diumenge, 5 d’abril de 2009

Bons auguris per a La Gata



I pensareu... De quina gata parla ara aquest? Doncs de quina ha de ser.. De La Gata Borda!

Divendres passat vaig assistir a l'estrena de Petites ocupacions, la segona obra que representa aquest grup teatral reusenc. Un grup teatral que va néixer l'any passat i es va donar a conèixer al festival COS amb la representació de l'obra M'agraden les fruites del bosc, la qual em va sorprendre gratament, tal com ja vaig dir en el seu moment en un post d'aquest mateix bloc.

Una obra d'un estil completament diferent al d'aquella comedia dell'arte que vam poder veure al festival COS. En aquest cas es tracta d'una adaptació del recull de narracions 'M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc', de l'escriptora francesa Anna Gavalda. En aquesta obra trobem un seguit de personatges que reflecteixen situacions ben quotidianes. Situacions amb un puntet de diversió però que, a la vegada també fan pensar i reflexionar. És fa difícil no veure'ns reflectits en algun d'aquests personatges. Uns personatges que, al damunt de l'escenari, ens mostren també el seu alter ego, o allò que abans en dèiem la veu de la consciència, perquè sovint en les nostres relacions una cosa és allò que diem i una altra ben diferent allò que pensem. No hi manquen les referències a Reus o altres ciutats veïnes o referències a carrers i locals d'oci nocturn ben coneguts. Tot plegat perquè a la gent de Reus ens agrada deixar constància de la nostra procedència i dels trets que ens caracteritzen. I ben fet que fem! Qui ho farà si no ho fem naltros?

La Gata Borda és una companyia jove, pel que fa a la seva creació, però compta amb persones ben experimentades en el món del teatre. Començant per la seva directora, Ester Cort, coneguda també per la seva participació en sèries televisives. Tot un equip de gent, tant els qui treballen al damunt de l'escenari com els qui ho fan entre bambalines, que donen com a resultat una bona estona de teatre. Una obra d'una hora de durada que, certament, quan sonen els primers aplaudiments que indiquen el final de la representació, ens deixen un bon regust pel que hem vist però al mateix temps la sensació que s'ha fet curt.

Segur que al llarg dels tres dies de representació (divendres, dissabte i diumenge) molta gent ha tingut ocasió de sentir aquestes sensacions. Els qui no ho heu vist, tot això que us heu perdut (dit sigui de molt bon rotllo...) Ja sabeu què heu de fer. Quan La Gata torni als escenaris aneu-hi, segur que us ho passareu molt bé.

No és la primera vegada que sorgeix a Reus un grup de teatre des de la base per anar-se consolidant progressivament. Recordem, entre altres, els casos del Col·lectiu de Teatre La Vitxeta, Llop's Teatre, el TEBAC o la Companyia del Bravium Teatre, per citar-ne alguns. És per això que penso que podem parlar sense cap mena de recança que venen temps de bons auguris per a La Gata.

Com s'acostuma a dir en el món teatral, endavant i molta merda!