dissabte, 24 de novembre del 2007

Cloenda del Festival Memorimage 2007


Ahir divendres a la nit va tenir lloc la cloenda del Festival Memorimage al Teatre Bartrina de Reus.

L'acte va començar amb unes paraules del director del festival Anton Giménez. Entre altres coses va comentar que enguany s'ha triplicat l'assistència de públic en relació a la primera edició de l'any passat. També va avançar algunes de les novetats previstes per al proper any 2008. Així s'instaurarà un nou premi al film que tracti millor la temàtica de la memòria democràtica, premi que atorgarà la
Generalitat de Catalunya. Durant la primera setmana del Memorimage 2008 també tindrà lloc un congrés europeu de cinema. A més a més es preveu ampliar fronteres com a conseqüència de la inclusió del festival dintre de l'anomenada Anella Cultural.

Seguidament es va iniciar el lliurament de premis de l'edició del Memorimage d'enguany. Aquesta és la foto de tots els premiats:



També es va fer menció, a tall d'homenatge, a la Sala Reus, la primera sala de cinema comercial que va tenir Reus. Aquells que passem dels 40 recordem perfectament com de petits anavem a veure les sessions de cinema que es feien en aquesta sala. Tal com va comentar l'alcalde de Reus al final de l'acte, era força habitual que el jovent anéssim a aquella sala els diumenges a la tarda a veure les sessions dobles de cinema, generalment westerns.

Tot seguit vam poder veure dues pel·lícules antigues. La primera d'elles, una comèdia italiana del 1909 trobada a Reus dins la col·lecció Antoni Martra amb el títol de Crettineti re dei ladri. La segona pel·lícula va ser la que va causar més emoció entre el públic ja que vam poder veure la celebració de les Festes de Misericòrdia de l'any 1929. Aquell any s'esdevenia el 25è aniversari de la coronació. El documental, recuperat a Montblanc dins la col·lecció de Núria Torné, es titula Las fiestas de Reus en honor de Nuestra Señora de la Misericordia (1929). Al film vam poder veure els carrers de Reus de l'època força canviats en relació a com són actualment, com és obvi. També vam poder veure els passejos, entre ells el Passeig Mata poblat frondosament d'arbres i amb aquell terra ple de pedretes que teníen els passejos de Reus fa uns quants anys. Al documental surten els elements festius de la ciutat (Nanos, Gegants, Diables...) en la versió antiga. Aquí podeu veure una foto de la projecció:


Les projeccions van anar acompanyades amb música en directe al piano interpretada pel mestre John Style, com podeu escoltar en aquest fragment que vaig gravar. Podeu veure com, en aparèixer els Gegants de Reus a la filmació, el pianista interpreta una de les tonades pròpies d'aquest element festiu.



Després de les projeccions es va repartir la resta de premis als participants. L'acte es va clore amb unes paraules de l'alcalde de Reus.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa un any que la tinc a casa aquesta pel·licula juntament amb la resta de documents del senyor Martra. És molt curiosa i veiem els elements de Reus ben diferents. Els diables a la plaça de Prim acompanyats per camàlics. Ja t'enviaré més informació del Tradiblog per e.mail. Salut i bon cap de setmana.

Anònim ha dit...

Lo conus,
Si no vas anar al Teatre Bartrina pensant que el film que es projectava ahir era el mateix que tenies al DVD et vas equivocar de totes totes. El que tens al DVD es diu Reus, sus fiestas y monumento y el que es va passar és Las fiestas en honor de Nuestra Señora de Misericordia. Entre les diferencies que et vas perdre es veure les úniques imatges del Teatre Circo de Reus o l'estadart dissenya per Gaudi per l'ocassió.
Si vols coneixer més de les diferències entre els dos films pot lleguir el llibre El cinema no professional a Reus i veuras que la sessió d'ahir, l'única que es farà d'aquest films i que no hi ha previst fer una edició en DVD, va ser diferent i especial.

Anònim ha dit...

Mercès anònim pel teu aclariment. Estava segur que era la mateixa versió, més que res per la banda sonora afegida... Res gràcies i llàstima que ara ja m'ho he perdut del tot.
Salutacions

Anònim ha dit...

Gracias compañero por tu crónica.
Hace tres días que estoy intentando saber los ganadores de esta segunda edición en la página Web del festival. Da la sensación que sea un festival de "pa amb tomaquet", expresión que utilizaríais, suerte tienen que el tema es importantísimo en estos momentos y de gran actualidad.
¿Quién es ese señor que parece que vaya con una pajarita? ¿Aún se llevan? Debería pensar que así aportaría la imagen del ayer. Porqué, ¿es un festival joven recuperando la memoria histórica y no gente anclada en el pasado aburrida y contando batallitas, no?
Ya ves que necesitamos más información, si te apetece nos cuentas más cosas.
¿Este video que has colgado no es un acto de piratería? (por lo que se ve, da la sensación de ser muy emocionante si eres de allí, claro)
Las películas eran sin duda muy interesantes (lo que he visto en la Web). Claro que mezclar políticos con cine no es lo que mas nos gusten algunos.
Que te pareció el premio del público (por cierto cuantos premios, no), ¿premio justo? o ¿ha sido un premio de 10 personas que les gustaba poner 10?, con todo el cariño y respeto, claro, porque como no he visto el film quizás es buenísimo y se merece un 11.
Ya vez, estaba un poco aburrido, pero tengo toda la confianza que algún año os visitaré.
Un abrazado.
CR

Jordi Pinyol ha dit...

Para el anónimo de aquí arriba. Aquí tienes un enlace a una crónica del Diari de Tarragona donde puedes leer a quien se otorgó cada uno de los premios del Festival Memorimage:
http://www.diaridetarragona.com/dtgn/noticia.php?id=5122&sec=5

El señor de la pajarita es Anton Giménez, director del festival.

Y el fragmento de la película que he colgado no considero que sea ningún acto de piratería. Son solo unos 40 segundos y es simplemente una pequeña muestra de esa película histórica y muy emotiva para todos los reusenses ya que en ella podemos ver como se desarrollaba la celebración de la fiesta mayor de la ciudad en el año 1929.

Gracias por el interés y por visitar este blog. Saludos.