Diada de Sant Jordi

MOLT BONA DIADA A TOTHOM I FELICITATS ALS JORDIS I JORDINES !!

80 anys de la proclamació de la República Catalana

Ara fa 80 anys Francesc Macià, president de Catalunya, proclamava la república catalana, des de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb aquestes paraules:

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President

FRANCESC MACIÀ

I com que una cosa no treu l'altra afegeixo també aquesta versió humorística de la proclamació feta pel programa Polònia de TV3.

Roger Waters a Barcelona. Un gran concert.

Dimecres passat vaig tenir ocasió d'assistir al segon dels concerts que Roger Waters, cofundador del mític grup Pink Floyd, va fer al Palau Sant Jordi de Barcelona. El concert s'emmarcava en la gira The Wall Live que el portarà per diverses ciutats europees.

Un concert impressionant i espectacular, carregat d'efectes de so, llum i color. Complementat amb material pirotècnic i inflables. Un espectacle que gira al voltant d'un mur que es va construint totxana a totxana al llarg del concert (Another brick in the wall), i d'on surten tot un seguit d'emocions i de sensacions. Un mur ple de missatges que, al final de l'espectacle, cau posant el punt i final a tot el simbolisme que ha transmés al llarg del concert.

Podeu veure un recull fotogràfic d'aquest concert si cliqueu aquí.

En aquest video podeu veure diversos moments del concert que, com podeu apreciar va anar pujant d'intensitat en les seves diverses fases, tot i que l'espectacularitat i el bon fer dels músics van ser-hi presents des de la primera nota.

Podeu veure altres videos d'aquest espectacle en aquesta llista de reproducció.

Humor (o potser no...)

Primavera

Entre mig de tanta tensió mundial una mica de música primaveral...

Dia de la poesia catalana a Internet

Arran d'una proposta sorgida de la revista Lletra que edita la UOC el dia d'avui s'ha determinat com el I Dia de la poesia catalana a Internet.

La idea és omplir la Xarxa de poesia feta en la nostra llengua, ja sigui mitjançant els blocs o les xarxes socials. Al Facebook s'ha creat un esdeveniment que ho anuncia i al Twitter s'utilitzen les etiquetes #jollegeixo i #piulempoesia per tal de fer ressó d'aquesta acció.

Podeu participar amb poesia pròpia o bé reproduint algun dels poemes que representin alguna cosa especial per a vosaltres.

Jo m'atreveixo aportant un parell de poemes (o alguna cosa similar) de producció pròpia que vaig escriure ja fa un cert temps.

CONTRASTS

Negre

Fosc

Nit

Solitud

Desídia

Incomprensió

Indiferència

Tristor

Impotència

Indecisió

Inutilitat

Il·lusió?!

Vàlua

Determini

Potestat

Alegria

Esperança

Comprensió

Ànim

Companyia

Dia

Clar

Blanc

CARRERS

Carrers

plens de gent

atapeïts

de cossos;

rius

de suors

i de flaires

diverses;

petits eixams

d'humans

neguitosos

amunt i avall

caminant

amb pressa.

Carrers...

Espanya i Catalunya

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare de Déu'.

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans, són, només, uns 'poca-vergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples 'buenos días' i 'buenas noches' diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot, 'dar besos, abrazos, pena, paseos...' mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets 'fer petons, abraçades, pena, un tomb...'

Allà diuen '¡oiga!' quan aquí filem més prim amb un 'escolti!'

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'.

Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)...

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

Cops i Flames: 22 anys al costat de la música en català

El programa Cops i Flames, el degà de la música en català, que s'emet a l'emissora Punt 6 Ràdio, fa 22 anys aquest 2011. I com no podia ser de cap altra manera ho celebra amb un concert. Serà aquest proper divendres 11 de març al Bravium Teatre de Reus.

Els protagonistes d'aquest concert seran els grups Sergi Tost & els estómacs d'Alf i Poker's. El preu de l'entrada és de 3 euros i es podrà adquirir a la guixeta del Bravium Teatre el dijous 10 de març i el mateix divendres 11.

L'equip del programa Cops i Flames de Punt 6 Ràdio (99.8 FM - www.punt6radio.cat), que s'emet tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda, està format actualment (per ordre d'antiguitat) per Josep Cartanyà, Jordi Pinyol, David Fernàndez, Marta Trill i Manel Gausachs, que exerceix de corresponsal a Barcelona. L'històric espai radiofònic va ser fundat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes el 14 de gener del 1989 a Punt 6 Ràdio (aleshores Ràdio Músic Club) i, des dels seus inicis, hi han participat diversos membres com Montse Mallafrè, Laura Poblet i Iolanda Pàmies, a més dels actuals ja citats.

Cantaval

Vuit entitats de la ciutat de Reus (AMCA, Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Òmnium Cultural Baix Camp, Orquestra Allioli i Punt 6 Ràdio) conformen la Comissió del Cantaval de Reus, un programa d'activitats a l'entorn de la música en català pensat per engrescar tant persones individuals com colles d'amics. Amb això es busca la participació espontània sense necessitat de pertànyer a cap colla. Ideal tant per a qui busqui passar la festa de Carnestoltes d'una manera diferent com per a qui vulgui gaudir d'un nou acte complementari als altres que configuren el programa general d'aquest període carnavalesc. Tot plegat de cara a reforçar el caràcter popular i català del Carnaval de Reus.

En moments d'alegria col·lectiva, com la celebració d'un èxit esportiu o una nit de festa, cantem. Però, a diferència d'altres indrets com Andalusia, el País Basc, Irlanda... on el costum de cantar pels bars i els carrers està generalitzada, aquí sembla que ens faci una injustificada vergonya, i si algú s'atreveix a fer-ho en un bar, possiblement sigui convidat a marxar, encara que les veus siguin inferiors als decibels de la música enllaunada que soni.

Actualment la música de Carnaval es relaciona amb els èxits del moment, de qualitat qüestionable, tota de fora del nostre país, escoltada a milers de vats i de manera repetitiva. Però actualment ni cantem gaire, ni cantem en català. El Cantaval proposa, per contra, recuperar la tradició de cantar, i en català, per Carnaval.

El tret de sortida del Cantaval de Reus tindrà lloc el divendres de Carnaval, un dia relativament buit al calendari carnavalesc reusenc. Els actes del Cantaval començaran amb una sessió musical 'Carnaval català' al pub la Lira coordinat per Punt 6 Ràdio. La festa continuarà amb la cercavila del Cantaval.

S'ha editat un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes que seran cantades en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d'una banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, que ha preparat les versions de les cançons. També participarà durant el recorregut la banda del Canó de Reus i les seves canonades. A tota festa a més de cantar, també es dança, i per això, seguint els passos de l'Esbart Reus Dansa, les persones assistents a la cercavila podran aprendre com es balla la jota, recuperant una antiga tradició reusenca que encara es manté a algun poble del Baix Camp, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià.

El Cantaval acabarà a la Palma amb un concert de l'Orquestra Allioli, una banda molt festiva que encaixa perfectament amb l'esperit d'aquest esdeveniment.

Reflexions a l'entorn de la societat de la informació

Les noves tecnologies són la clau del futur de la societat. Per això és necessari que tota la societat sense distinció en tingui un coneixement suficient. Però el que hauria de ser la situació ideal per al correcte desenvolupament de la societat de la informació es veu dificultada per factors diversos.

D'una banda ens trobem amb la fractura digital. Si bé els qui utilitzem de manera habitual les tecnologies de la informació i de la comunicació podem tenir la sensació que tothom és present a la Xarxa i d'una manera o altra fa ús d'aquestes tecnologies, el cert és que, de la mateixa manera que al món hi ha grans desigualtats en el terreny econòmic i social, aquestes desigualtats es tradueixen també en grans dificultats en l'accés a les noves tecnologies de la informació a escala mundial. Les grans desigualtats tecnològiques i econòmiques del món actual repercuteixen també en les dificultats d'aplicar la societat de la informació de manera global. Les desigualtats no es produeixen només en els equipaments i en les possibilitats d'accés a Internet. Aquestes desigualtats també es produeixen en els orígens de la informació, en la disponibilitat de continguts i en els llenguatges utilitzats a la Xarxa.

De fet, els majors percentatges d'utilització de la Xarxa es concreten en zones com ara els Estats Units d'Amèrica i Europa occidental, mentre que en zones com Àfrica o l'Orient Mitjài la població usuària es troba sota mínims. En qualsevol cas, a nivell mundial, el percentatge de persones connectades a Internet representa al voltant d'un 30%.

El potencial d'usuaris existent es troba en fase de creixement però a l'hora de fer ús de les tecnologies tant les empreses, com les entitats o els usuaris particulars tenen dificultats tant en l'ús com en la implantació. Per tant, la fractura digital no afectaria només a la població no escolaritzada o formada digitalment sinó també a les persones que gestionen dinàmiques educatives, alts càrrecs d'empreses o persones amb capacitat de decidir que no veuen o no volen veure la necessitat d'aquesta formació digital.

Tal com comenta el professor Martín Becerra, els factors que intervenen en la complexitat dels processos als quals dóna nom la societat de la informació són socials, econòmics, polítics, culturals i tecnològics. D'aquesta manera es produeixen impactes diferents en societats que són divergents.

Una altra de les principals dificultats del que es coneix com a societat de la informació i del coneixement la trobem en l'existència de canvis constants i permanents. Això origina la necessitat de fer noves anàlisis i aproximacions de les noves realitats que van sorgint arran d'aquests canvis. Aquesta situació canviant planteja també tot un seguit de reptes de cara a l'anàlisi que n'han de fer els estudis de la comunicació.

No obstant això, la desigualtat en l'accés als recursos no sempre es troba en els països menys desenvolupats. La globalització en que estem immersos pot fer que s'intensifiquin les dificultats en qualsevol país o zona del món a causa de l'aparició de noves pressions de caire multi direccional. Això pot provocar situacions de coordinació però també pot fer aparèixer noves formes d'aïllament ja sigui entre persones o entre nacions.

Aquest seguit de situacions o de circumstàncies van lligades perfectament amb les cinc contradiccions importants que apareixen en la societat de la informació: l'economia, la segmentació, la necessitat d'intermediaris, la traçabilitat i l'excés d'informació.

En conclusió, m'atreviria a afirmar que el futur de la societat de la informació passa necessàriament pel fet d'assolir la normalitat de les comunicacions digitals. És a dir, per arribar al punt que puguem conviure amb tota normalitat amb aquest fet considerant-lo un element més de la quotidianitat de les persones i de la seva manera de viure.

En el procés de millora i normalització de les tecnologies caldrà tenir en compte igualment que tot i que la base principal de la societat de la informació és Internet, també cal fer atenció a les tecnologies complementàries o inherents com ara la telefonia mòbil, la ràdio i la televisió digitals i altres serveis de demanda sobre IP.

Tots i totes som senyal

Davant la gravíssima agressió a la llibertat d'expressió i a la cultura que suposa el tancament de TV3 al País Valencià, la societat reusenca vol manifestar el seu rebuig més enèrgic.

Per aquest motiu, i de forma urgent, Òmnium Cultural Baix Camp i el Casal Despertaferro animen totes les entitats i persones de Reus que se sumin a la convocatòria d'una concentració davant l'Ajuntament el proper dilluns 21 de febrer a les 8 del vespre, coincidint amb la manifestació que tindrà lloc a València.

TOTS I TOTES SOM SENYAL!

Fem córrer la veu!

Apunta't a través de l'esdeveniment creat a facebook.

Sense senyal

http://www.vilaweb.cat/sense-senyal

El festival Autúria arriba a la sisena edició

Des de fa sis anys, entre finals del mes de gener i principis del mes de febrer, el calendari musical reusenc té una cita: el festival de cançó d'autor, Autúria.

L'Autúria va néixer l'any 2006 amb la voluntat de mostrar que l'estat actual de la cançó d'autor va molt més enllà de la típica imatge estereotipada que tots tenim del cantautor de tota la vida, de cançó protesta, cadira i guitarreta.

L'ampli ventall estilístic existent mostra que la cançó d'autor va molt més enllà de tot això. Cantautors dins el terreny del pop, del rock, del folk, més excèntrics o més tradicionals, ens demostren que aquest terme no és un gènere musical com a tal, sinó que és un concepte tan ampli com possibilitats musicals hi hagin. L'Autúria vol ser una mostra precisament d'això.

El conegut i reconegut cantautor madrileny Javier Krahe serà l'encarregat d'encetar el festival aquest dimecres 9 de febrer al Teatre Bartrina. Sens dubte serà una bona ocasió perquè tots els qui vam començar a seguir Krahe els anys 80 poguem retrobar-nos amb el peculiar estil d'aquest cantautor. I també és una bona ocasió perquè els qui encara no el coneixen el puguin descobrir.

Cliqueu aquí per conèixer la resta de participants al festival i tota la informació de l'Autúria.

A més a més, com no podia ser de cap altra manera, l'AMCA, entitat organitzadora del festival, és present a partir d'enguany a les xarxes socials. Si voleu anar a la seva pàgina de facebook només heu de clicar aquí.

Salut i música! Ens veiem a l'Autúria.

Decennals de Valls: tota una festa

Des del passat divendres 28 de gener i fins el proper diumenge 6 de febrer, la població de Valls, capital de la comarca de l'Alt Camp, esdevé tota una festa.

Cada deu anys la ciutat de Valls es prepara per acollir una de les festes amb més tradició i història de Catalunya: les Festes Decennals dedicades a la Mare de Déu de la Candela. Així, des de fa més de dos segles, tots els anys acabats en '1', Valls ha celebrat de manera ininterrompuda i de generació en generació les conegudes també com a 'Festes de la Llum'.

Per seguir tots els actes de les Festes Decennals de Valls cliqueu aquí.

També us podeu descarregar el programa en format pdf.

I aquí teniu el video promocional de les Decennals. Fet amb molt bon gust, per cert.

Barbaritats que cal denunciar i aturar

Us transcric una part del contingut del comunicat emès per l'ONG Avaaz per mitjà del qual es fa una petició a nivell mundial per tal d'aturar el que es pot qualificar com de veritable barbàrie. Són les anomenades 'violacions correctives', una práctica brutal que té lloc a Sudàfrica i que consisteix en violar una dona lesbiana per 'guarir-la' de la seva homosexualitat.

El comunicat diu el següent.

Benvolguts amics i amigues:

Millicent Gaika fou lligada de mans, torturada i violada durant cinc hores per un home que presumia d'estar 'guarint-la' de la seva homosexualitat.

Va sobreviure de miracle, però no es tracta d'un cas aïllat. Aquest crim espantós constitueix una pràctica habitual a Sudàfrica, on les lesbianes viuen terroritzades davant els possibles atacs. Però ningú encara ha estat condemnat en cap cas de 'violació correctiva'.

Sorprenentment, un grup de valeroses activistes provinents d'una casa-refugi a Ciutat del Cap estan arriscant les seves vides per aconseguir que el cas Millicent serveixi per aconseguir canvis. La seva crida al ministre de Justícia ha derivat en una petició de més de 140.000 signatures, cosa que l'ha forçat a aparèixer a la televisió del país. Però el ministre encara no ha respost a les demandes d'acció.

Des de tots els racons del món, encenguem una llum sobre aquest horror. Si som suficients els que ens unim per a amplificar i intensificar aquesta campanya, podrem arribar fins al mateix President Zuma, responsable últim de la defensa dels drets constitucionals. Demanem a Zuma i al ministre de Justícia que condemnin públicament les 'violacions correctives', il·legalitzin aquests crims d'odi i garanteixin l'aplicació immediata del càstig corresponent, a més a més d'establir programes d'educació pública i de protecció per a les supervivents. Signa la petició ara i comparteix-la amb tots els teus coneguts. La hi lliurarem al Govern Sudafricà a Ciutat del Cap.

Dia rera dia ens assabentem de moltes injustícies que cal denunciar i aturar. Aquesta n'és una. Per signar la petició i posar el vostre gra de sorra de cara a evitar aquesta barbàrie només cal que aneu al següent enllaç i ompliu un senzill formulari amb les vostres dades.

http://www.avaaz.org/es/stop_corrective_rape/97.php?cl_tta_sign=98ab9a8dfdc022addd140db93f116b34

A data d'avui les peticions signades sobrepassen la xifra de 500.000. L'objectiu dels promotors de la campanya és arribar a 750.000 signatures.

Parlem català?

Uns videos que convindria que miressin totes aquelles persones que sembla que encara no acaben d'entendre quin és el concepte de llengua pròpia.

Noves professions (en clau d'humor)

Coordinador de Moviments d'Informació Interna

Porter

Especialista en Logística i Distribució de Documents

Missatger

Experta en Teràpia Visual i Distracció Ocupacional

Ballarina de streep-tease

Coordinador Adjunt d'Admissions i Sortides de Personal

Porter

Coordinador Oficial de Moviment Nocturn

Sereno

Distribuïdor Extern de Recursos Humans VIP

Taxista

Especialista en Logística d'Energía Combustible

Empleat de benzinera

Auxiliar de Serveis d'Enginyeria Civil

Paleta

Enllaç Extern Avançat en Logística de Documents

Missatger en moto

Tècnic de Mercadeig Dirigit

Repartidor de propaganda

Especialista en Logística de Begudes

Cambrer

Expert en Classificació i Emmagatzematge de Productes Peribles

Venedor de fruites i verdures

Terapista Emocional en Centre de 'Salut'

Cantiner

Distribuïdor Extern de Productes Importats de Alta Rotació

Venedor ambulant

Experta en Sexología i Teràpia Personal

Puta

Tècnic en Manteniment Sanitari de Camins Públics

Escombriaire

Expert en 'Freelance'

Treballo on sigui

Especialista en Remenar Terres i Plantes

Jardiner

Distribuïdor de Música i Cinematografía

Venedor de discs pirates

Director General Adjunt d'Assumptes sense Importància

Diputat

Conseqüències: Si un treballa amb la categoria cambrer cobrarà 800€ i amb contracte temporal. Si un treballa com a Especialista en Logística de Begudes, amb aquesta titolació tan llarga cobrarà uns 1.990€

Aquesta regla no es compleix en el cas del Director General Adjunt d'Assumptes sense Importància, altrament dit Diputat. Cobraran pel cap baix 4.999€

Primer post de l'any 2011: una mica de música

Ja hem viscut els 2 primers dies d'aquest nou any 2011 i com que sembla ser que les perspectives no són excessivament encoratjadores pel que fa al tema de la crisi i tot el que l'envolta, val més que comencem amb una mica de música. Ja hi haurà temps per posar-nos seriosos i fer les reflexions que calguin al llarg de l'any d'acord amb els esdeveniments que es vagin succeint. De moment no cridem el mal temps i restem a veure-les venir.

FELIÇ ANY NOU !!

Innocentades 2.0

És ben cert que la premsa escrita i fins i tot la televisió o, en menor mesura, la ràdio ha perdut pistonada darrerament en allò de fer les típiques bromes o innocentades el 28 de desembre. Si més no, innocentades gracioses i ben elaborades d'aquelles que no t'adones que ho són fins a la segona o tercera reflexió, com a mínim.

En canvi, a la Xarxa, tot és ben diferent. Sembla que la premsa digital, els blocs i les xarxes socials han decidit agafar el relleu i fent gala d'aquella dita de 'la imaginació al poder' s'han posat les piles a l'hora d'elaborar notícies que, tot i ser un pèl estranyes, també resulten creïbles encara que només sigui per uns instants. Fins que mires el calendari i dius... Ep! Avui estem a 28 de desembre!!

També hi ha qui diu que tot plegat només són mentides que es diuen i que la cosa no està per a bromes. Però si no ens dediquem una estona, de tant en tant, a riure i distreure'ns em sembla que ho tenim mal amanit. D'acord que ens enganyen dia sí, dia també, que les coses podrien estar molt millor i que calen solucions però, al cap i a la fi, les veritables mentides es diuen la resta dels 364 dies de l'any. El 28 de desembre té la gràcia en el fet que les mentides són la mar de divertides, innocents i gens perverses.

Per posar un parell d'exemples del que us comentava sobre la capacitat imaginativa dels mitjans digitals us poso l'enllaç a un parell de 'notícies' aparegudes en dos mitjans d'aquestes comarques meridionals.

El diari Reus Digital ens comentava la possibilitat que la sèrie 'House' es podria enregistrar al nou Hospital de Sant Joan.

En l'àmbit del Camp de Tarragona, delcamp.cat ens explicava que les trifulques entre Reus i Tarragona per aconseguir que s'hi establís l'empresa Ikea havien motivat que aquesta empresa prengués la determinació d'instal·lar-se a Valls.

Per la seva banda, els serveis informatius de l'emissora Punt 6 Ràdio es feien ressó de la decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'adoptar el sistema de carrils bici reusencs en alguns carrers de la ciutat comtal.

Tot plegat, tal com us deia, és una manera més d'arrencar un somriure o una rialla, cosa que sempre va bé. El mateix somriure o la mateixa rialla que vam poder expressar els reusencs i reusenques que ens vam apropar ahir a la plaça del Mercadal per tal de presenciar l'enlairament de l'Speteck 2010.

Un any més la plaça del Mercadal de Reus va esdevenir base de llançament d'aquest coet anomenat Speteck. Des de fa 3 anys, el Ball de Diables de Reus, recupera en una versió actualitzada aquesta tradició del 28 de desembre que un grup de reusencs va iniciar els anys 50 del segle passat. Com sol passar habitualment el giny no va aconseguit arribar al seu objectiu que enguany era el satèl·lit Fobos, de Mart. Per culminar la missió es va intentar un pla B, però finalment tot va acabar entre flames.

Aquí en podeu veure un vídeo-resum.

També podeu veure més fotos de l'enlairament clicant aquí.

Bones Festes!

Molt bones festes nadalenques a tothom!

No us oblideu de fer cagar el Tió!

I si cliqueu aquest enllaç veureu com us felicito a ritme de xarleston...

http://elfyourself.jibjab.com/view/1XyGq5Y60R9j3UTb

Concentració contra les sentències del TS a Reus: què coi volien els Mossos?

Fa una estona que s'ha acabat la concentració contra les sentències del Tribunal Suprem espanyol a la plaça del Mercadal de Reus. Centenars de persones ens hem concentrat per tal de manifestar el nostre rebuig absolut a l'atac contra el model d'immersió lingüística aconseguit amb molt d'esforç. Al llarg de la concentració diversos representants del teixit social i associatiu de la ciutat han fet els seus parlaments. L'acte ha finalitzat amb el cant dels Segadors.

Podeu llegir-ne la crònica del Reus Digital aquí

Aquests dies a Reus hi ha un dispositiu especial de Mossos d'Esquadra que patrullen pels carrers amb la intenció, diuen, de garantir la seguretat als carrers durant les festes nadalenques. Doncs bé, per a sorpresa de tots, aquests Mossos avui han abandonat la vigilància dels carrers (per a la qual cosa se'ls paga amb diners de tota la ciutadania) i han fet cap a la Plaça del Mercadal amb la pretensió de demanar la identificació a les persones que han fet els parlaments durant la concentració.

Tota la gent que ens trobàvem a la plaça, en veure aquesta actitud més pròpia d'altres èpoques de trist record, ens hem sentit sorpresos i a la vegada indignats. Ara, encara se m'acut un altre qualificatiu per descriure-ho: patètic! Si aquesta, diuen, és la policia que ens ha de defensar més val que optem per l'autodefensa.

L'ESCOLA EN CATALÀ, ARA I SEMPRE!

Any 1939: El dictador feixista Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se la més dura repressió de la història contra el català.

Any 2010: El 9 de juliol es fa pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu. En conseqüència a això el Tribunal Suprem espanyol dicta 3 sentències, el 22 de desembre, a través de les quals pretén obligar la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles.

Què volen aquesta gent? Retornar a la situació de fa 70 anys?

NO ELS HO PERMETREM !!!

El mateix 22 de desembre s'ha fet a Barcelona la primera concentració de protesta contra l'atac del Tribunal Suprem al català. Per aquest dijous 23 al vespre s'han convocat concentracions de protesta a diverses poblacions.

A Reus la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) convoca tota la ciutadania a denunciar novament la imposició dels tribunals espanyols i reivindicar la independència dels Països Catalans com l'única possibilitat per decidir lliurement el nostre futur, i la forma d'organitzar la nostra societat, incloent el nostre sistema educatiu. Per aquest motiu la CUP convoca una concentració davant de l'Ajuntament de Reus a les 7 del vespre.

El Lipdub per la independència s'apropa al milió de visites

El 24 d'octubre passat es va enregistrar a Vic el Lipdub per la independència de Catalunya, el qual va assolir el rècord Guinness del món pel que fa a participació de públic en un lipdub.

Aquest video, allotjat a Youtube, compta ja amb prop de 950.000 visites. Ara, a través de les xarxes socials, s'ha proposat un nou repte: aconseguir que el video superi el milió de visites abans que s'acabi aquest any 2010. Entre tots i totes ho podem aconseguir, no us sembla?

Us deixo l'enllaç al video per tal que poseu, si voleu, el vostre granet de sorra per tal d'arribar a la xifra màgica del milió.

Wikileaks... el terrible?

Si el que es vol fer, segons tota aquella gent que s'omple la boca amb aquest concepte, és fomentar la societat de la informació, és bo que es pugui tenir el màxim accés possible a tot el que passa al món, oi? I encara més de tot allò que couen els que s'entesten en moure i controlar els fils del món.

No només és bo que existeixi Wikileaks sinó que seria necessari que existissin moltes més fonts d'informació com aquesta.

Al cap i a la fi tenir informació i coneixement de les coses tampoc és tan terrible. Però, ja se sap, aquell d'allà a l'altre costat del toll (l'oncle Sam, diuen uns, el Gran Germà, segons altres) considera com a terrible tot allò que s'escapa del seu propi control. No crec que sigui del Wikileaks de qui ens haguem de protegir...

Sobre l'afecció i la desafecció política

Ahir dimarts es van reprendre les VIII Jornades de Comunicació de Reus que organitza l'emissora Punt 6 Ràdio i de les quals parlava en un post anterior. El tema tractat en aquesta ocasió va ser el de la influència dels mitjans de comunicació en la desafecció política.

Des de fa uns dos anys estic cursant algunes assignatures de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a través del que s'anomena com a @ateneu universitari de la UOC, un sistema que ofereix la possibilitat de cursar assignatures de qualsevol dels àmbits d'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya. Per ser exactes, vaig fent una assignatura per semestre ja que m'ho plantejo com un complement o ampliació de coneixements i el temps lliure tampoc dóna per a més. Precisament aquest semestre estic cursant l'assignatura Teories de la Comunicació i una de les darreres PAC's (proves d'avaluació continuada) versava a l'entorn del tema de la desafecció política. Coincidint amb el tema dedicat a estudiar la perspectiva funcionalista de
les teories de la comunicació, la prova consistia a redactar un article d'opinió sobre les funcions i disfuncions de la propaganda política en època de campanya electoral.

Tot seguit us transcric quines van ser les meves conclusions sobre aquesta qüestió.

La propaganda política és un dels exemples més clars de l'intent d'influenciar les masses a través dels mitjans de comunicació per part de les diferents opcions polítiques. Un fet que es reflecteix no només durant els dies del que s'anomena campanya oficial sinó també en el que s'anomena precampanya, un període que cada cop té tendència a començar més aviat. Aquesta podria semblar una visió conductista però no ho és ja que aquests intents d'influenciar, o millor dit de convèncer el futur votant, no impliquen necessàriament una manipulació. Els individus receptors dels missatges segueixen essent lliures de triar l'opció que considerin més adient a l'hora d'emetre o no emetre el seu vot. En l'àmbit de les campanyes electorals és quan més es posa en pràctica la percepció selectiva per part dels destinataris dels missatges emesos pels polítics. En línies generals existeixen unes determinades predisposicions a l'hora d'interpretar el missatge per part dels individus, d'acord amb els valors adquirits prèviament. L'assistent a un míting d'una determinada formació política acostuma a ser un votant potencial d'aquesta formació, de manera que el mitjà que emet els diferents missatges dels candidats difícilment podrà fer canviar la manera de pensar de les persones.

Els mitjans, en època de campanya electoral, tenen la funció d'actuar com a instrument polític o al servei del polític. D'aquesta manera, una de les funcions dels mitjans en època electoral és la de crear i difondre la imatge dels diferents candidats. Una altra cosa és que aquesta funció s'acompleixi des d'una posició neutral o no. En aquest aspecte dependrà molt de la línia del mitjà en qüestió. Així, per exemple, en una campanya per a les eleccions catalanes, és força diferent el tractament d'una informació sobre la campanya si aquesta informació l'emet un mitjà de comunicació català o bé si l'emet un mitjà de comunicació estatal.

Hi ha també una funció de transmissió que es reflecteix principalment en els diferents resultats de les enquestes que es van donant al llarg de la campanya. De tota manera els resultats de les diferents enquestes convé agafar-los amb tota la prudència que representa el fet que provenen de diferents fonts i, per tant, no són fiables al cent per cent. Són només un element més que els votants podran tenir en compte a l'hora de valorar tota la informació rebuda.

Una altra d'aquestes funcions la podem trobar en els debats, en els quals participen si no tots sí una bona part dels candidats, cosa que permet als individus receptors dels missatges tenir més informació sense necessitat d'haver-la de seleccionar.

Actualment els mitjans de comunicació sorgits arran de l'aparició de les noves tecnologies afegeixen noves funcionalitats informatives i, a la vegada, permeten la interacció entre emissor i receptor. Així, les xarxes socials o bé els blocs permeten un contacte més directe dels candidats amb els possibles votants.

Pel que fa a les disfuncions, en el transcurs de la campanya electoral, i també de la precampanya, poden aparèixer elements afuncionals en base a determinades pràctiques socials que els votants han pogut veure que han adoptat determinades formacions polítiques durant mandats anteriors i que no s'adiuen amb allò que en un principi havien promès fer. D'aquesta manera els votants arriben a la conclusió, sovint encertada, que els polítics incompleixen sistemàticament les seves promeses electorals.

D'altra banda, la diferència de tractament entre les candidatures de nova aparició o menys votades i les candidatures amb representació en comicis anteriors creen una disfunció pel que fa a manca d'informació d'aquestes noves candidatures. Relacionat amb això mateix trobaríem una altra disfunció a l'hora d'haver d'acomplir els minutatges establerts en la imposició del que es coneix com a blocs electorals, que atorga més temps als partits amb més representació. Un fet sobre el qual molts mitjans han manifestat la seva disconformitat des de fa temps ja que no permet que el periodista pugui escollir lliurement què és important i què no ho és en una campanya electoral.

També es pot donar una disfunció narcotitzant en el sentit que les persones que reben els diferents missatges de la campanya electoral es poden arribar a cansar de sentir determinats arguments o, en molts casos, de no sentir cap altre argument que no sigui la desqualificació del contrari.

En base a tots aquests arguments i situacions, en última instància són les persones les que prenen la iniciativa de seleccionar i d'utilitzar els mitjans de comunicació per satisfer les seves necessitats, interessos o motivacions i escollir quina és la seva decisió a l'hora de votar.