dissabte, 31 d’octubre de 2009

Per sempre més, castanyada!




La Castanyada és una festa popular de Catalunya que inicialment se celebrava el dia de Tots Sants. Més recentment se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons (que no té res a veure amb l'americanització que se n'ha fet en dates més recents), prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

Aquí podem veure una imatge representativa d'una castanyera tradicional. Evidentment no té res a veure a com són els castanyers i castanyeres que ens podem trobar avui en dia als nostres pobles i ciutats.


En molts llocs, el dia de Tots Sants, s'organitzen rifes de panellets i fruita confitada. Antigament aquesta rifa l'organitzaven els confiters però en l'actualitat solen anar a càrrec de determinades entitats o associacions.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.


Sigui com sigui recordeu: de carabasses, segons com, ja en rebem tot l'any. Així doncs, per sempre més defensem la nostra castanyada!


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que recuperar les nostres tradicions és important. A casa meva es buiden carbasses i carbassons, com feia la familia de la meva avia, gent de pagés de la Terra Alta. Coneixo gent que ho feia a les Terres de l'Ebre, a Barcelona, a l'Empordà, a la Franja, als Pallars... Potser 40 anys de paquito ens han fet perdre el rumb, però les tradicions que va permetre que perduressin amb facilitat no són les úniques que existien.

Ramon Aladern ha dit...

Para el carro! que una cosa són les carbasses i una altra de molt diferent el Jalogüín dels collons. A casa, quan era petit, fa moooolts anys, buidàvem carbasses i els hi posavem espelmes enceses a dins el dia de Tots Sants. D'on ve aquesta tradició? segurament que es remunta en la nit dels temps. O sigui, carbasses sí!!

Josep Maria Yago ha dit...

castanyada, reis (o mags si preferiu)... i deixem-nos estar de haloguins i Santa Claus