Als catalans que tenim més de 40 anys ens resulta encara més frapant i indignant sentir com hi ha gent espanyola que, en ple segle XXI, s'entesten a traduir el nom a la seva llengua fins i tot de les persones que el tenen degudament reconegut als papers oficials, cosa que no passava en altres temps.
És evident que per a la família, amics i coneguts, des del moment que vaig néixer em dic Jordi. Però no va ser, com veieu a la imatge, fins a principis dels 80 que aquest nom va poder constar oficialment a la meva documentació. És el que tenia haver nascut en plena època franquista en què, sense donar-te cap altra opció t'obligaven a fer la inscripció del nom en espanyol.
Per això, els qui vam viure aquells temps, encara ens fa més ràbia escoltar segons quins arguments dels que exposaven al Carod l'altre dia a TVE i que fan pensar que encara hi ha molta gent que viu enclavada més de 40 anys enrera en el temps.
Per cert.. si algú encara no ha vist el programa el podeu veure aquí:
1 comentari:
el bo és que em de demostrar que ens diem Jordi i no al reves, ets culpable fins que no es demostri el contrari
a fer la mà !!!!
Publica un comentari a l'entrada