dissabte, 23 de gener de 2010

Fito Luri omple el Teatre Bartrina en la presentació del seu nou disc




El Teatre Bartrina de Reus ha acollit aquest dissabte al vespre la presentació del nou disc del músic i actor reusenc Fito Luri. 'Zoòtrop' és el segon disc en solitari del Fito que arriba set anys després de l'anterior titulat 'Aromes'.

El bagatge musical del Fito, però, vé de lluny. Fa més de 20 anys que va començar amb aquell grup anomenat Om que podíem veure de tant en tant per diversos pobles de les nostres comarques. Uns primers companys del viatge musical del Fito que avui no s'han volgut perdre l'estrena del nou disc. Després vindrien altres formacions com els Cafè París o La Banda del Pantanu.

Fins a arribar a l'orquestra La Padrina, un projecte musical i també humà que va ser molt més que una orquestra o un grup de música en directe. Va fer possible, amb el que es va anomenar l'Estripadrina, que durant uns anys les festes de Misericòrdia tinguessin un caire lúdicofestiu diferent, amb noves propostes d'oci i de diversió. Amb ganes i bones idees. D'aquí va sorgir, per exemple, el Masclet (la beguda típica de la festa major) i tot el que l'envolta, a més a més de diverses actuacions musicals.

I tot aquest ambient, tot aquest bagatge músicofestiu és el que hem viscut durant més d'una hora i mitja aquesta nit al Bartrina. Perquè crec que la gran majoria dels presents hem compartit d'una o altra manera aquest viatge musical pel qual ens ha portat el Fito i tota la resta de bons músics que sempre ha sabut trobar al llarg de tots aquests anys. És inevitable que mentre escoltes alguna de les seves cançons, noves o de fa uns anys, et vingui al cap algun dels moments viscuts enmig d'un concert o d'una festa major.

Una actuació que ha servit, sobretot, per poder conèixer les cançons d'aquest nou disc en directe, però on també hi ha hagut temps per al record i per a l'emotivitat. Referències del Fito als seus inicis, l'any 1988, amb el grup Om, i referències també a tota la resta de la seva carrera musical.

Les lletres de les cançons que configuren 'Zoòtrop' permeten deixar-se endur per aquell esperit reusenc que coneixem prou bé tots els ganxets i totes les ganxetes. Parlen de situacions quotidianes, normals i corrents de la vida reusenca, o de la vida en general. Unes lletres que contenen moltes referències a carrers i places de la ciutat. També a amics i coneguts relacionats amb la cultura o simplement amb la vida quotidiana. Sens dubte el tema més emotiu és el que ha servit per cloure l'actuació. La cançó 'Sant Pere a Cassiopea' (primer tema del disc) que conté diverses referències a la nostra festa major i a alguns dels seus elements principals com els Gegants i la Tronada.

En definitiva, que hi havia ganes de tornar a escoltar el Fito Luri cantant a dalt de l'escenari. Ara només cal esperar que les actuacions es repeteixin ben sovint. I en això hi tenen molt a dir els governants municipals que avui eren presents gairebé al complet al teatre. Ja està bé ja, fer-se veure als actes, però amb això no n'hi ha prou, també estaria la mar de bé donar una mica més de suport, no únicament moral, a la cultura en general i a la música i als músics de casa nostra en particular. Sí, sí, ja sé que hi ha crisi, que no hi ha pressupost, etc. etc. Però de la mateixa manera que el poble, es grata la butxaca quan cal per omplir un teatre i donar suport a la gent de casa, els nostres governants també haurien de fer el mateix i mirar de gratar una mica més les arques quan és necessari, fent honor a la dita aquella que diu que 'els catalans de les pedres en fem pans'.

Vull fer també una menció especial als músics que acompanyen el Fito Luri en aquesta nova aventura. Uns músics coneguts i reconeguts que hem pogut i podem veure sovint en diversos escenaris i acompanyant diferents formacions, a més a més dels seus projectes propis. Tal com deia abans, el Fito sempre s'ha sabut fer acompanyar per bons músics. En aquest disc trobem un virtuós del saxo com és el Gerard Marsal, que avui ha col·laborat en un dels temes. També hi trobem el cantautor Kandi Álvarez que s'encarrega de les guitarres, veus i charango, a més a més de ser el productor i qui, tal com ha dit el Fito durant l'actuació, el va empényer a tirar endavant aquest nou projecte. Jorge Varela es fa càrrec del piano i dels teclats. Un altre conegut de l'afició és el baixista Isidre Sans (sí... aquell que quan no el veiem tocant el baix el podem veure fent de tècnic de so). El Jordi Salvadó és qui s'encarrega de la bateria i de les percussions. I junt amb aquests músics ja força reconeguts trobem una jove promesa, un violinista, el Guillem Cabré, que no desentona gens. Tot el contrari, el Guillem afegeix amb el seu instrument aquell so que tant ens agrada escoltar a la gent de Reus. Un so, el del violí, al qual ens hem acostumat a través de diverses formacions, com ara Tradivarius o els mateixos Cafè París, que l'han incorporat en el seu repertori. En el disc intervenen també dos músics més, el guitarrista Joan Sanjuan i el clarinetista Aleix Vallverdú que avui no els ha estat possible actuar en directe.