Ninou

L’1 de gener, diada de Cap d’Any, és el primer dia de l’any segons el calendari Gregorià.

Generalment ens referim a aquest dia amb el terme Any Nou però hi ha una altra forma de referir-s'hi que s'utilitza força al nord i al centre de Catalunya. És el mot Ninou. Aquesta paraula no és res més que l'adaptació popular del terme llatí 'Annum Novum'.

En algunes poblacions s’organitzen celebracions festives per veure els raigs del primer sol de l'any. Aquesta diada comença amb els aplecs i les revetlles nocturnes i ve marcada pel desenvolupament de la nit anterior. Per a moltes persones és un dia de descans, mentre que per a d’altres és un moment d’especial introspecció, marcat per l’esperança, durant el qual es plantegen bons propòsits i desitjos, seguint allò d'any nou, vida nova.

Era costum, en un temps no gaire llunyà, que tal dia com avui es dugués a terme la tradició coneguda amb el nom de ninou o les ninoves. La quitxalla passava pels carrers de la vila fent una visita a les cases de parents i coneguts per tal de desitjar-los un bon any. Solien dur un cistell penjat del braç per posar-hi els obsequis que els donarien en aquestes cases que visitaven i que acostumaven a ser fruits autòctons de la terra.

També antigament s’oferien presents uns familiars als altres. Aquesta tradició es va fer extensa a tothom i sovint eren les classes més humils o pobres qui oferien a les classes més ben estants, però alhora també s’utilitzaven aquestes ofrenes amb més valor econòmic per a obtenir altres tipus de favors. Això va fer que les autoritats tant civils com religioses ho veiessin amb mals ulls i es van arribar a prohibir o limitar a certs articles.

Hi ha uns quants refranys que es refereixen al Ninou:

Ninou, ninou, la cua de bou

Per Ninou s'allarga el dia, però no el sou

Per Ninou, tracte nou i paga el sou

Per Ninou un pas de bou