Cicle de Nadal, festes paganes?

Qui més qui menys té ben clares quines són les connotacions religioses de les festes de l'anomenat cicle de Nadal. A partir d'aquí hi ha qui es decanta per la vessant més religiosa de la festa i d'altres que ens estimem més incidir en la vessant lúdico-festiva.

Però el cert és que aquestes festes, o una part d'elles, tenen un origen pagà.

De fet, si mirem el diccionari, el paganisme està definit com la religió dels pagans. I en el mateix sentit, es defineix com a pagà aquell que no pertany a cap de les tres religions monoteistes: cristianisme, judaisme i islam.

Amb caràcter general tenim que els antecedents de la celebració del Nadal es troben en les festes anomenades Saturnàlies, que es vivien a l'antiga Roma en honor del déu Saturn. Amb la progressiva implantació del cristianisme a Europa es va fer coincidir aquesta data amb el naixement de Jesucrist.

Cultures anteriors a la cristiana ja havien celebrat el solstici d'hivern, quan les nits s'escurcen i la llum del sol comença a guanyar terreny a la foscor. En el costumari popular nadalenc encara trobem manifestacions que fan palès l'antic origen solsticial de la festa com, per exemple, el costum de tenir un tió a la llar.

Pel que fa a la festa anomenada dels Sants Innocents, el 28 de desembre, segons diuen alguns experts, també és d'origen pagà. Sembla que ser que aquest dia començaven unes festes que duraven molts dies i acabaven amb el Carnestoltes. D'aquí vindria la dita 'De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes'. Com que en aquesta època la terra no era productiva, la gent s'havia d'entretenir amb facècies i bromes de tot tipus per passar l'estona.

I al tortell de Reis, el pastís característic que ens menjarem com cada any aquest 6 de gener, també se li dona un origen pagà ja que quan el romans celebraven l'any nou elaboraven uns tortells rodons fets amb figues, dàtils i mel que repartien entre plebeus i esclaus. Al seu interior posaven una fava seca i aquell que la trobava era anomenat rei de la festa.

Ja sabeu que ara qui troba la fava és a qui toca pagar el tortell i qui troba la figureta és nomenat rei d'aquesta festa discreta.

La tradició de menjar el tortell de Reis la podem trobar també en altres països d'Europa.

A França tenen la Galette des Rois, a Gran Bretanya el Three Kings'Cake i a Alemanya el Dreikönigskuchen.

En altres indrets tot i que no celebren el dia de Reis tal com el coneixem aquí sí que hi ha unes celebracions determinades coincidint amb aquesta data.

A Colòmbia, les figures del padrí i la padrina són molt importants. Per aquest motiu, el dia de Reis són els padrins els que lliuren els regals als seus fillols.

Pel que fa a Xile, tot i que el dia de Reis no se celebra, aquest dia l'anomenen Pascua de los Negros. D'aquesta manera s'honora el fet que un dels tres Reis Mags va venir d'Àfrica.

A Itàlia, sí que es reben regals el 6 de gener. Ara bé, no són els reis qui els porten sinó una bruixa anomenada Befana que diuen que vola a sobre d'una escombra per les teulades amb un sac ple de regals.

Tot sembla derivar de la tradició segons la qual la bruixa Befana fou invitada pels reis d'Orient, que van passar per casa seva camí de Betlem, a acompanyar-los. La dona va declinar la invitació i, penedida, surt cada any per aquestes dates a repartir regals per demostrar-ho.