Sovint es dóna o es vol donar la imatge que el carnaval té un estil determinat o predeterminat i que sobre aquest model han de girar totes les celebracions carnavalesques.
Però no és així. Arreu del món hi ha carnavals ben peculiars. Com el cas de l'anomenat Carnaval del Diablo que té lloc a la població colombiana de Riosucio.
El carnaval de Riosucio té com a símbol principal la figura del diable. Però és un diable completament diferent a la vessant religiosa d'aquest ésser que ens han inculcat. És un diable conciliador que es vincula a la festa popular des dels seus orígens.
Però no és així. Arreu del món hi ha carnavals ben peculiars. Com el cas de l'anomenat Carnaval del Diablo que té lloc a la població colombiana de Riosucio.
El carnaval de Riosucio té com a símbol principal la figura del diable. Però és un diable completament diferent a la vessant religiosa d'aquest ésser que ens han inculcat. És un diable conciliador que es vincula a la festa popular des dels seus orígens.
El carnaval del diable sorgeix como un alicient d'unió i a poc a poc la imatge del diable s'instal·la en la festivitat com una icona de desinhibició. S'afegeixen altres ingredients registrats en la literatura carnavalesca rica en picardia i sàtira.
El diable es crema en un ritual d'esperança i de fe en la vida. En això trobaríem una certa similitud amb el que li passa al Carnestoltes.
A Riosucio consideren que tenen un diable mestís, no religiós, tot i que tampoc es tracta d'una festa anticristiana.
Aquest diable és com un estat anímic heretat de la tradició cultural aborígen, de la barreja de les cultures i de les races que van viure a la part occidental del que avui es coneix com a Caldas.
És un esperit inspirador de moltes coses, com ara la preparació de l'oïda per a la música o la preparació del cos per a la dansa. També és font d'inspiració per als versos i cançons dels escriptors i poetes.
En els moments d'abandó acompanya els homes per lluitar contra les injustícies i la soletat.
Com a símbol és el reflex fidel de la mascarada de la vida.
La figura del diable va canviant al llarg del temps però mai esdevé un ídol. Ell és al cor amable de cada habitant de Riosucio per fer possible el Carnaval.
Tots aquests ingredients fan que el Carnaval de Riosucio sigui una gran cerimònia, plena de màgia, conjurs i jerarquies.
Si voleu saber més coses sobre aquest carnaval tan peculiar podeu anar aquí.
I en aquests videos podeu veure el bé que s'ho passen per allà.
2 comentaris:
Si. Segur que millor que la cutrada de Reus... Bon dia Jordi.
aixó son carnavals, si senyor, hi ha una foto que vec vestes de semana santa amb el diable, per fí s'han possat d'acord
salutacions
Publica un comentari a l'entrada