El local del sindicat CGT ha aplegat més de 50 persones que han pogut conèixer d'aprop tant el naixement i evolució com el tancament del diari basc Egunkaria. La presentació de l'acte ha anat a càrrec de Jordi Martí Font.
Otamendi ha iniciat la xerrada parlant dels orígens del diari Egunkaria que va néixer l'any 1990. S'ha referit a la necessitat que hi havia en aquells moments de crear una publicació escrita exclusivament en euskara. Va ser així com va sorgir aquest projecte amb una visió de diari estàndard. És a dir, la informació que cobria no era només local sinó que s'hi podien trobar informacions d'actualitat d'allò que passava arreu del món, com a qualsevol altre diari. D'aquesta manera, l'equip de periodistes que integraven el diari es desplaçaven on calia per tal de poder obtenir la informació de primera mà i donar-la a conèixer als lectors.
Foto de l'acte gentilesa de maskoni
Egunkaria va tenir dos directors abans que aquest càrrec recaigués sobre Martxelo Otamendi. Això succeïa l'any 1993. Deu anys més tard, el febrer del 2003, el jutge Juan del Olmo ordenava el tancament cautelar del diari i feia 10 detencions. El motiu al·legat, en base a un informe sense fonaments provatoris previs, va ser la presumpta pertinença dels detinguts a ETA i el suposat finançament del diari per part de la banda armada. En els dies posteriors a la detenció alguns dels detinguts, entre els quals s'hi trobava el mateix Otamendi, van patir tota mena de tortures i vexacions per part del cos policial de la Guardia Civil.
Otamendi ha iniciat la xerrada parlant dels orígens del diari Egunkaria que va néixer l'any 1990. S'ha referit a la necessitat que hi havia en aquells moments de crear una publicació escrita exclusivament en euskara. Va ser així com va sorgir aquest projecte amb una visió de diari estàndard. És a dir, la informació que cobria no era només local sinó que s'hi podien trobar informacions d'actualitat d'allò que passava arreu del món, com a qualsevol altre diari. D'aquesta manera, l'equip de periodistes que integraven el diari es desplaçaven on calia per tal de poder obtenir la informació de primera mà i donar-la a conèixer als lectors.
Foto de l'acte gentilesa de maskoni
Egunkaria va tenir dos directors abans que aquest càrrec recaigués sobre Martxelo Otamendi. Això succeïa l'any 1993. Deu anys més tard, el febrer del 2003, el jutge Juan del Olmo ordenava el tancament cautelar del diari i feia 10 detencions. El motiu al·legat, en base a un informe sense fonaments provatoris previs, va ser la presumpta pertinença dels detinguts a ETA i el suposat finançament del diari per part de la banda armada. En els dies posteriors a la detenció alguns dels detinguts, entre els quals s'hi trobava el mateix Otamendi, van patir tota mena de tortures i vexacions per part del cos policial de la Guardia Civil.
Martxelo Otamendi ha continuat explicant que durant els anys següents al tancament es va endegar una investigació per part de l'Audiencia Nacional per tal de trobar les proves que motivessin les acusacions esmentades, cosa que no va ser possible perquè, tal com ha comentat Otamendi, "no es poden trobar proves d'uns fets inexistents".
L'any 2006, després d'un canvi de color polític en el govern de l'estat espanyol i la consegüent remodelació dels membres de l'estament judicial, la fiscalia va aconsellar que s'arxivés la causa per manca de proves.
De tota manera, ha seguit explicant Otamendi, l'Audiencia Nacional ha tirat endavant el judici sense acusació particular i donant resposta únicament a l'acusació popular exercida per AVT i Dignidad y Justicia, associacions vinculades estretament al Partido Popular i a la Guardia Civil. En aquest sentit, Martxelo Otamendi ha comentat que en el transcurs del judici la fiscalia es limita a dir que no té cap pregunta a fer i es manté en una actitud passiva.
El judici segueix un procediment força atípic ja que té lloc en sessions alternes. El 15 i 16 de desembre passat van tenir lloc les primeres sessions. Gairebé un mes més tard es va reprendre en una sessió de 3 hores el 12 de gener passat. Els encausats han estat convocats novament per als dies 25, 26 i 27 d'aquest mes i també per a finals del mes de febrer.
L'any 2006, després d'un canvi de color polític en el govern de l'estat espanyol i la consegüent remodelació dels membres de l'estament judicial, la fiscalia va aconsellar que s'arxivés la causa per manca de proves.
De tota manera, ha seguit explicant Otamendi, l'Audiencia Nacional ha tirat endavant el judici sense acusació particular i donant resposta únicament a l'acusació popular exercida per AVT i Dignidad y Justicia, associacions vinculades estretament al Partido Popular i a la Guardia Civil. En aquest sentit, Martxelo Otamendi ha comentat que en el transcurs del judici la fiscalia es limita a dir que no té cap pregunta a fer i es manté en una actitud passiva.
El judici segueix un procediment força atípic ja que té lloc en sessions alternes. El 15 i 16 de desembre passat van tenir lloc les primeres sessions. Gairebé un mes més tard es va reprendre en una sessió de 3 hores el 12 de gener passat. Els encausats han estat convocats novament per als dies 25, 26 i 27 d'aquest mes i també per a finals del mes de febrer.
Tot i que l'actitud de la fiscalia podria fer pensar en un resultat favorable per als encausats, aquests no volen abaixar la guàrdia ni refiar-se'n ja que l'evolució d'aquest cas i altres actuacions del govern espanyol poden fer pensar que es vulgui establir una mena d'escarment al poble d'Euskal Herria. És per això que s'ha organitzat aquest seguit d'actes de solidaritat que començaven avui a Reus i continuaran els propers dies a València, Barcelona, Palma de Mallorca i Girona. També s'han previst actes a Saragossa i Madrid.
Aquesta no ha estat la primera vegada que Otamendi parla a Reus del cas Egunkaria. Ja ho va fer en la cinquena edició de les Jornades de Comunicació que, amb caràcter bianual organitza l'emissora Punt 6 Ràdio. Fou el mes de novembre del 2004. En aquella ocasió venia com a director del nou diari Berria, però va ser inevitable que, en el transcurs de la seva intervenció, es referís a les viscissituds viscudes arran de les detencions i el tancament d'Egunkaria.
Aquesta no ha estat la primera vegada que Otamendi parla a Reus del cas Egunkaria. Ja ho va fer en la cinquena edició de les Jornades de Comunicació que, amb caràcter bianual organitza l'emissora Punt 6 Ràdio. Fou el mes de novembre del 2004. En aquella ocasió venia com a director del nou diari Berria, però va ser inevitable que, en el transcurs de la seva intervenció, es referís a les viscissituds viscudes arran de les detencions i el tancament d'Egunkaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada