Aquest dijous 29 d'octubre la Fundación Tony Manero presentava el seu darrer disc 'Pandilleros' al Teatre Bartrina de Reus.
Qui es pensés que assistiria a un típic concert de presentació d'un disc segur que ha canviat ben aviat d'opinió.
Passaven uns minuts de les 9 del vespre quan s'han apagat els llums del teatre i hem pogut veure, en la penombra, com els músics s'anaven situant en el seu lloc. Després d'interpretar el primer tema, instrumental, hem anat veient com el que podia semblar un concert agafava un format de musical. Però no penseu tampoc en un musical convencional, d'aquells en què els actors fan un paper protagonista mentre els músics resten en un segon pla a sota de l'escenari. A 'Pandilleros' músics i actors es conjuguen en un sol element que configura l'espectacle, ja que són ells, els músics, els qui, a més a més, esdevenen actors i ens transmeten les sensacions que viuen cadascun dels personatges que interpreten sense abandonar en cap moment el fil musical sobre el qual es va desenvolupant l'espectacle. Un fil reforçat amb els jocs de llum i el complement d'una pantalla situada al fons de l'escenari en la qual es projectes les imatges.
La música i la interpretació esdevé així una tragicomèdia gairebé real de diverses escenes de la vida al carrer, amb totes les coses bones que s'hi poden trobar i també amb totes les coses menys bones.
Ells mateixos ens diuen que han concebut aquest disc com la falsa banda sonora d'un musical inexistent, una barreja entre West Side Story, The Warriors i Perros Callejeros, amb escenes ambientades a l'extrarradi barceloní dels anys 70. A més a més, també han volgut fer un homenatge a la música funk en el cel·luloide.
Un espectacle que agradarà als seguidors del grup però també als qui, sense ser-ne fans incondicionals, ens agraden gairebé tots els estils de fer música.
Qui es pensés que assistiria a un típic concert de presentació d'un disc segur que ha canviat ben aviat d'opinió.
Passaven uns minuts de les 9 del vespre quan s'han apagat els llums del teatre i hem pogut veure, en la penombra, com els músics s'anaven situant en el seu lloc. Després d'interpretar el primer tema, instrumental, hem anat veient com el que podia semblar un concert agafava un format de musical. Però no penseu tampoc en un musical convencional, d'aquells en què els actors fan un paper protagonista mentre els músics resten en un segon pla a sota de l'escenari. A 'Pandilleros' músics i actors es conjuguen en un sol element que configura l'espectacle, ja que són ells, els músics, els qui, a més a més, esdevenen actors i ens transmeten les sensacions que viuen cadascun dels personatges que interpreten sense abandonar en cap moment el fil musical sobre el qual es va desenvolupant l'espectacle. Un fil reforçat amb els jocs de llum i el complement d'una pantalla situada al fons de l'escenari en la qual es projectes les imatges.
La música i la interpretació esdevé així una tragicomèdia gairebé real de diverses escenes de la vida al carrer, amb totes les coses bones que s'hi poden trobar i també amb totes les coses menys bones.
Ells mateixos ens diuen que han concebut aquest disc com la falsa banda sonora d'un musical inexistent, una barreja entre West Side Story, The Warriors i Perros Callejeros, amb escenes ambientades a l'extrarradi barceloní dels anys 70. A més a més, també han volgut fer un homenatge a la música funk en el cel·luloide.
Un espectacle que agradarà als seguidors del grup però també als qui, sense ser-ne fans incondicionals, ens agraden gairebé tots els estils de fer música.
Fundación Tony Manero - Los Peineta
Fundacion Tony Manero | MySpace Video
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada