeric que menava dues bones cavalleries, al qual va cercar conversa i s'oferí per ajudar-lo en tot i per tot, li digué que feia el mateix camí que ell i el convidà que muntés una de les dues bèsties. El desconegut, que era el dimoni, s'oferí a presentar-lo davant del notari perquè li pogués preguntar què n'havia fet de l'acta de cancel·lació del crèdit.

En aquestes en Porter sentí com els dos cavalls es parlaven entre ells talment com dues persones, i pel que deien comprengué que se les havia amb el dimoni. Volia recular, però no hi fou pas a temps. Els cavalls es van precipitar aigües endins de l'estany de Sils i, després de molta estona van arribar a l'infern. Un cop arribat a l'avern, Pere Porter es sorprengué amb la visió de rellevants personatges de la vida terrenal, fins trobar Gelmar Bonsoms, notari d'Hostalric, el qual li indicà el lloc on podia trobar l'acte de pagament del debitori.

La sortida de Porter de tan fantàstic i tenebrós indret fou insòlita i ben enigmàtica, i anà a parar a Morvedre, al País Valencià, on va contreure una malaltia que li durà des del primer de setembre fins al primer d'octubre i no arribà a Hostalric fins el primer de novembre (Dia dels Difunts). Allà va explicar la seva inversemblant aventura davant l'atònita mirada dels vilatans, que veieren confirmada la narració un cop trobat el document notarial en qüestió.

Com veieu la història d'aquest bon home tampoc es diferencia gaire de la de qualsevol persona que, en els temps actuals, pugui tenir una hipoteca o qualsevol altre deute. Els notaris segueixen aquí tot i el temps que ha transcorregut i el dimoni s'ha reconvertit en banquer, prestamista, especulador o qualsevol altre dels personatges inquietants que ens podem trobar en qualsevol moment de la nostra vida diària amb intencions d'obtenir beneficis gràcies a les nostres necessitats.

Així que endinsem-nos durant una estona a les calderes del Pere Botero...
;)