Bloc personal del Jordi Pinyol, videofotocronista de tot el que es belluga per Reus...
I, si cal, del que es belluga per tot arreu!
També hi ha qui em titlla d'activista cultural. Potser no els manca raó.
L'autor d'aquest bloc s'agafa uns dies de merescudes vacances.
Per fi ha arribat el gran moment. Ja estic de vacances!!
I demà emprenc la ruta que em portarà fins a terres asturianes. Això sí, amb una primera etapa d'un parell de dies per Logronyo i, abans de tornar, una altra etapa intermitja de dos dies per Burgos.
Ens retrobem l'11 de setembre, encara que sigui cap al vespre-nit. A veure si arribo a temps de penjar la senyera :)
Tal com havia previst, dissabte cap allà a les 7 de la tarda vaig sortir de Reus cap a Cervera amb intenció de veure l'Aquelarre que, per estrany que pugui semblar, encara no havia vist cap vegada en els 30 anys que fa que es celebra.
Vaig arribar a Cervera cap a 1/4 de 9 del vespre. Es veia molta gent caminant amunt i avall. Després de dedicar una mica de temps a trobar aparcament vaig anar cap a on veia que anava la gent fins que vaig arribar al davant mateix de la Universitat de Cervera.
Allí hi havia instal·lades les paradetes de la Fira del Gran Boc. Paradetes de productes esotèrics es combinaven amb d'altres d'artesans o els anomenats productes alternatius. Hi havia molta gent. Alguns més interessats, d'altres menys. Algunes tarotistes fins i tot tenien cua de gent que esperava una tirada de cartes. Com que no sóc gaire donat als temes esotèrics vaig anar fent el tomb a pas més aviat lleuger.
Quan ja arribava al final del recinte més interior de la Fira em vaig trobar (o ell em va trobar a mi, segons com es miri) a /suprunaman i senyora, un parell de fotologuers reusencs que encara no coneixia personalment. Curiosa manera de conèixe'ns personalment en terreny neutral. Després de comentar la jugada una estona acabo de veure la Fira i em disposo a sortir del recinte quan comencen a caure gotes. Les gotes es converteixen en un ruixat força important.
La gent es va amagant com pot i jo faig el mateix. Segueix plovent però ja no ho fa tan intensament. S'havien fet quarts de deu, així que era un bon moment per sopar amb algun dels diversos productes que s'oferien en les paradetes del voltant de la Universitat. Sopo buscant aixopluc sota l'entrada d'una botiga i, al cap de poca estona, deixa de ploure. Està clar que la munió de forces infernals que poblaven Cervera (bruixes, diables i altres bèsties diverses) van poder més que els déus de la pluja i, al final, quan va ser l'hora d'iniciar l'Aquelarre al cel cerverí no s'hi veia ni un núvol.
Mancava una hora per començar la cercavila i vaig anar a fer un tomb pels carrers. Baixo pel carrer Santa Anna cap al carrer Major i, més o menys a mig carrer, veig l'entrada al carreró de les Bruixes. M'endinso al carreró poc il·luminat i amb un cert aire misteriós. Al llarg del recorregut algunes bruixes i alguns bruixots vestits amb capes negres i màscares blanques intenten espantar el personal, sense gaire èxit... tot sigui dit. Al final del carreró de les Bruixes pujo per unes escales que van a parar a la plaça Major, no sense abans assegurar-me'n perquè no veia gaire clar cap a on anaven aquelles escales.
Arribo a la plaça Major on la Salseta del Poble Sec està començant a preparar l'espectacle. Precisament quan arribava a Cervera vaig veure el camió de la Salseta que es dirigia cap a muntar l'escenari. Retorno pel carrer Major fins a la Universitat de nou. Compro un clauer amb una bruixeta. La gent ja comença a agafar posicions davant la porta, ara tancada, de la Universitat, on començarà la cercavila. Són 2/4 d'11, encara manca mitja hora però ja em situo a les primeres files.
A les 11 comença el primer acte de l'Aquelarre, la Cercavila. Un espectacle de llum i so dona pas a un espectacle de foc. La façana de la Universitat s'encèn i s'omple de color i de fum.
Després d'uns quants focs d'artifici s'obre la porta i surten els Diables. I quina sortida, sí senyor! Mira que jo acostumo a posar-me aprop als Correfocs però segur que no tant. És que no cal que et posis a sota les espurnes, són les espurnes les que es posen a sobre de la gent. En algun moment vaig arribar a témer per la meva integritat i tot. Ja no per les cremades, que també.. sinó més aviat per les empentes, xafades i cops que reps per part del públic atemorit. Però va ser cosa de segons i em vaig situar. Els Diables van anar passant carrer avall i els van seguir la resta d'elements i, al final de tot, la batucada que posava el ritme a la cercavila.
Llavors tots vam començar a caminar darrera la cercavila. És bestial, comences a caminar per aquells carrers, alguns força estrets, del casc antic i la gent va tocant-se colze a colze, no s'hi cap... mires al davant i veus una gentada, mires al darrera i encara veus més gent.
La cercavila va anar avançant fins arribar a Cal Racó. Allí ja era gairebé impossible avançar més, gent que volia entrar, gent que volia sortir, aglomeracions i més aglomeracions. Em situo en un lloc on més o menys puc anar veient què fan per allà al fons.
Apuntalo bé els peus en previsió d'empentes i després d'una ballada dels gegants i altres elements que formaven part de la cercavila comença el Ball de la Polla, una bèstia de foc que també intervé a l'Aquelarre. Després es fa la invocació del Mascle Cabró.
Al principi fa gràcia i trobes divertit això d'anar envoltat de tanta gent pels carrers però quan portes ben bé un parell d'hores entre mig de cossos, rebent empentes, cops i xafades als peus, ja comença a ser una mica agobiant.
Així que, quan vaig poder, vaig recular camí cap a la plaça Major. Temps de demanar una cerveseta ben fresca per aliviar la calor i comença a tocar la Salseta del Poble Sec. M'hi estic una bona estona. Feia temps que no els veia en directe. La Salseta també celebra 30 anys, com l'Aquelarre.
Començo a caminar cap a retiro però en arribar al davant del Casal em trobo els Diables de la Ràpita del Penedès amb intencions de tirar carretilles. M'espero i els segueixo durant uns metres mentre van tirant carretilles en direcció a la plaça Major.
Me'n torno cap a la Universitat, encara continua la Fira del Gran Boc. Entrant a mà dreta hi ha una parada on venen material divers de l'Aquelarre. Em compro una samarreta. Ja en tinc prou. Reprenc el camí cap a on havia aparcat el cotxe i, xino-xano, sense presses vaig tornant cap a Reus. Arribo a casa a quarts de quatre de la matinada. Bona hora! Molts dissabtes també se'm fan aquestes hores fent zapping apalancat al sofà. Avui en canvi he descobert una festa que, tot i que està un pèl massificada, m'ha agradat força: l'Aquelarre de Cervera.
Som a l'any 2001. L'acord assolit l'any anterior permet que Punt 6 Camp esdevingui un referent important en el teixit comunicatiu de la comarca del Baix Camp i, al mateix temps, permet també ampliar el radi d'acció de l'emissora a tot el Camp de Tarragona. S'ha posat de manifest el desenvolupament i consecució d'un projecte de ràdio aparentment impossible, caracteritzat pel seu ampli contingut cultural, per les músiques alienes als paràmetres comercials, pel seu compromís a la ciutat de Reus i comarca i per exercir com un veritable instrument de participació.
Punt 6 Camp treballa en una ràdio oberta als diferents grups socials, culturals, polítics i econòmics de la comunitat. Una ràdio de proximitat que incideix en tots els espais de la comunitat.
Després de l'obligat període de proves per tal de comprovar que tots els elements tècnics funcionin correctament es fa la presentació oficial d'aquesta nova etapa de l'emissora tant a Reus com a Castellvell del Camp.
Després de la freqüència que havíem estat utilitzant durant aquesta fase de proves se'ns concedeix la definitiva, el 99.8 de la FM, en la qual ens podeu seguir sintonitzant en l'actualitat.
El programa Cops i Flames, seguint el costum de fer algun tipus d'activitat cada mes de gener coincidint amb l'aniversari del programa, organitza aquest any una enquesta sobre el millor grup català de l'any al Camp de Tarragona.
El mes d'octubre del 2001 Punt 6 Camp va rebre el Premi social de la Fundació Caixa Sabadell. El desembre del mateix any rebem el premi especial immigració corresponent als premis de radiodifusió atorgats per la Fundació Rafael Peris.
Arribem a l'any 2002, l'any en què l'emissora compleix el 20è aniversari. No es tracta d'un aniversari qualsevol. Vint anys representen plenament la garantia d'una cosa. El projecte de ràdio apareix madur, actiu i, per tant, favorable per al futur. Aquest desenvolupament es tradueix en la bona implantació que gaudim en els nostres tres àmbits determinats: Castellvell del Camp, Reus i el Camp de Tarragona. Poder treballar amb una freqüència estable ens permet formar, oferir i promocionar millor la nostra programació.
Com ja he anat reiterant, cada mes de gener el programa degà de la música en catala Cops i Flames celebra el seu aniversari particular. Aquest 2002 s'esqueia el tretzè aniversari del programa i tocava tornar-la a fer ben grossa. Mesos abans havíem començat a preparar la que seria la tercera marató del Cops i Flames. El repte era superar, en nombre d'hores, l'anterior que havia estat de 24 hores. En aquest cas serien 30 hores de música en català a través del dial.
El dissabte 12 de gener del 2002, a les 4 de la tarda, iniciavem aquesta programació especial que ens portaria fins al punt horari de les 10 de la nit del diumenge 13 de gener.
Vam comptar amb la presència de tots els components que, en un moment o altre, havien format part del Cops i Flames. Vam tenir també les actuacions en format acústic en directe als nostres estudis de Whiskyn's, Tradivàrius, Roger Mas, Ariel Santamaria i la Banda del Pere Mata, La Tarambanda, Tempus Fugit, La Padrina, Busk' n baix, Papa:Noes i Pirata el del Gorro, entre d'altres.
Tota l'audiència que es va posar en contacte amb l'emissora al llarg de la marató va obtenir un obsequi musical com a mostra d'agraïment.
Aquí teniu una seqüència de fotos i un parell de videos del transcurs de la marató de 30 hores del Cops i Flames enregistrats pel co-fundador del programa i actualment videoperiodista digital Jordi Sugranyes.
Aquest mateix 2002 s'edita un video amb un reportatge sobre el transcurs de la marató de 30 hores. El programa Cops i Flames assoleix el cinquè lloc com a millor programa de ràdio musical de Catalunya i el primer d'una emissora comarcal segons els premis de la revista Enderrock, edició 2002.
Un dels actes de celebració del 20è aniversari de Punt 6 Camp fou la projecció de la pel·lícula Buena Vista Social Club, dirigida per Wim Wenders, dintre del cicle de Cine Club del Centre de Lectura de Reus. Es tracta d'un documental que, sota la idea de Ry Cooder, recull el gran talent de diversos músics cubans.
En la programació d'estiu destaca aquest 2002 l'emissió del magazine Fora de Cobertura, dirigit per David Fernàndez, i els nous programes musicals de la tarda. També destaca en la programació de temporada el retorn del programa El Drac Màgic, conduït per Ferran Adell, un programa que perdura en la programació fins a l'actualitat.
Altres incorporacions que permeteren activar continguts durant el període estiuenc van ser l'espai Track Club dedicat a la música electrònica, la reincorporació de Gerard Carceller i Eduard Martínez al programa Punt 6 Música, la incorporació de l'Anna Tenllado amb el programa Jaming la tarda dels dissabtes, l'ingrés de Txus Rojo amb l'espai Canciones para mundos mejores, així com l'entrada de nous col·laboradors coneixedors del món de l'esport per tal d'enfortir aquesta àrea informativa.
A partir del mes de setembre es va posar en marxa la programació corresponent a la temporada 2002-03, com es fa cada any. Es va iniciar també una relació amb l'empresa Fritz Hermann que comportava l'emissió de seleccions musicals especialitzades principalment a la nit.
Des de l'Associació per a la Comunicació i la Cooperació (ACOMCO), entitat relacionada amb Punt 6 Camp, es va portar a terme una campanya de recollida de material escolar per a les escoles de Nicaragua, a més d'actuacions de cooperació i solidaritat amb Palestina.
Diversos Centres Cívics de la ciutat de Reus van organitzar cursos de ràdio per a adults. Un d'aquests cursos, el del Centre Cívic Ponent, tenia l'objectiu de potenciar l'emissora del barri de l'Immaculada, Ràdio Jove de Reus. Tots aquests cursos foren impartits per membres de Punt 6 Camp.
L'emissora es va presentar, amb una mostra de diferents programes emesos, a dos concursos de comunicació importants: els Premis Ciutat de Tarragona i els Premis de la Diputació de Tarragona.
Del 21 al 23 de novembre del 2002 tingueren lloc les IV Jornades de Comunicació. Es van tractar temes com el nou ordre informatiu establert arran dels successos dels Estats Units, la llengua catalana i els mitjans, la comunicació local i els reptes de la publicitat. Van participar a les Jornades, entre altres, el periodista i professor Carlos Taibo, el professor Jordi Adell o el filòleg Ricard Fité. En aquesta ocasió les Jornades van comptar amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i, a l'igual que la resta, es van celebrar al Centre de Lectura de Reus.
El 2002 Punt 6 Camp va estar present a diversos esdeveniments. Per exemple, el Congrés de Ràdios Municipals a Barcelona, el Congrés de Ràdios Locals i Alternatives a Xipiona (Càdis) i en els actes del 20è aniversari de Ràdio Flix, contribuint en l'acte social i elaborant un programa conjunt entre les dues emissores. Aquesta col·laboració va suposar un agermanament amb l'emissora de la Ribera d'Ebre. També es va encetar una nova relació amb un mitjà de comunicació escrit, la Revista Cambrils. D'aquesta manera l'audiència de Punt 6 Camp podia conèixer de més aprop la realitat d'aquest municipi i, a canvi, la revista cambrilenca promocionava l'emissora. Una col·laboració que segueix existint actualment. Aquest tipus de relació de treball se sumava a la que ja teníem amb la revista El Replà de Vinyols i els Arcs.
En el terreny musical Punt 6 Camp va participar en el IV Concurs de Música Jove de Reus.
Amb tot això Punt 6 Camp esdevenia una ràdio que donava (i segueix donant) un servei important a la seva àrea d'influència. També augmentava el treball que manteníem amb l'Agència Catalana de Notícies, com a delegació d'aquesta agència. A més del Baix Camp, a partir d'aquest 2002 cobríem la informació de la comarca del Priorat. El treball de corresponsalia també es va veure incrementat en el cas de Ràdio 4.
Arribem a l'any 2003. El programa Cops i Flames de Punt 6 Camp, conjuntament amb el Suau, La Padrina Edicions i Rockcatala.com (actualment decibel.cat), organitzen el concurs de maquetes dels Països Catalans Enganxa't a la músicaamb una resposta molt satisfactòria. Precisament aquests dies en què escric això aquest concurs ja es troba, en la seva cinquena edició, en la fase que donarà lloc a les semifinals que han de permetre conèixer el guanyador de l'Enganxa't.
En aquesta primera edició del concurs van participar un total de 72 grups de tots els Països Catalans i va resultar guanyador el cantautor d'Ulldecona Josep Bordes que, a l'hora de pujar a l'escenari, es dona a conèixer com a Pepet i Marieta.
En les fotos següents podeu veure diferents moments de la presentació i desenvolupament de la primera edició del concurs i la foto del guanyador.
Video enregistrat per Stockdeso TV on es pot veure un reportatge de les actuacions al Suau dels semifinalistes de l'Enganxa't 2003 i del guanyador
En l'àmbit general de l'emissora aquest primer trimestre del 2003 també va comptar amb actes importants com ara el concert que vam organitzar conjuntament amb Reggus Produccions i CGT del grup Jai Alai Katumbi Express integrat per Manu Chao, Fermín Muguruza, Madjid Fahem, David Bourguignon, Gambeat, Gerard Casajus, Julio Lobos i Chuco. El concert tingué lloc el dia 1 de març i va ser una bona forma de celebrar el 20è aniversari.
L'any 2003 també es va organitzar el concurs anomenat Josep Manel Barrot de programes de ràdio de contingut cultural. El concurs anava adreçat a les emissores de tipus local, cultural i educatiu de Catalunya. La idea era premiar un dels programes participants al concurs per la seva elaboració, creativitat i originalitat.
Amb aquest concurs volíem retre un homenatge a qui fou un gran entusiasta del mitjà ràdio i també col·laborador de la nostra emissora en programes com el Món de les Ones, conduït per Josep Cartanyà i dedicat al món de la comunicació. Aquell 2003 feia aproximadament dos anys que Josep Manel Barrot havia mort.
Altres activitats en què l'emissora va treballar aquests primers mesos d'any foren la recollida de material escolar per a escoles de Llatinoamèrica o la presentació del llibre Les causes pendents de Xavier Joanpere a Falset. El llibre recull un seguit d'entrevistes o millor dit converses fetes pel Xavier Joanpere als estudis de Punt 6 Ràdio a Pere Casaldàliga, Núria Cadenas, Pep Riera, Josep Ricard, Martí Boada, Hebe de Bonafini, Leonardo Boff i Joan E. Garcés.
Prèviament el Xavier havia editat també, l'any 1997, el llibre Aventurers i Solidaris. En aquest cas s'hi recollien entrevistes fetes a Lluís Maria Xirinacs (mort recentment, com bé sabeu), Imma i Carme Puig Antich, Joan Carranza, Lluís Hernandez, Teresa Alabèrnia, Donald Mendoza, Xavier Tolosana, Jaume Soler, Mohamed Alí i Maria Gabriela Serra. En la presentació del llibre que fa Xavier Joanpere a les primeres pàgines podem llegir un paràgraf que diu Als estudis de Punt 6 Ràdio, quan gravàvem aquestes converses, caminàvem de puntetes per la legalitat que deixava la constitució redactada per reciclats i obedients. Nosaltres ens sentíem solidaris amb la història i aventurers amb la vida.
El 2003 l'emissora també va participar en les campanyes contra la invasió a l'Irak col·laborant amb la Coordinadora per la Pau del Baix Camp.
Es va oferir informació diària al programa Les tardes.camp facilitada pels brigadistes desplaçats a Bagdad, a més d'entrevistes emeses en aquest i altres programes (Les Maquinàries, Cuando la tierra se hace canto, Les causes pendents) fetes a membres de les plataformes per la pau de Reus, Tarragona i Barcelona i a altres persones coneixedores en política, en dret i en cooperació internacional.
A finals del mes d'abril ens van visitar representants de l'emissora Ràdio França Internacional per tal de proposar que Punt 6 Camp col·laborés amb l'emissora francesa. Arran d'aquesta visita es va establir un conveni que permetria l'emissió a la nostra emissora d'espais produïts per la ràdio francesa.
Dins de les activitats de cooperació, Punt 6 Camp i l'ACOMCO van establir una relació de treball i amistat amb l'emissora comunitària Radio Insurgente de Xiapes (Mèxic). Es van fer enviaments de paquets amb material tècnic, una mostra de programes de la nostra emissora i informació diversa sobre el model de ràdio local i comunitària de Catalunya i de l'Estat espanyol.
El mes de juny el programa Cops i Flames organitza un concert de la Companyia Elèctrica Dharma en motiu del 14è aniversari del programa.
En la programació d'estiu s'incorpora un nou programa de jazz, anomenat Jazztime, dirigit per Jaume Joan Magrinyà. Els alumnes que han participat en els tallers de ràdio que es fan cada estiu participen en un magazine amb continguts juvenils. El programa es diu L'Ocell del Campanaret. Torna a repetir el programa Fora de Cobertura, iniciat l'estiu de l'any anterior, de la mà de David Fernàndez i els seus col·laboradors.
El 13 de setembre té lloc en directe a través del programa Cops i Flames el concert número 1000 dels que havia estat cobrint informativament fins a aquell moment el Jordi Sugranyes. Actuacions en directe als estudis de diversos grups. Aquí teniu la crònica de l'acte escrita pel propi mil-concertista.
A finals de l'any 2003 es dóna a conèixer qui és el guanyador del Primer Concurs Josep Manel Barrot de Programes Culturals. El programa El putón verbenero de Ràdio 90 d'Olot s'emporta aquest primer premi. Els finalistes van ser els espais Tobogàn de Ràdio Santpedor i El meu país de Ràdio Palamós. L'acte d'atorgament del premi es va fer al Palau Bofarull de Reus.
Hem arribat ja als 21 anys de vida de Punt 6 Ràdio. Com aquell que no vol la cosa he anat fent (dedicant-hi unes quantes hores, això sí) fins a arribar aquest punt. Ara, l'autor d'aquest bloc s'agafa unes merescudes vacances (que ja toca!). Ens espera una segona quinzena de setembre en què l'emissora celebrarà pròpiament el 25è aniversari, tot i que ja el vam començar a celebrar fa un any. Serà doncs en el transcurs de la segona quinzena de setembre o una mica més enllà que acabaré de transcriure en aquest bloc el transcurs dels quatre anys que manquen fins arribar al primer quart de segle de Punt 6 Ràdio. Seguiu ben atents que encara queden força coses interessants per descobrir...
El darrer cap de setmana d'agost de cada any la població de Cervera, a la comarca de la Segarra, celebra l'Aquelarre, un seguit d'actes festius on les bruixes, els diables, la música i la festa són els protagonistes. Sense oblidar tampoc la Fira del Gran Boc
Al web de l'Aquelarre de Cervera, que enguany celebra la 30a edició, trobareu tota la informació, la història, els actes i altres curiositats sobre tot el que es pot veure i viure demà divendres 24, dissabte 25 i diumenge 26 a Cervera.
El programa és ben atractiu...
Divendres-24:Lloc: Plaça Major 24.00h Música amb Distrets. 01.30h On anem? D’on venim? I qui som...Correfoc a càrrec dels Diables de Cervera Carranquers. i aparició i "ball" de la Cabrona, a càrrec del grup de percussió Band Tokades 02.30h Música amb Rauxa. 04.00h Música amb Gozategi.
Dissabte-25: FIRA DEL GRAN BOC
Lloc: Universitat 17.00h Obertura de la Fira del Gran Boc
19.00h Cercavila infantil AQUELARRET. Sortida passeig de l’Estació. 20.00h Escumada a la Plaça Pius XII
AQUELARRE 23.00h Sortida de la Cercavila de la Universitat
Espai: ESPECTACLES, MÚSICA I CORREFOCS Lloc: Cal Racó 00.15h Arribada a Cal racó. 1r acte de l’espectacle: El Ball de la Polla 00.30h. Concert amb el grup La Familia Torelli. 01.15h Correfoc des de la rambla Lluís Sanpere fins a Cal Racó a càrrec dels Diables de la Ràpita. 02.00h 2n acte de l’espectacle, Aparició del Mascle Cabró i Ball de Diables. 03.30h Correfoc des del Portalet (jutjat) fins a Cal Racó a càrrec dels Diables de la Ràpita 04.00h 3r acte de l’espectacle: escorreguda i Foqueral. 04.30h Música amb Strombers.
Espai: SALSA I ROCK Lloc: Plaça Major 00.30h La Salseta del Poble Sec. 04.00h Vallfolkska.
Espai: BALL Lloc: Plaça Santa Anna 00.30h Ball amb Iris Grup.
Espai: FOSSAR Lloc: Plaça del Fossar 01.00h Ypso Fakto. 02.45h Askatussuts. 04.30h Leming.
Espai: ROCK DUR Lloc: Passeig Portalet 01.00h Noisedrome. 02.30h La Gossa Sorda. 04.30h Margenzero.
Espai: TECNO Lloc: Plaça del Monument 01.00h Djs
Diumenge-26 17.00h a 21.00h Fira del Gran Boc.
Els Diables Carranquers s'ocuparan de que no falti el foc de festa durant tota la nit.
Una bona oportunitat de gaudir d'una festa molt consolidada a les comarques de Ponent. Aquest any no m'ho penso perdre. Han estat molts els anys que m'he proposat anar-hi i al final me n'he desdit però en aquesta 30a. edició penso fer-hi una escapada el proper dissabte.
Mentrestant aquí podem veure uns videos de l'Aquelarre 2006...
I aquí podem veure el Ball de la Polla, la dansa d'aquesta curiosa bèstia de foc en una actuació a Cervera el juny de l'any passat...
Com podreu comprovar l'any 2000 va significar per a Punt 6 Ràdio un any de canvis, novetats, nous projectes i tot un seguit d'esdeveniments que generaren prou informació com per destinar tot un capítol d'aquesta història a aquest any. Tal com deia a la darrera frase del capítol anterior, l'any 2000 va ser un any força mogut per a l'emissora.
L'estratègia de Punt 6 Ràdio consistia en garantir una freqüència òptima i estable mitjançant un acord per fer ús de la freqüència municipal. En aquest sentit, des de principis d'any es van iniciar converses amb l'Ajuntament de Reus i alhora es va anar preparant el projecte. La fòrmula proposada havia de permetre a Punt 6 Ràdio gestionar per un cert temps la freqüència municipal que no estava essent utilitzada. Es tractava d'un nou projecte de ràdio local que volíem dur a terme i que, en cap cas, havia de donar com a resultat la municipalització de l’emissora.
Les converses amb l'ajuntament reusenc no van donar el fruit esperat. Les condicions que ens oferien no eren les més adients. Això i el procediment emprat pel consistori al llarg de les negociacions ens va fer prendre la decisió, el mes d’abril, de renunciar al projecte d'establir un acord amb l'Ajuntament de Reus i buscar altres alternatives per tirar endavant el nostre nou model de ràdio.
El 15 d'abril d'aquest any 2000 ens veiem obligats a aturar les emissions per una avaria a l'aparell emissor. Atès que l'emissor ja no es fabricava fou impossible trobar la peça que calia canviar.
Havíem previst aturar les emissions durants els mesos d'estiu per preparar en condicions aquest nou projecte que havia d'estar enllestit a finals de setembre o principis d'octubre. Una experiència com aquesta comportava la reconstrucció de moltes coses de la ràdio: la part tècnica, la programació, la imatge... Calia doncs fer un parèntesi i dedicar el temps a aquesta renovació.
Aquesta aturada obligatòria, dos mesos abans del previst, ens permetria elaborar el nou projecte amb més serenitat i més confiança, considerant tots els assumptes funcionals de l'emissora i solucionant els dubtes i les insuficiències que hi poguessim trobar.
Calia construir un nou model de ràdio, amb noves idees, nova freqüència i possiblement nova gent en el nostre col·lectiu. Però, sobretot, també calia fonamentar aquest projecte en l'experiència adquirida al llarg dels divuit anys per tot l'equip de personal que hi havia passat fins a aquell moment. Aquest era el nostre repte i el nostre desig.
Durant aquest temps sense emissions es van organitzar un seguit d'activitats a l'entorn de la comunicació, la música i la cultura en general que, juntament amb l'execució del projecte, possibilitaria que l'activitat de l'entitat no restés aturada del tot.
Les dificultats sorgides arran d'intentar l'acord amb l'Ajuntament de Reus ens van fer pensar que potser no era la ciutat de Reus la localitat més adient per a un tipus d'experiència de ràdio com la que preteníem endegar. El nostre futur passava per fer ràdio per a Reus i comarca i el nostre propòsit era tenir un nombre d'oïdors satisfactori als quals oferir un missatge elaborat des de la coherència.
Fou per això que es va decidir portar la proposta d'ús de la freqüència municipal a la veïna població de Castellvell del Camp, situada a 2 quilòmetres de Reus. El 28 d'abril del 2000 el Ple de l'Ajuntament de Castellvell aprova per unanimitat la petició per part del consistori de la freqüència municipal. Aquest era el primer pas de l'acord entre Punt 6 Ràdio i l'Ajuntament de Castellvell que permetria a l'emissora fer ús d'aquesta freqüència així com dur a terme un nou projecte radiofònic d'àmbit comarcal.
En l'apartat tècnic, després de mirar diverses alternatives d'equipaments d'alta freqüència es va optar pels equips de la casa Link Comunicacions, que eren els que s'adaptaven millor a les necessitats de l'emissora. La inversió tècnica suposava la instal·lació d'un transmissor de 200 wats, un generador digital estèreo, un generador d'RDS, un ràdioenllaç, una antena circular de 2 dipols, una antena parabòlica per al ràdioenllaç, un màstil, cablejat i connectors nous. L'equip de ràdioenllaços es situaria als estudis de Punt 6 Ràdio mentre que l'equip emissor i les antenes serien en un petit puig de Castellvell.
L’aturada tècnica també va permetre començar a preparar les Terceres Jornades de Comunicació a Reus, que tindrien lloc del 30 de novembre al 2 de desembre d’aquest 2000 al Centre de Lectura, com cada any.
Com s'ha fet molts altres anys, a l'estiu d'aquest 2000 es confecciona una samarreta. En aquest cas, el disseny alusiu als 18 anys de Punt 6 Ràdio s'encarrega a l'artista i col·laborador de l'emissora Carles Amill.
L'equip del Cops i Flames, tal com deia en el capítol anterior, havia iniciat feia mesos la recopilació de dades per fer el llibret de butxaca anomenat L'altra cara dels concerts, un recull d'anècdotes i incidències sobre concerts de música viscuts entre el 1989 i el 1999 per tots els membres del programa.
A les imatges següents podeu veure la portada i les primeres pàgines del llibre.
Posteriorment, el co-autor del llibre Jordi Sugranyes en va transcriure el contingut al seu web afegint-hi alguns retocs personals. Ho podeu llegir aquí.
L'anecdotari queda enllestit a finals de maig i el 24 de juny, coincidint amb la Diada Nacional dels Països Catalans, es fa la roda de premsa de presentació del llibre.
Aprofitant l'estiu i els diferents festivals de música que tenen lloc habitualment, l'anecdotari es presenta als festivals Senglar Rock i Altaveu.
El Senglar Rock 2000 es feia per primer cop a Montblanc, després de les dues primeres edicions a Prades. Allí, la gent del Cops i Flames vam muntar la paradeta per presentar l'anecdotari. La Iolanda Pàmies es va encarregar de preparar una presentació en powerpoint la mar de ben currada, amb imatges i so, al seu ordinador portàtil. Ho vam presentar de la millor manera que vam poder ateses les mancances tècniques de l'espai en què ens trobavem. Aquí teniu un parell de fotos d'aquest acte.
Amb tot, el llibre va tenir força acceptació al Senglar Rock 2000.
L'altra presentació sonada del llibre L'altra cara dels concerts va ser la que tingué lloc en el marc del Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat aquell mateix any 2000.
S'esqueia el 18è aniversari de l'emissora. Un dels actes de celebració d'aquest aniversari fou la presentació, el 25 d'octubre al Centre de Lectura, del llibre Terra i Llibertat, el qual recollia el treball fet per diverses entitats i organitzacions dels Països Catalans. Entre aquestes entitats hi figurava Punt 6 Camp.
El dia 10 de novembre del 2000 van concloure els treballs d'instal·lació tècnica de l'emissor de ràdioenllaç emplaçat als estudis i de l'emissor situat a Castellvell del Camp, procedint així a l'inici de les noves emissions, en aquest cas en període de proves. La nova freqüència de l'emissora era, en aquell moment, la 90.2 de la FM. Així doncs, el 10 de novembre del 2000 és una altra data significativa en la història de Punt 6 Ràdio. En aquest moment s'acorda canviar la denominació de l'emissora per la de Punt 6 Camp, nom que es continuarà utilitzant conjuntament amb el de Punt 6 Ràdio fins a l'actualitat.
Per a millorar la producció radiofònica i funcionar amb unes qualitats semblants a les emissores locals del nostre tipus es fa també una inversió informàtica que permet l'automatització amb el conseqüent avantatge en la realització de falques, muntatges, sintonies, músiques, senyals horàries i programes en general.
El dia 11 de novembre la Federació de Ràdios Locals, a la qual pertany Punt 6 Camp, va organitzar un seminari sobre l'esport local. El seminari es va fer a les instal·lacions del F.C. Barcelona i els ponents foren Jordi Basté i Josep Vives de Catalunya Ràdio. A més de les ponències el programa també va incloure visites a les dependències i als museus del F.C. Barcelona. El company Àlex López hi va assistir en representació de l'emissora.
El dia 18 de novembre tingué lloc una trobada de treball entre les emissores Ràdio Televisió Cardedeu, Ràdio 90 d'Olot, i Punt 6 Camp. En la reunió es va parlar d'establir una línia de treball conjunta entre les tres emissores. Els objectius eren l'intercanvi de programes, la confecció conjunta de programes i la possibilitat en un futur immediat d'emetre conjuntament via satèl·lit utilitzant les infraestructures habilitades per a les televisions locals de Catalunya.
Del 30 de novembre al 2 de desembre es desenvolupen les Terceres Jornades de Comunicació a Reus. Les Jornades s'inclouen també dintre dels actes de celebració del 18è aniversari de l'emissora.
Les Jornades d'aquest any es dediquen a analitzar els continguts dels mitjans de comunicació en general. A banda de les conferències i taules rodones previstes sobre aquest tema també es fa la presentació de World Wide Radio, una emissora de ràdio catalana que només emet per Internet. Paral·lelament a les Jornades també es dedica uns dies a tractar el tema dels dramàtics a la ràdio. Així, s'organitza un taller de dramàtics i una xerrada-col·loqui, activitats que compten amb la col·laboració del Teatre Fortuny.
L'emissora Punt 6 Camp, com a entitat col·laboradora, i l'Associació per a la Comunicació i la Cooperació, com a entitat organitzadora, porten a terme una campanya de recollida de material de paper i escolar adreçada a Cuba, concretament al municipi de Matanzas i a una escola de la ciutat de L'Havana. En total s'envien 42 caixes grans, carregades de paper, llibretes, llapis, carpetes, motxilles, llibres i altre material.
D'aquesta manera va transcórrer aquest animat any 2000, any de transició cap a una nova etapa. Al proper capítol ens situarem ja en ple segle XXI per continuar redescobrint tot el que ha donat de sí el primer quart de segle de l'emissora.
Graceland, la mansió on Elvis Presley va viure els darrers 20 anys de la seva vida, situada al número 3764 de l'Elvis Presley Boulevard, a Memphis, és la segona casa més famosa d'Amèrica del Nord, superada només per la Casa Blanca. Anualment rep uns 700.000 visitants.
Elvis va comprar la casa el març de 1957. La va pintar en tons blaus i daurats i va afegir algunes dependències a les 23 habitacions i cinc banys ja existents.
El 1976 el cantant va instal·lar un estudi de gravació portátil de la RCA, 'The Jungle Room', perquè no li calgués desplaçar-se a la seu de la seva productora per gravar els discs.
Avui fa trenta anys l'Elvis va morir. N'hi ha que diuen que encara és viu...
Sigui com sigui, aquí a Reus tenim el nostre Elvis particular... i juantxi !!
No fa gaire que em vaig instal·lar al bloc un programet que vaig descobrir a través del bloc de Té la mà Maria.
Es tracta d'un sistema per controlar de quin lloc del món venen les visites al bloc. Ho podeu veure aquí al costat sota el títol 'visitants del món'. Ahir vaig mirar el rànquing de visites recents i vaig descobrir algunes coses curioses.
Com es pot veure al gràfic de la foto, encapçalen el rànquing els visitants de Barcelona, seguits dels de Reus. Fins aquí sembla prou lògic. La primera de les curiositats és que al tercer lloc del rànquing apareix un poble anomenat Joanet. No l'havia sentit mai aquest nom, referit a un poble. Així que recorrent a sant google gloriós he descobert que Joanet és un nucli de població agregat al municipi d'Arbúcies, a les comarques gironines. També deia que durant l'any no hi ha més de quatre famílies, tot i que ara a l'estiu la població augmenta. De tota manera, per molt que augmenti la població, trobo que no deixa de ser força curiós que tingui 15 visites procedents de Joanet.
Després trobem diverses poblacions catalanes, unes més properes i altres més llunyanes. I una altra curiositat, visitants de Madrid, d'Alemanya i del Nord d'Amèrica. Tot i que no surten en el llistat de la foto també tinc alguna visita de Porto, París i una població del Regne Unit.
Com que el bloc està escrit en català penso que potser són catalans auto-exiliats per diferents motius arreu del món. O potser no...
En qualsevol cas això només venia al cas per la curiositat de saber d'on et venen les visites. Vingueu d'on vingueu sigueu benvinguts i benvingudes!!
Amics: Han trobat el cos d'en Ll.M.Xirinacs i Damians a la muntanya. Que el seu esperit voli en llibertat.
Hem trobat un escrit d'ell a la Fundació Randa. Preguem en feu la màxima difusió arreu els Països Catalans.
Fins a sempre.
Núria Roig i Esteve germanies@germanies.org ------------------------------
L'escrit d'en Xirinacs:
En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
En les experiències aixecades a força d'entusiasme, determinats esdeveniments adquireixen un significat especial. Un exemple és el fet de complir un d'aquests aniversaris que representen haver arribat ja a un bon tros de vida.
L'any 1997 Punt 6 Ràdio celebrava els seus 15 anys d'existència, una xifra prou important d'anys com per tenir animat l'amor propi. Quedava palès que aquella experiència radiofònica iniciada l'any 1982 no fou cap desencert i que s'havia aconseguit la maduresa necessària no tan sols per tenir afiançat el projecte sinó per, en un futur immediat, tenir solucions noves davant els nous horitzons. El recorregut que ens esperava a partir d'aquell moment no era fàcil. Prevèiem que ens tocaria lluitar contra la normativa tècnica que tenia preparada el govern per regular aquest tipus de ràdios i s'estava començant a construir un complex entrellat comunicatiu. Però ja estavem acostumats a la carrera d'obstacles.
En la pràctica, Punt 6 Ràdio com a ràdio comunitària, cultural i local, ha introduït noves dimensions de ràdio que garanteixen la creativitat i la participació, tot establint des de la base les formes d'un nou model de comunicació caracteritzat per la voluntat de fer aportacions enriquidores i per la voluntat de cercar fòrmules diferents davant les lògiques comercials i públiques.
L'emissora Punt 6 Ràdio és l'exemple més clar a Catalunya de la consecució d'un model de ràdio determinat sobretot per les circumstàncies de l'entorn. La manca d'una iniciativa radiofònica municipal a Reus ha ocasionat que aquest buit "local" hagi estat satisfet per l'única ràdio "centralitzada" exclusivament a la ciutat. Això sí, amb les particularitats pròpies i característiques de l'emissora. Això ha motivat que moltes instàncies s'hagin vist obligades a reflexionar sobre el paper positiu i convenient de la ràdio cultural amb voluntat de servei local.
L'oferta de Punt 6 Ràdio és alguna cosa més que entrevistes, tertúlies, notícies, magazins o música. És la voluntat de comunicació d'un equip de persones que setmana rera setmana treballen perquè es gaudeixin i coneguin totes les sensibilitats i realitats sòcioculturals del nostre entorn, cosa que intentem copsar des dels nostres micròfons.
L'any del quinzè aniversari vam estrenar la programació continuada del cap de setmana que s'iniciava el dissabte a les nou del matí i arribava fins a les dotze de la nit del diumenge. A més a més de continuar amb l'oferta de programes habitual i diària.
Els actes més destacats d'aquest quinzè aniversari foren completar les Primeres Jornades de Comunicació a Reus que s'iniciaven el novembre de l'any anterior i que van continuar fins el juny amb un seguit d'actes, xerrades, conferències i taules rodones mensuals, començar a pensar en la segona edició d'aquestes jornades i preparar el concert que tindria lloc el mes de setembre i que representaria l'acte central i principal de la celebració dels 15 anys de Punt 6 Ràdio.
Havíem organitzat força concerts al llarg de la història de l'emissora però cap de les dimensions d'aquest. El repte fou portar el grup Jarabe de Palo al Pavelló Olímpic de Reus. Un gran repte que, malgrat les pors i responsabilitats que comporta afrontar una fita com a aquesta des d'una iniciativa privada, va donar un resultat final més que satisfactori.
Amb la resta de companys i companyes ens vam anar repartint la feina en l'organització. Jo vaig estar durant una estona venent entrades, una estona més a la porta recollint les entrades de la gent que anava venint i també hi va haver temps, cap al final, de gaudir més directament del concert. Gairebé 4000 persones van omplir el pavelló olímpic. Va ser, sens dubte, una bona manera de celebrar els 15 anys.
El mes de novembre d'aquest mateix any 1997 Punt 6 Ràdio estableix les bases d'un acord amb Radio Habana Cuba consistent en l'intercanvi de notícies a través dels informatius de les dues emissores. En aquest context es va emetre un programa especial que Radio Habana va fer sobre Catalunya. Més endavant, representants de l'emissora viatjaren fins a Cuba per conèixer la realitat d'aquell país. Amb això, des de Punt 6 Ràdio, volíem oferir als oïdors una visió diferent de la que s'acostuma a rebre de les agències d'informació.
El mateix mes de novembre el programa Cuando la tierra se hace canto, del qual parlava també en el capítol anterior, guanya el premi Comunicació i Benestar Social 1997, concedit per l'Ajuntament de Barcelona per als programes que integren la xarxa Ones per a la diversitat. El programa s'emet cada dissabte de vuit a nou del vespre, amb guió i locució de Carlos Iaquinandi, i té un format que integra música, notícies, textos, reportatges i comentaris diversos sobre Amèrica Llatina.
A principis de 1998 es consolida l'acord amb l'emissora internacional Radio Habana Cuba mitjançant l'esmentat intercanvi de notícies culturals originades tant a Cuba com a Catalunya. Les connexions es fan cada quinze dies a 2/4 de nou del vespre a través de l'informatiu Punt 6 Informació.
També es creen programes i reportatges sobre experiències d'ambdos països que Punt 6 Ràdio reprodueix en les seves emissions.
De forma paral·lela Punt 6 Ràdio esdevé representant a les comarques meridionals de l'ACCIC (Associació Catalano-Cubana d'Intercanvis Culturals). Fruit d'aquesta col·laboració s'organitza conjuntament amb l'AMCA (Associació per a la Música Creativa i Actual) la Nit de Salsa – Nit de Cuba que té lloc a la Palma de Reus el 20 de juny.
La setmana prèvia a aquest acte musical es fan un seguit d'actes emmarcats en el programa Cuba i els catalans, consistents en conferències, exposicions i la presentació de ACCIC.
Punt 6 Ràdio, en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va fer lliurament d'un centenar de llibres a la biblioteca de la Sociedad de Beneficiencia y Naturales de Catalunya a l'Havana. La nostra emissora va participar també en una "curiosa" Setmana Cultural Catalana a L'Havana. A més a més, es van posar les bases a futures col·laboracions i agermanaments. Amb això volíem aconseguir saber més de la cultura d'aquest interessant país, contribuir des de la nostra perspectiva a donar suport al poble cubà i ampliar a altres països el coneixement del treball de Punt 6 Ràdio.
Una altra de les activitats destacades de l'any 1998 va ser l'organització de les Segones Jornades de Comunicació a Reus.
Considerant la conveniència de seguir reflexionant sobre la incidència dels mitjans de comunicació en la societat, l'emissora organitza aquestes segones jornades el mes de novembre. Els temes que es tracten són el paper de la ràdio pública tenint com a exemple Ràdio Nacional d'Espanya / Radio 3, el treball del periodista en el futur immediat, la influència de les noves tecnologies, la televisió i el seu suport a la cultura, la figura del periodista com a testimoni de la realitat i les aportacions de les fòrmules musicals a la ràdio. Comptem amb la presència a les jornades del director de Radio 3, Francisco Pérez Brian, l'escriptor i company de l'emissora, Xavier Joanpere, el sots-director d'El País a Barcelona, Tomàs Delclós, el director d'emissions a Europa de Radio Habana Cuba, Manuel Somoza, el periodista de La Vanguàrdia, Lluís Reales, el director de Ràdio Cambrils, Jordi Rom, la periodista de Ràdio 4, Consòl Sanz, la locutora dels 40 principals, Maria José Gil i el nostre company Gerard Carceller. L'exercici d'aquestes jornades ens ha mostrat el seu caràcter excepcional i convenient. Es tracta d'una iniciativa única a Catalunya i esperem que amb la celebració de noves edicions aconseguim definitivament el propòsit de constituir la ciutat de Reus com a referent a Catalunya en l'estudi del complex món comunicatiu.
Durant l'any 1998, Punt 6 Ràdio va estar present de forma activa en diferents certamens. A l'abril l'emissora va participar a les Jornades de Treball de la Federació d’Entitats i Organismes de Ràdio Local a Catalunya, celebrades a Sant Cugat del Vallès. La ràdio també va estar present al juny a la Fira d'Entitats de Reus. Mesos després, representants de l'emissora foren convidats als debats sobre música i mitjans que es van fer al Festival Catalunya de Noves Músiques a L'Espluga de Francolí i al certamen BAM 98 de Tarragona.
L'emissora es reafirma com a membre de la Junta Directiva de la Federació d’Entitats i Organismes de Ràdio Local, entitat que agrupa unes 50 emissores locals amb l'objectiu de treballar pel nostre model de ràdio i enriquir el fenòmen de la ràdio cultural i local a Catalunya.
A més, Punt 6 Ràdio continua en la seva línia de fer costat a totes les iniciatives mereixedores de suport pel seu compromís sobre causes de defensa de les llibertats i de la solidaritat.
En el marc dels intercanvis continuats de programes es consolida la relació amb una altra emissora comunitària catalana, Ràdio 90 d'Olot.
L'any 1999 comença amb la celebració, el mes de gener, del 10è aniversari del programa Cops i Flames. Per celebrar-ho, el dia 9 de gener es fa una emissió especial amb la participació de tots els locutors i locutores del programa. La cosa no s'acaba aquí ja que, a més a més, el 6 de febrer se celebra el desè aniversari amb un concert del grup Whiskyn’s al Teatre Bartrina. Un concert que servia també per iniciar una gira d'actuacions del grup, tal com explica el cantant Joan Masdéu en aquesta entrevista enregistrada pel co-fundador del Cops i Flames Jordi Sugranyes per al programa televisiu A tot watt que dirigia en aquell moment.
A més a més, el fet de complir 10 anys de programa ens fa decidir a tirar endavant una idea que feia temps que ens rondava pel cap. Tot va venir, mig en conya, dels comentaris que sovint feiem el Josep i jo i també la resta de l'equip quan anavem a cobrir informativament algun concert. Sovint ens trobavem amb anècdotes i situacions curioses tant per part del públic com per part dels músics i els nostres comentaris eren ..d'això se'n podria fer un llibre.. o bé ..algun dia hem de fer un llibre sobre això.. Total que allò que va començar en conya es va anar convertint en una possibilitat de fer-ho realment, de fer un llibre que recollís totes aquestes anècdotes. Així començava tot un procés de recopilació de dades i d'elaboració que va durar tot un any. Ens reuníem els caps de setmana en algun bar per, mentre feiem les copetes típiques del cap de setmana, anar recordant. El co-fundador del programa, Jordi Sugranyes, s'encarregava de les dates, atesa la seva facilitat per recordar-les. Anavem dient concerts on havíem estat i cadascú deia la seva sobre el que havia vist. Aquest procés d'elaboració va finalitzar l'any següent amb l'edició del llibret Cops i Flames (1989-1999). Deu anys amb els nostres músics. L'altra cara dels concerts. Més endavant explicaré les diferents presentacions que en vam fer un cop ja va haver sortit d'impremta.
El lema Cops i Flames, deu anys amb els nostres músics va servir també per il·lustrar samarretes o altres elements publicitaris.
Després de la marxa de Laura Poblet i de Montse Mallafrè, el 31 de juliol d'aquest 1999 s'incorpora a l'equip del programa el David Fernàndez. Aquesta incorporació, juntament amb la de Iolanda Pàmies, que tingué lloc l'octubre de 1995, fa que a partir d'aquest moment l'equip del Cops i Flames quedi format per Josep Cartanyà, Iolanda Pàmies, David Fernàndez i Jordi Pinyol.
Aquest 1999 Punt 6 Ràdio va dur a terme una sèrie d'activitats com a complement de la radiofònica. Aquestes foren la participació en unes jornades locals i culturals dedicades als immigrants, l'agermanament amb Radio 26 de Matanzas (Cuba), els tallers de ràdio per a joves, la celebració del segon aniversari de les connexions amb Radio Habana Cuba i els actes dedicats a celebrar el 17è aniversari de l'emissora.
A finals de l'any 1999 Punt 6 Ràdio va desestimar la proposta que, un mes abans, havia fet el Grup Godó de Barcelona mitjançant la qual la nostra emissora es comprometia a repetir el senyal de RAC 105 al Camp de Tarragona tots els dies feiners fins a les 10 de la nit. Tot i que la proposta del Grup Godó garantia l'augment de potència de Punt 6 Ràdio, l'estabilitat de la freqüència en un període de cinc anys i l'augment econòmic de l'emissora tant per inversions tècniques com laborals, després d'estudiar-ho a fons es va prendre la decissió de no acceptar aquesta proposta. L'acceptació hauria implicat l'anul·lació del 80 per cent dels programes de Punt 6 Ràdio i hauria afectat desfavorablement els nostres plantejaments pel que fa al personal i a la implantació de l'emissora. La voluntat de l'emissora continuava essent la consolidació d'un projecte local i cultural de ràdio a Reus basat en l'explotació de la freqüència municipal i en l'acord amb l'ajuntament de Reus per tal de garantir una bona programació i una millora tant econòmica com tècnica. En aquest sentit Punt 6 Ràdio tenia la intenció de reemprendre les negociacions amb l'ajuntament l'any següent.
En el proper capítol ens situarem en l’any 2000, un any que també va ser força mogudet.
Durant els esmentats primers deu anys d’existència de Ràdio Músic Club va nèixer, entre altres, un dels programes amb més antiguitat a l’emissora. Enguany ha complert els 18 anys en antena.
El programa Cops i Flames va ser creat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes l’any 1989. La idea d’iniciar un programa de música en català a Ràdio Músic Club va sorgir l’estiu del 1988 als locals d’El Llamp de Reus, a l’actual carrer General Moragues, seu de l’emissora Ràdio Tau. El Josep i el Jordi van començar en el món de la ràdio amb el programa que seria precedent del Cops i Flames. Es deia Çarabatana Oberta. Aquest programa es va deixar d’emetre a Ràdio Tau el setembre de 1989. Però des del 14 de gener d’aquell mateix any ja s’emetia el Cops i Flames a Ràdio Músic Club.
El 14 de març de 1989 Ràdio Músic Club va patir un tancament administratiu i es va veure forçada a aturar les seves emissions.
El 22 d’abril de 1989 hi ha una emissió especial de Ràdio Músic Club per la Diada de Sant Jordi. D’aquesta emissió se n’encarrega l’equip del Cops i Flames. L’objectiu era exigir al Govern Central el dret a retornar a les ones.
El 5 de juny de 1989 Ràdio Músic Club torna a emetre en fase de proves.
Els anys següents el programa Cops i Flames protagonitza diversos especials: 11 de setembre de 1990, per celebrar la Diada; 1 de gener de 1991, Especial Nit de Cap d’Any; 13 de gener de 1991, primera marató de 14 hores de música en català per commemorar el segon aniversari del programa; 22 de juny de 1991, emissió especial conjunta del Rock&Reus entre 8 emissores locals; 21 de març de 1992, emissió especial de 6 hores de rock a La Selva del Camp a càrrec de 6 emissores locals.
I ara em permetreu que parli una mica en primera persona perquè és a partir d’aquest any 1992 que entro a formar part de l’equip de l’emissora.
Des dels seus inicis, l'any 1982, l'havia escoltat de tant en tant l'emissora. I el programa Cops i Flames el vaig descobrir arran de la seva primera marató: les 14 hores de música en català que tingueren lloc el 13 de gener de 1991.
Des d'aquell moment vaig ser oïdor fidel del programa. Quan feien algun concurs i regalaven samarretes o discos trucava i tot. Llavors només s'hi podia participar per via telefònica als programes de ràdio. Encara no hi havia webs, emails, sms, blocs, fotologs ni altres invents per l'estil :)
Els primers dies d'agost del 1992 vaig passar per l'emissora a recollir un disc que havia guanyat. Era un disc del grup Coragre. Segur que a molts ni us sonarà aquest grup perquè no van estar gaire temps en actiu. Aquí podeu llegir una mica sobre la història d’aquest grup: http://www.coragre.com/musica/mhistorial1.html
El Josep Cartanyà, conductor i com ja he dit co-fundador del programa, a més a més del disc em tenia preparada una altra sorpresa. Em va oferir entrar a formar part de l'equip del programa.
Tot i la meva sorpresa inicial i un cert temor perquè mai havia parlat davant d'un micròfon vaig pensar que podia ser una nova i divertida experiència. Per tant, no costava res provar-ho. I la vaig encertar de ple tenint en compte les moltes satisfaccions que m'ha donat i em segueix donant això de fer un programa de ràdio. Juntament amb mi es va incorporar també a l'equip aquell mateix agost la Montse Mallafrè. Poc després s'hi incorporaria Laura Poblet completant així l'equip de quatre persones que vam fer el mes de gener següent la marató de 24 hores per celebrar el quart aniversari del programa.
La marató de 24 hores de música en català del Cops i Flames tingué lloc el 17 de gener de 1993. Recordo que vam fer cartells i els vam anar a repartir per un munt de pobles. Llavors, tal com deia abans, no hi havia tants mitjans com ara per fer difusió d'una cosa d'aquestes.
Aquí teniu unes quantes imatges del desenvolupament de la que va ser segona marató del Cops i Flames. Després en vindríen més, com explicaré al seu moment. Tingueu en compte que d'aquestes imatges ja fa 14 anys. Tota la gent que hi surt hem canviat una miqueta d'aspecte. Així que, si algun o alguna dels 'implicats' es veu per aquí i després em troba pel carrer.. no m'assassineu si us plau! ;)
Segueixo...
L’any 1994 Ràdio Músic Club canvia novament de local. El mes d’abril ens traslladem a l’indret on actualment continua havent-hi els estudis de Punt 6 Ràdio, al Raval de Robuster, número 7 principal, just entre el Campanar i la plaça de les Peixeteries Velles.
El trasllat va suposar el tancament d’emissions durant una setmana aproximadament. Recordo força anècdotes a l’hora de fer la mudança. Cotxes particulars i furgonetes deixades van servir per anar traslladant tot el material cap a la nova seu. I allò que no ens cabia als cotxes ho vam anar baixant a peu pel mig del carrer. Uns quants viatges amb taulons de fusta portats entre dues o tres persones, taules, cadires... i altres estris diversos.
També van ser força especials les sessions que vam destinar a l’acondicionament del nou local. Era i és un pis normal i corrent, amb els seus balcons, finestres, etcètera. Això obligava a insonoritzar les dues habitacions que anirien destinades a ser estudis d’emissió. A les ‘ordres’ d’un parell d’entesos en la col•locació de Pladur i aïllaments de fibra de vidre la resta anavem ajudant de la millor manera que sabíem tenint en compte que aquell no era ben bé el nostre ofici. Va coincidir que s’esqueia setmana santa quan feiem aquestes tasques i, vulguis o no, una feina així comporta fer un cert soroll. Quan va ser l’hora de passar la processó del silenci vam optar per respectar-la i aturar momentàniament el soroll. Amb tot un dels més conyons, el Tòful, anava cridant de tant en tant ‘semana santa en Sevilla’.. semana santa en Sevilla’. Treballavem però ens ho passavem la mar de bé. Així van anar passant els dies, fent hores i més hores i consumint pizza rera pizza fins que el local va quedar acondicionat de manera suficient com per reiniciar les emissions.
Feia pocs mesos que l’emissora havia optat ja pel nou nom de Punt 6 Ràdio. Aquest any 1994 també es demana a la Generalitat, com en tantes altres ocasions sense resultat positiu, la normalització administrativa de Punt 6 Ràdio.
El 1994 es va fer l’edició i distribució en cassettes del macro-espai radiofònic Dissidents i Captaires, primera producció tipus novela radiofònica de Punt 6 Ràdio, caracteritzada per un argument prou suggerent i mereixedora de ser promocionada públicament.
Es crea a Catalunya una xarxa entre entitats solidàries i emissores de ràdio comunitàries i municipals per elaborar diferents espais de ràdio dedicats a divulgar els aspectes de les cultures del món i informar de situacions que els afectin. La idea consisteix en elaborar tres programes autònoms, a Girona, Reus i Barcelona, enriquits amb l’aportació del treball divulgatiu i en coordinació de totes les entitats possibles de cada zona. Es compta amb el suport de la Fundació de Serveis de Cultura Popular de Barcelona, entitat que ha proposat la iniciativa.
Atès l’èxit d’assistència als tallers de ràdio efectuats a diferents centres docents de Reus es decideix fer tallers de ràdio als nostres estudis durant els mesos de juliol, agost i setembre, destinats a joves de 15 a 19 anys.
A començaments de l’any 1995, Punt 6 Ràdio fou guardonada amb el Premi Estímul, en l’apartat d’emissores locals o municipals, de la 38a edició dels Premis a la millor contribució a la radiodifusió cultural concedits per la Fundació Rafael Peris de Matadepera.
El programa Cops i Flames celebra el seu sisè aniversari amb la 'Festa dels 6 anys', un concert del grup Mai Toquem Junts al Cafè del Centre de Lectura. Aquest mateix any, el mes d'octubre, s'incorpora a l'equip Iolanda Pàmies.
L’obertura del 104.5 de Catalunya Ràdio ens obliga a canviar de freqüència (fins a aquell moment sortíem pel 104.7). Conscients d’aquesta arbitrarietat del govern autonòmic, no ens va quedar altre remei que endegar una nova campanya promocional per establir un efectiu pla de suport dels ciutadans i entitats de Reus i de la comarca. Malgrat l’ensurt del canvi de freqüència, els actes de celebració del 13è aniversari de l’emissora, el setembre de 1995, tingueren molt bon resultat participatiu.
El març de 1996 el programa La Caverna Màgica, dedicat a les noves músiques, celebra el quart aniversari amb un programa especial.
Per aquestes dates també s’organitza una campanya pública per aconseguir modificar la normativa tècnica elaborada per l’executiu central que obliga les ràdios culturals a emetre amb una potència de 10 wats.
El mes de maig de 1996 l’emissora compta amb la col·laboració d’estudiants de la Universitat Rovira i Virgili interessats en el periodisme.
El mes de juny d’aquest mateix any Punt 6 Ràdio rep la menció especial de la Generalitat de Catalunya dins l’apartat de cultura en la primera edició dels Premis Catalunya de Comunicació Local.
El mes de juliol el programa La Nit de Saturn, dedicat als contes, celebra el segon aniversari. Amics i oïdors es presentes als estudis de l’emissora amb l’objectiu d’explicar un conte o relat per antena. Jo mateix hi vaig participar llegint un relat que havia escrit feia poc i que es titulava ‘Ruta turística’.
El setembre de 1996 arriba el moment de celebrar els 14 anys. Aquest mateix mes Punt 6 Ràdio, juntament amb altres ràdios culturals de Catalunya, crea la Coordinadora de Ràdios Culturals a fi d’elaborar una estratègia conjunta que faci reconsiderar l’executiu central les condicions tècniques amb les quals es vol regularitzar aquest tipus de ràdio.
Arribem al mes de novembre. L’emissora i el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus signen un conveni de col·laboració per mitjà del qual es posa en antena un programa de ràdio anomenat El català al Punt.
El programa Cuando la Tierra se hace canto, adreçat a la comunitat llatinoamericana, es configura com l’espai representant de l’emissora a la xarxa Ones per a la Diversitat. Aquesta xarxa, fundada l’any 1994 i integrada per programes de ràdio sobre immigració, fou presentada a la ciutat de Reus. A més a més el programa Cuando la Tierra se hace canto celebrava aquest 1996 el seu 6è aniversari en antena.
A finals d’aquest any també es van presentar les Primeres Jornades de Comunicació a Reus, organitzades per l’Associació Punt 6 Ràdio i la Secció de Comunicació del Centre de Lectura. Des del mes de novembre de 1996 i fins el mes de juny de 1997 es va presentar una conferència o taula rodona mensual sobre el món de la comunicació. L’encarregada d’encetar aquestes primeres Jornades va ser l’escriptora i periodista Margarita Rivière, qui parlà sobre el poder i la comunicació. En les edicions posteriors de les Jornades de Comunicació es va optar per concentrar tots els actes en un o dos caps de setmana.
L’any 1996 acaba, el mes de desembre, amb l’elaboració per part dels programes L’Alternador i Toc de Queda, dedicats a la música ‘independent’, d’una enquesta popular sobre els fets més representatius de l’any. També es fa una nova taula rodona, dins les Primeres Jornades de Comunicació a Reus, amb la intenció de conèixer la situació de la premsa comarcal en català. Els convidats són els directors dels tres rotatius existents a les comarques de Tarragona, Nou Diari, El Punt i Diari de Tarragona. Estudiants de la Facultat de Medicina de Reus inicien l’emissió d’un programa setmanal sobre temes que fan referència a la mateixa facultat.
En el proper capítol ens situarem ja a l’any 1997, l’any en què Punt 6 Ràdio celebrava el 15è aniversari amb un concert multitudinari...
El proper 25 de setembre de 2007 s'acompliran els 25 anys del naixement d'una emissora de ràdio a la ciutat de Reus. En els seus inicis es deia Ràdio Músic Club i actualment se la coneix com a Punt 6 Ràdio, després d'haver passat per un període en què també se l'ha conegut com a Punt 6 Camp.
Actualment podeu accedir al web i escoltar en directe les emissions de Punt 6 Ràdio a través de qualsevol d’aquestes adreces: http://www.punt6radio.cat http://www.punt6camp.com Aquestes fotos mostren com és actualment l'estudi principal de l'emissora
D'aquests 25 anys puc dir que els últims 15 els he viscut des de dins. L'agost de 1992 se'm va oferir entrar a formar part de l'equip de gent que fem possible que les emissions de Punt 6 Ràdio surtin a l'aire. Tot i la sorpresa inicial i els dubtes propis d'enfrontar-se a un nou repte desconegut, vaig acceptar i, d'aquesta manera, he format part des d'aquell agost de 1992 de l'equip del programa degà de la música en català Cops i Flames, que s'emet els dissabtes. Aneu al fotolog del Cops i Flames...
Durant una temporada també vaig fer-me càrrec d'un espai informatiu els vespres. Tot plegat una grata experiència plena de satisfaccions i il·lusions.
És per això que, aprofitant la meva experiència a l'emissora i la recopilació de dades i material divers que he anat fent durant aquests anys, he volgut el·laborar un seguit de, diguem-ne capítols, destinats a recollir la història d'aquests 25 anys a través d'aquest bloc. Intentaré no fer-ho massa extens perquè no sigui excessivament feixuc. Resumir 25 anys es fa difícil però crec que, fent-ho per parts o 'capítols', com tinc pensat de fer, pot quedar força maquetó i distret :)
Dit això, el millor serà començar pel principi...
L'any 1982, durant la irrupció de les noves llibertats, va néixer a la ciutat de Reus Ràdio Músic Club, una emissora de tipus independent, en un moment en què aquest adjectiu significava ruptura, noves idees, transgressió i risc. Tal com recorden sovint els seus fundadors, aquells primers dies de Ràdio Músic Club al carrer del Vent estaven marcats per les ganes incomparables de fer ràdio, per l'emoció d'iniciar una aventura, per una habitació amb dret de cuina.
El fet de sorgir de l'alegalitat a principis dels 80, quan el panorama al país era d'incertesa i de canvis, els feia sentir fràgils, incòmodes. Però, al mateix temps, els dominava la curiositat vers allò que era prohibit i les circumstàncies els obligaven a espavilar-se. Aquells primers anys van viure moltes coses, concerts, xerrades, tancaments administratius, festes, però sobretot hores de ràdio. A principis dels 80, Ràdio Músic Club ja era un exemple de les ràdios que apostaven per oferir coses noves. Des de sempre l'emissora s'ha caracteritzat per afavorir la multiplicitat d'idees, mostrant a través de la força de les paraules i de la música que en la ràdio no tot està inventat i que encara resta màgia per fer del micròfon una joguina útil.
Tal com he dit, no tot era ni és ràdio. Un altre aspecte que ha definit aquesta experièndia radiofònica al llarg de la seva història ha estat el seu caràcter dinamitzador. Des de sempre s'ha volgut animar l’entorn amb múltiples propostes culturals. Aquesta tasca ja es va començar a fer els anys 80 amb concerts musicals de grups alternatius, projectes que han anat deixant pas, més recentment a altres propostes igualment interessants: cursos, exposicions, intercanvis culturals, més concerts musicals, jornades, concursos, etc.
Així van anar transcorrent els primers 10 anys de Ràdio Músic Club. De la primera ubicació, al carrer del Vent, es va passar a un altre pis aprop de la carretera de Tarragona i, posteriorment, a un pis al carrer de la Lleona. Quan jo em vaig incorporar a l'emissora els estudis encara eren a l'esmentat carrer de la Lleona. No va ser fins gairebé dos anys després, el 1994, que ens vam trasl·ladar a l'adreça actual del Raval de Robuster, número 7, principal, al costat mateix del campanar de Reus.
En el proper 'capítol' faré un petit salt en el temps i em situaré en aquells inicis dels 90 en què vaig començar a descobrir com es viu la ràdio des de dins.
Als anys 80 hi havia una cançó que setmana rera setmana, o dia rera dia, sentíem cantar i cantàvem les nits de marxa mentre anàvem de pub en pub pels carrers de Salou.
El grup es deia Toreros Muertos i la cançó 'Mi agüita amarilla' descrivia molt detalladament el camí que fa el líquid groguenc generat pel continuat consum de cerveses o altres begudes.
Eren temps en què et foties al cos unes quantes cerveses i algun que altre cubata. Agafaves el cotxe, de matinada, i tornaves cap a casa perquè 'controlaves' i no hi havia problema. No hi havia radars, no feien bufar, no hi havia carnet per punts.
Recordo una nit que la colla de tres mascles que anàvem vam conèixer tres femelles i, abans de tornar a Reus, les vam haver d'acompanyar a Tarragona on vivíen. El xofer era jo. El cotxe un Mini, petitó però que hi cabia més gent de la que semblava. Total 6 a dins del cotxe (el màxim de places autoritzades segons els papers del cotxe era 4) i cap a Tàrraco. Sort que no vam trobar cap control..
Érem una mica inconscients i agosarats, és cert. Però, qui no ho és als 20 o 25 anys?
Digueu-me nostàlgic però, de tant en tant, m'agrada recordar aquells moments. I ara a l'estiu hi penso més...
Y creo que he bebido mas de 40 cervezas hoy y creo que tendré que expulsarlas fuera de mí y subo al water que hay arriba en el bar y empiezo a mear y me hecho a reir sale de mi una agüita amarilla cálida y tibia Y baja por una tubería, pasa por debajo de tu casa, pasa por debajo de tu familia, pasa por debajo de tu lugar de trabajo, mi agüita amarilla, mi agüita amarilla. Y llega a un rio, la bebe el pastor, la beben las vaquitas, riega los campos, mi agüita amarilla, mi agüita amarilla. Y baja al mar, juega con los pececillos, juega con los calamares, juega con las medusas y con las merluzas que tu te comes. Mi agüita amarilla, mi agüita amarilla, mi agüita amarilla, mi agüita amarilla. El sol calienta mi aguita amarilla, la pone a cien grados, la manda para arriba, viaja por el cielo, llega a tu ciudad y empieza a diluviar. Moja las calles, moja a tu padre, tu madre lava, lava con mi agüita amarilla. Moja el patio del colegio, moja el ayuntamiento mi agüita amarilla, mi agüita amarilla. Y creo que he bebido mas de 40 cervezas hoy y creo que tendré que expulsarlas fuera de mí y subo al water que hay arriba en el bar y empiezo a mear y me hecho a reir y me pongo a pensar dónde irá, dónde irá, dónde irá, dónde irá. Se expandirá por el mundo, pondrá verde la selva, y lo que mas me alegra es que mi agüita amarilla será un liquido inmundo, mi agüita amarilla, mi agüita amarilla...
De moment encara no se n'ha fet cap pel·lícula però és evident que, com qualsevol altre ésser viu, els Simpsons també tenen unes necessitats determinades que han de satisfer.
L'espectacle 'Jihad: El Musical' que avui fa l'estrena mundial en el festival alternatiu de teatre de la ciutat d'Edimburg ha generat queixes en alguns sectors de la societat.
El musical inclou un numeret que porta per títol 'Vull ser com Ussama'. "Vull ser com Ussama i amb una bomba obrir-me camí a la fama", canta un dels actors, mentre l'envolta un grup de dones armades amb metralletes i tapades de cap a peus amb burques de color rosa.
La comèdia és un treball de la companyia internacional Silk Circle Productions, amb seu a Nova York, i ha provocat les primeres protestes, abans fins i tot que s'aixequi el teló. Fins i tot algun sector de població ha demanat que es prohibeixi.
En casos així potser caldria que tinguessin en compte que el que sega vides i causa les desgràcies al món a diari no són precisament ni la música, ni les paraules.
Així que mirem-nos aquest video amb humor, alegria i esperit crític positiu, que és per al que ha estat fet l'espectacle...
Em dic Jordi, sóc de Reus i hi visc. Treballo com a graduat social. Des de l’any 1992 faig de locutor de ràdio a l'emissora reusenca Punt 6 Ràdio, concretament en el programa Cops i Flames que s'emet els dissabtes a la tarda, un programa que el gener del 2009 ha complert 20 anys ininterromputs en antena. També m’he encarregat de la locució de butlletins informatius a la mateixa emissora.
M’interessa molt el món de la comunicació en general i de les comunicacions digitals, en particular, per les possibilitats que ofereix tant als mitjans com a nivell individual. Arran d’això m’he integrat en l'univers blocaire i en les anomenades xarxes socials, a més a més de reciclar-me amb cursets relacionats amb aquesta temàtica.
De tant en tant col•laboro en el diari local Reus Digital amb cròniques, vídeos o galeries de fotos de diversos actes culturals que es fan a la ciutat. Més recentment he fet aportacions al diari digital delcamp.cat, un diari que abasta l'actualitat informativa del Camp.
Escrits
