dimecres, 22 de gener del 2014

Comença el BarnaSants 2014, XIX Festival de cançó d’autor

El festival es desenvoluparà del 23 de gener al 14 d’abril i comptarà amb més de 100 concerts, amb noms destacats del panorama català, així com també de l’estat espanyol i convidats internacionals.

El concert de Dani Flaco, amb les entrades exhaurides, donarà el tret de sortida al festival dijous 23 de gener a l’Auditori de Barcelona. S’ha previst un segon concert d’aquest cantautor per al divendres 24 de gener.

‘La pàtria és el poble’ és el lema del BarnaSants Festival de Cançó d’autor que enguany arriba a la 19a edició. S’ha volgut escollir un seguit d’intèrprets i grups que donin protagonisme a la paraula, al poble i als drets socials. El festival continua cridant a l’inconformisme a artistes i espectadors davant de l’actualitat política i social del nostre país. Una lluita i una reivindicació que són cada cop més necessaris.

Autors d’una generació actual que bull, com ara Cesk Freixas, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Els Catarres, Oliva Trencada, Andreu Rifé, Pepet i Marieta, Albert Palomar, la Iaia, Meritxell Gené, Bikimel, Mazoni, Blaumut, Pedro Guerra, entre molts d’altres, comparteixen cartell amb noms emblemàtics de la cançó del país, com ara Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Marina Rossell, Joan Isaac, Coses o Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en un festival que, un any més, obre les portes a l’escena internacional convidant diversos artistes de cultures germanes com la llatinoamericana i la italiana. 

En aquesta edició l’espai de l’Auditori de Barcelona pren una importància rellevant acollint força concerts.

El BarnaSants ha preparat una sèrie de concerts que seran únics i que han estat concebuts especialment per a l’ocasió. Tres d’ells posen el focus en la història del país. El primer es fa en el marc del Tricentenari. El 30 de gener una sèrie d’artistes es reuniran per homenatjar el General Moragues. Entre aquests artistes hi trobem Maria del Mar Bonet, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Miquel Gil o Rafael Subirachs, entre altres, amb Mesclat com a banda.

El 22 de març, un espectacle de cançons, poesia i testimonis directes i indirectes commemorarà la Guerra Civil amb les veus de Feliu Ventura, Bikimel, Enric Hernàez, Manel Joseph, Rusó Sala, Mike Wild, Dani Caracola i el grup Rosa Luxemburg.

En aquesta mateixa línia, Joan Isaac presentarà un concert especial en que BarnaSants li ha demanat que commemori el 40è aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich. L’espectacle, titulat ‘Cançons d’amor i d’anarquia’, comptarà amb la participació d’amics i convidats i serà enregistrat per a la col·lecció BarnaSants.

Amb el títol ‘Si els fills de puta volessin... el Quico es faria caçador’ Pi de la Serra serà homenatjat per una colla de cantautors joves que versionaran els seus clàssics i del qual en resultarà un disc de versions. Un Pi de la Serra que, al seu torn, anirà fins a Alcoi molt ben acompanyat per Amadeu Casas i Joan Pau Cumelles per oferir un concert on repassarà les seves cançons més emblemàtiques.

Els valencians Obrint Pas passen pel festival el dia 6 de març a l’Auditori de Barcelona, en la seva darrera aturada al Principat abans de posar punt i final a la seva trajectòria a València. I el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura torna als escenaris presentant el 4 d’abril el seu nou disc ‘Referents’, un disc de versions, homenatges i rareses que celebra els 20 anys del cantant a l’escenari. 

Un any més, alguns dels concerts del BarnaSants seran enregistrats per formar part de la col·lecció BarnaSants. És el cas de Verdcel, que gravarà disc nou en directe. També es presentaran els concerts gravats del 2013: el cubà Vicente Feliú, la mexicana Maria Inés Ochoa i Xavier Baró, que clourà el festival, retornen per presentar els seus concerts ja editats en format CD per a la col·lecció. 

El Festival ha convidat un any més artistes llatinoamericans. Actuaran l’uruguaià Edu ‘Pitufo’ Lombardo, la xilena Pascuala Ilabaca i Katia Cardenal, de Nicaragua. Aquest any, a més, el festival s’atura a Itàlia, amb el cicle Cosi di Amilcare, que oferirà els concerts de Sestomarelli, Bobo Rondelli, Juan Carlos Biondini, Massimo Priviero, Lu Colombo i Vittorio De Scalzi & Armando Corsi. 

Més enllà de Barcelona, el BarnaSants també ofereix concerts a altres poblacions dels Països Catalans, com Alcoi, Altafulla, Castelldefels, Gelida, Hostafrancs, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Sant Boi de Llobregat. En total, 22 sales acullen els artistes del festival, la meitat de les quals són noves: el Teatre Calderón d’Alcoi, el Centre Cultural Albareda de Barcelona, el Casinet d’Hostafrancs, Fizz Barcelona, el Centre Cultural de Gelida i l’Unió Casal Gelidenc, Pallissa Era del Senyor d’Altafulla, la Nova Jazz Cava i l’Auditori Municipal, tots dos de Terrassa, i l’Espai d’Art Tinta Roja.

Enguany el BarnaSants està dedicat a la memòria de Joana Raspall, Josep Fortuny, Constantino Romero, Stéphan Hessel, George Moustaki, Bigas Luna, José Luís Sanpedro, Nelson Mandela, Uri Caballero, Víctor Ammann i els miners de Súria.

Per a més informació i per consultar tota la programació podeu visitar el lloc web del festival:

dimarts, 14 de gener del 2014

Signa un vot per la independència




L'Assemblea Nacional Catalana ha posat en marxa la campanya 'Signa un vot per la independència' per tal d'incentivar la ciutadania a exercir el dret de petició.

Què és el dret de petició?
És un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (art. 29) i l’Estatut d’autonomia de Catalunya (art. 29.5è) i  és regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D’acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art.60)

Per a què serveix?
Permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pugui adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o siguin d’interès col·lectiu o general.
Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinació, que és un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d’acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (Arts. 1r i 55è) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Art. 1r), aprovats per l’Assemblea de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents a Espanya des de 1977.

Com s’exerceix?
El dret de petició s’exerceix mitjançant un escrit o qualsevol altre mitjà, fins i tot de caràcter electrònic, que permeti acreditar-ne l’autenticitat, on ha de constar la identitat del sol·licitant, la seva nacionalitat, si és estranger, allò que es demana, el destinatari de la petició i un lloc o mitjà per rebre les notificacions. La petició ha d’anar signada i els peticionaris poden exigir la confidencialitat de les seves dades. Poden signar-la els ciutadans majors de 16 anys i també els estrangers.

Em pot perjudicar?
L’exercici del dret de petició no pot derivar en cap perjudici per al peticionari ja que els mecanismes democràtics permeten que tot es pugui demanar, analitzar i debatre en llibertat.

Per què exerceixo el dret de petició?
Per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar, no més tard del 31 de maig de 2014, una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. En cas que això no sigui possible perquè l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestació lliure d’una voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional, com a molt tard l’11 de setembre de 2014.

No és il·legal la declaració d’independència?
A petició de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va concloure que una declaració unilateral d’independència no vulnera cap norma aplicable del dret internacional (Opinió consultiva de 26 de juliol de 2010).
Per tant, una de les possibilitats de l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles és mitjançant la declaració unilateral d’independència per part dels representants electes del poble que es vol autodeterminar.

Com es tramita el dret de petició?
Serà el Parlament de Catalunya mitjançant la Comissió de Peticions el que haurà de donar tràmit a les peticions que es presentin i de notificar la resposta en el termini de tres mesos des de la seva presentació.

Quin és el paper de l’ANC?
L’ANC es presenta com a dipositària de les butlletes que els ciutadans signin en exercici del seu dret de petició per tal de presentar-les conjuntament al Parlament de Catalunya i/o als organismes, institucions i/o tribunals internacionals, i/o als representants electes del poble de Catalunya.
La recollida es farà per tot Catalunya durant els propers mesos per tal d’aconseguir el major nombre possible de butlletes. Els responsables de l’ANC faran les comprovacions de les dades personals i s’encarregaran d’incorporar-les a un fitxer que restarà sota la protecció de la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, per tal de poder exercir, si fos el cas, els drets de rectificació o cancel·lació.
Una vegada signada la butlleta se’n lliurarà un comprovant i l’original es dipositarà en una urna a fi i efecte que quedi sotmesa a la privacitat esmentada.