Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de gener del 2015

Habitants de les meves cançons


Amb aquestes paraules, de la cançó 'Paraules per poder' començava el concert de Fito Luri d'aquest diumenge 18 de gener al Teatre Bartrina de Reus. 

Un teatre ple de gom a gom ja que tres dies abans del concert ja s'havia posat el cartell de complet. I, de sobte, tots i totes vam esdevenir habitants de les cançons que el Fito, acompanyat de grans músics, molt ben escollits per a l'ocasió, ens va anar regalant.



El concert havia de servir per enregistrar el nou disc en directe 'Reus, La Mussara, Cassiopea' però, com el mateix Fito va vaticinar tot just començar, va ser molt més que això. M'atreviria a dir que tota la gent que omplíem el teatre sabíem d'antuvi que seria una veritable festa que ens portaria durant uns instants al món de Cassiopea, del qual el Fito n'és l'amfitrió.

Fito Luri porta força anys formant part important del món musical de Reus. Així, des dels seus inicis, l'hem pogut veure en grups com Cafè París, Om o l'orquestra La Padrina que va esdevenir un referent no només musical sinó de la cultura reusenca. Ara, però, des de fa un temps, amb el seu projecte musical en solitari, ens ha anat conduint cap a una nova manera de fer cançons, unes cançons que et transporten, com deia abans, a Cassiopea. I ahir, si fins ara encara no ho havíem fet, de ben segur que hi vam entrar de ple. A l'hora d'escriure aquest apunt he estat dubtant entre el títol que finalment he posat o un altre que digués 'Ahir vam estar a Cassiopea', que també descriuria prou bé les sensacions viscudes. 





Al grup que acompanya habitualment el cantautor reusenc, integrat per Gerard Juanpere (guitarres), David Melgar (teclats), Xavier Francin (baix) i Jordi Salvadó (bateria i percussions) s'hi afegia la veu de Gina Llauradó, una cantant a qui molts havíem perdut la pista des d'aquells temps, tampoc tan llunyans, de La Padrina. La Gina, amb les seves veus, afegia un caliu especial a les cançons, una sonoritat força particular. A més a més, un altre dels companys de fatigues musicals del Fito, com és el Sergi Calbache s'hi afegia amb el seu trombó. Completava aquesta munió de bons músics el polifacètic Gerard Marsal, al saxo i flauta.



I la cosa no s'acabava aquí, ja que el Fito va voler arrodonir-ho amb tres col·laboracions més: Meritxell Gené, Joan Reig i Cesk Freixas. 

Després d'aquelles 'Paraules per poder', que encetaven el concert, va arribar la cançó 'Sant Pere a Cassiopea' i, tot i que era el mes de gener i al carrer hi feia força rasca, per uns moments ens vam traslladar al mes de juny enmig de la festa major.



Ben aviat vam poder gaudir de la primera de les col·laboracions. Segur que érem molts els qui pensàvem o intentàvem endevinar quines serien les cançons escollides, tot i que tant la Meritxell, com el Joan, com el Cesk són músics avesats a versionar el que faci falta. Fito Luri, anunciava la primera de les col·laboracions i Meritxell Gené sortia a l'escenari i ens oferia la seva versió amb accent de Terres de Ponent de la cançó 'El lladre, l'estel, i ella'.




El concert anava avançant i Fito Luri ens portava pel seu univers musical on no van faltar moments molt emotius, a l'hora d'entonar les cançons dedicades a la seva companya i a la seva filla, cançons d'aquelles que et fan sentir un nus a la gola, nus que màgicament desapareix quan el Fito hàbilment canvia cap a cançons més desenfadades. I arribava el torn de la segona col·laboració i sortia a l'escenari Joan Reig amb una versió molt rockera de 'La rambla del cor' que el públic arrodonia picant de mans.





La màgia de les cançons seguia envaint el teatre i el públic s'anava animant, si més no qui no ho estava des del principi. En un concert com aquest, hi ha temps per tot, i per això no va faltar tampoc un crit d'ànim en forma de cançó per a la gent que estava tancada en aquells moments reivindicant l'obertura durant les 24 hores del dia del servei d'Hemodinàmica de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. I per donar més caire de protesta a la cançó sortia a l'escenari el tercer dels col·laboradors, Cesk Freixas, interpretant la cançó 'Senyores i senyors'.





Cada cop més el públic s'afegia, ara picant de mans, ara fent veus. Va arribar el moment que el públic fes l'oreneta amb allò del 'Xiu Xiu' i el final de 'La taula dels "marcianus"' on el mateix Fito, fent de director d'orquestra, va dir que ja n'hi havia prou perquè, semblava, que no pensàvem acabar els cors. Està clar que, tots i totes, si no troben que desafinem massa, ens farem sentir un moment o altre en aquest disc en directe.

I, com totes les coses, sempre arriba el final. Un final, això sí, on no van faltar les presentacions de totes i cadascuna de les persones que ho havien fet possible, la gent que està al davant i també la gent que està al darrere. Una foto de família final i, com no podia ser d'altra manera, un final de festa trepidant amb una versió de la cançó 'Have you ever seen the rain'. 



Tot el Bartrina es va posar dempeus i va esclatar en aplaudiments, agraïts per haver pogut viure a Cassiopea durant gairebé dues hores. I més que ens hi hauríem quedat...

Us poso una foto d'aquest moment final del públic, foto que he agafat prestada del facebook del bateria Jordi Salvadó i que ell, a la vegada, ha agafat d'algun que altre lloc de la xarxa. Amb el permís de l'autor o autora desconeguts.


I al sortir del teatre, els habitants de les cançons del Fito, com a cirereta del pastís, ens vam poder emportar una ampolleta de vermut. Vermut de Reus que, curiosament, tal com es podia llegir a l'etiqueta, també havia estat importat de Cassiopea. 





divendres, 3 d’octubre del 2014

Cops i Flames, el programa degà de la música en català, torna a les ones

Aquest dissabte 4 d'octubre, a les 4 de la tarda, torna a les ones el Cops i Flames, programa degà de la música en català, des de la sintonia de Lanova, la ràdio del Camp de Tarragona.
El Cops i Flames és un espai radiofònic creat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes el 14 de gener del 1989 a l’emissora reusenca Punt 6 Ràdio (aleshores anomenada Ràdio Músic Club). A més dels seus fundadors, des dels seus inicis, al Cops i Flames hi han participat diverses persones com Jordi Pinyol, Montse Mallafrè, Laura Poblet, Iolanda Pàmies, David Fernàndez, Marta Trill, Manel Gausachs i Maria Mateu.
Per diverses circumstàncies, les emissions del programa Cops i Flames i les de l’emissora Punt 6 Ràdio, en general, van finalitzar el mes de juny del 2013.

El 14 de gener del 2014 s’acomplien 25 anys de la primera emissió del Cops i Flames. Durant tot aquest temps de permanència gairebé ininterrompuda en antena, el programa ha parlat de l’actualitat de la música feta en la nostra llengua donant suport tant als grups i cantants consolidats com també a tots aquells que comencen.
Coincidint amb els 25 anys de presència a les ones, el Cops i Flames retorna a través de la sintonia de LANOVA Ràdio. A partir d’ara es podrà escoltar tots els dissabtes, de 4 a 5 de la tarda, al 99.8 de la FM, en emissió per al Camp de Tarragona. Poc després de ser emès en directe el Cops i Flames, com tota la resta de programes de LANOVA Ràdio es podrà recuperar a l’apartat ‘Ràdio a la carta’ del lloc web de l’emissora: www.lanovaradio.cat. En un futur està previst que les emissions de LANOVA també es puguin escoltar en directe via Internet.

En aquesta nova temporada l’equip del Cops i Flames està integrat per Jordi Pinyol, a la producció i locució des dels estudis de LANOVA al Raval de Santa Anna, número 2, de Reus, i Josep Cartanyà, Maria Mateu i Manel Gausachs que s’encarreguen de les tasques de producció i preparació de continguts des de l’exterior.

Sigueu benvinguts i benvingudes i, com diem des de fa 25 anys...
Salut i bon toc de rock!


 Estudi 1 de LANOVA Ràdio

dijous, 15 de maig del 2014

15a Fira de Música al Carrer de Vila-seca



Els propers divendres 16 i dissabte 17 de maig Vila-seca acull la 15a edició de la FiM Fira de Música al Carrer de Vila-seca, punt de trobada per a amants de la música creativa i avantguardista, en totes les seves vessants.


Durant dos dies la FiM tornarà a convertir Vila‐seca en la pedrera de la música emergent programant 46 grups de tots els estils en 43 concerts i espectacles arreu dels 8 espais de programació repartits per tota la població. 

L'objectiu de la Fira de Música al Carrer és proposar un arriscat i diversificat ventall de grups i bandes que representi les darreres tendències creatives del mercat, d'interès pel públic i pels professionals del sector. La salut de la creació musical al país i la FiM com a fira de referència per a la música emergent catalana, es fa palesa en les més de 900 bandes que es van inscriure a la convocatòria per a participar a la fira. Amb l'objectiu de seleccionar els millors artistes actuals, Kike Bela, director artístic, ha
comptat amb un comissariat artístic.

En la programació de la FiM trobem propostes per a tots els gustos, des dels més emergents com la jove promesa Izah, els sons ètnics i flamencs de Canteca de Macao, la unió de forces de dos grans de la cançó catalana, Pau Riba i Pascal Comelade, el folk d'autor de d’Alberto Montero, la rumba de La Banda del Panda, la clàssica-contemporània d’AupaQuartet, o l’itinerant LaDinamo. També trobem en aquesta FiM propostes de nova creació, com la dels Montgomery, Extraño Weys o Falciots Ninja, bandes de recent creació amb excel·lent crítiques.

Com a les darreres edicions, per accedir als espais de programació amb control d'accés caldrà disposar de la Targeta FiM, una targeta de fidelització per al públic, que es pot adquirir a través de www.firacarrer.cat . Aquesta credencial, per un cost de 3€, permet l'accés als recintes alhora que garanteix la seguretat i permet conèixer els gustos del públic i professionals, tasca necessària en una fira professional. La FiM però, manté el seu objectiu de promoure l'accés lliure a la cultura, de manera que més del 60% de la programació, els espectacles musicals itinerants i l'espectacle musical infantil són d'accés lliure.

Paral·lelament a l'activitat musical per a tots els públics, la FiM Vila‐seca programa FiMPRO, tota una línia d'activitats, trobades i jornades tècniques per als professionals del sector. La FiM també és un mercat professional per a programadors, mànagers,
segells, gestors culturals, tècnics de cultura i mitjans de comunicació que troben a la fira propostes per completar les seves programacions. 

Entre les activitats més destacades d'enguany trobem la jornada tècnica del divendres 16 de maig en la que el col∙lectiu Indigestió oferirà una jornada de reflexió que porta per títol 'Música popular i política, una parella amb molta vida' i TANTRUM#3: Mar i Muntanya, mostra de noves discogràfiques alternatives catalanes.

Amb l'objectiu de celebrar les 15 edicions de la FiM Vila‐seca el col∙lectiu Vila‐seca Fotografia organitza l'exposició de fotografia 'Restrospectiva 15 anys de la FIM' que podrà ser visitada pel públic assistent a la FiM durant el cap de setmana de la Fira.

Més informació a:

#fimvilaseca
www.facebook.com/fimvilaseca
www.twitter.com/fimvilaseca
www.instagram.com/fimvilaseca
www.youtube.com/fimvilaseca



dimarts, 15 d’abril del 2014

Ciutòpolis, l'esperada òpera rock de Roger Benet

Feia força temps, ben bé quatre anys, que el cantautor (o bandautor com s'anomena ell mateix) tarragoní Roger Benet comentava que estava preparant una òpera rock i que volia que fos un espectacle diferent al que ens tenia acostumats fins ara, sense perdre, això sí, el seu estil peculiar.


Després d'aquests quatre anys de preparació, el nou treball ha vist finalment la llum i arriba al públic amb el títol de 'Ciutòpolis'. Un disc que ha estat possible, com tantes altres propostes musicals i culturals en general, gràcies a les diferents col·laboracions en el projecte de micro-mecenatge que el Roger va endegar fa uns mesos.


Divendres 11 d'abril, en el marc de la 20a edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, Roger Benet va fer la presentació al Teatre Metropol de la seva ciutat natal. 


Per a l'ocasió comptava amb un bon nombre de coneguts i reconeguts músics. A més del grup que l'acompanya habitualment, els Oximorònics (Dani Catena, Jorge Varela, Àngel Arroyo, Toni Just i Pep Espasa), es presentava també la Vicens Martín Dream Big Band que va preparar uns arranjaments especials. Vicens Martín ha estat el creador i director de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. En la seva constant recerca musical ha creat la seva pròpia orquestra: la Dream Big Band, formació amb la qual ha editat el disc 'Els fruits saborosos'. A aquesta munió de músics s'hi afegia el percussionista David Rincón, de manera que l'escenari del Teatre Metropol aplegava un total de 18 músics.



Amb una veu, com la que podem escoltar en qualsevol tren o metro, anunciant la "propera parada Ciutòpolis" comença l'espectacle. A través de la música anem vivint les diferents sensacions i vicissituds del personatge que acaba d'arribar a aquesta ciutat utopia. Moments trepidants, moments tensos, moments relaxats, instants de solitud enmig del brogit i de l'anar i venir de la gent... Un cúmul de sensacions que la combinació dels diversos instruments s'encarrega de transmetre al públic i que passen per diferents estils musicals que van des dels ritmes més soul i jazz fins a melodies que ens recorden els millors moments del rock simfònic i progressiu. Les experiències vitals del personatge recorren així tots els camins de la música en les seves diferents vessants i mantenen l'expectació fins al darrer moment.

Després de desgranar cadascuna de les cançons i veient que el públic encara en volia més, ens van oferir un bis del tema més canyero, segons confessava el mateix Roger.

En definitiva, un espectacle altament recomanable que, de ben segur, hi haurà ocasió de tornar a veure. De moment no hi ha un calendari de noves presentacions de manera immediata. Restarem atents a les novetats.

dimecres, 22 de gener del 2014

Comença el BarnaSants 2014, XIX Festival de cançó d’autor

El festival es desenvoluparà del 23 de gener al 14 d’abril i comptarà amb més de 100 concerts, amb noms destacats del panorama català, així com també de l’estat espanyol i convidats internacionals.

El concert de Dani Flaco, amb les entrades exhaurides, donarà el tret de sortida al festival dijous 23 de gener a l’Auditori de Barcelona. S’ha previst un segon concert d’aquest cantautor per al divendres 24 de gener.

‘La pàtria és el poble’ és el lema del BarnaSants Festival de Cançó d’autor que enguany arriba a la 19a edició. S’ha volgut escollir un seguit d’intèrprets i grups que donin protagonisme a la paraula, al poble i als drets socials. El festival continua cridant a l’inconformisme a artistes i espectadors davant de l’actualitat política i social del nostre país. Una lluita i una reivindicació que són cada cop més necessaris.

Autors d’una generació actual que bull, com ara Cesk Freixas, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Els Catarres, Oliva Trencada, Andreu Rifé, Pepet i Marieta, Albert Palomar, la Iaia, Meritxell Gené, Bikimel, Mazoni, Blaumut, Pedro Guerra, entre molts d’altres, comparteixen cartell amb noms emblemàtics de la cançó del país, com ara Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Marina Rossell, Joan Isaac, Coses o Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en un festival que, un any més, obre les portes a l’escena internacional convidant diversos artistes de cultures germanes com la llatinoamericana i la italiana. 

En aquesta edició l’espai de l’Auditori de Barcelona pren una importància rellevant acollint força concerts.

El BarnaSants ha preparat una sèrie de concerts que seran únics i que han estat concebuts especialment per a l’ocasió. Tres d’ells posen el focus en la història del país. El primer es fa en el marc del Tricentenari. El 30 de gener una sèrie d’artistes es reuniran per homenatjar el General Moragues. Entre aquests artistes hi trobem Maria del Mar Bonet, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Miquel Gil o Rafael Subirachs, entre altres, amb Mesclat com a banda.

El 22 de març, un espectacle de cançons, poesia i testimonis directes i indirectes commemorarà la Guerra Civil amb les veus de Feliu Ventura, Bikimel, Enric Hernàez, Manel Joseph, Rusó Sala, Mike Wild, Dani Caracola i el grup Rosa Luxemburg.

En aquesta mateixa línia, Joan Isaac presentarà un concert especial en que BarnaSants li ha demanat que commemori el 40è aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich. L’espectacle, titulat ‘Cançons d’amor i d’anarquia’, comptarà amb la participació d’amics i convidats i serà enregistrat per a la col·lecció BarnaSants.

Amb el títol ‘Si els fills de puta volessin... el Quico es faria caçador’ Pi de la Serra serà homenatjat per una colla de cantautors joves que versionaran els seus clàssics i del qual en resultarà un disc de versions. Un Pi de la Serra que, al seu torn, anirà fins a Alcoi molt ben acompanyat per Amadeu Casas i Joan Pau Cumelles per oferir un concert on repassarà les seves cançons més emblemàtiques.

Els valencians Obrint Pas passen pel festival el dia 6 de març a l’Auditori de Barcelona, en la seva darrera aturada al Principat abans de posar punt i final a la seva trajectòria a València. I el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura torna als escenaris presentant el 4 d’abril el seu nou disc ‘Referents’, un disc de versions, homenatges i rareses que celebra els 20 anys del cantant a l’escenari. 

Un any més, alguns dels concerts del BarnaSants seran enregistrats per formar part de la col·lecció BarnaSants. És el cas de Verdcel, que gravarà disc nou en directe. També es presentaran els concerts gravats del 2013: el cubà Vicente Feliú, la mexicana Maria Inés Ochoa i Xavier Baró, que clourà el festival, retornen per presentar els seus concerts ja editats en format CD per a la col·lecció. 

El Festival ha convidat un any més artistes llatinoamericans. Actuaran l’uruguaià Edu ‘Pitufo’ Lombardo, la xilena Pascuala Ilabaca i Katia Cardenal, de Nicaragua. Aquest any, a més, el festival s’atura a Itàlia, amb el cicle Cosi di Amilcare, que oferirà els concerts de Sestomarelli, Bobo Rondelli, Juan Carlos Biondini, Massimo Priviero, Lu Colombo i Vittorio De Scalzi & Armando Corsi. 

Més enllà de Barcelona, el BarnaSants també ofereix concerts a altres poblacions dels Països Catalans, com Alcoi, Altafulla, Castelldefels, Gelida, Hostafrancs, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Sant Boi de Llobregat. En total, 22 sales acullen els artistes del festival, la meitat de les quals són noves: el Teatre Calderón d’Alcoi, el Centre Cultural Albareda de Barcelona, el Casinet d’Hostafrancs, Fizz Barcelona, el Centre Cultural de Gelida i l’Unió Casal Gelidenc, Pallissa Era del Senyor d’Altafulla, la Nova Jazz Cava i l’Auditori Municipal, tots dos de Terrassa, i l’Espai d’Art Tinta Roja.

Enguany el BarnaSants està dedicat a la memòria de Joana Raspall, Josep Fortuny, Constantino Romero, Stéphan Hessel, George Moustaki, Bigas Luna, José Luís Sanpedro, Nelson Mandela, Uri Caballero, Víctor Ammann i els miners de Súria.

Per a més informació i per consultar tota la programació podeu visitar el lloc web del festival:

dilluns, 18 de novembre del 2013

Albert Jordà fa l'únic concert del 2013 al Teatre Magatzem de Tarragona

El cantautor Albert Jordà va fer l'únic concert en directe d'aquest 2013 el dissabte 16 de novembre al Teatre el Magatzem de Tarragona. Un dels teatres petits amb que compta la ciutat de Tarragona i que ofereix un ambient íntim i familiar que permet que públic i artistes se sentin més propers fins al punt que, tal com deia l'Albert, "tot se sent".

Per a aquest ocasió Albert Jordà es va fer acompanyar de tres músics: Joan Roca (baix i veus), Àngel Santiago (piano i teclats) i Gerard Mallorquí (bateria). D'aquesta manera el concert va adquirir una sonoritat especial amb nous arranjaments a l'hora d'interpretar diverses cançons dels dos àlbums d'Albert Jordà en solitari, 'Mal temps sobre la mar' i 'La vida esclata quan es para el temps'. 

El fet que dos dels músics que l'acompanyaven (Àngel Santiago i Gerard Mallorquí) haguessin format part junt amb Albert Jordà del grup Papa:Noes va permetre que el públic recuperés aquell so característic d'un grup que des de finals dels anys 90 i fins el 2009 va formar part de la història de la música en català de les comarques del Camp de Tarragona. Un so que es va fer més palès en el moment d'interpretar algun dels temes d'aquesta formació.

El teclista Àngel Santiago (actualment integrant del grup Gran Gallina) va afegir al seu virtuosisme al teclat elèctric la seva habilitat amb el piano de cua. Un instrument que també va servir perquè Albert Jordà interpretés dues cançons en solitari tocant el piano.

El baixista Joan Baptista Roca, a qui podem veure habitualment integrant la formació tarragonina Lecirke, va estar igualment a l'alçada. De la mateixa manera que el percussionista vallenc Gerard Mallorquí al qual podem veure sovint formant part de diversos grups.

El concert també va servir per fer un petit tast de dos dels temes que formaran part del tercer treball que es troba en fase d'enregistrament i que Albert Jordà té previst editar a principis del proper any 2014.

En aquest vídeo podem veure un breu resum d'alguns dels moments d'aquest concert:

dimarts, 12 de novembre del 2013

La Fira de Música al Carrer de Vila-seca obre la convocatòria de grups musicals




A finals del mes d'octubre la Fira de Música al Carrer de Vila-seca va posar en marxa la convocatòria artística per a grups i bandes que desitgin participar a la 15a fira de música emergent els propers 16, 17 i 18 de maig de 2014.

La convocatòria és oberta i gratuïta i s'adreça a músics i bandes que tinguin un projecte musical professional o en vies de professionalització i vulguin donar-se a conèixer entre els diferents professionals del sector a la FiM Vila-seca.

L'objectiu artístic de la FiM Vila-seca és proposar un valent i diversificat ventall de grups i bandes que representi les darreres tendències creatives del mercat català i la seva emergència. Segons Kike Bela, director artístic de la Fira, "del que recollim seleccionarem el que pensem que pot tenir una projecció real i interès pel circuit musical català actual i el seu públic."

La Fira de Música al Carrer de Vila-seca, que celebrarà el 2014 la 15a edició, tornarà a ser la pedrera de la música emergent, fent '’aquesta població del Tarragonès el veritable epicentre musical del país durant un cap de setmana. Pels escenaris de Vila-seca és on s'han donat a conèixer grups com Manel, La Pegatina, The Mamzelles, Els Amics de les Arts o Za!. Com a fira professional, la FiM Vila-seca presentarà un variat conjunt de propostes, estils i formats, per afavorir la contractació i inserció de les bandes en el circuit professional musical.

A l'edició 2013 s'hi van inscriure més de 800 propostes musicals, de les quals es van programar una quarantena, fent de la FiM Vila-seca l'aparador del panorama musical novell català. Per copsar l'emergència creativa i l'avantguarda musical del país, més de 280 professionals i 24.000 persones es van apropar a la FiM 2013.

Les inscripcions musicals a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca 2014 es fan via web a:


El termini d'inscripció finalitza el 20 de desembre. Els primers confirmats a la fira de música emergent es donaran a conèixer a finals de febrer.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Obrint Pas en acústic, travessia musical carregada de missatges

El mes de març passat els valencians Obrint Pas anunciaven una aturada indefinida després de 20 anys als escenaris. Un acomiadament del públic que farien mitjançant un seguit de concerts al llarg de tot un any: la gira Seguirem.

La gira va començar amb diversos concerts en format elèctric, un dels quals vam tenir ocasió de viure el mes de juny passat a les Barraques de Festa Major de Reus. Aleshores, el Parc de la Festa aconseguia un ple històric amb més de 10.000 persones que vam poder gaudir del directe potent al que ens tenen acostumats des de sempre els Obrint Pas.



Aquests darrers mesos de l'any la gira continua, combinant els concerts en format elèctric amb uns altres en format acústic. Un format que, segons el grup, va néixer ara fa vint anys quan començaven a tocar en ateneus i centres socials.

I Reus ha estat novament un dels llocs que han acollit un concert dels valencians, en aquesta ocasió en acústic. Divendres 11 d'octubre, el Teatre Bartrina s'omplia de gom a gom per tornar a viure el directe d'un grup que hem pogut veure en força ocasions. El mateix Xavi Sarrià, cantant de la formació, recordava, com ha fet altres vegades, el primer concert que van fer a La Palma en els seus inicis quan, recordava també, encara existia el Sarri, un d'aquells bars del rotllo que va ser un referent per a molt jovent de Reus i comarca durant els anys noranta.

El concert d'ahir divendres havia generat molta expectació, les entrades s'havien exhaurit dies abans i, atès que no eren entrades numerades, mitja hora abans de començar el concert el públic ja s'havia apressat a aconseguir un bon lloc. 

Passaven pocs minuts de les nou del vespre i els primers sons de l'espectacle acústic es començaven a deixar sentir. En un escenari on podíem veure diversos panells il·luminats amb les portades de tots els discos editats fins ara, un solo de viola de roda a càrrec d'Abel García anava donant pas a la resta de components del grup. 

Des d'un primer moment l'espectacle acústic aconsegueix crear un clima íntim i personal, sense deixar de banda la vessant reivindicativa i de denúncia social que ha caracteritzat des de sempre les cançons dels Obrint Pas. 


La incorporació d'instruments com la viola de roda, el llaüt, panderos, percussions o un contrabaix, a més de l'habitual dolçaina i les guitarres, crea un clima que ens porta a fer una travessia musical que, al mateix temps, està carregada de missatges de tota mena. No manquen les referències a fets d'actualitat com ara les tragèdies dels naufragis d'immigrants a Lampedusa o el també recent cas dels terratrèmols a causa del projecte Castor. Denúncia social, reivindicació, defensa de la llengua, comentaris a l'entorn de les lluites del professorat, tot ben amanit amb les cançons més noves i les més antigues a les quals imprimeixen uns sons molt mediterranis creant una atmosfera que fa viure d'una manera força diferent cadascuna de les cançons. Amb l'afegit d'un públic que també participa picant de mans en els moments que cal fer-ho, taral·larejant cançons o jugant a una mena de karaoke entre la dolçaina de Miquel Gironès i les veus del públic.  




Els bisos comencen de la mateixa manera que el concert. El solo de viola de roda va donant pas a la resta del grup i en aquests bisos els Obrint Pas ens ofereixen alguns dels temes més emblemàtics com 'Som' o 'La Flama'. El concert va pujant d'intensitat i el públic ja té ganes d'aixecar-se del seient i ballar, tot i que es manté la màgia de l'acústic.


Els Obrint Pas s'acomiadaven del públic reusenc, després de gairebé dues hores de concert, amb una emotiva versió de 'La Moixiganga', tot un himne seguit dempeus per tots els assistents.






La gira en format elèctric seguirà durant els propers mesos per Eivissa, Girona, Alemanya, EUA, Mèxic, Palma, Iruña i Tavernes de la Valldigna. Al mateix temps presentaran l'acústic en diverses poblacions de Catalunya i el País Valencià. De cara al 2014 els Obrint Pas anuncien tres concerts acústics especials a València, Barcelona i Palma i l'enregistrament d'un disc en directe en aquest format. 

dilluns, 7 d’octubre del 2013

La galàxia Pastora

El Teatre Bartrina de Reus iniciava la programació de tardor dissabte 5 d'octubre al vespre amb l'actuació del grup Pastora presentant el disc 'Una altra galàxia'. 


El de dissabte era un d'aquells concerts que ve de gust gaudir. S'agraeix que, de tant en tant, els programadors apostin per propostes menys repetitives que el que ens tenen acostumats darrerament. Segurament que va ser per això que el Bartrina va fer el ple en un concert que va aplegar incondicionals del grup, com era d'esperar, però també altra gent encuriosida per una proposta musical que en cap moment va decebre, ans al contrari.


La presentació del nou disc de Pastora arribava a Reus després de més d'un any de rodatge i per això aquesta presentació, tal com anunciava Dolo Beltran just començar el concert, va esdevenir més aviat un recull de cançons d'ahir, d'avui i de sempre. 

I és que, els qui vam assistir a aquest concert, certament fórem traslladats durant gairebé dues hores a una altra galàxia, la galàxia Pastora. 




Van ser ben poques les cançons que el públic escoltés assegut passivament a la butaca. Ben aviat el grup va convidar tothom a aixecar-se i participar de la canya que se'ls proposava. I aquesta invitació va ser ben bé el ressort que va fer aixecar la gent del seus seients per acompanyar gairebé totes les cançons picant de mans, saltant, ballant o tirant floretes a la Dolo i a la resta del grup. Es pot dir que ben aviat es van saber posar el públic a la butxaca, si és que no li tenien des d'un bon començament.

Dolo Beltran té la capacitat de centrar l'atracció del públic amb la seva posada en escena. A la seva veu peculiar s'hi afegeix la capacitat de gesticular i evolucionar sobre l'escenari amb coreografies que complementen la creació musical. Una capacitat que va des dels diversos passos de ball que exhibeix al llarg de les cançons fins a l'expressivitat que desprèn en escenes com la de simular que condueix un cotxe a tota velocitat mentre, amb l'ajut d'un ventilador, li volen els cabells donant un efecte molt realista a l'escena. I és que, per a qui encara no ho sàpiga, la Dolo, abans de dedicar-se a cantar, havia estat també actriu de teatre i està clar que aquesta particularitat la sap transmetre en l'escenari. I, entre cançó i cançó, encara té temps per mostrar les seves habilitats com a monologuista.


Una posada en escena que fa que el públic gaudeixi tant de les cançons noves com de les dels discos anteriors, amb clàssics corejats pel públic com aquell que parla d'una tal Lola, a la qual no li agrada que li diguin Dolores. Una cançó que, després de 10 anys d'existència, ja forma part de l'imaginari col·lectiu. 

Amb tot, però, el de la Dolo és un protagonisme compartit amb la resta del grup. Sense deixar de vista, amb un ull, les evolucions de la cantant sobre l'escenari, l'altre ull ens porta a gaudir també de les projeccions que Pauet Riba ens ofereix al llarg de tot l'espectacle i que es veuen reflectides en la pantalla gegant que hi ha a l'escenari. Allí veiem tot un seguit de genialitats mentre el Pauet juga literalment amb l'espectador. Però, a més a més, comptem amb la incorporació del tercer dels germans Riba, l'Àngel·led que esdevé tot un referent pel que fa a les bases electròniques i que també posa la veu en moltes cançons i, fins i tot, es pren la llicència d'esdevenir tot un showman en diversos moments de l'espectacle. Caïm Riba segueix aportant el seu virtuosisme amb la guitarra. La formació es complementa amb un teclista i un bateria. 

Hi ha diversos moments en que la Dolo deixa el protagonisme a la resta del grup mentre ella es retira entre bambolines. En un d'aquests 'descansos' que es pren la Dolo per poder canviar de vestuari la resta del grup ens ofereix una versió renovada i actualitzada, que han inclòs en aquest darrer disc, de 'Quan la Mercè està contenta', una cançó sorgida directament de la factoria Riba. Recordem que aquesta cançó s'incloïa dins del disc 'Jo, la donya i el gripau', editat l'any 1971 per Pau Riba, pare de les 'criatures'. El Bartrina novament resta dempeus per somriure i picar de mans, tal com mana la cançó.

És així com Pastora ens va oferir un repertori de cançons que, sense deixar la base electrònica combinada amb el pop-rock, transmetien tota la força que el grup pot oferir amb la banda al complet.

D'aquells Pastora, electrònic-experimentals sorgits a finals dels anys 90 en format duet de la mà dels germans Pauet i Caïm Riba, reconvertits en format trio amb la incorporació de Dolo Beltran l'any 2.000, fins als Pastora actuals hi ha hagut tota una evolució. Una evolució que ha originat que el que ofereix Pastora en ple segle XXI sigui més que un concert. Assistim a un veritable espectacle audiovisual i artístic que combina música, imatge, ball, bon humor, interacció amb el públic i molta màgia i seducció. Un conjunt d'ingredients que, per una estona, permeten desconnectar de la galàxia que ens toca viure de manera més habitual i passar a formar part, com deia, d'una altra galàxia, la galàxia Pastora.

dissabte, 14 de setembre del 2013

13è FESTIVAL DE MÚSIQUES D'ARREL D'ARREU DEL MÓN 'ArREUS' HOMENATGE A JOSEP M. BORRÀS (PITUS)


El dia 9 de setembre de 2010, va morir, a causa d'una malaltia, l'activista cultural Josep Maria Borràs Salvadó, més conegut com a 'Pitus'.

Ocupava el càrrec de vicepresident a l'Associació per a la Música Creativa i Actual 'AMCA'. Dintre de l'associació portava la programació, la contractació, el disseny de cartells i la recepció de la major part de músics que han passat per la Palma, el Teatre Bartrina, L’Orfeó Reusenc, els Pubs Musulungo i Suau, a la plaça Mercadal, Peixateries Velles, plaça del Castell, i un llarg etcètera. Des de la fundació de l’AMCA, estava al peu del canó, i era un dels pilars de l'associació, una figura irrepetible dins del món associatiu de Reus i comarca.

Per aquests motius l'AMCA organitza, amb la col·laboració de L’Institut Municipal d’Acció Cultural i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, un homenatge el proper 15 de setembre de 2013 a la Palma de Reus, a les 19:00h, coincidint amb la celebració del Festival ArReus, creat per ell, malgrat que, tant aquest any com l’anterior, s'ha hagut de reduir força degut a la conjuntura econòmica i a la poca afluència de públic. 

Des de l'AMCA es proposen seguir organitzant l’ArReus, esperant temps millors, com a tribut al Pitus i a les músiques d’arrel d’arreu del món, per la seva riquesa i varietat de sons com a expressió de les diferents cultures i pobles.

En el transcurs de l’acte de diumenge que ve es colocarà una placa a l’escenari, donant el nom de Josep M. Borràs 'Pitus', a la plaça dels Jardins de La Palma de Reus, en agraïment a la tasca que va desenvolupar per la cultura reusenca, sobretot, en aquest espai tan emblemàtic i tant estimat per les diferents generacions de reusencs i de catalans, en general.

S'ha previst que amics, músics i, en general, tothom que hagi compartit alguns bons moments amb ell, participi amb la seva assistència.

L’acte s’acabarà amb l’actuació del grup reusenc Canya d'Or que recentment ha editat el seu primer CD titulat 'Viratges'.




Abans de l'actuació del grup Canya d'Or hi haurà actuacions de tots els músics que es vulguin afegir a aquest homenatge. Participacions que hauran de ser breus i mitjançant formacions no gaire complicades (individuals, duets, trios...) per tal de facilitar els canvis i evitar les proves de so. Amb això es vol evitar que l'acte s'allargui excessivament, de manera que es preveu una durada d'uns 90 minuts abans de donar pas a l’actuació de Canya d’Or.

diumenge, 4 d’agost del 2013

Franca Masu a Cambrils, un viatge emocional des de l'Alguer

No es gaire habitual que, al Principat de Catalunya en general i encara menys al Camp de Tarragona, puguem gaudir en directe de la música en català feta a l'Alguer. És per això que quan sorgeix l'ocasió cal aprofitar-la. I una d'aquestes ocasions ens l'ha ofert la 39a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils programant l'actuació de la cantant algueresa Franca Masu aquest dissabte 3 d'agost.

A 1/4 d'11 de la nit l'escenari del Parc del Pinaret s'omplia de sons mediterranis interpretats pels músics que acompanyen Franca Masu mentre la cantant sortia enmig dels aplaudiments del públic. Després d'interpretar el primer tema de la nit, la cantant ha elogiat l'organització per haver-la convidat i el públic per la seva assistència. Ha fet diverses referències als seus vincles emocionals amb Cambrils i Tarragona, ciutat on va ser present l'any passat per fer el pregó de la Festa Major.

Franca Masu ha centrat el concert en els temes que formen part del seu nou disc 'Almablava', enregistrat l'any passat. Al llarg de la nit també ha interpretat temes de la seva discografia anterior, principalment del disc 'Aquamare' editat l'any 2006. Ha inclós en el repertori alguns temes en italià ja que, tal com ha dit la cantant, és una llengua que també li agrada molt a l'hora de cantar.



Quan ben bé havia passat una hora des de l'inici del concert ha arribat la sorpresa. Una sorpresa que Franca Masu ja havia avançat dies enrere a través de les xarxes socials. Una col·laboració especial amb Lídia Pujol sorgida arran de la participació de les dues cantants al 'Concert per la llibertat' que va tenir lloc el 29 de juny passat al Camp Nou de Barcelona.

Lídia Pujol sortia a l'escenari i explicava en un to emotiu i anecdòtic alhora que la seva relació amb la Franca es remunta a fa cinc anys, moment en el qual la va descobrir i li va enviar un correu electrònic, correu que l'algueresa va contestar al cap d'un temps i que va servir per començar a establir aquesta relació d'amistat que es va consolidar en el moment que es van conèixer personalment en motiu del concert de Barcelona.

El tema que han interpretat conjuntament Lídia Pujol i Franca Masu ha estat 'Núvol blau', inclòs en el disc 'Aquamare'.

Al llarg del concert hem pogut gaudir del bon registre de veu de l'algueresa. Un registre que li permet traslladar el públic a un viatge emocional, tal com ella mateixa ho defineix. Un viatge marcat per les emocions on també tenen cabuda, a més dels sons mediterranis, altres sons i músiques del món i on trobem picades d'ull a sons més experimentals. Així, l'espectador es va movent per un univers sonor que el transporta a diverses sonoritats. Sons propis de l'Alguer, a través de les cançons populars que Franca Masu ha volgut recuperar, però també altres sonoritats que ens apropen al fado, al bolero, als ritmes àrabs o fins i tot a la música brasilera. Tot ben amanit amb una manera especial de ballar i moure's per l'escenari que convida encara més a deixar-se emportar per tota mena de sensacions i emocions.

Els músics que han acompanyat Franca Masu en aquesta actuació han estat: Fausto Beccalossi (acordió), Oscar Del Barba (piano), Alessandro Girotto (guitarra), Salvatore Maltana (baix acústic) i Roger Soler (percussions). S'havia previst la presència, com a convidat especial, de Mário Pacheco (guitarra portuguesa) però finalment no ha estat possible a causa d'una tendinitis del músic.

En els bisos Franca Masu ha interpretat la versió del tema 'Maremar', de Lluís Llach, que va cantar al 'Concert per la llibertat' del 29 de juny al Camp Nou. Tot seguit ha convidat Lídia Pujol a tornar a sortir a l'escenari i, juntes, han interpretat novament el tema 'Núvol blau'.

Tot plegat han estat prop de dues hores d'actuació que ha fet les delícies dels centenars de persones assistents al concert. Un públic que, a criteri de qui us explica això, era força variat. Una part d'aquest públic sabia prou bé què anava a veure però també hi havia una altra part de públic que, amb bon criteri, s'endinsava a descobrir noves sensacions musicals.


Com deia al principi, malhauradament els programadors de concerts no es prodiguen gaire en oferir propostes que, no per diferents, deixen de ser interessants. Així que estigueu a l'aguait i no us perdeu qualsevol ocasió de gaudir de tota una artista com és Franca Masu que ens porta amb la seva música un trosset de la seva terra, que també és la nostra.


divendres, 5 de juliol del 2013

23è Festival ReusBlues i altres espècies picants

La 23a edició del Festival ReusBlues tindrà lloc des d'avui divendres 5 de juliol fins el diumenge 7 de juliol. 










Més informació a: http://www.amca.info/






Crònica personal d'un gran concert: @jathodire2013 #mostornamatrobar

Aquest dimecres 3 de juliol els menorquins Ja T'ho Diré han fet el tercer dels cinc concerts previstos de la mini gira de retorn del grup que han anomenat Mos tornam a trobar. Aquest tercer concert tenia com a escenari el Teatre Grec de Barcelona i s'emmarcava dintre de la programació del Festival Grec.

A finals de l'any passat el grup anunciava el seu retorn als escenaris aquest 2013 amb un concert a La Mirona de Salt, el 31 de maig, i un altre a Ciutadella, el 19 de juliol. Les entrades per al primer concert es van exhaurir ràpidament cosa que va fer que s'afegís una segona data a La Mirona, l'1 de juny. Més endavant la mini gira es completava amb dos concerts més, a Barcelona i a Porreres (Mallorca), fins arrodonir la xifra en cinc concerts ben especials, en paraules del propi grup.

Per raons de proximitat vaig escollir el concert de Barcelona per tal de gaudir d'aquest retorn d'un grup que, com moltes altres persones, vaig veure en força ocasions en directe no fa pas tant de temps. Un grup que destacava per la peculiaritat d'uns sons molt mediterranis i també per una veu força peculiar que ha estat sense cap mena de dubte un dels principals senyals d'identitat de la formació.

Vaig arribar a Barcelona quan mancaven ben bé dues hores per a l'inici del concert, cosa que em va permetre gaudir una estona de l'entorn i dels diversos espais que formen part de la muntanya de Montjuïc, un indret que, tot i ser part de Barcelona, et transporta a un ambient molt més tranquil i relaxat del que es pot trobar a bona part de la resta de la ciutat, un lloc que convida a perdre's i descobrir o redescobrir espais verds i també equipaments culturals de tota mena.

Els Jardins del Teatre Grec és un altre d'aquests llocs que conviden a passejar i gaudir de la natura. Això és el que vaig fer mentre els Ja T'ho Diré encara feien les darreres proves de so.

El recinte s'anava omplint de públic a mida que s'acostava l'hora d'inici del concert. Públic que es va anar distribuint per les localitats del Teatre Grec fins a omplir una bona part de les gairebé 2.000 places que té d'aforament.

Puntualment, quan passaven pocs minuts de les 10 del vespre, es van apagar els llums i va començar a sonar una introducció musical combinada amb il·luminació al més pur estil dels anys vuitanta del segle passat que creava expectació. Des d'un primer moment es podia intuir que l'escenari del Teatre Grec atorgaria una màgia especial al concert. Un escenari, amb un fons de pedra natural que fa que els tons lluminosos que s'hi van combinant i les diverses projeccions dels tècnics al llarg de l'espectacle ofereixi un resultat especial, com deia màgic, al més pur estil Ja T'ho Diré. Els qui els heu anat seguint al llarg de la seva història ja m'entendreu i el públic més jove que els estigui descobrint ara de ben segur que tampoc li costarà gaire captar-ho.

Els nous arranjaments i l'actualització de les cançons, que han anat a càrrec de Toni Pastor, atorguen una nova sonoritat sense perdre en cap moment l'essència i la particularitat del so característic de la formació.

Després de la introducció que he comentat, els Ja T'ho sortien a l'escenari interpretant la primera cançó de la nit 'Hi ha color', entre els aplaudiments del públic.  Un públic que, progressivament, es va anar entregant al llarg de tot el concert i que va poder assistir a un viatge musical pels temes més emblemàtics del grup, re-visitats amb nous arranjaments i amb un joc de llums i de colors que reforçava l'escenificació de cadascuna de les cançons.

En un moment de l'espectacle Cris Juanico va comentar que l'espai on es trobaven semblava ben bé un planetari i convidava el públic a descobrir què podíem trobar en aquest planetari. Una bona manera d'introduir una de les cançons emblemàtiques del grup 'Planetes transparents'.

Els Ja T'Ho, a través de la seva veu cantant, el Cris, explicaven que el retorn, apart de perquè en tenien moltes ganes, també s'ha produït perquè el públic els ho havia demanat insistentment. Aquest va ser un element molt important a l'hora de decidir tornar als escenaris, afegia.

Tampoc van mancar les referències a dos components del grup que malauradament ja no hi són i als qui van dedicar la cançó 'M'allunyaré' mentre es projectaven les seves imatges. Jordi Coll, un dels fundadors, va morir ara fa gairebé dos anys. Jordi Masferrer Nino, va patir un accident mentre feia barranquisme a la Marina Alta el mes de novembre passat quan ja coneixia la decisió de fer la mini gira de retorn, cosa que els va deixar ben tocats comentava Cris Juanico a l'escenari.


Així es van anar succeint els temes al llarg de la nit, una nit en que vam poder tornar a gaudir de temes com 'L'univers', 'Tenc es cor calent' o 'Mirall màgic', entre altres.


El primer bis amb aquell 'Ei, Joan!' aixecava el públic del seient amb ganes de cantar i ballar cosa que va seguir passant en el transcurs de la resta de cançons. Al primer bis li seguí un segon amb les cançons 'Per on surt es sol' i 'M'al·lucina' que posaven fi definitivament al concert. 

Passaven pocs minuts de la mitjanit. Dues hores de concert que s'havien fet curtes. Els Ja T'ho Diré ens havien fet reviure una altra d'aquelles nits musicals màgiques a que ens tenien acostumats no fa tants anys.


Això sí, fa 10 anys, quan ho van deixar, com tantes altres persones, no tenien pàgina web i aleshores tampoc ens imaginàvem que existirien les actuals xarxes socials. Ara, a més a més del seu lloc web, podeu trobar els Ja T'Ho al Twitter, al Facebook, a l'Instagram... És per això que, al final del concert, es van fer una foto amb tot el públic. Una foto que us poso aquí a sota i que podeu trobar al Facebook del grup.



Recordeu que encara teniu dues oportunitats més de veure els Ja t'ho diré en directe. El dissabte 6 de juliol actuen a Porreres (Mallorca) i l'últim concert el fan a casa seva, a Ciutadella de Menorca, el dia 19 de juliol.